Citrus ×latifolia
Citrus × latifolia, la llima persa, també coneguda com a llima de Tahití, llima persa, llima mesina, llima sense llavor o llima Bearss (nomenada aixina en honor de John T. Bearss, qui va desenrollar esta varietat sense llavors cap a 1895 en un viver de Porterville, Califòrnia, EE. UU.), és una fruta que en molts mercats com el d'Estats Units es ven simplement en la denominació de llima. El frut té uns 6 cm de diàmetro, a sovint en extrems llaugerament puntaguts, normalment es ven en color vert, encara que quan alcança la madurea total és groc. És major, en una pell més grossa i menys aromàtica que la llima àcida (Citrus × aurantifolia), que és la llima més cultivada en tot lo món. Les ventages d'esta llima respecte a l'àcida és que és de major tamany, no té llavors, major resistència a malalties, absència d'espines en els arbres, i major duració de la fruta una volta recolectada.
Característiques
[editar | editar còdic]Forma de la full: ovalada en màrgens sancers.
Posició dels fulls: simples, alternes, vora dentado
Tipo de frut: hesperidio.
Pot tindre un periodo productiu d'entre 8 i 20 anys, depenent de les llimitacions sanitàries, com les malalties sistémicas (CTV o exocortis), dels sols utilisats, del patró seleccionat i de les pràctiques de maneig.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Citrus × latifolia va ser descrita per Tanaka ex Q.Jiménez i publicat en Phytoneuron 2012–101: 2, f. 1–3. 2012.[2]
- Sinonímia
- Citrus × aurantiifolia var. latifolia Yu.Tanaka
- Citrus × aurantiifolia subsp. latifolia (Yu.Tanaka) S.Rius, D.Rivera & Obón[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Propietats
[editar | editar còdic]- El suc del frut i la pols del frut desecado tenen un ampli us medicinal, solament o en combinacions.[4] Per via oral s'usa per a tractar afeccions respiratòries (amigdalitis, bronquitis, catarro, cefalea, grip, inapetencia, neumonia, resfrío, tós),[5][6][7] gastrointestinals (diarrea, disenteria, estomatitis, flatulència, gastràlgia,[8] gastritis, febra tifoidea, nàusea, bossada)[5][7][9] escorbuto, febra, gonorrea, hepatitis, hipertensió, aliacrà, paludisme, pallola, reumatisme,[7][10][11] i neuràlgia.[12]
- Es diu que les seues llavors trituradas i mesclades en sucre són antihelmínticas.
- Tópicamente s'usa el suc pur o diluït en llavats per a tractar candidiasis, erisipela, escarlatina, exantema, feridas, herpes, infeccions, llagas, cremadas, i tinya.[6] En gargarismos per a infeccions de la boca i gola; el suc o essència en #coliri s'usa para conjuntivitis.[13]
- Se li atribuïx propietat antiséptica, astringente, balsámica, cicatrizante, depurativa, dessecant, digestiva, diurética, emenagoga, febrífuga, hipotensora, refrescant, sudorífica i vermífuga.[12][14]
Cultiu
[editar | editar còdic]El seu cultiu en Estats Units
[editar | editar còdic]En Estats Units, la llima persa té sis tamanys comercials, denominats 110, 150, 175, 200, 230 i 250. Originalment es va cultivar en Florida i va anar el segon cultiu darrere de la llima àcida les plantacions de la qual casi varen desaparéixer en 1926 per un huracà, aixina mateix les plantacions de llima persa varen ser greument danyades pel Huracà Andrew en 1992.
El seu cultiu en atres països
[editar | editar còdic]En Mèxic, es cultiven grans superfícies d'esta fruta, les produccions de la qual són processades i exportades en gran mida als Estats Units[15] Europa i Àsia. En este país este híbrit és conegut com a Llima.[16] Segons senyes del DANE i del Ministeri d'Agricultura i Desenroll Rural, anualment en Colòmbia[17] es produïxen més de 35.000 tonellades d'este frut.[18][19]
Veracruz és el principal estat productor de llima persa en Mèxic en un volum anual de 558 mil tonellades anuals la qual cosa genera un valor d'1,484 millons de pesos (mdp), és dir, el 30% del total nacional. Li seguixen en importància Michoacán en 1,053 mdp, Colima en 765 mdp i Oaxaca en 574 mdp. Açò significa que estos quatre estats concentren el 79% del valor de la producció nacional de llima i el 77% del volum de producció (un milló 588 mil tonellades).
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les rutáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Orduz Rodriguez, Javier Orlando (2020). [1], Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA, p. 145. ISBN 978-958-740-343-5.
- ↑ «Citrus × latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ «Citrus × latifolia». The Plant List. Consultat el 17 de novembre de 2014.
- ↑ (Cabrera LG.), 1958. Pág. 131.
- ↑ 5,0 5,1 (Morton JF.), 1987. Pág. 168.
- ↑ 6,0 6,1 (Mendieta RM. de l'AME S.), 1981. Pág. 104.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 (IIN), 1978. Guatemala Indígena. 13:185, 305, 435.
- ↑ Gastràlgia = Dolor d'estòmec.
- ↑ (Mejía JV.), 1927. Pág. 152.
- ↑ (Cecchini T.), 1978. Pág. 265.
- ↑ (Morton JF.), 1981. Pág. 373.
- ↑ 12,0 12,1 (Standley PC. Steyermark JA.), 1946. Fieldiana 24(5):405.
- ↑ (Núñez I.), 1986. Pág. 234.
- ↑ (CEMAT-FARMAYA), 1994. Pág. 87.
- ↑ Fruit and Tree Nuts Outlook /FTS-333/ July 30, 2008, page 16, by Agnes Perez and Susan Pollack, Economic Research Service, United States Department of Agriculture. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2010. Consultat el 19 de novembre de 2009.
- ↑ Llima mexicana, únic en el món - Pàgina de la SAGARPA [2]
- ↑ Rius Rojas, Liliana; Rebolledo R., {{{nom2}}}; Dorat, Diana; López G., Jairo (2012). [3], Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-117-2.
- ↑ «a-colombia/ Cultive de llima Tahití, una bona oportunitat productiva per a Colòmbia» (en és). Periòdic El Llaurador. Consultat el 2021-01-21.
- ↑ Rius Rojas, Liliana (2020). [4], Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-343-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Grayum, M. H., B. I. Hammel & Q. Jiménez Madrigal. 2012. Validation of a scientific name for the Tahitian llime. Phytoneuron 2012(101): 1–5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tahití llime botànica, agricultura, i història
- història i us de les llimes
- història i varietats de llimes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citrus × latifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.