Phytophthora

Phytophthora (del grec phytón, "planta" i phthorá, "destrucció"; "destructor de plantes") és un gènero del tall Pseudofungi de la classe Oomycetes; ocasionen malalties en les plantes. Heinrich Anton de Bary els va descriure per primera volta en 1875.
Patógenos
Les espècies de Phytophthora són principalment patógenos de dicotiledóneas i són relativament específiques de les plantes que parasitan. Vàries espècies són patógenas de plantes de considerable importància econòmica, i és una dels principals fitopatógenos a nivell mundial. Phytophthora infestans va ser l'agent causant del tizón tardà de la creïlla que va provocar la gran hambruna d'Irlanda entre 1845 i 1849 i que va originar la massiva emigració d'irlandesos a Estats Units. Les malalties en les plantes originades per este gènero són difícils de controlar químicament, per això com a estratègia contra elles s'està estenent el cultiu de varietats resistents.
Atres importants malalties produïdes per Phytophthora són:
- Phytophthora alni – Pudrición de les raïls en l'aliso.
- Phytophthora cactorum – Pudrición de les raïls en rododendros i azaleas.
- Phytophthora cinnamomi – Pudrición de les raïls en diverses espècies ornamentals leñosas tal com palto, azalea, Chamaecyparis, Forsythia, rododendro, teixixc, etc.
- Phytophthora fragariae – Pudrición roja en les raïls de la fraula.
- Phytophthora infestans - Fongo paràsit infecta a les papes, tomates i a atres solanàcees, causant importants pèrdues.
- Phytophthora ramorum – Infecta a més de 60 gèneros de plantes. Causa la mort súbita del roure.
- Phytophthora palmivora – Pudrición del frut en cocotero i palma de betel.
- Phytophthora quercina – Mort en roures.
- Phytophthora sojae – Pudrición de les raïls en la soja.
Semblança en els foncs
Phytophthora és referit algunes voltes com un organisme fúngico pero està classificat entre els chromistas en el grup denominat Oomicetes. Est és un bon eixemple d'evolució convergent: Phytophthora és morfològicament molt semblat als fongos verdaders (Fungi) encara que la seua evolució biològica és diferent. En contrast en els foncs verdaders, els oomicetos estan més relacionats en les plantes i algues que en els animals. Mentres que les parets celulars dels foncs estan principalment compostes de quitina, les parets celulars dels oomicetes ho estan de celulosa. Els nivells de ploidía i els cicles bioquímics també són distints entre estos dos grups.
Referències
- Lucas, J.A. et al. (eds.) (1991) Phytophthora based on a symposium held at Trinity College, Dublin, Ireland September 1989. British Mycological Society, Cambridge University Press, Cambridge, UK, ISBN 0-521-40080-5;
- Erwin, Donald C. and Ribeiro, Olaf K. (1966) Phytophthora Diseases Worldwide American Phytopathological Society Press, St. Paul, Minnesota, ISBN 0-89054-212-0
- Erwin, Donald C. (1983) Phytophthora: its biology, taxonomy, ecology, and pathology American Phytopathological Society Press, St. Paul, Minnesota, ISBN 0-89054-050-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phytophthora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.