Rosa rugosa
Rosa rugosa (també coneguda com a rosa japonesa, rosa hamanasu o rosa Ramanas) és una espècie de rosa nativa de l'est asiàtic, noreste de China, Japó, Coreja, surest de Siberia, a on creix en la costa, freqüentment en dunas. En japonés el seu nom és ハマナス (hamanasu), que significa "pera de plaja".
És un arbust en renovales que es desenrolla des de noves plantes de raïls, formant denses mates de 1–1,5 m d'altura en tallos densament coberts de numeroses espines curtes, rectes de 3-10 mm de llarc. Fulls de 8–15 cm de llarc, pinnadas en cinc a nou foliolos, més freqüentment sèt, i cada folíol de 3–4 cm de llarc, en un distintiu corrugado (rugoso, d'allí el nom de l'espècie) en la superfície. Florés agradablement aromatizadas, rosades obscures a blanques, 6–9 cm en creu, en bonicos pétals; la floració és de l'estiu a l'autumne (juny a setembre en el Hemisferi Nort).
Els escaramujos són grans, 2–3 cm de diàmetro, i freqüentment més curts que el seu diàmetro, no elongadas com la majoria dels atres escaramujos; a fins del estío i autumnes primerencs, les plantes trauen fruts i flors al unísono. Les fulls passen generalment a groc lluent abans de caure l'autumne.
Cultive
[editar | editar còdic]La Rosa rugosa és àmpliament usada com planta ornamental. Va ser introduïda a numeroses àrees d'Europa, Norteamérica.
Esta rosa és compatible en sols pobres i arenencs. Es híbrida fàcilment en moltes atres roses i és molt popular entre els criadors per la seua excelent resistència a la fredor (Zona de rusticidad 2b a 8b) i a les malalties tal com la roya i el punt negre.
També és molt tolerant a la boira salina i les tormentes costeres, i és a sovint el primer arbust junt a la mar; la seua tolerància a la sal ho fa molt útil para la sembra a lo llarc dels camins que se someten regularment a salazón contra el gèl.
És àmpliament utilisada en paisages per la seua robustea i no tindre problemes de desenroll. Pel seu baix manteniment és adequat per a plantacions en massa puix tota la planta creix be en les seues pròpies raïls (plantant o talle) i, per tant, no necessàriament necessiten ser empeltades.
La seua alta resistència a la fredor pot fer que el tamany tradicional anual opcional.
Usos
[editar | editar còdic]Rosa rugosa s'utilisa àmpliament com planta ornamental.
En Japó i China, a on es cultiva des de fa més de cinc mil anys, s'utilisen les seues flors dolçament perfumadas per a fer guisos de gorc.
Els seus escaramujos són comestibles i rics en vitamina D (una cucharadita de polpa de escaramujo conté tanta vitamina C com cinc taronges). Els pétals de rosa o els cinorrodones s'utilisen a voltes per a fer meladas, geleas; i en infusions.[1]
-
La rosa rugosa deu el seu nom als seus fulls asprosos i moltes espines que cobrixen les seues tallos.
-
Fulls i fruts de rosa rugosa.
-
Frut de Rosa rugosa
-
Rosa rugosa.
Varietats
[editar | editar còdic]Molts cultivarés varen ser seleccionats per a l'horticultura, color de la flor varia del blanc al roig obscur púrpura en flors semi-dobles o dobles, en el que tot o part d'estams s'han transformat en pétals supernumeraris.
- Rosa rugosa 'Thumbergiana', Rosa rugosa 'rugosa' el tipo de l'espècie.
- Rosa rugosa 'Hansa' molt perfumada, en pétals dobles des de tons rojos a morats.
- Rosa rugosa 'alba' molt olorosa.
- Rosa rugosa 'rosea' maloliente.
- Rosa rugosa 'Rubra Plena' de grans flors roges.
- 'Adantifolia' varietat de jardí obtinguda per Cochet en 1907.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rosa Rugosa Rose Jelly». Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2013. Consultat el 29 d'abril de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rosa rugosa.
Wikispecies té un artícul sobre Rosa rugosa.- [enllaç trencat]
- Flora of China: Rosa rugosa
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Roses, Peter Beales, éd. du Chêne, ISBN 2-85108-589-1
- Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan.
- Biological Flora of the British Isles [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa rugosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.