Consum local
El consum local o economia local fa referència a l'esforç colaboratiu per a construir economias basades en productes de la localitat, comarca o regió. Específicament en l'àmbit de l'alimentació fa referència a la producció, processament, distribució i consum integrats per a millorar l'economia, mig ambient, salut i relacions socials d'un lloc en particular[1] i es considera part d'un moviment més ampli, com és el del moviment sostenible.
El terme forma part de la compra local i l'economia basada en la comunitat, és dir, en la preferència per a comprar bens i servicis produïts localment.[2]
Actors rellevants de l'economia local
- persones (consumidors treballadors): equivalen a un sumidero de bens i servicis, realisen un treball a les productores lo que genera bens o servicis; realisen un treball al comerç lo que genera una venda a atres consumidors; per eixe treball reben un salari que els permet comprar
- comerç: compren bens a les productores i venen bens als consumidors; reben diners per la venda de productes paguen diners per a adquirir nous productes per a vendre; entreguen un salari als seus empleats.
- Productors: consumixen insumo per a la generació de productes; el consum implica una despesa; produïxen bens i servicis; la venda de bens i servicis a comerciants li implica un ingrés de diners; contracten mà d'obra de consumidors lo que implica una despesa
Economia oberta: mercat obert és aquell que els productors es troba principalment fora del sistema (regió) i per lo tant els productes deuen ser importats
Economia local: mercat local és a on els productors es troben dins del sistema (regió) i el fluix de productes cap a o des de fòra del sistema són despreciables.S'espera que este tipo de fluix siguen dominants en este tipo d'economies
Sistemes de consum local
[editar | editar còdic]Els sistemes de consum local són una alternativa als models de corporacions globals a on els productors i els consumidors estan separats per una cadena de processadors/manufactureros, intermediaris i especuladors.[3]
El desenroll de sistemes d'alimentació locals té beneficis no solament migambientals, (vore concepte de Food mills), sino també socials i econòmics a través de la millora en les relacions socials locals. Comprar i produir localment implementa responsabilitat. La distància reduïx la responsabilitat.[4]
Definint un moviment
[editar | editar còdic]A principis de el XX comença en Estats Units el decliu de la granja familiar i el creiximent de les granges-empresa o corporatives. En els anys 60 i 70, en el moviment Back to the land, el número de membres de chicotetes granges que venien gran varietat de productes a comunitats locals es va incrementar. Des de finals dels anys 70, l'increment del número d'empreses multinacionals ha multiplicat el volum del sistema alimentari. Des d'eixe mateix periodo, un moviment llent pero constant de grangers i consumidors reconstruïxen relacions i hàbits de consum en pro d'un consum basat en la producció local i a on productor i consumidor es coneixen.
El terme Consume local sol relacionar-se en l'eslògan Pensa globalment, actua localment, utilisat en el moviment ecologiste.
Aquells que recolzen el desenroll de l'economia basada en el consum local d'aliments consideren que ya que l'aliment és imprescindible per a tots, per a sempre i cada dia, un chicotet canvi en la forma de produir, elaborar i distribuir, tindrà un gran efecte en la salut, l'ecosistema i la preservació de la diversitat cultural. Les decisions de compra que favorixen el consum local, afecten directament al benestar de la població, millorant les economies locals i el mig ambient.
Un dels pioners en l'àrea de l'economia local, va ser E. F. Schumacher.
Les rets de consum local inclouen horts comunitaris, cooperatives d'aliments, agricultura sostinguda per la comunitat , mercats de productors, Rets d'intercanvi de llavors (seed savers), etc. La diferència principal entre estos sistemes i atres cridats Agrifood és la dimensió espacial.
Les rets de consum local es descriuen com a Comunitats basades en l'agricultura(i.g. Pimbert, et al., 2001), "Mercats agrícoles directes",[5] o "agricultura localista"(Hines, et al., 2000). Els térmens ret i sistema s'intercanvien freqüentment, pero sembla existir preferència per la paraula Ret.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Feenstra, G. (2002) Creating space for sustainable food systems: lessons from the field. Agriculture and Human Values. 19(2). 99-106.
- ↑ Roosevelt, M. (2006) The Lure of the 100-Mile Diet. Clave Magazine. Sunday June 11, 2006. Accessed at http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1200783,00.html
- Archivat el 26 de agost de 2013 archivat en Wayback Machine. on Nov 1, 2007 at 10:35 am PDT).
- ↑ Economic Journal of Geography. pp. 181-199.
- ↑ Is Eating Local the Best Choice? by David Morris
- ↑ Hinrichs, C.C. (2000) Embeddedness and local food systems: notes on two types of direct agricultural markets. Journal of Rural Studies, 16 (3), 295-303.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consumo local» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.