Anar al contingut

Pomo (frut)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pomo (frut)
En la secció axial d'una poma es mostra l'estructura d'un pomo.

En Botànica, un pomo (del llatí pomum, frut en pepites o pomus, frut en general i també arbre frutal[1]), un melónide o un piridión és un tipo de frut produït per plantes en flor de la subtribu Malinae de la família de les rosàcees. És una estructura que es desenrolla en les flors en ovari infero soldat al receptàcul. Són molt usats en alimentació humana, puix resulten ser frutas molt nutritives.

Morfologia

Les parts del frut estan etiquetades en anglés (floral parts, seed i calyx equivalen a "hipanto", "llavor" i "càliç" respectivament).

El pomo és un seudofruto carnoso compost de varis carpelos (comunament cinc) rodejats per un teixit accessori considerat per uns autors una extensió del receptàcul i cridat "córtex" de la fruta,[2] i per uns atres un hipanto fusionat[2] o "toroide".[3]

Encara que el epicarpi, mesocarpi i endocarpi d'alguns atres tipos de frut s'assemblen molt a pell, carn i cor d'un pomo respectivament, són parts del carpelo. No obstant, en observar en l'esquema del pomo de dins cap a fòra, pot vore's que els carpelos es fusionen en lo que comunament es diu cor:[4]

  • el endocarpi forma un estuche correoso o endurit al voltant de les llavors (els pomos en endocarpi més endurit que correoso es coneixen com seudodrupas);
  • el epicarpi i el mesocarpi d'un pomo pot ser carnoso i difícil de distinguir un d'un atre i del teixit hipantial;
  • el hipanto s'ha engrossat i tornat carnoso, sent la part més comestible del frut;
  • ocasionalment, poden vore's restants persistents dels sàpia-hos, estams i estils en l'extrem apical (opost al pedúncul) del pomo .

Eixemples típics de pomo

Referències

  1. ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  2. ↑ 2,0 2,1 Esau, K. Anatomy of seed plants. John Wiley and Sons, New York, 1977
  3. ↑ Pereira J. & alt., The Elements of Matèria Medica and Therapeutics, Published by Longman, Brown, Green, and Longman's, v.2:pt.2, 1857
  4. ↑ Hickey, M.; King, C. (2001). The Cambridge Illustrated Glossary of Botanical Terms, Cambridge University Press.