Rosa micrantha
Rosa micrantha és un arbust de la família de les rosáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto erecto, densament ramificat, de fins a 1,5 m d'altura, en branques colgantes en arc. Totes les espines iguals, robustes, molt numeroses, en superfície d'inserció de 6-12 mm de llarc i 2-5 mm d'ample, curvades en gancho. Talles i fulls jóvens, a sovint en matisos rojosos. Fulls vegetatius generalment en 5-7 folíols. Folíols elíptics o obovados amples d'1,5-3 cm de llarc i 1-2 cm d'ample, estretits en la base, doblement serrats en les vores, en numeroses glándulas i delicada olor a pomes, per lo general prou coriáceas, casi glabros en abdós cares. Flors rara volta solitàries, generalment en grups de 2-4 en inflorescèncias de tipo umbela, de color rosa clar o blanc, de fins a 3 cm de diàmetro. Pedúncul floral d'1-2 cm de llarc, clarament més llarc que els hipsofilos, proveït de numeroses glándulas. Sàpia-ho curvats cap a arrere despuix de la floració, en la base ovados, els exteriors de forma lanceolada a filamentosa, en folíols proveïts de pilosidad glandular o dentados. Pétals d'1-1,5 cm de llarc, habitualment més curts que els sàpia-hos. Estil llarc i glabro. Frut ovado o esfèric, d'1-2 cm de llarc, coriáceo, de color roig escarlata.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Des de Marroc, passant per la península ibèrica (localisada preferentment en l'interior, escassa en el llitoral) i la regió alpina, fins a Escòcia, per l'est fins a Polònia, en el sur des d'Itàlia fins al Caucas i Àsia Menor, passant pels Balcans. Habita en xares poc denses, en linderos dels boscs, en ales solejades, principalment en àrees continentals. Florix en primavera.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rosa micrantha va ser descrita per Borrer ex Sm. i publicat en English Botany 35: pl. 2490. 1813.[2]
Rosa: nom genèric que prové directament i sense canvis del llatí rosa que deriva a la seua volta del grec antic rhódon, , en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»
micrantha: epítet llatío que significa "en menudes flors".[3]
- Varietats (pendents de ser acceptades)
- Rosa micrantha var. billetii (Puget) Baker
- Rosa micrantha f. campiensis Prod n
- Rosa micrantha subsp. ferociformis Prod n
- Rosa micrantha var. nemorosa (Lib. ex Lej.) Heinr.Braun
- Rosa micrantha f. vallesiaca Lagger & Puget ex H.Christ
- Sinonímia
- Chabertia hungarica (A.Kern.) Gand.
- Chabertia micrantha (Borrer ex Sm.) Gand.
- Rosa arcadiensis Hal csy
- Rosa bordzilowskii Chrshan.
- Rosa candida Davidov
- Rosa chomutiviensis Chrshan. & Lasebna
- Rosa chomutoviensis Chrshan. & Lasebna
- Rosa elliptica auct. angl.,p.p.1112
- Rosa elliptica subsp. subeglanteria I.Schenk
- Rosa ferociformis (Prod n) Prod n
- Rosa hirciana Heinr.Braun
- Rosa hungarica A.Kern.
- Rosa lactiflora f. polyacantha Borb s
- Rosa leucadia Heinr.Braun
- Rosa leucidia Heinr.Braun
- Rosa meridionalis Burnat & Gremli
- Rosa mukatscheviensis Chrshan.
- Rosa polyacantha (Borb s) Heinr.Braun
- Rosa psammophila Chrshan.
- Rosa viscaria subsp. micrantha (Borrer ex Sm.) Rouy[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: escaramujo (2), picaparda, roser bravío, roser selvat. (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bolliger, M (1990). , Barcelona:Blume. ISBN ISBN 84-87535-15-1.
- ↑ «Rosa micrantha». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Rosa micrantha». The Plant List. Consultat el 11 d'agost de 2014.
- ↑ «Rosa micrantha». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 11 d'agost de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Pedro Montserrat Recoder, Daniel Gómez García, José Vicente Ferrández Palau i Manuel Bernal Gálvez (2015): Roses d'Aragó i terres veïnes. Colecció Monografies de Botànica Ibèrica, nº 14. Jaca (Osca) 324 pàgines en COLOR. Edita: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 978-84-941996-9-1
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa micrantha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.