Anar al contingut

Mustelidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mustelidae

Els mustélidos (Mustelidae, dellatí mustela, comadreja) són una família de mamífers del orde Carnivora tant terrestres com a aquàtics entre els que es troben les comadrejas, arminis, teixons, llúdries, grisones i carcayúes. Habiten tots els continents llevat Oceania, i la majoria són de dieta carnívora o són carroñeros.

Característiques

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Esquelet d'un furó de pates negres (Mustela nigripes) expost en el Museu d'Osteología

Dins d'una àmplia gama de variacions, els mustélidos presenten algunes característiques comunes. Solen ser animals chicotets en cossos allargats, pates curtes, cràneus curts, orelles curtes i redones i pelage gros.[1] La majoria dels mustélidos són animals solitaris, nocturns i actius durant tot l'any.[2]

En l'excepció de la llúdria de mar Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut tenen glándulas d'olor anals que produïxen una secreció d'olor forta que els animals utilisen per a senyalisació sexual i marcar territori.

Reproducció

[editar | editar còdic]

La major part de la reproducció dels mustélidos implica diapausa embrionària.[3] L'embrió no s'implanta immediatament en l'úter, sino que permaneix latent durant algun temps. No es produïx cap desenroll mentres l'embrió permaneix sense adherir-se al revestiment uterí. Com a resultat, el periodo normal de gestació s'allarga, a voltes fins a un any. Açò permet que les crío naixquen en condicions ambientals favorables. La reproducció té un gran cost energètic, per lo que a la femella li beneficia dispondre d'aliments i un clima benigno. Les crío tenen més provabilitats de sobreviure si el naiximent es produïx en acabant de que les crío anteriors hagen segut desmamades. Els mustélidos són predominantment carnívors, encara que alguns mengen a voltes matèria vegetal. Encara que no tots els mustélidos compartixen una dentició idèntica, tots posseïxen dents adaptades per a menjar carn, incloent la presència de molgues carniceras tallants. Una traça característica és un molar superior atrasser de tall de carn que es gira 90 °, cap a l'interior de la boca.[4][5] En variació entre espècies, la fòrmula dental més comuna és Plantilla:DentalFormula.[2]

Ecologia

[editar | editar còdic]
Mustela erminea matant a un conill

El peixcador, la tayra i la garduña són parcialment arborícolas, mentres que els teixons són fosorials. Una série de mustélidos tenen estils de vida aquàtics, que van des de visones semiaquàtics i llúdria de riu al completament aquàtica llúdria de mar, que és un dels pocs mamífers no primats coneguts per usar ferramentes mentres busca menjar. Utilisa pedres «enclusa» per a obrir els moluscs que constituïxen una part important de la seua dieta. És una «espècie clau», que manté en equilibri les poblacions dels seus assuts per a que unes no superen a les atres i destruïxquen el kelp en el que viuen. El furó de pates negres depén totalment d'una atra espècie clau, el perrito de les praderies. Una família de quatre furons menja 250 perritos de les praderies en un any; açò requerix una població estable de perritos de les praderies d'un àrea d'uns 500 acre (2 km²).

Diversitat

[editar | editar còdic]

Els mustélidos varien molt en tamany i comportament. Les variants més chicotetes de la comadreja menor poden medir menys de 20 cm, mentres que la llúdria jaganta de la selva amazónica suramericana pot medir fins a 1,7 m i les llúdries marina poden superar els 45 Kg de pes. Els galimes poden esclafar ossos tan grossos com el fèmur d'un alce per a aplegar a la mèdula, i se'ls ha vist intentant alluntar als orsos dels seus assuts. La llúdria marina utilisa les roques per a obrir els moluscs i menjar-li'ls. Les martes són en la seua majoria arborícolas, mentres que els teixons europeus excaven extenses rets de túnels, cridades assentaments. Només un mustélido ha segut domesticat: el furó. Els tayras també es tenen com a animals de companyia (encara que en el Regne Unit necessiten una Llei Llicencia d'Animals Salvages Perillosos), o com a animals de treball per a la caça o el control d'alimañas. Uns atres han segut importants en el comerç de pells -el visón s'crío a sovint per la seua pell-. Sent una de les famílies més riques en espècies de l'orde Carnivora, la família Mustelidae és també una de les més antigues. Les formes paregudes als mustélidos varen aparéixer per primera volta fa uns 40 millons d'anys (Mya), coincidint aproximadament en l'aparició dels rosegadors. El ancestro comú dels mustélidos moderns va aparéixer fa uns 18 Mya.[6]

Classificació

[editar | editar còdic]

Es reconeixen 71 espècies, agrupats en 22 gèneros:[7][8][6]

Erro al crear miniatura:
Sthenictis sp. (Museu Americà d'Història Natural).

Ademés, es coneixen els següents gèneros fòssils:[9]

Anteriorment la família Mephitidae era considerada una subfamília (Mephitinae) dels mustélidos, fins que un estudi del ADN, els va elevar a ranc de família.[10]

Filogenia

[editar | editar còdic]

Cladograma de les subfamílies de mustélidos segons Koepfli i colaboradors de 2008:[8]

  • Erro al crear miniatura:
    Arbre filogenético de Mustelidae. Conté 53 de les 56 espècies reconegudes de mustélidos.[6]
  • Erro al crear miniatura:
    Arbre filogenético de Mustelidae en calibración temporal mostrant els temps de divergència entre linajes. Distàncies temporals: 28.8 millons d'anys (Ma) per a mustélidos vs. prociónidos; 17.8 Ma per a Taxidiinae; 15.5 Ma per a Mellivorinae; 14.8 Ma per a Melinae; 14.0 Ma per a Guloninae + Helictidinae; 11.5 Ma per a Guloninae vs. Helictidinae; 12.0 Ma per a Ictonychinae; 11.6 Ma per a Lutrinae vs. Mustelinae.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Law
  2. ↑ 2,0 2,1 King, Carolyn (1984). org/details/encyclopediaofma00mals_0/page/108 L'enciclopèdia dels mamífers, Nova York: Facts on File, pp. org/details/encyclopediaofma00mals_0/page/108 108-109. ISBN 978-0-87196-871-5.
  3. ↑ Amstislavsky, Sergei, i Yulia Ternovskaya. «archive. org/web/20171117174933/https://pdfs. semanticscholar. org/f3b8/69a6701e7bb11035119faf36745f0bd0fafc.pdf Reproducció en mustélidos». Ciència de la reproducció animal 60 (2000): 571-581.
  4. ↑ Pratt, Philip. «wolverinefoundation. org/dentition. htm Dentició delobezno». The Wolverine Foundation, Inc..
  5. ↑ Taylor, Ken (1994). «adfg. state. ak. us/pubs/notebook/furbear/wolverin. php Wolverine». Wilife Notebook Séries. Alaska Department of Fish & Game.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Plantilla:Cite journalast1= Law
  7. ↑ Mammal Diversity Databasemammaldiversity. org/ «Mammal Diversity Database (Version 2.3) [Data set»].Zenodo.doi:10.5281/zenodo.17033774.Consultat el 2025-09-04.
  8. ↑ 8,0 8,1 biomedcentral. com/1741-7007/6/10 «Multigene phylogeny of the Mustelidae: Resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation».BMC Biology.6doi:10.1186/1741-7007-6-10.
  9. ↑ McKenna, M. C. & Bell, S. K., (eds.) 1997: Classification of mammals above the species level. Columbia University Press, New York, 1997, xii-631.
  10. ↑ jstor. org/stable/1382896 «Systematics of Mustelid-Like Carnivores».Journal of Mammalogy.78(2)
    426-443.doi:10.2307/1382896.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mustelidae&oldid=1268445»