Anar al contingut

Colors panárabes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of Hejaz (1917).svg
Bandera de la rebelió àrap.
Archiu:United Arab Flag.jpg
Dibuix de la bandera de la rebelió àrap.

Els colors panárabes són el roig, negre, blanc, i vert. Li'ls crida aixina, per ser els usats pel rei d'Hiyaz (actualment partix d'Aràbia Saudita) en la bandera que va arborar durant la cridada Rebelió Àrap contra el domini turc en 1917.

Els tres primers colors es troben en les banderes d'Egipte i Yemen; junt en el vert també es troba en les banderes d'Iraq, Jordània, Kuwait, Palestina, Somalilandia, Líbia, Sudan, Síria, Emirats Àraps Units, i la República Àrap Saharaui Democràtica o també coneguda cóm Sàhara Occidental. Atres països àraps, encara que a voltes no utilisen tots els colors panárabes, utilisen alguns d'ells en atres combinacions: per eixemple les banderes d'Argèlia i Líban utilisen el vert, blanc i roig, pero no aixina el color negre.

Es creu que cada color dels quatre colors panárabes representa a algun dels familiars del profeta Mahoma que varen ocupar el poder a lo llarc de l'història de la conquista islàmica.[1] També varen derivar la seua potència d'un vers del poeta iraquí de el XIV Safi al-Din al-Hilli: "Blancs són els nostres actes, negres nostres batalles, verdes els nostres camps i roges nostres espases".[2]

Aixina, el blanc seria el color de l'estandart de Qusay, antepassat de Mahoma, i es considera el color dels Omeyas de Damasc i dels almohades.

El roig va ser utilisat pel segon successor i sogre de Mahoma, Omar (634-644), i posteriorment es va identificar en la branca religiosa dels "purs" o jariyitas, separats de l'ortodòxia i predominants en els estats del Golf Pèrsic. També ha segut sempre el color dels guardians de La Meca, els hachemitas, actualment la dinastia reinante en Jordània. Des de el XII va ser adoptat pels turcs otomans.

El negre és el color que cobrix la Kaaba, la Pedra Negra objecte de veneració i pelegrinage en La Meca. Va ser l'insígnia de la dinastia Abasida i dels almorávides.

El vert està considerat com el color propi de Mahoma, per ser el del seu turbant, que agitava en el combat per a animar als seus, i és el que comunament s'identifica en l'islam en el seu conjunt. Més pròpiament, és el color en el que s'identifica a la dinastia Fatimida, que va aplegar a governar sobretot el Nort d'Àfrica.

En qualsevol cas, totes les referències a l'us dels colors per Mahoma i els seus descendents estan basades en senyes confuses, canviants i contradictoris, degut fonamentalment al fet de que l'idea d'identificar inequívocament a un Estat, un territori, una dinastia o qualsevol atra entitat per mig de banderes, colors o distintius de qualsevol tipo és un concepte modern que no estava en la ment dels musulmans medievals. Per això, no era estrany que un mateix eixèrcit poguera marchar baix estandarts d'un color en un moment, i de distint color en una atra ocasió.[3]

Banderes actuals en colors panárabes

[editar | editar còdic]

Antigues banderes en colors panárabes

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lux-Wurm, 2001
  2. ↑ Al-Musawi, Muhsin (2006). Reading Iraq: Culture and Power in Conflict, I. B. Tauris, p. 63. ISBN 1282526685.
  3. ↑ Erbez, 2006

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colors_panárabes&oldid=867465»