Sechium tacaco
_tacaco_-_Costa_Rica.jpg)
El tacaco (Sechium tacaco), és una planta trepadora endèmica de Costa Rica,[1] família de les cucurbitáceas, i que produïx un frut comestible vert, ovoide, d'uns sèt centímetros de llongitut.[2] La part comestible és una polpa continguda en una bossa fibrosa dins de la qual hi ha una pepita esclafada i amarga que s'extrau prèviament. A voltes és cridada "carabassa" per pertànyer al mateix gènero que la Sechium edule.[1]
El tacaco produïx una flor blanca, i el seu frut medix unes 2 polzades de llarc en una forma acorazonada, prou semblada a la punta d'una flecha. Hi ha una varietat que carix de estopa. Es pot consumir adop (madur) o tendre; hervir en aigua i utilisat en multitut de platillo que van des d'ensalades fins a farcidura en tonyina, destacant especialment en la gorc de carn.[3][1]
El nom sembla compost de térmens indígenes: «tlaquah» (molt) i «quaqua» (mastegar),[2] o potser de «tlaquacuac» (dur, endurit, petrificado), perque en efecte, els tacacos quan vells es tornen com a pedres.
Per a reproduir esta planta cal deixar que els tacacos madurs es queden al sol, conforme es van posant arrugats i vells, s'enterren superficialment en terra solta i esperar que germine, igual que una chayotera.
El tacaco pertany a la família de les cucurbitáceas i els seus fruts es consumixen com a hortaliça o darreria. Ademés, posseïxen gran potencial nutricional i s'ha determinat que contenen sèt tipos de saponinas, cridades tacacósidos, que presenten propietats inhibidores de cèlules canceroses i del creiximent microbiano.
En el tacaco, la reproducció generalment es fa per mig de la llavor sexual. No obstant, una desventaja d'esta tècnica és que no es garantisa que la calitat del frut de la planta mare es mantinga en la seua progenie. Açò es deu a que és una espècie alógama, a on existix un fluix de gens d'atres poblacions propenques que impedix obtindre la mateixa calitat de fruts que la planta mare. Per esta raó, és important investigar l'us de tècniques de propagació asexual en esta espècie, per a garantisar l'obtenció de plantes en les mateixes característiques de la planta mare.
L'informació sobre la propagació vegetativa del tacaco és llimitada. No obstant, un estudi realisat en Ujarrás, Cartago, Costa Rica, va investigar l'efecte de la llongitut del esqueje en este procés. Els resultats varen indicar que la llongitut del esqueje no té un impacte significatiu en la propagació asexual del tacaco.
Cultiu
[editar | editar còdic]El tacaco es cultiva únicament en Costa Rica. És una planta trepadora que requerix un clima càlit i humit per a créixer adequadament. La sembra sol fer-se per mig de llavors sexuals, encara que també s'investiga l'us de tècniques de propagació vegetativa per a assegurar la calitat dels fruts. El tacaco s'adapta be a sols ben drenados i rics en matèria orgànica. La planta necessita un soport o enreixat per a trepar i desenrollar-se correctament.[4]
Us del Tacaco
[editar | editar còdic]Els fruts del tacaco es consumixen tant com a hortaliça com a darreria. Es poden cuinar de diverses maneres: hervir, torrats o inclosos en guisos i sopes. Són coneguts per la seua textura crujiente i el seu sabor suau, similar al del chayote (Sechium edule).
Valor nutricional
[editar | editar còdic]El tacaco és una bona font de nutrients, incloent vitamines i minerals. És baix en calories, lo que ho convertix en una opció saludable per a la dieta diària. Conté saponinas, composts que han demostrat tindre propietats beneficioses per a la salut, com l'inhibició de cèlules canceroses i el creiximent microbiano.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]Les saponinas presents en el tacaco tenen propietats antioxidants i antiinflamatorias, lo que sugerix potencials beneficis medicinals. En la medicina tradicional, s'ha utilisat per a tractar diverses afeccions, encara que es requerix més investigació científica per a confirmar estos usos.
Propagació i conservació
[editar | editar còdic]L'investigació actual se centra en millorar les tècniques de propagació asexual per a mantindre la calitat genètica de les plantes mare. S'estan estudiant métodos de conservació per a assegurar la disponibilitat del tacaco durant tot l'any. L'informació sobre la propagació vegetativa del tacaco és llimitada. No obstant, un estudi realisat en Ujarrás, Cartago, Costa Rica, va investigar l'efecte de la llongitut del esqueje en este procés. Els resultats varen indicar que la llongitut del esqueje no té un impacte significatiu en la propagació asexual del tacaco.[4]
Potencial Econòmic
[editar | editar còdic]El tacaco pot ser una alternativa viable per als agricultors interessats en diversificar els seus cultius i promoure l'agricultura sostenible. El seu cultiu pot contribuir al desenroll econòmic de les regions a on es produïx, oferint una font d'ingressos adicional per als agricultors locals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Long, Janet (2003). Conquista i menjar: conseqüències de la trobada de dos móns (en és), UNAM. ISBN 978-970-32-0852-4.
- ↑ 2,0 2,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVa sedar2014">Va sedar, Patricia (2014). «Tacaco», Conegam més sobre els nostres aliments en història i nutrició, Sant Josep, Costa Rica: Universitat de Costa Rica, p. 42.
- ↑ «ha-res-ms-tico-que-un-tacaco/ ¡No hi ha res més tico que un tacaco!». Semanari Universitat. Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 UNED Research Journal.16
- i5238–i5238.ISSN 1659-441X.doi:10.22458/urj.v16i1.5238.Consultat el 2024-07-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sechium tacaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.