El escaramujo[1] o a voltes també cridat en Espanya tapaculo[2] o en Aragó gabardera,[3] és el frut pomáceo dels arbusts del gènero Rosa, tals com la rosa mosqueta (Rosa eglanteria) i el roser selvat (Rosa canina) o el roser castanya (Rosa roxburghii).

Escaramujos de rosa mosqueta (Rosa eglanteria), en branca.
Escaramujo de roser selvat (Rosa canina)
Escaramujo de rosa castanya (Rosa roxburghii)
Per a atres usos d'este terme vore Rosa micrantha.

Esta fruta selvada en numeroses espècies sol ser de color roig anaranjado, pero en algunes espècies pot també variar des d'un groc, fins al morat obscur i el negre. És un eixemple típic de cinorrodón.

Característiques

Espècies productores de escaramujos tals com la rosa mosqueta (Rosa eglanteria), el roser selvat (Rosa canina), la rosa japonesa (Rosa rugosa) i la rosa castanya (Rosa roxburghii), entre unes atres, solen ser utilisades en fins comestibles.

Usos

Use culinari

El escaramujo pot ser comestible en cru, despuix de llevar les llavors pilosas de l'endocarpi, resultant en fresca una excelent font de vitamina C; no obstant el consum més comú i freqüent és en diverses preparacions, sent apte per a la confecció de melades, confits i gelees. També és un ingredient corrent en tisanes, moltes voltes mesclat en hibisco o atres herbes. En Suècia es fa sopa d'esta fruta, i en China s'utilisa la rosa castanya (Rosa roxburghii), per a preparar sucs de l'escaramujo d'esta espècie.

Us en l'indústria de cosmètics (oli)

Igualment de les llavors de l'escaramujo es pot extraure un oli apreciat en perfumeria i l'indústria cosmetiquera.

Usos curativos

  • Té un alt contingut en Vitamina C: entre 1700-2000 mg per cada 100 g de producte sec, lo que ho convertix en una de les fonts vegetals més riques d'esta vitamina.
  • Conté vitamines A, D i I, i flavonoides antioxidants.
  • Com a remei natural, se li atribuïx la capacitat de previndre infeccions de la bufa, i es diu que ajuda en casos de mareig i migranya. Són conegudes també les seues propietats antidiarreicas, per les que en Espanya té la denominació vulgar de 'tapaculo'.
  • El seu alt contingut en taninos fa que cause estrenyiment.
  • El seu oli, per a us extern, ajuda a restaurar la fermea de la pell per les seues propietats nutritives i astringentes dels teixits.
  • En Japó es creu que és molt bo per a la pell i es prepara en forma d'infusió.
  • La seua melada es prepara marinando la polpa en el caldo de la cocció de l'anou i triturándola posteriorment, abans de la seua mescla en el sucre. També és antiinflamatorio i cicatrizante.cita requerida
 
Escaramujos selvats d'una espècie no identificada.
 
Escaramujo en Sant Baudilio de Llusanés, Barcelona, Espanya.
 
Rosa castanya (Rosa roxburghii) en escaramujos
 
Arbusto de rosa canina en flors i fruts

Us durant la Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, els estudiosos britànics tenien assignada la tasca de recolectar escaramujos. En estos fruts es fabricava aixarop de escaramujo, una excelent font de vitamina C. D'esta manera, es reemplaçaven les importacions de taronges, interrompudes pel bloqueig naval dels submarins alemans.

Vore també

Referències

  1. ↑ [1] (Real Acadèmia Espanyola. Diccionari Usual.)
  2. ↑ [2] (Real Acadèmia Espanyola. Diccionari Usual.)
  3. ↑ «Vasquismos». Gran Enciclopèdia Aragonesa Online. Archivat des de l'original, el 9 de juliol de 2021. Consultat el 2021-07-06.