Dick Fosbury

Richard Douglas Fosbury, conegut com Dick Fosbury (Portland, Oregó; 6 de març de 1947-Salt Lake City, Utah; 12 de març de 2023),[1] va ser un atleta nortamericà especialiste en bot d'altura, campeó en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968.
Va ser famós per utilisar una nova tècnica per a passar damunt del llistó, que posteriorment han aplicat tots els saltadors i que es coneix com Estil Fosbury. El seu método consistix en córrer en diagonal cap al llistó, despuix curvar-se i botar cap a arrere per damunt de la barra, lo que proporciona un centre de massa en vol molt més baix que les tècniques tradicionals. Debbie Brill estava desenrollant el seu similar "Brill Bend" per la mateixa época i el propi Fosbury va declarar temps despuix que el seu entrenador del colege la va vore botar i li va inculcar el seu estil.[2] Des de l'actuació de Fosbury en Mèxic, este mètoto ha segut adoptat casi universalment. Encara que mai va retornar als Jocs Olímpics, Fosbury va continuar involucrat en l'atletisme despuix del seu retir i va servir en la junta eixecutiva de la World Olympians Association.[3]
En 2014, Fosbury va desafiar sense èxit a Steve Miller per un escan en la Cambra de Representants de Idaho. Fosbury es va postular per a Comtat de Blaine Comissionat contra el titular Larry Schoen en 2018, va guanyar l'escan i va assumir el càrrec en 2019.
Trayectòria
Fosbury va nàixer en Portland, Oregó. Fosbury va escomençar a experimentar en la nova tècnica, despuix cridada Fosbury Flop, quan tenia 16 anys, quan assistia a l'escola secundària North Medford High School,[4] puix trobava massa difícils els estils que llavors s'utilisaven per a eixecutar el bot, tals com el rodell ventral, el rodell occidental o l'estil tijera. Va ser el seu entrenador del colege el que li va ser indicant canvis en el bot despuix de vore en acció a Debbie Brill.[2]
La nova tècnica consistia en córrer cap al llistó seguint una trayectòria curva, de manera que l'aproximació final al llistó es fa en direcció travessera a est, per a una volta davant el llistó botar d'esquenes al mateix i en el braç més pròxim estés. Esta forma resulta més efectiva des d'un punt de vista biomecánico, ya que permet deixar menys espai entre el centre de gravetat del saltador i el llistó a superar, en lo que es guanya altura.
Sent un estudiant en l'Universitat d'Oregó, Fosbury va guanyar en 1968 el títul universitari d'Estats Units usant la seua nova tècnica, i va tornar a fer lo mateix en les proves de classificació per a anar als Jocs Olímpics de Mèxic 1968.
Una volta en la cita olímpica, molta gent que no ho hi havia vist abans es va sorprendre al vore la tècnica que Fosbury utilisava, i es va sorprendre molt més quan va guanyar la medalla d'or olímpica, establint un récort olímpic en 2.24 m i la millor marca mundial de l'any.
Per esta época el récort mundial estava en poder del soviètic Valeri Brúmel en 2.28 m des de 1963, usant la tècnica del rodell ventral. Encara que Dick Fosbury mai va poder botar eixa altura, i a pesar de que hi havia molts escèptics que posaven en dubte l'efectivitat del nou método, est va guanyar ràpidament popularitat, i en els anys següents cada volta més saltadors, hòmens i dònes, varen passar a utilisar-ho.
L'alta escola i els orígens del Fosbury Flop
Naixcut en Portland, Oregó, Fosbury va escomençar a experimentar en una nova tècnica de bot d'altura als 16 anys, mentres assistia a Medford High School.[4] Fosbury va tindre dificultats per a competir en les tècniques de bot d'altura dominants de l'época. En el seu segon any, no va poder completar bots d'1,52 m, l'altura de calificació per a moltes reunions de pista de l'escola secundària.[5] Esta tècnica dominant, la método a horcajadas, era un moviment complex en el que un atleta passava per damunt de la barra de bot d'altura mirant cap a avall, i alçava les cames individualment per damunt de la barra. A Fosbury li resultava difícil coordinar tots els moviments del mètoto straddle, aixina que va escomençar a experimentar en atres formes de realisar el bot d'altura.
Fosbury va recordar més tart: "Sabia que tenia que canviar la posició del meu cos i això va ser lo que va iniciar primer la revolució i, en els dos anys següents, l'evolució".[6] Al principi, va intentar utilisar una tècnica coneguda com método de tijera recta. En este mètoto, un saltador corre empinat cap a la barra, mirant cap a davant, i durant el seu bot alça les seues cames rectes una al mateix temps per damunt de la barra.[5]Les regles de bot d'altura estipulen únicament que els competidors deuen botar en un peu en l'envolament; no hi ha cap regla que rigga cóm un competidor creua la barra, sempre i quan la sobrepasse.[7]
A mida que va escomençar a experimentar en esta tècnica, la va ser adaptant per a sentir-se més cómodo i conseguir més altura. No obstant, no era ni molt manco tan coordinat com un bot a horcajadas ben eixecutat, i un historiador s'ha referit als primers intents de Fosbury com una "convulsió aérea"; no obstant, durant l'última part del seu segon any i el començ del seu tercer any, va escomençar a donar resultats, i poc a poc va ser capaç de superar bots més alts.[5]
Poc a poc, Fosbury va ser canviant la seua posició durant el bot, fins que en el seu últim any va escomençar a botar per damunt de la barra d'esquenes, en el cap per davant, curvant el cos per damunt de la barra i alçant les cames en l'aire al final del bot. Açò li obligava a aterrisar d'esquenes, pero, abans del seu tercer any, el seu institut havia substituït el seu fos d'aterrisage de borumballes de fusta per un material més bla, per lo que podia aterrisar en seguritat.[5]
Per sòrt per a Fosbury, la substitució de les superfícies d'aterrisage per gomaespuma s'estava convertint en alguna cosa habitual en tot Estats Units a principis de la década de 1960. Les superfícies de aserrín, arena o borumballes de fusta havien segut utilisables anteriorment perque els saltadors que utilisaven la tècnica de tijeras eren capaces de superar la barra en posició vertical i despuix aterrisar sobre els seus peus, mentres que els que utilisaven el Western Roll o Straddle realisaven un aterrisage de tres punts sobre les mans i la cama alvançada. A finals de la década de 1950, les universitats nortamericanes varen escomençar a utilisar fas de gomaespuma blana, normalment subjectes per una ret de malla. Estos fas no només eren molt més blans, sino que també s'elevaven uns 0.91 m del sol. A principis de la década de 1960, les escoles secundàries de EE. UU. varen seguir l'eixemple de les universitats i varen adquirir fossos d'aterrisage de gomaespuma. En una superfície d'aterrisage més blana i elevada, Fosbury va poder aterrisar en seguritat.
No obstant, Fosbury es va comprimir un parell de vèrtebres a mitan de la década de 1960 perque no tots els instituts podien permetre's el material de bromera millorat. Fosbury es va recuperar d'esta lesió.[8]
Al principi, els entrenadors de Fosbury li varen animar a seguir practicant el mètoto a horcajadas, pero varen abandonar eixa idea quan les seues marques varen seguir millorant. En el seu penúltim any, va batre el récort del seu institut en un bot d'1,91 m, i a l'any següent va quedar segon en l'estatal en un bot d'1,969 m.
La tècnica es va guanyar el nom de "Fosbury Flop" quan en 1964 el Medford Mail-Tribune va publicar una foto en el peu de foto "Fosbury Flops Over Bar,"[6] mentres que en un artícul adjunt un reporter va escriure que semblava "un peix surant en un barco. "[5] Uns atres varen anar inclús menys amables, i un periòdic va titular la fotografia de Fosbury "El saltador d'altura més pereós del món".[9] En les següents olimpiades de 1972, en Munich, 28 dels 40 competidors varen utilisar la tècnica de Fosbury, encara que el medalliste d'or Jüri Tarmak va utilisar la tècnica a horcajadas. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, 13 dels 16 finalistes olímpics la varen utilisar.[10] Dels 36 medallistes olímpics en la prova des de 1972 fins als Jocs Olímpics d'Estiu de 2000, 34 saltadors varen utilisar "el Flop". Hui en dia és la tècnica més popular en el bot d'altura modern.[11]
Fosbury va ingressar en el Saló Nacional de la Fama de l'Atletisme de EE. UU. en 1981.[12]
Hui en dia tots els saltadors d'altura d'èlit ampren el Fosbury Flop, i la seua major eficàcia està totalment demostrada. En 1984 va fer unes declaracions a on dia que "la popularitat actual del meu estil és un premi maravellós a quànt vaig tindre que aguantar al principi en un estil que no agradava a ningú. El bot d'esquenes ya ho practicava en l'institut i tots reïen i burlaven de mi, considerant-me un chiflado i alguns com un snob per eixir-me de les normes conegudes. Hi havia crítiques molt fortes d'alguns entrenadors. Fins que vaig guanyar en Mèxic 1968 passant a la categoria d'héroe". Quan vaig retornar en una medalla olímpica i d'or, tots varen callar i varen baixar el cap.[13]
Fins a l'aplicació d'esta tècnica el bot d'altura no necessitava de matalafs per a amortiguar la caiguda. Només una miqueta d'arena era suficient. Per a alguns est va ser un canvi que va degenerar este concurs. El sol fet de caure de cap o esquena fa que deixe de ser "aplicable en qualsevol entorn" com si ho és per eixemple els 100 m plans. Des de l'aplicació d'esta tècnica el bot en altura ho va perdre. Dick Fosbury es va retirar despuix de no conseguir la classificació per a anar als Jocs Olímpics de Munich 1972 pese a ser molt jove encara. Provablement no era el saltador més dotat de la seua época, pero gràcies a la seua gran innovació va conseguir ser campeó olímpic i va canviar per a sempre la forma d'entendre el bot d'altura. Una nova era.
Fosbury en els Jocs Olímpics de 1968
Fresca despuix de la seua victòria en la NCAA a mitan de juny, Fosbury va passar a guanyar les Proves olímpiques d'Estats Units dos semanes més tart en Los Àngeles en un bot de 2.16 m. A pesar de la victòria, la seua plaça en l'equip olímpic no estava assegurada perque al Comité Olímpic d'Estats Units li preocupava que els resultats a nivell de la mar de Los Àngeles no pogueren repetir-se en la gran altitut de Ciutat de Mèxic. En setembre es va celebrar una atra competició en el campament olímpic de Tire Summit, prop de South Lake Tahoe, Califòrnia. En eixa competició, Fosbury va ser un dels quatre hòmens que varen superar 2,18 m, pero va quedar en quart lloc per fallos. El llistó es va elevar a 2,20 m, una altura que cap dels quatre havia superat mai. No obstant, el veterà olímpic Ed Caruthers, l'estudiant de secundària Reynaldo Brown i Fosbury ho varen conseguir en els seus primers intents. Quan el quart home, John Hartfield, un atre estudiant de secundària que havia liderat la competició, va fallar els seus tres intents, l'equip olímpic de tres saltadors va quedar establit.
En les Olimpiades de 1968 de Ciutat de Mèxic, Fosbury es va fer en la medalla d'or i va establir un nou récort olímpic en 2,24 m,[14] mostrant el potencial de la nova tècnica. A pesar de les escèptiques reaccions inicials de la comunitat de saltadors d'altura, el "Fosbury Flop" va guanyar acceptació ràpidament. En la competició final, només tres saltadors varen superar 2.20 m, i Fosbury anava en cap per haver superat totes les altures en el seu primer intent. En la següent altura, 2.22 m, Fosbury va tornar a superar el llistó en el seu primer bot. El seu companyer d'equip, Ed Caruthers, va superar el llistó en el seu segon intent, mentres que Valentin Gavrilov de l'Unió Soviètica va fallar en els seus tres intents i va obtindre la medalla de bronze (tercer lloc).[15]El llistó es va elevar a 2,24 m, lo que supondria nous récorts olímpics i d'Estats Units. Fosbury va fallar en els seus dos primers intents, pero ho va superar en el tercer, mentres que Caruthers va fallar en els seus tres intents.[16] Despuix de guanyar la medalla d'or i batre el récort nortamericà, Fosbury va demanar que es pujara el llistó a 2,29 m per a les seues tres últims intents, en l'esperança de batre el récort mundial de Valeriy Brumel, que tenia cinc anys d'antiguetat, en 2,28 m. Va realisar tres intents de 2,29 m per a intentar batre el récort mundial, pero no ho va conseguir. [17]
Influència en atres activitats
En 1988, Fosbury va competir en els Jocs Mundials Nike Masters a l'aire lliure i va ensenyar en unes sessions de pràctica de bot celebrades durant la trobada.[18]
En 2013, el bot d'altura de Fosbury va aparéixer en un anunci de Mazda que retratava els "Game Changers"[19] i, en el propi Fosbury actual, en un anunci per a Wuaki TV.[20]
En 2015, Avicii va llançar el vídeo musical de la cançó Broken Arrows (en lletra de Zac Brown) que està vagament basat en l'història de bot d'altura i la vida personal de Fosbury.[21]
En 2020, SuperWest Sports va incloure a Fosbury en la seua llista de Els millors atletes masculins d'atletisme de la Pac-12 de tots els temps, nomenant-ho el millor de l'història de l'Universitat Estatal d'Oregó.[22]
En els seus últims anys Dick Fosbury va viure en Ketchum, Idaho, alluntat d'Oregó, el seu estat natal, per un problema sever d'alèrgia.[13]
Mort
Dick Fosbury va fallir el 12 de març de 2023 als 76 anys despuix d'una breu malaltia relacionat en un limfoma. Sobreviuen la seua esposa, el seu fill Erich i les seues fillastres Stephanie i Kristin.
Referències
- ↑ Dickinson, Marley (2023-03-13). «Olympic high jump legend Dick Fosbury, dead at 76» (en en-us). Canadian Running Magazine. Consultat el 2023-03-13.
- ↑ 2,0 2,1 Campos 2, Tomás (2023-03-14). «Fosbury va desvelar en MARCA la verdadera història del seu estil: "Yo no ho vaig inventar, va ser una chica canadenca"» (en es). MARCA. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «World Olympians Association Website». Woaolympians.com. Archivat des de l'original, el 2009-02-07. Consultat el 2015-07-13.
- ↑ 4,0 4,1 «Dick Fosbury». Hall of Fame. USA Track and Field. Archivat des de l'original, el 19 d'octubre de 2006. Consultat el 24 de febrer de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Hoffer, Richard (2009). Alguna cosa en l'aire: American Passion and Defiance in the 1968 Mexico City Olympics, Simon & Schuster, pp. 69-80. ISBN 978-1-4165-8894-8. Consultat el 10 de novembre de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 Fuqua, Brad. «Anything but a Flop: Fifty Years Ago, OSU High Jumper Dick Fosbury's New Style Launched His Event Toward New Heights<! -- versió online titulada Fosbury du l'atletisme a noves altures -->», Corvallis Gazette Claves, 29 de març de 2014, pp. A1, A9. Consultat el 14 de març de 2023 (en es).
- ↑ USA Track & Field, and IAAF Rule 182
- ↑ Miller, David (2012). L'història oficial dels Jocs Olímpics i el COI - Partix II: Els anys de la posguerra (1948-1980) (en en), Edinburgh: Mainstream, p. 266. ISBN 978-1-78057-506-3. Consultat el 14 de setembre de 2023.
- ↑ Hoffer, Richard (22 de setembre de 2009). Alguna cosa en l'aire: American Passion and Defiance in the 1968 Mexico City Olympics, Simon and Schuster, p. 74. ISBN 9781416593898.
- ↑ Sports Biography - Dick Fosbury. hickoksports.com
- ↑ Notícies del Comité Olímpic Internacional - Richard Fosbury: La revolució del bot d'altura. Olympic.org (28 d'agost de 2014). Recuperat el 2015-07-13.
- ↑ «El 'fracàs' de Fosbury li coloca en el Saló de la Fama», Associated Press, Spokesman-Review((Spokane, Washington)), 15 d'agost de 1981, p. 17.
- ↑ 13,0 13,1 Revista Atletisme Espanyol, n.º 510, giner de 1999
- ↑ Durso, Joseph. «Fearless Fosbury Flops to Glory», The New York Times, 20 d'octubre de 1968. Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «Atletisme en els Jocs d'Estiu Ciutat de Mèxic 1968: Bot d'altura masculí». Sports Reference Olympic Sports. Archivat des de l'original, el 17 d'abril de 2020. Consultat el 13 de juliol de 2015.
- ↑ Hoffer, Richard (2009) Something in the Air: American Passion and Defiance in the 1968 Mexico City Olympics. Simon & Schuster
- ↑ Durso, Joseph (2003). El deport de l'época: Una selecció diària dels acontenyiments més importants, emocionants i inspiradores dels últims 150 anys (en es), Macmillan, p. 333. ISBN 978-0-312-31232-9. Consultat el 14 de març de 2023.
- ↑ National Masters News, octubre de 1998, PDF Pàgina 8 de 36. [1] Recuperat el 6 de giner de 2021
- ↑ Buss, Dona-li. (26 d'abril de 2013) Mazda recorre a Fosbury i Edison per a canviar el seu joc en una nova campanya publicitària. brandchannel. Recuperat en 2015-07-13.
- ↑ «Wuaki TV Dick Fosbury». TellyAds.com. Archivat des de l'original, el 2 de juny de 2014.
- ↑ «Avicii estrena nou vídeo inspirador de 'Broken Arrows': Watch». Billboard.com.
- ↑ Ritchie, Steve (2020-04-10). «Els millors atletes d'atletisme de la Pac-12 de tots els temps: Partix I». superwestsports.com. Consultat el 2022-10-20.
Enllaços externs
- ser-el-primer-en-botar-cap a-atras/ Dick Fosbury no va ser el primer en "botar cap a arrere" en somosatletisme.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dick Fosbury» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Saltadors d'altura
- Medallistes olímpics d'or d'Estats Units
- Medallistes olímpics d'or d'atletisme
- Medallistes olímpics d'or de Mèxic 1968
- Atletes d'Estats Units en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968
- Deportistes d'Oregó
- Naixcuts en Portland
- Morts en Salt Lake City
- Fallits per limfoma en Utah
- Atletes dels Estats Units als Jocs Olímpics de Mèxic 1968
- Esportistes d'Oregon
- Morts el 2023