Anar al contingut

Portland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Portland
Per a atres usos d'este terme vore Portland (desambiguació).

Portland (/poʊrtlənd/) és una ciutat de l'estat d'Oregó en el noroest d'Estats Units, junt als rius Columbia i Willamette. Té una població estimada en 2015 de 632 309 habitants[1] i és la ciutat més poblada de l'estat d'Oregó i la tercera més gran en la regió del Pacífic Noroest, despuix de Seattle i Vancouver. El seu àrea metropolitana, que posseïx una població de 2 226 009 habitants, segons el cens de 2010, sent la vigèsima quarta àrea metropolitana més poblada d'Estats Units.[2]

Va ser nomenadacita requerida la «ciutat verda» per ser una de les ciutats més ecològiques d'Estats Units. Conegut mundialment com un centre d'art, cultura i comerç, en Portland viuen molts artistes i creadors.cita requerida

Història

[editar | editar còdic]
Horisó de Portland en el Mont Hood darrere.

Prehistòria

[editar | editar còdic]

Durant el periodo prehistòric, la terra que es convertiria en Portland va quedar inundada despuix del colapse de les preses glaciars dellac Missoula, en lo que més vesprada es convertiria en Montana. Estes inundacions massives es varen produir durant l'última glaciació i varen omplir la vall de Willamette de 91 a 122 m d'aigua.[3]


Abans de l'arribada dels colon nortamericans en el XIX, el territori va estar habitat durant sigles per dos grups d'indígenes chinook: els multnomah i els clackamas.[4]Meriwether Lewis i William Clark varen documentar per primera volta en 1805 l'ocupació del territori pels chinook.[5] Abans de la colonisació europea, la conca de Portland, en les valls del baix riu Columbia i del riu Willamette, era una de les regions més densament poblades de la costa del Pacífic.[6]

Establiment

[editar | editar còdic]

Portland va escomençar en un lloc conegut com «El Buidar», que estava a mig camí d'Oregó City,[7] assentament de 1829 i el Fort Vancouver, establit per la Companyia de la Baïa d'Hudson en 1824.[8] En 1843, William Overton va vore gran potencial comercial en esta terra, pero va carir dels fondos requerits per a reclamar un terreny. Overton va tancar un tracte en el seu soci Torra Lovejoy de Boston, Massachusetts: per vinticinc cèntims, Overton compartiria el seu reclam de 2.6 km² en el seu soci. Overton va vendre després la seua mitat del terreny a Francis W. Pettygrove de Portland (Maine). Pettygrove i Lovejoy desijaven donar a la ciutat el mateix nom que el seu poble natal. Per a vore qui li posava el nom, varen tirar una moneda l'aire i va guanyar Pettygrove.cita requerida

En l'época de la seua incorporació en 1851, Portland tenia més d'huitcents habitants, un tren de vapor, un hotel en una cabanya i un periòdic, el Semanal d'Oregó. Per a 1879, la població havia creixcut fins als 17.500 habitants. La localisació de Portland, junt al oceà Pacífic, el riu Columbia i la vall de Tualatin, li va donar ventaja sobre els atres ports propencs i la va fer créixer ràpidament. La ciutat es va transformar en el major port del Pacífic Noroest, i va permanéixer aixina a lo llarc del XIX fins a ser superada per Seattle en 1890. Durant este temps, proliferaven activitats illegals com la tracta de blanques i el seqüestre d'hòmens per a ser utilisats com a esclaus en els navío. Va ser una pràctica tan comuna que una ret de túnels subterràneus, coneguda com el «Metro de Portland», va ser construït per a efectuar tals pràctiques criminals tolerades per les autoritats. La primera referència de Portland com la «Ciutat de les roses» va ser feta per visitants de l'Iglésia Episcopal en 1888. El renom va créixer en popularitat despuix de 1905, durant l'Exposició de Lewis i Clark, a on l'alcalde Harry Lane va sugerir que esta ciutat necessitava tindre un «festival de les roses». El primer Festival de les roses de Portland es va realisar dos anys despuix i encara seguix sent la major festa anual de la ciutat cent anys despuix.

Geografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Panoràmica del centre de Portland. El pont d'Hawthorne vist des d'un moll en el riu Willamette, prop del Museu de Ciència i Indústria (OMSI).

Portland es troba ubicada en les coordenades 45°31′12″N 122°40′55″O / 45.52, -122.68194</noinclude>.Plantilla:Senyes cense La ciutat té una superfície de 375.77 km², dels quals 345.57 km² corresponen a terra i 30.20 km² (8.04 %) a aigua.[9] El riu Willamette travessa la ciutat de nort a sur, mentres que el riu Columbia es troba al nort, separant a Portland de la ciutat de Vancouver en el estat de Washington.

Localitats adjacents

[editar | editar còdic]

La ciutat llimita al nort en la ciutat de Vancouver; a l'est en la ciutat de Gresham; al sur en les ciutats d'Happy Valley, Milwaukie i Lake Oswego; i a l'oest en Tigard, Beaverton, Garden Home-Whitford, Raleigh Hills, West Slope, West Haven-Sylvan i Cedar Mill. Ademés, la ciutat de Maywood Park és un enclavament de Portland. El següent diagrama mostra les localitats més propenques de Portland en un ràdio de 12 km.

Localitats adjacents
Localitats adjacents

El riu Willamette pansa pel centre de la ciutat, mentres que el Mont Tabor (centre) s'alça en el costat este de la ciutat. Mont Saint Helens (esquerra) i Mont Hood (centre dreta) és visible des de molts llocs de la ciutat.

El riu Willamette pansa pel centre de la ciutat, mentres que el Mont Tabor (centre) s'alça en el costat este de la ciutat. Mont Saint Helens (esquerra) i Mont Hood (centre dreta) és visible des de molts llocs de la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Panorama del centre de Portland i el mont Hood en el crepúscul, vist des de Pittock Mansion en l'oest de Portland

Clima

[editar | editar còdic]

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons el cens de 2010, Portland tenia una població de 583 776 habitants. El 76.1 % de la població era blanca, el 7.1 % asiàtica, el 6.3 % afroamericana, l'1.0 % amerindia o natiu d'Alaska, el 0.5 % isleña del Pacífic o natiu d'Hawái, el 4.2 % d'atres ètnia i el 4.7 % de dos o més ètnia. Del total de la població, el 9.4 % era d'orige hispà o llatí.[10]

Segons la Oficina del Cens en 2000 els ingressos mijos per llar en la localitat eren de 40 146 dólars, i els ingressos mijos per família eren 50 271 dólars. Els hòmens tenien uns ingressos mijos de 35 279 dólars front als 29 344 dólars per a les dònes. La renda per càpita per a la localitat era de 22 643 dólarres. Al voltant del 8.5 % de la població estaven per baix del llindar de pobrea.Plantilla:Senyes cense

En 2012, el periòdic britànic The Guardian va incloure a Portland en la llista dels cinc millors llocs del món per a viure, junt al districte de Cihangir, en Estambul; el districte de Sankt Pauli, en Hamburc; la costa nort de Maui en Hawái i la ciutat de Santa Creu de Tenerife, en Espanya.[11]

Governe

[editar | editar còdic]

La ciutat de Portland és administrada per un alcalde, quatre comissionats i un auditor, elegits per un periodo de quatre anys. L'alcalde de la ciutat des del 2017 és Ted Wheeler.[12]


Economia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Skyline nocturn de Portland.

Portland és el centre econòmic del estat d'Oregó i forma part de la regió econòmica del Noroest del Pacífic.[13] La seua localisació al nort de la costa oest dels EE. UU. li ha permés acollir numeroses fàbriques i empreses.[13][14] Segons l'Oficina d'Estadístiques de Treball d'EE. UU., l'economia està basada en el transporte de mercaderies, els servicis professionals —incloent a les firmes tecnològiques—, els servicis sanitaris, la manufactura i la siderúrgia.[15][16]

Històricament, el desenroll de Portland ha estat lligat a la conexió dels rius Willamette i Columbia al oceà Pacífic, per les que es va convertir en un embarcadero natural per a l'indústria local, els miners i les comunitats agrícoles.[14] Esta condició va donar lloc a les principals infraestructures de transport: el port de Portland (1891), l'aeroport internacional (1926) i les autopistes interestatals. El port mou un total de tretze millons de tonellades de carregament en les seues quatre terminals, lo que li convertix en el tercer més important del Noroest del Pacífic,[13] mentres que per l'aeroport passa el 95 % de tota la càrrega aérea d'Oregó.[17] Portland és també el major pas de blat d'EE. UU.[13]


Per l'alt número de boscs en Oregó, la indústria maderera va ser base de l'economia local a lo llarc del XX, si ben ya no és el sector més rellevant.[18] Lo mateixa succeïx en la siderúrgia, l'apogeu de la qual es va produir durant la década de 1950.[19] Schnitzer Steel Industries, fundada en 1906, és la principal firma de la costa oest dedicada a la fabricació d'acer i reciclage de ferralla, i continua sent una empleadora important pese al canvi de model.[19] Atres representants de la indústria pesada són ESCO Corporation (1913), Oregon Steel Mills (1926, propietat d'Evraz) i Precision Castparts (1953). Hui en dia, Portland és reconeguda per l'alt volum d'empreses del sector tecnològic, moltes d'elles empreses emergents, i també conta en varis centres de formació. S'estima que hi ha més de 1200 companyies tecnològiques solament en el núcleu urbà, ya siga en sèu central o delegació.[13] Tal densitat li ha dut a ser malnomenada Silicon Forest, en analogia a la californiana Silicon Valley.[20][21] El fabricant de circuits integrats Intel Corporation dona treball a més de 18 900 habitants, lo que li convertix en el major empleador de la ciutat.[13][20] En menor mida, les multinacionals Google, Tektronix, Hewlett-Packard, Xerox, eBay Microsoft i Amazon tenen oficines en la ciutat.[20]


L'economia local també depén de la fabricació de roba deportiva. Nike va ser fundada en el comtat de Washington en 1964 i manté la seua sèu en Beaverton, a onze quilómetros del centre de Portand, donant ocupació a més de 5700 habitants.[13] En la ciutat també es troben les delegacions per a Amèrica del Nort de marques com Adidas, Dr. Martens, Li Ning, Columbia Sportswear, LaCrosse Footwear i Keen entre uns atres.[22] Atres empreses rellevants són l'estudi d'animació Laika,[23] el fabricant de vehículs comercials Daimler Trucks North America, els supermercats Fred Meyer, l'agència de publicitat Wieden+Kennedy —estretament vinculada a les campanyes de Nike— i el Umpqua Bank.[24]

Educació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Entrada de la Universitat Estatal de Portland.

Portland conta en 181 escoles públiques, cent vint escoles privades, i vàries institucions d'educació diferenciada i universitats públiques i privades.[25]


L'educació pública està dividida en sis districtes escolars. En 1851 es va fundar el que és hui el més gran: Escoles Públiques de Portland (Portland Public Schools, PPS), en setenta y ocho centres d'ensenyança i 48 000 alumnes inscrits.[26] El primer institut de secundària, Lincoln High School, va ser inaugurat en 1869 i correspon al mateix districte. Sempre en funció de les comunitats residents, els centres de la PPS oferixen programes d'immersió llingüística en varis idiomes, entre ells el espanyol. El segon districte en importància és el de David Douglas, a l'est de la ciutat. Pel que fa a la educació privada, la majoria de coleges tenen adscripció religiosa.

Educació superior

[editar | editar còdic]

La Universitat Estatal de Portland (Portland State University, PSU), inaugurada en 1946, és la universitat pública de la ciutat. Conta en prop de 28 000 alumnes, lo que la convertix en la segona més gran de l'estat per darrere de la Universitat Estatal d'Oregó (Corvallis). La PSU està composta per sèt campus que oferixen aproximadament cent vint llicenciaturas i cent dèu postgraus, en especial reconeiximent en els seus programes d'administració sanitària, treball social, relacions públiques i rehabilitació segons el rànquing de la revista O. S. News & World Report en 2016.[27] Atres centres destacats són l'Universitat de Salut i Ciència d'Oregó (OHSU) i el Colege Comunitari de Portland. Per la seua banda, la Universitat de Portland (1901) és la major universitat privada i decana de la ciutat. Dispon de dotze campus i més de quatre mil alumnes que cursen estudis en sis divisions: arts i ciències, administració d'empreses, educació, ingenieria, enfermeria i títuls de grau. Dit centre està afiliat a la Congregació de Santa Creu. Junt a ell destaquen dos universitats d'arts lliberals: la Reed College i la Lewis & Clark College.

Cultura

[editar | editar còdic]

Música

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El major èxit de The Dandi Warhols és Bohemian Like You (2001).

L'escena musical de Portland ha deparat artistes populars en distints gèneros.[28] Els pioners són The Kingsmen, la versió dels quals del Louie Louie de 1963 va ser un èxit internacional. Despuix varen aplegar uns atres com Quarterflash, Wipers (anys 1980), The Dandi Warhols, Pink Martini, Elliott Smith (anys 1990), The Decemberists, The Shins (anys 2000) i Sleater-Kinney (anys 2010). La cantant de jazz Esperanza Spalding, guanyadora del Grammy a la millor artista revelació en 2011, és natural de la localitat. Durant la década de 1980 varen sorgir grups locals de punk, grunge i roc alternatiu entorn al club nocturn Satyricon, tancat en 2011. Este local és célebre perque allí Courtney Love va conéixer a la seua parella Kurt Cobain i a la guitarrista Kat Bjelland, en qui va fundar Hole.[29] Anys més vesprada es consolidarien les institucions de música alternativa i de música culta, entre elles la Orquesta Simfònica d'Oregó. Per a grans concerts es recorre al parc Edgefield i a l'estadi Providence Park. El diari britànic The Guardian ha definit l'escena musical de Portland com una «de les més vibrants» d'EE. UU.[28]

Cine i televisió

[editar | editar còdic]

El director Gus Van Sant ha ambientat vàries de les seues películes en Portland, incloent Mala nit (1985), Drugstore cowboy (1989) i My own private Idaho (1991). D'igual modo, s'han rodat produccions comercials com Body of evidence (en Willem Dafoe i Madonna), Mr. Holland's opus, Freddy got fingered, The hunted, John Tucker must die i Blue like jazz. Moltes sals, teatres i auditoris conten en cridaneres llums de neó en les fronteres que s'han convertit per sí mateixes en atractiu turístic. Existixen cines que venen cervesa durant les proyeccions, pràctica coneguda com a «sessions brew and view». En octubre se celebra el festival de cine H. P. Lovecraft film festival, dedicat a l'escritor de ciència ficció, en l'Hollywood Theatre. En 2011 s'han estrenat dos séries de televisió basades en la ciutat: Grimm, ficció sobrenatural de detectius emesa en NBC, i Portlandia, comèdia de sketches de Fred Armisen i Carrie Brownstein. Esta última ha parodiat l'estil de vida alternatiu i lliberal de la ciutat a través de les contradiccions dels personages.[30] Atres séries ambientades allí són Leverage, The real world: Portland, The librarians, Life unexpected i You em her.

Matt Groening, creador de “Els Simpson”, va passar la seua infància en Portland, Oregó. En desenrollar la série, es va inspirar en el seu entorn per a nomenar a varis personages, utilisant noms de carrers de Portland. Per eixemple, Ned Flanders pren el seu nom de Flanders Street, el reverent Lovejoy de Lovejoy Street i l'alcalde Quimby de Quimby Street.[31]

Museus

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Entrada del Museu de Ciència i Indústria d'Oregó (OMSI).

Portland és un important punt museístic en Oregó. El Museu de Ciència i Indústria d'Oregó (OMSI) s'especialisa en ciències naturals, tecnologia i indústria, a través de les seues instalacions que inclouen laboratoris, un planetari, IMAX i cinc sals d'exhibició. Allí s'expon de forma permanent el submarí USS Blueblack que es va utilisar en el rodage de La caça de l'Octubre Rojo. El Museu d'Art de Portland és una de les vinticinc majors pinacoteques dels Estats Units, en una superfície de 22 000 m². Va ser fundat en 1892, lo que li convertix en el primer museu d'art en la Costa Oest i en el sèptim més antic del país.[32] La seua colecció permanent està formada per més de quaranta mil obres d'art, entre elles Orella de bou de Vincent van Gogh i varis quadros de la série Nenúfares de Claude Monet. Ademés s'inclouen mostres natiu americanes, art contemporàneu, art asiàtic, escultures a l'aire lliure i películes. Atres centres reseñables són el Museu d'Història d'Oregó, el Museu Infantil d'Oregó, i The Peculiarium, dedicat a objectes estranys i a la ciència ficció.

Gastronomia

[editar | editar còdic]

Portland proclama ser la ciutat en més cerveserias i microcervecerías del món, en contar en xixanta actives en ellímit urbà i més de noranta en l'àrea metropolitana.[33][34] La tendència de la cerveseria artesanal va començar en 1985, quan l'estat d'Oregó va aprovar una llei que permetia als bars vendre la seua pròpia cervesa.[35] Des de llavors s'ha impulsat el consum de begudes locals elaborades en varietats locals de la ordi i el lúpulo, i inclús s'han generat negocis com la franquícia de pubs McMenamins, en presència en Washington i Oregó. Quan Portland va superar a Colónia en número de cerveseries, els habitants varen escomençar a malnomenar-la «Beervana» (acrònim entre beer i nirvana).[36]


En l'àmbit de la restauració, destaca pel seu defensa del consum local, els seus llocs de menjar galliponter i camions restaurants —en més de siscentes llicències per a estes—, per les seues cafeterias i per l'alt número de negocis especialisats en vegetarianisme.[37][38] En 2014, el Washington Post va posar a Portland en quart lloc de la seua classificació de millors destins gastronòmics dels Estats Units. El periodiste Ed Levine, creador de Serious Eats i colaborador de New York Claves, ha definit al restaurant Apizza Scholls com una de les cinc millors pizzeries del país.[39]

Transport

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Steel Bridge, inaugurat en 1888 i obert al tràfic en 1912, és el primer pont de la ciutat.

El transport en el àrea metropolitana de Portland està orientat al automòvil, igual que en el restant de grans ciutats nortamericanes. No obstant, el estat d'Oregó ha impulsat mides de transport públic vinculades allímit de creiximent urbà, que han servit per a incrementar el seu us i l'han convertit en pionera del desenroll orientat al trànsit.[40][41][42]


Aixina mateix, Portland —en un 8 % de trasllats fets en bicicleta— es distinguix per l'importància del ciclisme urbà com a modo de transport, sent la gran ciutat nortamericana en major trànsit cicliste i un dels referents internacionals en l'us d'este mig de locomoció. Portland és célebre pels numerosos ponts que travessen tant el riu Willamette com el riu Columbia, raó per la que ha segut malnomenada Bridgetown («ciutat de ponts»).[43]

El primer servici de transport colectiu va ser un tramvia de tracció animal de la Portland Street Railway Company, fundada en 1872 per l'empresari Ben Holladay.[44] Anys despuix es varen crear llínees de transbordadors que conectaven els barris separats pel riu Willamette ans que es construïra el pont Steel Bridge (1888). En 1889 es va estrenar la primera llínea de tramvia elèctric.[45]

L'autoritat portuària i aeroportuario és la companyia estatal Port of Portland. La societat va ser inaugurada en 1891 junt en l'obertura del port i hui gestiona quatre terminals marines, sèt polígons industrials i tres aeròdroms, incloent el aeroport internacional.

Autovies

[editar | editar còdic]

La majoria de carreteres dins del caixco urbà són d'una sola direcció, mentres que en el restant hi ha de dos direccions. Portland està conectada a les següents carreteres:


Transport colectiu

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Carril reservat per a transport públic en el centre de Portland.

Portland té un ampli sistema de transport colectiu, tant en el caixco urbà com en l'àrea metropolitana. Segons la Oficina del Cens dels Estats Units en 2014, l'11.9 % de la població es desplaçava en transport públic per a anar a treballar i el 6.1 % anava en bicicleta, un ràtio superior al d'atres grans ciutats.[47] Ademés, l'us del coche per a desplaçaments curts havia disminuït.[48]

El servici d'autobusos i tren llauger és operat per TriMet, empresa pública que també presta servici als comtats de Multnomah, Clackamas i Washington. TriMet conta en més d'huitanta llínees d'autobús, el tren llauger de Portland (MAX, cinc llínees) i un tren de rodalies (Westside Express Service) per a les localitats del surest.[42] Per la seua banda, el Ajuntament gestiona el Tramvia de Portland i encarrega el manteniment dels vehículs al servici estatal. El centre conta en un carril reservat per a autobusos i tren llauger.[48]

Ferrocarril

[editar | editar còdic]

La principal estació ferroviària és la Union Station de Portland, inaugurada en 1896 i actual centre d'operacions d'Amtrak, la ret estatal interurbana de trens. Hi ha tres llínees en parada en l'estació central:

Transport aéreu

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Aeroport de Portland.
Artícul principal → Aeroport Internacional de Portland.


El aeroport internacional de Portland (IATA: PDX) és el principal aeroport civil-militar d'Oregó, en representar el 90 % dels viages de passagers (prop de dèsset millons d'usuaris) i més del 95 % de la càrrega aérea de l'estat.[17] Es troba dins dels llímits de la ciutat, a dotze quilómetros del centre urbà. És utilisat en la seua majoria per a vols al oest d'Estats Units, encara que també conta en trànsits internacionals cap a Vancouver, Calgary (Canadà) i atres urbs americanes i europees. Les principals aerollínies que operen allí són Alaska Airlines, Southwest, Horizon Air i Delta.[50]

L'instalació està conectada a la ret pública de transports, a través de la llínea MAX Ret Line de tren llauger. Existixen dos aeroports auxiliars que només s'utilisen per a vols chàrter, classes de vol i situacions d'emergència: Portland-Hillsboro (IATA: HIO) i Portland-Troutdale (IATA: TTD).


Deports

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Interior del Moda Center en un partit dels Portland Trail Blazers.

L'equip representatiu de Portland en les grans lligues deportives nortamericanes és Portland Trail Blazers, franquícia de bàsquet que competix en la NBA des de la seua fundació en 1970. El seu major guany deportiu va ser en 1977. En l'extensa història de la franquícia han passat jugadors de la talla de Bill Walton, Lenny Wilkens, Clyde Drexler, Arvydas Sabonis, Dražen Petrović, Scottie Pippen i Damian llard.[51] Disputa els seus partits en el Moda Center (antic Rose Garden), un pabelló polideportiu multiusos en aforament per a 20 000 espectadors. Els Blazers són ademés una de les franquícies NBA en major respal del públic; des de 1977 fins a 1995, l'equip va omplir el seu estadi durant 815 partits en casa consecutius, sent la major racha en l'història del deport professional nortamericà.[52]

Erro al crear miniatura:
Aficionats de Portland Timbers en Providence Park, una antiga cancha de béisbol reconvertida en camp de fútbol.

Portland és una de les ciutats nortamericanes a on el fútbol goja de gran popularitat, en contar en equip masculí (Portland Timbers, MLS) i femení (Portland Thorns, NWSL).[53] Els Timbers varen nàixer en 2009 sobre les bases d'un club anterior, i el seu major guany va ser conquistar el campeonat de lliga en 2015. Abdós conjunts disputen els seus partits en Providence Park, una antiga cancha de béisbol que va ser reconvertida en camp de fútbol; en una capacitat de 22 000 espectadors, es tracta d'un dels estadis més concorreguts del país.[53]


Més allà dels Trail Blazers i dels Timbers, Portland carix de franquícies en atres lligues importants per l'influència de les àrees metropolitanes de Seattle i Vancouver en el Noroest del Pacífic. En hockey sobre gèl el seu representant és Portland Winterhawks (WHL)[54]

En deport universitari, existix rivalitat entre els Portland Pilots de la Universitat de Portland i els Portland State Vikings de la Universitat Estatal de Portland, abdós en equips en fútbol, bàsquet, fútbol americà i béisbol. També forma part de l'àrea d'influència de la Universitat d'Oregó (Oregon Ducks) i de la Universitat Estatal d'Oregó (Oregon State Beavers). Portland destaca per dos competicions de carrera a peu: el marató de Portland, celebrat des de 1972, i la carrera de llarga distància Hood to Coast. És ademés la residència dels atletes que participen en el Oregon Project,[55] un pla d'atletisme d'alt rendiment patrocinat per Nike i del que han format partix els medallistes olímpics Mo Farah i Galen Rupp.[56]

En automovilisme, el circuit Portland International Raceway ha albergat carreres de coches, motocross i monoplazas. Va ser sèu de l'extinta CAR/Champ Car des de 1984 fins a 2007. A 100 km del caixco urbà es troba l'estage de montanya Timberline Lodge, en l'ala del mont Hood.

Equip Deport Competició Estadi Creació
Portland Trail Blazers Bàsquet NBA Moda Center 1970
Portland Timbers Fútbol MLS Providence Park 2009
Portland Thorns Fútbol femení NWSL Providence Park 2012


Ciutadans célebres

[editar | editar còdic]
Linus Pauling va guanyar el premi Nobel de Química en 1954 i el premi Nobel de la Pau en 1962.


Ciutats hermanades

[editar | editar còdic]

Portland està hermanada en les següents nou ciutats, ordenades per any de colaboració:[57]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Oficina del Cens dels Estats Units. «today/20200213123810/http://factfinder. census. gov/bkmk/table/1.0/en/PEP/2015/PEPANNRES/1620000US4159000 American FactFinder - 2015 Population Estimates» (en anglés). Archivat des d'el census. gov/bkmk/table/1.0/en/PEP/2015/PEPANNRES/1620000US4159000 original, el 13 de febrer de 2020. Consultat el 18 de novembre de 2016.
  2. ↑ Oficina del Cens dels Estats Units. «today/20200213004845/http://factfinder. census. gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_NSRD/GCTPL2. US24PR Population and Housing Occupancy Status: 2010 - United States - Metropolitan Statistical Area; and for Puerto Rico» (en anglés). Archivat des d'el census. gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_NSRD/GCTPL2. US24PR original, el 13 de febrer de 2020. Consultat el 18 de novembre de 2016.
  3. ↑ Allen, Burns y Sargent, 2009.
  4. ↑ Marschner, 2008, p. 187.
  5. ↑ Anderson, Susan (2009). «portlandoregon. gov/bps/artícul/214638 East Portland Historical Overview & Historic Preservation Study». City of Portland Bureau of Planning and Sustainability.
  6. ↑ Anderson, Susan (2009). «portlandoregon. gov/bps/artícul/214638 East Portland Historical Overview & Historic Preservation Study». City of Portland Bureau of Planning and Sustainability.
  7. ↑ Holman, Frederick V. (2022-08-01). google. es/books? id=Sut-EAAAQBAJ&pg=PT73&dq=oregon+city+1829&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj33JvChv76AhUH04UKHfUPAXsQ6AF6BAgGEAI Dr. John McLoughlin, the Father of Oregon (en en), DigiCat.
  8. ↑ Grasher, Patty (2019-04-15). google. com/books? id=7lHwoAEACAAJ&dq=fort+vancouver+1824&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwilmMX5hf76AhVFwIUKHZISB5gQ6AF6BAgHEAI Fort Vancouver: Hudson's Bay Company (1824-1860) (en en), Adventure Words LLC. ISBN 978-0-692-66938-9.
  9. ↑ Oficina del Cens dels Estats Units. «census. gov/geo/docs/maps-data/data/gazetteer/2010_place_list_41. cht 2010 Plau List - Oregon» (en anglés). Consultat el 19 de novembre de 2016.
  10. ↑ Oficina del Cens dels Estats Units. «today/20200213042018/http://factfinder. census. gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/DPDP1/1600000US4159000 Profile of General Population and Housing Characteristics: 2010 - Portland city, Oregon» (en anglés). American FactFinder. Archivat des d'el census. gov/bkmk/table/1.0/en/DEC/10_DP/DPDP1/1600000US4159000 original, el 13 de febrer de 2020. Consultat el 15 de novembre de 2016.
  11. ↑ abc. es/20120127/sociedad/abci-mejores-sitios-vivir-mundo-201201271128. html#. UytJQvd1cNw. facebook Santa Creu de Tenerife, un dels cinc millors llocs del món per a viure, segons «The Guardian». ABC, 27/01/2012.
  12. ↑ City of Portland, Oregon. «portlandoregon. gov/wheeler Major Ted Wheeler» (en anglés). Consultat el 28 de novembre de 2020.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 «city-data. com/us-cities/The-West/Portland-Economy. html Portland: Economy - Major Industries and Commercial Activity, Incentive ProgramsNew and Existing Companies» (en en). www. city-data. com. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  14. ↑ 14,0 14,1 «el. com/to/oregon/culture/ Culture» (en en). Welcome to Oregon. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  15. ↑ bls. gov/regions/west/summary/blssummary_portland_or_wa.pdf «Portland, OR-WA, Area Economic Summary (2016)».O. S. Bureau of Llabor Statistics.
  16. ↑ «oregonlive. com/money/index. ssf/2014/03/oregons_top_3_growth_industrie. html ». Consultat el 29 d'octubre de 2016 (en en).
  17. ↑ 17,0 17,1 Loy, William G. (2001). Atles of Oregon, Eugene, Oregon: University of Oregon Press, pp. 111. ISBN 0-87114-102-7.
  18. ↑ «oregonlive. com/mapes/index. ssf/2012/01/charting_the_decline_of_oregon. html ». Consultat el 29 d'octubre de 2016 (en en).
  19. ↑ 19,0 19,1 «fundinguniverse. com/company-histories/schnitzer-steel-industries-inc-history/ History of Schnitzer Steel Industries, Inc.» (en en). Funding Universe. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «oregonlive. com/silicon-forest/index. ssf/2015/11/oregon_techs_outpost_economy_f. html ». Consultat el 29 d'octubre de 2016 (en en).
  21. ↑ «org/artículs/silicon_forest/ Silicon Forest» (en en). Oregon Encyclopedia. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  22. ↑ «wweek. com/arts/2016/01/26/everything-you-need-to-know-about-the-portland-shoe-industry/ ». Consultat el 29 d'octubre de 2016 (en en).
  23. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  24. ↑ «com/2015/12/03/umpqua-bank-oregon-fintech-innovation/ Menja on, Umpqua Bank. I think you’re better than that» (en en). Silicon Florist. Consultat el 29 d'octubre de 2016.
  25. ↑ «privateschoolreview. com/oregon/portland Portland, OR Private Schools» (en en). PrivateSchoolReview. com. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  26. ↑ «pps. net/Page/2112 Portland Public Schools Information / Overview» (en en). Portland Public Schools. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  27. ↑ «archive. org/web/20160825100543/http://colleges. usnews. rankingsandreviews. com/best-colleges/portland-state-3216/overall-rankings University of Portland» (en en). O. S. News and World Report. Archivat des d'el usnews. rankingsandreviews. com/best-colleges/portland-state-3216/overall-rankings original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 30 de giner de 2016.
  28. ↑ 28,0 28,1 «theguardian. com/travel/2013/may/25/top-10-live-music-venues-portland-oregon ». Consultat el 1 de decembre de 2016 (en en).
  29. ↑ «vice. com/fr/artícul/nirvana-satyricon-portland-1990-kurt-cobain-rencontre-courtney-love Il i a 25 ans exactement, Kurt Cobain rencontrait Courtney Love» (en fr). Noisey. Consultat el 9 de decembre de 2016.
  30. ↑ «elpais. com/2012/01/port. html ». Consultat el 9 de decembre de 2016.
  31. ↑ «travelportland. com/culture/simpsons-landmarks/ “The Simpsons” Landmarks in Portland» (en en-us). The Official Guide to Portland. Consultat el 2024-12-13.
  32. ↑ «org/about/ ». Consultat el 1 de decembre de 2016 (en en).
  33. ↑ «archive. org/web/20150227110857/http://oregoncraftbeer. org/facts/ Facts» (en en). Oregon Craft Beer. Archivat des d'el org/facts/ original, el 27 de febrer de 2015. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  34. ↑ «seriouseats. com/2015/06/new-breweries-portland-where-to-drink-beer-pdx. html Portland Beer: 6 Must-Visit New Breweries in Beervana» (en en). www. seriouseats. com. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  35. ↑ «pdxmonthly. com/artículs/2016/3/8/the-law-that-changed-oregons-beer-culture-forever-june-2015 The Law that Changed Oregon's Beer Culture Forever» (en en). Portland Monthly. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  36. ↑ «vinosycaminos. com/texto-diario/mostrar/536375/portland-beervana-america ». Consultat el 1 de decembre de 2016.
  37. ↑ «time. com/time/nation/artícul/0,8599,2031652,00. html ». Consultat el 30 d'octubre de 2016 (en en).
  38. ↑ «peta. org/features/2006-vegetarian-friendly-cities/ ». Consultat el 30 d'octubre de 2016 (en en).
  39. ↑ «seriouseats. com/archives/2008/07/apizza-scholls-pizza-portland-oregon-or. html Apizza Scholls: One of the Top Five Pizzerias in America» (en en). Serious Eats. Consultat el 30 d'octubre de 2016.
  40. ↑ berkeley. edu/news/Urbanfutures_3_Gibb.pdf «Transit-Oriented Development in the Portland Metro Region».Universitat de Berkeley.
  41. ↑ «org/portal/PortlandTOD Transit-Oriented Development Strategic Pla / Metro TOD Program» (en en). Center for Transit-Oriented Development. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  42. ↑ 42,0 42,1 «org/2010/01/portland-a-challenging-chart. html ». Consultat el 28 d'octubre de 2016 (en en).
  43. ↑ «archive. org/web/20061031090707/http://www. pdx. edu/water. html The Water». Portland State University. Archivat des d'el pdx. edu/water. html original, el 31 d'octubre de 2006. Consultat el 7 de novembre de 2006.
  44. ↑ «org/artículs/biographies/ben-holladay-biography/ Ben Holladay» (en en). The Oregon History Project. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  45. ↑ «Cars Running By Electricity; Formal Opening of the Portland–St. John's Line Yesterday». (2 de novembre de 1889). The Morning Oregonian, p. 7.
  46. ↑ «oregonlive. com/multimedia/index. ssf/2014/05/portlands_old_harbor_drive_was. html ». Consultat el 28 d'octubre de 2016 (en en).
  47. ↑ «census. gov/newsroom/press-releases/2014/cb14-r08. html ». Consultat el 28 d'octubre de 2016 (en en).
  48. ↑ 48,0 48,1 «asla. org/portland/site. aspx? id=43901 Portland Transit Mall» (en en). American Society of Landscape Architects. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  49. ↑ «archive. org/web/20161028220015/http://www. greatamericanstations. com/Stations/PDX Portland, OR» (en en). Great American Stations. Archivat des d'el greatamericanstations. com/Stations/PDX original, el 28 d'octubre de 2016. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  50. ↑ «transtats. bts. gov/airports. asp? pn=1&Airport=PDX Portland, OR: Portland International (PDX)». Bureau of Transportation Statistics. Consultat el 19 d'octubre de 2016.
  51. ↑ «basketball-reference. com/teams/POR/hof. html Portland Trail Blazers Hall of Fame» (en en). Basketball-Reference. com. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  52. ↑ «fundinguniverse. com/company-histories/portland-trail-blazers-history/ History of Portland Trail Blazers» (en en). www. fundinguniverse. com. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  53. ↑ 53,0 53,1 «nytimes. com/2014/05/25/travel/soccer-as-spectacle-in-the-pacific-northwest. html ». Consultat el 28 d'octubre de 2016 (en en).
  54. ↑ «org/artículs/portland_beavers_baseball_team_/ Portland Beavers (baseball team)» (en en). Oregon Encyclopedia. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  55. ↑ «usatoday. com/sports/olympics/summer/2005-02-11-distance-running-cover_x. htm Choosing running over college» (en en). USA Today. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  56. ↑ «lanacion. com. ar/1901989-oregon-project-la-historia-continua ». Consultat el 28 d'octubre de 2016.
  57. ↑ «portlandoregon. gov/sistercities/ Sister Cities | The City of Portland, Oregon» (en en). www. portlandoregon. gov. Consultat el 30 d'octubre de 2016.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Portland&oldid=1320132»