Socotra

Archiu:Socotra satview.jpg

Socotra

Socotra o Socotora (àrap سقطرة, Suquṭrah) és un archipèlec conformat per les illes de Socotra, Abd al Kuri, Samhah i Darsah. Es troba entre el mar Aràbiga i el golf d'Aden en l'oceà Índic, front a les costes del Banya d'Àfrica, a 200 km a l'est del veta Guardafui (Somàlia) i a uns 350 km al surest de les costes de Yemen, país al com pertany. Es dividix en els districtes d'Hadibu, que ocupa el centre i l'orient de l'illa de Socotra, i el de Qulansiyah wa 'Abd-al-Kūrī, que ocupa la seua zona occidental i les atres tres illes. Els seus habitants, els socotríes, parlen l'idioma socotrí i la seua capital és Hadiboh. Des de 2008 es troba en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

Geografia

L'archipèlec consistix en una illa montanyosa principal, Socotora (3625 km²) i tres illes més menudes, Abd al Kuri (133 km²) i el parell compost per Samhah (40 km²) i Darsah (16 km²), conegudes colectivamente com «Els Germans», ademés d'atres illots deshabitats.

Abd al Kuri i Samhah sumen una població d'uns pocs centenars de persones, mentres que Darsah està deshabitada. La principal ciutat és Hadiboh (8545 habitants en 2004). Des de 2013 és part de la governació de Socotra, anteriorment va pertànyer a la governació d'Aden (1967-2004), i a la governació de Hadramaut (2004-2013).

Socotora és una de les illes d'orige continental més aïllades del món. Provablement es va separar d'Àfrica, en formar-se l'actual canal Guardafui, a causa d'una falla durant el Plioceno mig, en el mateix conjunt d'events que va obrir el golf d'Aden cap al noroest. El llarc aïllament geològic de l'archipèlec i l'intensa calor i falta d'aigua s'han combinat per a donar lloc a una interessant flora endèmica que és molt vulnerable als canvis; a lo manco un terç de les 800 plantes que es troben en Socotora són endèmiques.

Els botànics situen la seua flora entre les dèu que més perill de desaparició corren en el món. Una de les plantes més estranyes de Socotra és el Dracaena cinnabari, un arbre d'estranya apariència en forma de paraigües. La seua llacor, de color roig, era buscada en l'Antiguetat per a ser usada com a medicina o tenyida.

De la mateixa manera que ocorre en atres illes aïllades, els rat penats són els únics mamífers natius de l'illa. Com a contrast, la diversitat marina és molt gran, i es caracterisa per la presència d'espècies originàries de les regions biològiques pròximes, l'oceà Índic a l'est i el mar Rojo al noroest.

La majoria dels habitants de l'illa viu encara sense electricitat, aigua corrent o carreteres pavimentadas. A finals de la década de 1990 es va desenrollar un Programa de Nacions Unides per al Desenroll dedicat a l'illa. Els habitants de Socotra crían guanyat i cabres. En les illes es parla un idioma semítico propi, el socotrí, que està relacionat en atres idiomes de la península aràbiga com el mahri i el dhofari o jibali.

Clima

El clima en general és desértico tropical, en poques pluges, concentrades en l'hivern i més abundants a major altura que en les zones costeres. Socotora té tres tipos de terrenys principalment: estretes planicies costeres, un replanell de pedra calcàrea en coves càrstiques i els monts Haghier. El clima és àrit i semiárido tropical monsóico (Classificació climàtica de Köppen: BWh i BSh), de juny a setembre tradicionalment l'illa era inaccessible a causa dels forts vents i el mal onage. La construcció del aeroport de l'illa en juliol de 1999 ha permés l'accés a Socotra durant tot l'any.

Història

Socotra apareix com Dioskouridou (en alusió a Dioscúrides) en una ajuda a la navegació, el Periple per la Mar Eritreo, de el I d. C. En les notes de la traducció que del mateix fera George Wynn Brereton Huntingford, remarca que el nom de Socotora no és d'orige grec, sino que procedix del sánscrito Dvipa Sukhadhara ("illa de la felicitat").

Archiu:Arabian Sea coastline (6407164569).jpg

Llitoral de l'illa de Socotora.

Si be existix una llegenda que relata una conquista de l'illa per Alejandro Magne, en busca d'aloes curativos, la realitat és que els primers ptolomeos, sobirans grecs d'Egipte en l'época helenística (sigles IV a I a. C.) varen explorar les costes a abdós costats de la mar Rojo, cartografiant-les i fundant factories comercials en els llitorals africans (en les actuals Eritrea i Somàlia), descartant les àraps per ser desertes, des de les que varen iniciar un comerç regular en Índia, d'a on duyen perfums, perles i atres productes exòtics molt apreciats per l'alta societat.

Un navío alejandrino en una d'eixes rutes va descobrir l'illa en temps de Ptolomeo XI, en l'any 80 a. C.. Socotora va anar aixina colonisada per mercaders i negociantes, convertint-se en la principal escala de la ruta cap a Índia. Una tradició local conte que els habitants varen ser convertits al cristianisme pel propi apòstol Tomás en l'any 52 d. C. En el X, el geógrafo àrap Abu Zaid Hassan va comentar que la majoria dels habitants de les illes eren cristians nestorianos.

L'explorador portugués Tristán de Falca va desembarcar en les illes al començament de el XVI i va considerar a Socotra conquistada per Portugal. En aquell temps el cristianisme ya havia desaparegut de les illes substituït pel Islam, llevat per unes creus de pedra que Álvares va dir que la gent adorava. No obstant, durant una visita a l'illa per part del jesuïta San Francisco Javier, este encara va trobar un grup de persones que declaraven ser els descendents dels convertits per l'apòstol Sant Tomás ("cristians de Sant Tomás" és un nom donat moltes voltes als cristians nestorianos).

Les illes varen passar a estar baix el control dels sultans Mahra en 1511 fins que varen passar a ser un protectorat britànic en 1886 per la seua posició estratègica, controlant el golf d'Aden. En l'independència de Yemen del Sur en 1967, les illes varen passar a la seua sobirania.

El 29 de giner de 2018, el liderage local del Consell de Transició del Sur en l'archipèlec va declarar el seu respal a el CTS durant les lluites d'este últim i el govern d'Hadi en Aden i les seues afores (abdós faccions havien segut aliades anteriorment).

En acabant de que els Emirats Àraps Units desplegaren les seues tropes en l'illa com a part de l'intervenció liderada per Aràbia Saudita en Yemen, algunes faccions polítiques yemení varen acusar als Emirats Àraps de saquejar, alegant que les forces emirianas havien devastat la flora de l'illa.

El 30 d'abril de 2018, els EAU varen desplegar més de 100 soldats en l'illa, prenent les instalacions clau com l'aeroport de Socotra ademés d'alçar la bandera dels Emirats Àraps Units junt a la bandera de Yemen. Alguns funcionaris yemení varen declarar que "els vols de càrrega emiratíes han descarregat tancs, transports blindats i equip pesat en Socotra".

El 14 de maig de 2018, es varen desplegar també tropes sauditas en l'illa i es va negociar un acort entre els Emirats Àraps Units i Yemen per a un eixercici conjunt d'entrenament militar i la tornada del control administratiu de l'aeroport i port de Socotra a Yemen.

En maig de 2019, el govern yemení va acusar als Emirats Àraps Units de desembarcar al voltant de 100 tropes separatistes en Socotra, lo que els Emirats Àraps Units varen negar, profundisant una brecha entre els dos aliats nominals en la guerra civil de Yemen.

En febrer de 2020, un regiment de l'eixèrcit yemení estacionat en Socotra es va rebelar i va prometre llealtat al Consell de Transició del Sur separatiste respalat pels Emirats Àraps Units en Socotra, renunciant al govern d'Abd Rabbuh Mansur al-Hadi respalat per l'ONU.

Patrimoni de la Humanitat

L'archipèlec és una ecorregión definida per la WWF, xara xerófilo de Socotra, part de l'ecozona afrotropical. És considerada un excelent eixemple de diversitat biològica. Pel llarc aïllament geològic de l'archipèlec, junt en la forta calor i la sequia, s'ha creat una espectacular flora endèmica que és vulnerable a les espècies introduïdes (com les cabres) i al canvi climàtic.

Les investigacions han revelat que unes 300 de les seues 800 espècies de plantes, 90 % dels seus reptils i casi tots els seus caragols són endèmics. Els botànics consideren la flora de Socotra entre les dèu flores isleñas més amenaçades en el món.

La formació vegetal més sorprenent de l'illa es troba en els penya-segats, al peu de les montanyes. La vegetació allí està dominada visualment per l'arbre de pepino, Dendrosicyos socotrana, una subespecie de la rosa del desert, Adenium obesum subsp. socotranum i Euphorbia arbuscula.

Més dalt, en les montanyes, domina la dragonera de Socotora o arbre de la sanc del dragó (Dracaena cinnabari), en una copa en forma de paraigües. La seua resina, la sanc de drago, s'utilisa com a tenyida des de l'antiguetat. També es troba en l'archipèlec Dorstenia gigues, una Moraceae paquicaule.

En juliol de 2008 l'Unesco la va reconéixer com Patrimoni Natural de la Humanitat.

Bibliografia

• Casson, Lionel. 1989. The Periplus Maris Erythraei. Princeton University Press. ISBN 0-691-04060-5 .
• Doe, D. Brian. 1970. Socotra: An Archaeological Reconnaisance in 1967. Editedo per Henry Field i Edith M. Laird. Field Research Projects, Miami.
• Esteva, Jordi (2011, 2014, 2025). Socotra. L'illa dels genis, Tercera edició, Vilaür: Edicions Atalanta. ISBN 978-84-128423-7-1.
• Schoff, Wilfred H. 1912. The Periplus of the Erythraean Siga. Longmans, Green, and Co., New York, Second Edition. Reprint: New Delhi, Oriental Books Reprint Corporation. 1974. (Una nova edició de Coronet Books Inc està també disponible)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Socotra.
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• Real Jardí Botànic d'Edimburc
• ^{[enllaç trencat]}
• Fotografies de Socotra
• Documental sobre l'illa de Socotra - Tráiler