Humulus lupulus

Humulus lupulus

El lúpulo (Humulus lupulus) és una de les tres espècies de plantes del gènero Humulus, de la família de les cannabàcees. És oriunda d'Europa, Àsia occidental i Norteamérica.

El lúpulo és una planta voluble.

Els seus tricomas en ganchos li proveïxen millor agarre.

Morfologia del full, les primeres de l'estació són chicotetes i no lobadas, despuix són 3 o 5 lobadas, i rarament fins a 7 lobadas.

Descripció

Encara que és trepadora, no posseïx zarcillos ni cap atre apèndix per a este propòsit, sino que se servix de robusts brots (és una planta voluble) proveïts de rígits tricomas que ajuden a agarrar-se al soport. És una planta de guia perenne en rizoma com brot d'almagasenament subterràneu, que rebrota les seues parts aérees en l'época favorable, que poden alcançar huit metros d'altura, en fulles palmato-lobuladas de 3 a 5 lòbuls dentats. Sent una espècie dioica, les flors femenines i masculines sorgixen en plantes separades, les primeres, de color vert clar, es reunixen en ament i són usades com saborizante i agent estabilisador en la cervesa, les masculines, groc-verdosas, formen panículas. El frut es denomina aquenio.

Inflorescència masculina.

Inflorescència femenines.

Detall d'una inflorescència femenina.

Comença a formar-se l'infrutescència.

Infrutescència (cons) madures.

Composició

Olis essencials (fins a un 1 %, sobretot humuleno, mirceno, β–cariofileno i farnesceno) i més de cent principis d'un atre tipo, entre ells geraniol, linalol, citral, linioneno i serolidol. També posseïx un complex de resines amargues (3-12 %) en el que hi ha àcit valeronico, lumulona i lupulona. Els olis essencials i les resines amarguen el nom conjunt de lupulina. El lúpulo conté 8-prenilnaringenina, el més potent fitoestrógeno conegut.

Vore també

• Història de la cervesa

Bibliografia

1. Lee W. Janson, Ph.D.; Brew Chem 101; Storey Publishing; ISBN 0-88266-940-0 (1996)
2. Cervesa i Salut: El lúpulo contingut en la cervesa presenta activitat antibacteriana i antiinflamatoria. Rev.Cervesa i Malta XL(4), 160, 2003, pág. 79-80