Taxus
Els tejos (Taxus) són un gènero d'arbres coníferos de la família Taxaceae, propis de les zones montanyoses, en ambients frescs i humits, i que preferixen els terrenys calizos.
Descripció
Poden alcançar una altura de fins a 20 metros. Encara que en freqüència es desenrollen de manera desigual, la seua copa és piramidal en abundants branques que ixen del tronc en sentit horisontal. El tronc és gros i en una corfa prima de tires chicotetes de color pardo rojós o grisáceo, alcançant diàmetros de fins a 1,5 metros. Són molt longeus, podent superar els 1500 anys de vida. Tenen fulls perennes de 10 a 30 mm dispostes en dos rencs oposts, de color vert obscur per la cara superior i groguenc o glabro pel envés. És una espècie dioica, en peus masculins o femenins. Fructifica en forma d'arilo carnoso que rodeja la sement, d'intens color roig i sabor agradable. Madura en autumne i cada sis o sèt anys l'arbre té una producció abundant de fruts. Rarament forma bosquetes, lo comú és trobar eixemplars aïllats. Casi totes les parts de la planta són riques en alcaloides tòxics: taxina, taxol i baccatina, el primer dels quals és el més perillós, puix pot causar la mort en pocs minuts. El arilo o baya és l'única part lliure de taxina, i pot ser ingerit en la precaució de retirar la llavor. La seua fusta és molt dura, de gra fi i apretat, lo que la fa molt apta per a ebanisteria i talla, encara que l'escassea de peces de suficient gruixa, pel seu creiximent molt llent, llimita el seu us. Durant la Edat Mija va ser molt utilisat en les illes britàniques per a l'elaboració del arc llarc, per la seua resistència i flexibilitat, fet que casi va produir la seua extinció en eixe àmbit geogràfic.
Usos i tradicions
Silio Itálico, Lucio Anneo Floro i sant Isidoro de Sevilla senyalen l'us de les seues llavors en la península ibèrica pels antics càntabres, astures i atres pobladors de Gallaecia com a verí per a suïcidar-se quan es trobaven sitiats per l'enemic o presos d'est. Estos pobles celtas veneraven al teixixc, ya que formava part d'alguns dels seus rituals en ser considerat un arbre sagrat, provablement per l'extraordinària longevitat de la planta, que la fa semblar immortal. Per esta mateixa raó en Espanya ha segut plantat profusamente en la rebanc cantàbric a l'abric d'ermites, iglésies i cementeris des de temps remots, com a símbol de la transcendència de la mort, i era habitual trobar un teixixc en les places dels pobles baix el qual es realisava el concejo obert. Tot açò ha permés perpetuar el halo de misteri i sacralidad que envolo relacionat en esta espècie. Per a la tradició i cultura càntabra, asturiana i de parts de la província de León, este arbre ha constituït un autèntic víncul del poble en la terra, els antepassats i la religió antiga. Tant en Cantàbria com en Astúries era costum dur als difunts una branca de teixixc el dia de Tots els Sants per a que ella els guiara en la seua tornada al País de les Ombres. Durant la nit de sant Juan era aixina mateix usual que els mossos depositaren branques de teixixc en les finestres o portes de la casa de les seues preteses, mentres elles els tiraven bayas d'este mateix arbre.
Històries i llegendes
En una llegenda irlandesa, per a casar-se en una donzella, és condició indispensable que el pretenent li duga una branca d'acebo, una flor de caléndula i bayas carmesíes de teixixc. Un dit popular anglés arreplega una enigmàtica tradició que fa referència al teixixc com el ser viu més longeu cita requerida:
La llongitut d'una era és per terme mig d'uns 729 anys.
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1040. 1753.[2]
- Etimologia
Taxus: nom genèric dau en llatí al teixixc.[3]
Espècies
- Grup: Baccata
- Subgrup: Baccata
- Subgrup: Cuspidata
- Grup: Sumatrana
- Grup: Wallichiana
- Subgrup: Chinensis
- Subgrup: Wallichiana
Espècies extintes
- Taxus engelhardtii – Oligoceno, Bohemio, similar a T. mairei
- Taxus inopinata – Mioceno superior, similar a T. baccata[4]
- Taxus masonii – Eoceno, Formació Clarno; Oregó, USA[5]
- Taxus schornii – Mioceno, nort d'Idaho
Híbrits
Taxus x mija = Taxus baccata x Taxus cuspidata[6]
Taxus x hunnewelliana = Taxus cuspidata x Taxus canadensis[7]
Referències
- ↑ «asturias. es/portal/site/medioambiente/menuitem.1340904a2df84e62fe47421ca6108a0c/? vgnextoid=fe216c79ae973210VgnVCM10000097030a0aRCRD&vgnextchannel=33d53d6b6311b110VgnVCM1000006a01a8c0RCRD&i18n. http. lang=es Monuments Naturals». Govern del Principat d'Astúries. Consultat el 14 de març de 2013.
- ↑ «tropicos. org/Name/31200027 Taxus». Tropicos. org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'abril de 2015.
- ↑ calora. net/botanicalnames/pageT. html En Noms Botànics
- ↑ Corneanu, G. C.; Corneanu, M. i Bercu, R. (2004). «Comparison between some morpho-anatomical features at fossil vegetal species and at their actual correspondent species». Studia Universitatis Babeş-Bolyai, Geologia, 49: 77–84.
- ↑ (1994).«Fruits and Seeds of the Middle Eocene Nut Beds Flora, Clarno Formation, Oregon».Palaeontographica Americana.58
- 30-31.
- ↑ «archive. org/web/20131224180935/http://www. derkleinegarten. de/hecken1_eibe. htm Eibenhecken :-) Pflanzung, Schnitt, Sorten - Taxus baccata» (en de). www. derkleinegarten. de. Archivat des d'el derkleinegarten. de/hecken1_eibe. htm original, el 24 de decembre de 2013. Consultat el 30 de decembre de 2016.
- ↑ «worldbotanical. com/TAXNA. HTM Overview of the genus Taxus, Taxonomy, Nomenclature, and Ovulate Shoots» (en en). www. worldbotanical. com. Consultat el 30 de decembre de 2016.
Enllaços externs
- arbolesibericos. es/genero/taxus El gènero Taxus en Arbres Ibèrics.
- botanical-online. com/alcaloidestejo. htm Detall sobre els alcaloide en el teixixc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.