Federació Àrap d'Iraq i Jordània

Federació Àrap d'Iraq i Jordània

La Federació Àrap d'Iraq i Jordània, oficialment Federació Àrap (Àrap: الاتحاد العربي; al-Ittiḥād Al-‘Arabī), va anar un país de curta duració que es va formar en 1958 en l'unió d'Iraq i Jordània. Encara que el nom implica una estructura federal, era de facto una confederació.

La federació es va constituir el 14 de febrer de 1958, quan el rei Faisal II d'Iraq i el seu cosí, el rei Hussein I de Jordània, varen unir els seus dos regnes hachemitas, com a resposta a la formació de la República Àrap Unida (formada per l'unió de Síria i Egipte) el 31 de giner de 1958. El nou Estat garantisaria àmplia autonomia per a Iraq i Jordània, i estaria dirigit nominalment pel rei iraquí, en ser el de major edat. Sis mesos més vesprada, el 14 de juliol de 1958, un tumult militar va declarar l'independència de la República d'Iraq de la Federació, quedant reduït el territori al de la Jordània anterior a febrer de 1958. Despuix de l'assessinat del cap de l'Estat, el rei Faisal II, en dita tumult, el seu primer Hussein, rei de Jordània, va assumir la jefatura de la Federació. El 2 d'agost de 1958, constatada l'impossibilitat de restaurar la sobirania sobre Iraq, es canvia el nom de Federació Àrap d'Iraq i Jordània a "Regne Hachemita de Jordània", que és com es coneix actualment el país.

Intents històrics d'unificar

Des de la década de 1930 des de la dinastia hachemita varen tractar de promoure l'unitat àrap. Açò es va poder vore en els esforços d'Iraq i Jordània a unir-se en tres moments diferents. "Des de la perspectiva iraquí, Jordània tenia poc que oferir, ni econòmica ni estratègicament, per a contrarrestar els seus numerosos passius". Estos passius inclouen la moderació del rei de Jordània, Abdallah sobre el conflicte àrap-israelita, el seu ser a instàncies del Regne Unit, i l'inestable relació entre el rei Abdallah i el seu nebot, regente d'Iraq, Abdul-Illah. Independentment d'estes qüestions, els dos primers països en l'unificació intentat en 1946-1947 i va ser presentat pel rei Abdallah "A partir de la seua promoció renovada del sistema de la Gran Síria". La segona volta va ser en 1951-1952 i el resultat de la tentativa de rescatar a Jordània i al control hachemita despuix que el rei Abdallah va ser assessinat. 1958 va marcar la tercera aliança, que va eixir dels interessos regionals compartits entre Iraq i Jordània contra l'expansió de la República Àrap Unida.

Antecedents

Durant els anys de post-colonials en el món àrap moltes forces varen advocar per la creació d'un únic estat àrap. Populars baix el nom del nacionalisme àrap, este principi es va convertir cada volta més popular entre els intelectuals jóvens de tot l'Orient Mig i en Iraq durant la década de 1950. Moltes versions diferents del nacionalisme àrap va alçar, liderat per molts líders diferents, el més famós és l'abraçat per Gamal Abd Al-Nasser, el president d'Egipte. La visió de Nasser d'un estat pa-àrap va ser un lliure d'estrangers, específicament europeus, l'interferència, la reforma agrària i la dissolució d'una gobernant monarquia activa. Per als realistes i europeus alineats d'Iraq, la visió de Nasser era incompatible. Liderats pel Primer Ministre Nuri as-Said baix el rei Faisal II, Iraq era un estat real hachemita des de l'arribada de Faisal en 1922 en el llegat dels britànics. La base de la regla en Iraq era el govern llegítim diametralment oposts defesos per Nasser, que havien derrocat pròpia monarquia egipcíaca en 1952 quan el Moviment d'Oficials Lliures varen obligar al rei Faruk a exiliar-se. Per a complicar encara més la relació, era la relació d'Iraq en Occident i els seus blocs de Lluita contra l'Unió Soviètica. En 1955, Iraq va entrar en el Pacte de Bagdad a instàncies dels Estats Units i el Regne Unit. Este pacte va intentar bloquejar l'Unió Soviètica de l'expansió cap al sur en impedir l'accés de la URSS als recursos de petròleu d'Orient Mig i el seu objectiu era evitar que s'establira un punt de respal en la regió- especialment entre la població. El Pacte de Bagdad va alinear a Iraq en Turquia, Pakistan, Iran i el Regne Unit. Si ben as-Said va vore el tractat com una garantia per a la seguritat de l'Estat iraquí, el seu govern i la monarquia hachemita, Nasser va criticar obertament i en veu alta el tractat com una capitulació davant les potències estrangeres.

En 1958, la formació de la República Àrap Unida entre Síria i Egipte va dur ideals pa-àraps de Nasser que amenaçaven l'existència de dos règims hachemitas, fins a les fronteres occidentals d'Iraq. A fi de contrarrestar el pa-arabisme de Nasser, as-Said es va acostar al govern Hachemita de Jordània, per a discutir la formació d'un sindicat, mentres que també assossegar als nacionalistes àraps en Iraq. Oficialment format en febrer 1958, l'Unió Àrap o de la Federació àrap varen unir a la política exterior i les funcions de defensa de cada país, pero va deixar la gran majoria d'atres programes nacionals baix jurisdicció nacional. Nuri as-Said va aplegar a ser el Premier de l'Unió Àrap. Nuri as-Said va creure erròneament que l'eixèrcit iraquí mantindria al rei i el seu govern en el seu tro, es va oblidar de vore la força creixent en el cos d'oficials sunitas contra el règim que ho va derrocar, el govern iraquí i l'Unió Àrap durant l'estiu de 1958.

Vore també

• Panarabismo
• República Àrap Unida