Ruta de Califòrnia
La ruta de Califòrnia (en anglés: Califòrnia Trail) va ser una de les principals vies de migració cap a l'Oest dels Estats Units a mitan de el XIX, que partia des de l'estat de Misuri i anava fins a Califòrnia. Va ser utilisada per més de 250 000 colon i després buscadors d'or, per a aplegar a fundar granges i als camps d'or de Califòrnia, des de principis dels anys 1840 fins a la construcció de les vies del ferrocarril, a finals de 1860.
La ruta original tenia molts ramals i recorria més de huit mil quilómetros. Uns 1600 km del traçat de la ruta per la Gran Conca encara es conserven i han segut declarats com a «Ruta Històrica Nacional de Califòrnia» (Califòrnia National Historical Trail), com a evidència històrica de la gran migració en massa cap a l'Oest, i són gestionats pel Servici de Parcs Nacionals (National Park Service).
Descripció
El recorregut de la ruta depenia tant del punt de partida del viage com del destí final en Califòrnia, i també del tipo de vehículs i els caps de ganado que dugueren els emigrants. La branca principal de la ruta que travessa les Grans Planures era idèntica en la part inicial a la ruta d'Oregó i a la ruta Mormón, remontant el riu Misuri i creuant a través de l'actual estat de Nebraska seguint el riu Platte i despuix del riu Platte Nort fins a aplegar a l'actual Wyoming. El camí seguia en Wyoming pel riu Sweetwater, fins a creuar la divisòria continental d'Amèrica en el passe Sur (South Pass), a on la ruta se separava de la ruta Mormón. Des del pas Sur continuava en direcció noroest a lo llarc del riu Snake fins a aplegar a Fort Hall, en el llavors territori d'Oregó (prop de l'actual Pocatello, surest de Idaho), un fort de fusta construït en 1834 per Nathaniel Jarvis Wyeth (1802–1856), un explorador i inventor nortamericà, com una aventura comercial, despuix d'haver fracassat en la missió d'establir llocs comercials de pells, colónies i factories del salmó en la regió del riu Columbia. El fort va ser venut en 1837 a la Companyia de la Baïa de Hudson.
-
Chimney Roc, Nebraska -
.JPG)
Scotts Bluff, Nebraska -
South Pass, en l'oest de Wyoming -
Trail Ruts, Wyoming
.JPG)
A l'oest de Fort Hall, remontaven el riu Snake fins a la confluència en el riu Raft, a on la ruta de Califòrnia se separava de la ruta d'Oregó. La ruta de Califòrnia seguia el riu Raft en direcció suroest, vorejant per l'est les montanyes Ret Roc, fins a alguna cosa a l'oest de l'actual Almo (Idaho). A continuació, viraba cap a l'Oest, remontant el riu del canó de l'Emigrant (Emigrant Canyon), entrant en la regió de City of Rocks (actualment, City of Rocks National Reserve). Passava a l'atre alvertent i descendia un curt tram per la riera Trail i després la riera Junction, fins a aplegar a la riera Granite, que remontava cap a l'Oest fins a aplegar al Granite Pass. Descendia a l'atre costat fins a aplegar a la riera Goose, que seguia en direcció Suroest, aigües avall, a lo llarc de la riera Goose, fins a la confluència en la riera Little Goose. Remontaven el Little Goose i canviaven d'alvertent, cap al suroest, descendint per la riera Roc Spring.
Passava a través de la vall Thousand Springs, i despuix a lo llarc de la riera West Brush fins a la riera Willow, i després a la capçalera del riu Humboldt, en el noreste de l'actual estat de Nevada. La ruta seguia la vora nort del Humboldt a través de Nevada, passant per l'estret canó Carlin, que en els periodos d'aigües altes era casi intransitable. A l'oest del canó Carlin la ruta pujava a través del pas de l'Emigrant (Emigrant Pass), descendint a través del canó de l'Emigrant (Emigrant Canyon) per a reunir-se novament al riu Humboldt prop de Gravelly Ford. Ací, en Gravelly, la ruta es dividia en dos branques, seguint cada una la vora nort i la vora sur del riu. Abdós branques es tornaven a unir en Humboldt Bar.
La ruta seguia remontant el riu Humboldt fins a la seua capçalera en Humboldt Sink, un llac estacional a on desapareixia. Ací de nou divergia la ruta, seguint cada una la vall d'un riu: una, el riu Truckee (de les Truchas) i una atra el riu Carson. La Truckee River Route que aplegava des de l'oest a través del desert de les Quaranta Milles (Forty Mile Desert) i alcançava el riu Truckee en l'actual Wadsworth (Nevada). Este camí remontava aigües dalt el riu Truckee fins al llac Donner, creuant la Serra a través del Donner Pass (2.160 m). A continuació, venia una de les etapes més perilloses per als carros, la brecha de l'Emigrant (Emigrant Gap), un alvertent en una zona casi de tallats que devia ser descendida en cordes. En el lloc hi ha colocada una placa en memòria d'este ardit:
-
Riu Humboldt, en Nevada -
West Fork del riu Carson, a l'est de Hope Valley en el comtat de Alpine (Califòrnia) -
Donner Pass, Califòrnia -
Vista des de el NPS de North Fork Trailhead en la City of Rocks National Reserve, en Idaho
.jpg){kind=link}
La ruta de Carson (Carson Trail), també coneguda com la ruta del riu Carson (Carson River Route) seguia al sur a través del desert de les Quaranta Milles, vorejant l'extrem occidental de la Carson Sink i alcançava el riu Carson prop de l'actual Fallon (Nevada). El camí seguia aigües dalt el riu Carson i creuava la cresta de la Serra a través del Carson Pass. Abdós senderes terminaven en Sutter's Fort, que es trobava a on està hui Sacrament, Califòrnia.
La ruta Beckwourth (Beckwourth Trail) (també coneguda com la drecera Beckwourth, Beckwourth Cutoff) deixava la ruta del riu Truckee en Truckee Meadows (actualment, Sparks, Nevada), seguint al nort fins a Beckwourth Pass i, a continuació, cap a l'oest, a través dels actuals comtats californians de Plomes, Butte i Yuba, en el gran Entanque Central, terminant en Marysville, Califòrnia.
La drecera Applegate-Lassen (Applegate-Lassen Cutoff) deixava la ruta de Califòrnia prop de l'actual embassament de Rye Patch, i passava pel desert Black Roc i el canó High Roc fins al llac Goose. Ací la ruta es dividia, en la drecera Lassen seguint al sur en la Vall de Sacrament a lo llarc del riu Pit; la ruta Applegate (Applegate Trail) seguia a l'oest, pel surest d'Oregó, a lo llarc del riu Lost i finalment fins a la vall Willamette, en Oregó, seguint la pista de la ruta Siskiyou (Siskiyou Trail) des del centre-sur d'Oregó fins a Portland, Oregó.
Història
Primeres exploracions
La zona de la Gran Conca per la que discorria la ruta havia segut solament en part explorada durant els dies de l'imperi espanyol i mexicà. En 1828-1829, Peter Skene Ogden, dirigint vàries expedicions de la Companyia de la Baïa de Hudson, va explorar gran part de la vall del riu Humboldt. En 1834, Benjamin Bonneville, un oficial de l'Eixèrcit dels Estats Units llicenciat per a portar a terme una expedició a l'oest finançada per John Jacob Astor, va enviar a Reddeford Joseph Walker cap a l'Oest des del riu Green, (hui en dia en Wyoming) en la missió de trobar una ruta a Califòrnia. Dos eren els grans obstàculs que la ruta devia salvar: el desert del Gran Llac Salat i creuar les montanyes de Serra Nevada. Walker va confirmar que el riu Humboldt constituïa una artèria natural per a travessar la Gran Conca.
La caravana Bidwell–Bartleson (1841)
A lo llarc de la década de 1840, la ruta va començar a ser utilisada esporàdicament pels primers colon. El primer grup que va utilisar la ruta va ser encapçalat per John Bidwell (1819–1900), que va partir en 1841 en el primer grup organisat, la Bidwell-Bartleson, en la finalitat d'aplegar al nort de Califòrnia a través del riu Humboldt. Varen seguir la ruta d'Oregó fins a Soda Springs (Idaho), a on varen mamprendre rumbo Sur a lo llarc del riu Bear després cap a l'Oest, al nort del Gran Llac Salat, en busca d'un camí cap al riu Humboldt. Prop del pico Beyond Pilot varen tindre que abandonar les carretas, encara que varen alcançar el Humboldt a l'oest de l'actual Elko, en la que més tart seria el ramal conegut com a Drecera Hastings. Varen seguir a lo llarc del riu fins a la seua desembocadura, varen creuar el desert al sur, varen alcançar el riu Walker, que varen remontar ascendint la Serra en la mateixa regió en que ho va fer en 1828 Jedediah Smith. Varen creuar prop de l'actual pas de Sonora i varen descendir fins al vall de Sant Joaquín, i més tart varen fundar Chic, en la vall de Sacrament.
A pesar de fracassar en el seu intent d'alcançar en els carros Califòrnia, el grup Bidwell–Bartleson va conseguir viajar en el ganado a lo llarc del riu de Humboldt, que es convertiria en la principal artèria cap a Califòrnia en els anys següents. Varen recórrer uns 3700 km en una única temporada (estiu i hivern), viajant uns 25−30 km cada dia durant uns cinc mesos. Quan va esclatar la febra de l'or en 1849, ya s'havien format camins per a carretas a lo llarc d'abdós vores del riu Humboldt, des de Gravelly Ford a Humboldt Sink.
Dos anys més tart, en 1843, Joseph Chiles va seguir la mateixa ruta.
La caravana Stephens–Townsend–Murphy (1843)
En 1844, Caleb Greenwood (ca. 1763–ca. 1850) ya en huitanta anys i molta experiència en la regió, en cinquanta persones, el grup de Stephens–Townsend–Murphy, va dirigir la primera caravana que va conseguir creuar Serra Nevada en uns quaranta carros. Mentres conduïa el grup per la ruta de l'Emigració en Wyoming, Greenwood va sugerir que en lloc de seguir el camí al sur, fins a Fort Bridger, la caravana abandonara el camí principal prop del riu Little Sandy i s'encaminara a l'oest a través de Wyoming creuant el desert per a reunir-se en la ruta principal en la vall del riu Gose. La nova ruta atallava 85 milles i reduïa en 7 dies el viage, pero era arriscada ya que unes 45 milles discorrien per una zona sense aigua. El grup va creuar la Serra prop del pas Donner (Truckee). Dels cinquanta que varen partir, 52 varen aplegar a Califòrnia, ya que en el viage va haver dos naiximent. A la seua arribada a Califòrnia, el grup es va assentar en Sant Josep/Cupertino, a on la riera Stevens du el seu nom.
El camí, que evitava tindre que passar pel canó del riu Truckee (Truckee River Canyon), va adquirir popularitat en acabant de que es detallara en un popular llibre publicat per Joseph Ware en 1849. Ware erròneament va cridar a la ruta la drecera Sublette, segons Salomón Sublette, que li havia descrit a ell el camí. La ruta va alcançar el seu cim de popularitat durant la febra de l'or de Califòrnia, quan la necessitat d'aplegar abans compensava els riscs. Els historiadors es referixen ara a la ruta com la drecera Sublette–Greenwood, en honor de Greenwood.[2]
La caravanes Hastings (1846)
En 1845, John C. Frémont (1813–1890) i Lansford Hastings (c. 1819–1870) varen guiar grups que totalisaven varis centenars de colon a lo llarc del camí de Califòrnia. A l'any següent Hastings va persuadir a una part dels emigrants a seguir el seu «accés directe», que corria al sur de la ruta principal. Hastings havia escrit una obra, The Emigrants' Guide to Oregon and Califòrnia, per a induir als nortamericans a anar a Califòrnia en l'esperança de que pogueren fer una revolució sense sanc, en ser numèricament superiors als mexicans. Va descriure en térmens exaltats Califòrnia i va donar consells pràctics per als viagers per terra. Contràriament a la creència popular, en el seu llibre no va promoure la drecera que ara du el seu nom, ya que es va llimitar a descriure en una sola frase una possible ruta:
No obstant, Hastings va publicar este consell abans d'haver viajat ell mateixa per eixa ruta, i no era conscient de les dificultats que calia afrontar per a creuar la cordillera Wasatch i les salines de l'oest d'Utah.
Publicat en Cincinnati en la primavera de 1845, la guia de Hastings va influir en l'emigració a Califòrnia, encara que no en la mida en que havia esperat. En agost d'eixe any, Hastings i un chicotet grup varen partir cap a Califòrnia, aplegant a Sutter's Fort en el Dia de Nadal. Despuix de passar l'hivern allí, Hastings va eixir del fort l'11 d'abril de 1846, en direcció este en un atre chicotet grup. Ell i dos companyers es varen detindre en el riu Sweetwater, a on varen esperar a que aplegara l'emigració de l'any. Un viager procedent de l'est es trobava en una carta oberta de Hastings als emigrants, que els invitava a reunir-se en ell en Fort Bridger. Des d'allí, Hastings va dir que els duria a una nova ruta que reduiria considerablement el temps i la distància. De xixanta a setenta y cinco carros varen viajar en Hastings per esta drecera i varen aplegar fòra de perill a Califòrnia. El grup Donner, que venia despuix d'ell, va perdre més de tres semanes en la suposta drecera en travessar els monts Wasatch. Varen aplegar tart a Serra Nevada i varen quedar atrapats per la neu. Dels 89 pioners que varen partir, solament 48 varen sobreviure, despuix d'haver enviat un grup en busca d'ajuda que va deure recórrer al canibalisme.
La febra de l'or
El goteig d'emigrants es convertiria en una remugada despuix del descobriment d'or en Califòrnia en 1848, el mateix any en que els EE. UU. "varen adquirir" el Suroest en el Tractat de Guadalupe Hidalgo. En els mesos que varen seguir a l'anunci públic del descobriment pel President James K. Polk, a finals de 1848, decenes de mils de buscadors d'or es varen dirigir cap a l'Oest a buscar fortuna, en lo que és conegut com la Febra de l'Or de Califòrnia.
La ruta occidental era àrdua i estava plena de perills potencials per als no ben equipats. Els natius americans no eren el principal dels problemes en els primers anys que varen seguir al descobriment d'or en Califòrnia, quan l'afluència de viagers va aumentar les tensions entre els emigrants i la població nativa d'Amèrica. Els creus dels rius, en molts ahogamientos, les malalties i la hambruna varen ser causes de mort més freqüents en el llarc viage i els pioners tenien que estar ben preparats. A pesar de l'image popular de les películes d'Hollywood, la majoria dels carretas anaven tirades per bous en lloc de cavalls per dos senzilles raons: el bou era més llent, per lo que si s'escapava en la nit era més fàcil capturar-los; en segon lloc, quan començaven a faltar aliments -com ocorria a sovint en les últimes etapes- el bou era millor alternativa com a aliment que el cavall.
Referències
- ↑ «The spring of 1845 saw the first covered wagons surmount the Serra Nevada Mountains. They left this valley, ascendiu to the ridge, and turned westward to old Emigrant Gap. The wagons were lowered by ropes to the floor of Bear Valley. Hundreds followed before, during, and after the gold rush. This was a hazardous portion of the overland emigrant trail» Text disponible, en el número de epigrafe 403, en: «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2005. Consultat el 7 de juny de 2005.
- ↑ «Sublette Greenwood Cutoff». Wyoming State Historic Preservation Office. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2012. Consultat el 26 de giner de 2009.
- ↑ «The most direct path would be leave the Oregon route, about two hundred mills east of Fort Hall; thence bearing west-south west, to the Salt Lake; and thence continuing down to the bay of Sant Francisco.» (Hastings, p. 137-138).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta de California» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.