Anar al contingut

Pomacea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pomacea (Pomacea)


Pomacea és un gènero de moluscs gasteròpodes de la família Ampullariidae (=Pilidae). Els membres d'este gènero són caragols dulceacuícola d'àmplia distribució en el continent americà coneguts més comunament com a caragols poma, encara que depenent de la regió poden ser cridats de diferents maneres com són: “caragols d'estany, apple snails, caragol dorat, caragol del Paraná, caragol jagant, caragol llunar, churros, churro d'aigua, sacha, guarura, coroba i cuiba”. Presenten una gran varietat de colors, tant del cos com de les closques.

El gènero Pomacea és un grup de caragols originaris del continent americà que es distribuïx per América Central, Amèrica del Sur, Les Illes del Mar Carib i la partix Sur de Norteamérica en la regió del Golf de Mèxic i particularment en la Península de la Florida. Este gènero cohabita en espècies d'atres gèneros americans de la família Ampullariidae com són: Asolene, Felipponea, Marisa i Pomella.

En el hàbitat a on desenrolla la vida Pomacea és una zona de condicions extremes caracterisada per altes temperatures durant tot l'any, sent pràcticament l'única variant i en primordial importància en la vida de les pomáceas el volum de precipitacions estacionals; en esta regions tropicals solament existixen dos estacions una estació plujosa i a la qual se li denomina “hivern” caracterisant-se la mateixa per grans inundacions com a conseqüència del desbordament dels cossos d'aigua. La segona estació que s'observa en esta regió és l'estació seca denominada “estiu”, este caracterisat pel retir de les aigua a les seues causes naturals al punt de que la majoria se sequen producte de l'elevat evaporament i causant una dessecació extrema en l'ambient. Per a sobreviure en estes condicions tan extremes, les pomáceas han desenrollat estratègies morfològiques i fisiològiques com són la capacitat de estivación (somi estival) i el desenroll d'un doble sistema de respiració per mig de l'ocupació de brànquies (ctenidios) per a la respiració aquàtica i pulmó per a la respiració aérea.

Són unes populars mascotes d'aquari, ya que són excelents netejadors de detritos. L'espècie més comuna és Pomacea bridgesii. L'espècie més gran és Pomacea maculata, que pot alcançar els 15 cm de diàmetro i pesar prop de 600 g de pes.

Morfologia general

[editar | editar còdic]

Concha de forma globosa dextrógira, podent variar des de prima alguna cosa fràgil fins a grossa forta i la espira curta de regressos convexas. Sobre el tamany es tenen des de mijà 4 a 5 cm fins a gran 13 – 15 cm. El regrés del cos és gran i expandida, sobre el melic es té que pot estar absent fins a molt ampli i profunt. L'obertura de la closca és per lo general gran i ovalada. l'opèrcul és coriáceo, transparent i fràgil. La columela per lo general és forta i alguna cosa inclinada. La coloració de les closques pot variar des de pardo obscur casi negre fins a l'ocre alguna cosa verdoso, podent o no presentar bandes espirals de color marró chocolate.

En el cos de Pomacea es poden observar les següents regions:

El peu és musculoso i és al que està unit l'opèrcul en la seua part dorsal.

La massa visceral a on es troba el hepatopáncreas, gònades, aparat digestiu, nefridios i la cavitat pericardial. El mant, el qual és la membrana que cobrix la mitat anterior del cos de l'animal, té la funció de secretar la closca.

El rostre en el qual s'observen dos apèndixs tentaculiformes denominats palpos labials, un parell de tentàculs llarcs, els ulls es localisen en la base dels tentàculs i dos lòbuls bucals plegats conformant el canal dorsal, El canal del lòbul nucal esquerre pot tancar-se en unir les vores per a constituir el sifón que du aire al pulmó.

En el restant dels gèneros de la família Ampullaridae compartix la característica de presentar un doble sistema de respiració consistent en brànquia (ctenidia) i un pulmó; en la cavitat pericardial presenta una estructura en l'aorta anterior denominada “ampulla”; per l'existència d'esta estructura es deu el nom de la família.

Taxonómica i sistemàtica

[editar | editar còdic]

Pomacea és un gènero de caragols dulceacuícolas de la família Ampullariidae que va ser descrit per G. Perry, 1810 en la seua obra “Arcana of the Museum of Natural History”.


En l'actualitat s'han descrit més de 100 espècies del gènero Pomacea, moltes d'ella de dubtós estatus taxonómico específic. En les investigacions que es realisen en el futur és possible que l'alt número d'espècie descrites per al gènero queden reduïts a unes 50 o 60.

Generalment les espècies del gènero s'organisen en tres subgéneros:

  • Subgénero Pomacea. Caracterisat per closques de contextura variable generalment globosa, en melic estret i profunt.
  • Subgénero Limnopomus. En closques fortes i de tamany chicotet màxim cinc centímetros, carents de melic i espira baixa.
  • Subgénero Effusa. En closques més amples que llargues, presentant amplis melics profunts i espiras molt baixes.

Biologia i ecologia

[editar | editar còdic]

Un dels aspectes més interessants de la biologia de les pomáceas és la seua capacitat d'estivar que és mecanisme de resposta desenrollat per a sobreviure durant el temps de condicions adverses que es produïx en l'estació seca (estiu). En este procés l'animal es retrau dins de les seues closca i sagellant-la fortament en l'opèrcul i disminuïx al mínim totes les funcions corporals, en esta condició poden permanéixer de 4 a 5 mesos fins que tornen la pluges de la següent temporada plujosa (hivern).

Les pomáceas posseïxen sexes separats i la còpula es porta a terme en l'aigua mentres flora entre la vegetació aquàtica, esta ocorre en la temporada de pluja. La ovoposición es produïx poc despuix del apareament i les estratègies són variables en la majoria de les espècies es coloquen masses gelatinosas d'ous de número i coloració variable les quals són adherides a la vegetació aquàtica, en esta estratègia naixen els nous caragols durant l'estació plujosa; en una segona estratègia comuna en les espècies més grans en tamany, la posada dels ous ocorre ans que la mare es retraga dins de la seua closca just abans començar el procés de estivación, en esta estratègia la mare els ous permaneixen enterrats estivando i produïx l'eclosió en iniciar-se la següent temporada plujosa.


Les pomáceas són d'hàbit alimentici herbívor - detritivoro generalment alimentant-se de la vegetació flotant com de la ribereña, és comuna observar-la habitant en els cultius d'arròs a on se'ls considera plagues.

Molts autors li donen importància als membres d'este gènero ya que pel número elevat d'organismes d'estes espècies són un important esclavó en les cadenes alimentícies del mig ambient a on havien, existint espècie d'aus com el carrao (Aramus guarauna) i el gavilà carceler (Rosthramus sociabilis) que pràcticament solament s'alimenten de pomáceas; també elles constituïxen font alimente en menor grau per a atres aus, peixos, tortugues, caimans i cocodrils. Per una atra part pel que fa a l'home en regions de les conques dels rius Amazones, Orinoco i Paraná constituïxen aliment per a les poblacions que eixes regions habiten.

Importància mèdic sanitària i veterinària

[editar | editar còdic]

Els helmints trematodos i nematodos, necessiten en alguna etapa del seu cicle vida un hospedador molusc.

En vàries espècies de pomáceas s'han observat infeccions d'etapes larvarias helmints perillosos per a les poblacions humanes o d'interés veterinari.

Per una atra part, vàries espècies de Pomacea (P. glauca, P. lineata i P. haustrun ) s'han utilisat en el control biològic d'atres caragols, principalment de la família Planorbidae transmissors de perilloses malalties com l'esquistosomiasis i angiostrongiliasis.

Distribució

[editar | editar còdic]

El gènero Pomacea és originari d'Amèrica i la seua distribució original va des del Sur dels Estats Units pels estats que colindar en el Golf de Mèxic, América Central i les sabanes d'Amèrica del Sur fins als quaranta graus de latitut Sur en Argentina. D'igual forma s'han senyalat espècies en les illes del Mar Carib. Secundariament, algunes espècies d'este gènero com Pomacea bridgesii, Pomacea canaliculata i Pomacea maculata han invadit extenses regions de l'Índia i de Surest asiàtic, Indochina, Austràlia, Japó i l'archipèlec Hawaiano.[1][2][3][4]

En Europa és plaga en arrossars de la delta del Ebre,[5] i encara que en atres parts del globo terráqueo encara no s'han senyalat en ambient selvat, és comú observar-les en tendes d'aquaris i en aquaris casers, per lo que de no guardar precaucions no seria estrany que també apleguen a establir poblacions, allí a on les condicions ambientals ho permeten. Això ha dut a la seua declaració com a espècie invasora en el Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el llistat i catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras. Les espècies més comunes observades en aquaris són Pomacea bridgesii, Pomacea canaliculata, Pomacea flagellata, Pomacea glauca, Pomacea haustrum, Pomacea lineata, Pomacea maculata i Pomacea urceus.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cowie, R.H. 2002. Apple snails (Ampullariidae) as agricultural pests: Their biology, impacts, and management. In: Molluscs as Crop Pests. Edited by G.M. Baker. CABI, Wallingford. pp. 145-192.
  2. ↑ Cowie, R.H., & Hayes, K.A. 2012. Chapter 18. Apple snails. In A Handbook of global freshwater species. Edited by R. Francis. Earthscan, London.
  3. ↑ Hayes, K.A., Joshi, R.C., Thiengo, S.C., & Cowie, R.H. 2008. Out of South America: Multiple origins of nonnative apple snails in Àsia. Diversity and Distributions 14(4): 701-712.
  4. ↑ Joshi, R.C., & Sebastian, L.S. 2006. Global Advances in Ecology and Management of Golden Apple Snails. Philippine Rice Research Institute, Muñoz.
  5. ↑ López, M.A., Altaba, C.R., Andree, K.B., & López, V. 2010. First invasion of the apple snail Pomacea insularum in Europe. Tentacle 18: 26-28.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • ADITYA, G. & RAUT, S. K. 2001: “Predation of water bug Sphaerodema rusticum Fabricius on the snail Pomacea bridgesi (Reeve), introduced in Índia”. Scientific Correspondence. 81(11):1413-1414.
  • ALCÁNTARA B, F. I NAKAGAWA V, N. 1996: “Cultiu preliminar de churo, Pomacea maculata (Ampullaridae, Gasteropoda, Perry, 1810)”. Folia Amazónica. 8(2):29-34.
  • ALCÁNTARA B, F., NAKAGAWA V, N. I ZAMORA P, I. 1996: “Característiques del desove de churo, Pomacea maculata en ambient controlat”. Folia Amazónica. 8(2):7-11.
  • ALDERSON, I. G. 1925. “Studies in Ampullaria”. W. Heffer & Sons, Cambridge, England.
  • ALONSO, A. i AGEITOS C, Z.. 1949. “Algunes senyes sobre l'alimentació de les Ampullarias”. Notes del Museu de l'Argent Zoologia. XIV(115):1-4.
  • ANDREWS, I. B. 1964: “The functional anatomy and histology of the reproductive system of some pilid gastropod mollusks”. Proceedings of the Malacological Society of London. 36:121-140. 4. figs.
  • ANDREWS, I. B. 1965: “The functional anatomy of the gut of the prosobranch gastropod Pomacea canaliculata and some other pilids”. Journal Zoology. 145:19-36.
  • ANDREWS, I. B. 1965: “The functional anatomy of the mantle cavity, kidney and blood system of some pilids gastropods (Prosobranchia)”. Journal Zoology. 146:70-94.
  • BABAY, A. 1875: “Note sur la respiration dones ampullaries”. Journal of Conchology. XXIII:298-305.
  • BAKER, H. B. 1930: “The mollusca collected by the University of Michigan Williamson Expedition in Veneçola”. Occasional Papers of the Museum of Zoology University of Michigan. N.º 210, pt. VI. P.1-26.
  • BERTHOLD, T. 1991: “Vergleichende anatomie, phylogenie und historische biogeographie der Ampullariidae”. Abhandlungen dones naturwissenschaftlichen Vereins in Hamburg (NF) 29, 256 pp.
  • BOUVIER, M.I.L. 1888a: “Sur l’organisation dones Ampullaires”. Bulletin du Societe. Philomatique. (Centenaire vol.):63-85.
  • BOUVIER, M.I.L. 1888b : “Etude sur l’anatomie de l’ampullarie”. Memories du Societe Philomatique. Paris XII(7):5-7
  • BOUVIER, M.I.L. 1891: “La respiration dones Ampullairia”. Li Naturaliste. XCII(2):143-147.
  • BROOKS, W.K. & MC. GLONE, B. 1908: “The origin on the lung of Ampullaria”. Carneg. Inst. Pub. N.º 102:95-104.
  • BURKY, A. J. 1973: “Organic contents of eggs and juvenile of an amphibious snail Pomacea urceus (Müller), from the Veneçola savannah and their ecological significance”. Malacological Review. 6:59.
  • BURKY, A. J. 1974: “Growth and biomass production of an amphibious snail, Pomacea urceus (Müller), from the Venezuelan savannah”. Proceedings of Malacological Society of London. 41:127-143.
  • BURKY, A. J. 1977: “Buoyancy changes as related to respiratory behavior in an amphibious snail, Pomacea urceus (Müller), from Veneçola”. The Nautilus. 1.97-104.
  • BURKY, K. A. & BURKY, A. J. 1977: “Buoyancy changes as related to respiratory behavior in an amphibious snail Pomacea urceus (Müller) from Veneçola”. The Nautilus. 91(3):97-1004.
  • BURKY, A. J, PACHECO, J. & PEREIRA, I. 1972: “Temperature, water and respiratory regimes of an amphibious snail Pomacea orceus (Müller), from Veneçola savannah”. Biological Bulletin. 143(2):304-316.
  • CARLSSON N. O. L, BRÖNMARK, C. & HANSSON, L. A. 2004. “Invading herbivory: the golden apple snail alters ecosystem functioning in asian wetlands”. Ecology. 85(6):1575-1580.
  • CATALÀ, N. M. I. i CIMAROSTI, LUIS O 1979. “Descripció histológica de les estructures bucofaringeas en el moluscs gasteropodo Ampullaria canaliculata Lamark”. Acta Zoologica Lilloana. 35(1):252-255.
  • CAZZANIGA. N. J. 2002. “Old species and new concepts in the taxonomy of Pomacea (Gastropoda: Ampullariidae)”. Biocell. 26(1):71-81.
  • CAZZANIGA. N. J. i ESTEBENET, A. L. 1984. “Revisió i notes sobre els habitos alimentaris dels Ampullariidae (Gastropoda)”. Història Natural. 4(2):213-224.
  • CEDEÑO L, A. 1972: “Règim d'aigua i reserves de carbohidrats en el cicle anual de Pomacea urceus (Müller)”. Treball Especial d'Ascens presentat davant l'ilustre Universitat Central de Veneçola per la Professora Aragua Cedeño per a optar a la categoria d'Assistent. Caracas-Veneçola. 17p.
  • COWIE, R. H. 1997. “Case 2996: Pila Röding, 1798 and Pomacea Perry 1810 (Mollusca, Gastropoda): proposed placement on the Official List, and Ampullariidae Gray, 1824: proposed confirmation as the nomenclaturally valid synonym of Pilidae Preston, 1915”. Bulletin of Zoological Nomenclature. 54(2):83-88.
  • COWIE, R. H. 2002: “Apple snails (Ampullariidae): as agricultural pests: their biology, impacts, and management”. In: Baker, G. M., ed. “Molluscs as crop pests”, pp145-192. Wallingford (CABI Publishing).
  • COWIE, R. H. & THIENGO, S. C. 2002: “Apple snail of the Americas (Mollusca: Gastropoda: Ampullariidae: Asolene, Felipponea, Marisa, Pomacea, Pomella): A nomenclatural and type catalog”. Malacologia. 45:41-100.
  • ESTEBENET, A. L. &, MARTÍN, P. R. 2002: “Pomacea canaliculata (Gastropoda: Ampullariidae): life-history traits and their plasticity”. Biocell. 26(1):83-89.
  • DIUPOTEX-CHONG M. I., CAZZANIGA, N. J., HERNÁNDEZ-SANTOYO, A. & BETANCOURT-RULE. J. M. 2004. “Karyotype description of Pomacea patula catemacensis (Caenogastropoda, Ampullariidae), with an assessment of the taxonomic status of Pomacea patula”. Biocell 28(3):
  • ESTEBENET, A. L., MARTÍN, P. R. & BURELA, S. 2006: “Conchological variation in Pomacea canaliculata and other South American Ampullariidae (Caenogastropoda, Architaenioglossa)”. Biocell 32(2):329-335.
  • FORMICA, C. A. 1899: “Moluscs del Republica Oriental de l'Uruguay”. Museu nacional de Montevideo. Montevideo-Uruguay.
  • GEIJSKES, D. C. & PAIN, T. 1957: “Suriname freshwater snails of the genus Pomacea”. Studies on the Fauna of Suriname and others Guyanas. 1(3):41-48.
  • GUIMARÃÉS, C. T. 1981: “Algumas obsevaçaõés de laboratori sobre la biologia ecologia de Pomacea haustrum (Revee, 1856)”. Memories du Institut. Oswaldo Cruz. 76(1):36-46
  • GUIMARÃÉS, C. T. 1981: “Algumas obsevaçaõés de camp sobre la biologia ecologia de Pomacea haustrum (Revee, 1856). (Mollusca, Pilidae)”. Memories du Institut. Oswaldo Cruz. 76(4):343-351.
  • GUIMARÃÉS, C. T. 1988: “Controle biològic: Pomacea haustrum Reeve, 1856 (Mollusca, Pilidae) sobre planorbíneos, em laboratori”. Rev. Saude Púb. 17:138-147.
  • HUPE, H. 1857: “Mollusques de L'Amerique du Sud (Mollusks of South America)”. P. Bertrand, Paris.
  • JIMÉNEZ T, A. 1984: “Aspectes de la morfologia funcional (anatomia, histologia i ultraestructura) del sistema circulatori de Pomacea (P.). urceus. Mollusca, Prosobranchia, Ampullariidae dels nostres plans”. Treball especial de grau per a optar al títul de llicenciat en Biologia. Facultat de Ciències. Escola de Biologia. Universitat Central de Veneçola Caracas. 62p. 36 fig.
  • JIMÉNEZ T, A., FINOL, H. I MARTÍNEZ I, R. 1985: “Ultraestructural changes in myocardial fibers of a mollusc Pomacea urceus, during aestivation”. Cell Tissue Res. 242:677-679.
  • JOURDAIN, M. 1879: « Sur l’appareil respiratoire dones ampullaires ». Comp. Rend. Acad. Sci. Paris. 88:981-983.
  • KENNARD, A. S., SALISBURY, A. I. AND WOODWARD, B. B. 1931: “The types of Lamarck’s genera of shell as selected by J.G. Children in 1823”. Smithsonian Miscellaneous Collections. 62(17): 1-40.
  • KÖHLER, F. & GLAUBRECHT, M. 2006: “The types od Ampullariidae Gray, 1824 (Mollusca, Gastropoda) in the Malacological Collection of the Natural History Museum, Berlin: an annotated catalogue with lectotypes designations”. Mitt. Mus. Nat.kd. Berl. Zool. 82(1):198-215.
  • LAGARDE, G. 1973: “Morfologia dels sistemes digestiu, respiratori i renal de Pomacea urceus Müller”. Treball especial de grau. Inèdit. Escola de Biologia, Facultat de Ciències. Universitat Central de Veneçola. Caracas. 62p.
  • LITTLE, C. 1896: “Aestivation and ionic regulation in two species of Pomacea (Gastropoda Prosobranchia)”. Journal of Experimental Biology. 48 :569-585.
  • LOPES, H. S. 1955: “Sôbre duas espécies do gēnero “Pomacea” Perry, com um estudo dona genitália em abdós sexes (Mesogastropoda, Architaenioglosa, Mollusca). Revista Brasileira du Biologia. 15(2):203-210.
  • LOPES, H. S. 1956: Sôbre “Pomacea lineata” (Spix, 1827) (Mesogastropoda, Architaenioglosa, Mollusca). Revista Brasileira du Biologia. 16(3):275-380.
  • LOPES, H. S. 1956: Sôbre “Pomacea canaliculata” (Lamarck, 1822) (Mesogastropoda, Architaenioglosa, Mollusca). Revista Brasileira du Biologia. 16(4):535-542.
  • LUM-KONG, A. & KENNY, J. S. 1989: “The reproductive biology of the ampullariid snail Pomacea urceus (Müller)”. Journal of Molluscan Studies. 55(1):53-65.
  • LUTZ, A. 1928: “Estudis de zoologia i parasitología veneçolana”.Riu de Janeiro – Brasil.
  • MARSHALL, W. B. 1926. “New Land and freshwater mollusks from Central and South America”. Proceedings of United States National Museum. 69(12):1-12.
  • MARTENS, I. V. 1873. “Die Binnenmollusken Veneçola's”. In: Festschrift zur Feier dones hundertjähringen Bestehens der Gesellschaft naturforschender Freunde zu Berlin, vol. Reichert, K.B. ed.,157-225.
  • MARTENS, I. V. 1889-1901: “Land and Freshwater Mollusca” In: Biologia Centrali – Americana.
  • MARTÍN, P. R. & DE FRANCESCO, C. G. 2006: “Fossil record of Pomacea (Caenogastropoda: Ampullariidae) in Argentina and its paleoenvironmental implications”. Biocell. 30(2):337-343.
  • MARTÍNEZ I, R. 1972: “Observacions sobre la reproducció de la Guarura (Pomacea urceus). Molusc dulceacuícola molt abundant en la regió de Camaguán (Estat Guárico)”. Defensa de la Naturalea. 2(5): 41-45.
  • MARTÍNEZ I, R. 1975: “Aspectes morfològics (anatòmics i histológicos) dels sistemes digestiu, respiratori, renal i reproductor de la Pomacea (P.). urceus Müller. (Gastropoda: Prosobranchia)”. Treball Especial d'Ascens Presentat per l'Prof. Rafael Martínez I, davant l'ilustre Universitat Central de Veneçola per a optar a la Categoria d'Agregat. Caracas. 162p.
  • MARTÍNEZ I, R. 1980: “Phylum Mollusca”. En: Bodini, R i Rada D. “Biologia Animal”. Editorial Ateneu de Caracas. Pp:191-200. Caracas - Veneçola
  • MARTINEZ I, R. I LÓPEZ, B. 1997: “Pomacea dolioides un molusc dels plans de Veneçola”. Natura. 107:59-60
  • MARTÍNEZ M, I. 1988: “Contribució al coneiximent anatòmic, histológico i ultraestructural de la glándula rectal de Pomacea (P.) urceus (Gastropoda, Ampullariidae)”. Treball especial de grau. Facultat de Ciències. Escola de Biologia. Universitat Central de Veneçola. Caracas. 73p.
  • MEENAKSHI, V. R. 1956: “Physiology of hibernation of the apple-snail Pila virens (Lamarck)”. Current Science, 10: 321-323.
  • MICHELSON, I. H. 1961: “On the generic limit in the family Pilidae (Prosobranchia: Mollusca)”. Brevioria. 133:1-10.
  • MILWARD A, R., CARVALHO, O. S. i GUIMARÃÉS, C. T. 1978: “Alguns donats bioecológicos de Pomacea haustrum (Reeve, 1856), predador-competidor de hospedeiros intermediários de Schistosoma mansoni Sambon, 1907”. Rev. Saude Publ. 12:78-89.
  • MÜLLER, O. F. 1774: “Vermium terrestrium et fluviatilium”. Vol. 2. mxxxv, 214pp. Havniae & Lipsiae.
  • PACHECO, J. M. 1971a: “Morfologia submicroscópica de l'epiteli del renyó de Pomacea urceus (Mollusca Gastropoda) en periodo d'activitat”. Acta Biològica Venezuelica. 7(4):379-397.
  • PACHECO, J. M. 1971b: “Ultraestructura de les concrecions de l'epiteli renal de Pomacea urceus (Mollusca Gastropoda)”. Acta Biològica Venezuelica. 7(4): 443-457.
  • PACHECO, J. M. 1973: “Estudi comparat de la ultraestructura de l'epiteli de la regió mija intestinal de Pomacea urceus (Gastropoda), durant el cicle actiu-estival”. Acta Biològica Venezuelica. 8(2):202-243.
  • PACHECO, J. M., I SCORZA, J. V. 1971: “Estudi al microscopi de l'epiteli de l'intestí anterior de Pomacea urceus (Mollusca Gastropoda)”. Acta Biològica Venezuelica. 7(4):399-420.
  • PACHECO, J., TRABUCANT, C. I MIRANDA, R. I. 1971: “Contribució a l'estudi de la biologia de Pomacea urceus. (Mollusca Gastropoda)”. Acta Científica Veneçolana. 22(Supl. 1):58.
  • PAIN, T. 1950: “Pomacea (Ampullariidae) of British Guiana”. Proceedings of the Malacological Society of London. 28:63-74.
  • PAIN, T. 1956: “Notes on the generic name Pomacea and Ampullarius”. Journal of Conchology. 24(3): 79.
  • PAIN, T. 1956: “On a collection of Pomacea from Colòmbia, with description of a new subspecies”. Journal of Conchology. 24(3):6-79.
  • PAIN, T. 1960: “Pomacea (Ampullariidae) of the Amazon river system”. Journal of Conchology. 24(12):421-432.
  • PAIN, T. I ARIAS C, S. 1958: “Descripció d'una espècie nova de Pomacea de Veneçola (Mesogastropoda, Architaenioglossa, Mollusca)”. Novetats Científiques, Série Zoológica. 24:5-11.
  • PESSÔA H. L. F., OLIVEIRA, R. C. M., SILVA, J. L. V., SANTS, R. F., DUARTE, J. C., COSTA, M. J. C.i SILVA B. A. 2006: “Avaliação dona toxicidade aguda, efeitos citotóxico i espasmolítico de Pomacea lineata (Spix, 1827) (Mollusca, Caenogastropoda)”. Revista Brasileira de Farmacognosia. 17(1):76-84.
  • POINTIER, J. P. 1974: « Faune malacologique dulçaquicole de l’ile de la Guadeloupe (Antilles françaises) ». Bullletin du Muséum National D’Historie Naturelle. 3i série. N.º 235. Zoologie159. p.905-933.
  • RAMNARINE I. W. 2003: “Induction of spawning and artificial incubation of eggs in the edible snail Pomacea urceus (Müller)”. Aquaculture. 215(1-4):163-166.
  • REVEE, L. A. 1856–1858. “Conchologia Iconica”: or, illustrations of the shells of molluscous animals. Volume X. Containing a monograph of the genera Ampullaria.. Lovell Reeve, London.
  • ROBSON, G. C. 1922: “Notes on the respiratory mechanism of Ampullariidae”. Proceedings of the Malacological Society of London. 1922:341-346.
  • SABATIER, A. 1879: “Sur l’appareil respiratoire dones ampullaires”. Comp. Rend. Acad. Sci. Paris. 88:1325-1327.
  • SCOTT, M. I. H. 1934: “Sobre el desenroll embrionari de Ampullaria”. Revista del Museu L'Argent. 34:373-385.
  • SCOTT, M. I. H. 1957: “Estudi morfològic i taxonómico dels ampuláridos de la República Argentina”. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia. (Zoologia). 3(5):231-333.
  • SOWERBY, G. B. 1909: “Notes on the family Ampullariidae, with list of species, varieties, and synonyms, also descriptions of four new species”. Proceedings of the Malacological Society of London. 8(6):345-362.
  • STANGE, L. A. 1998: “The Applesnails of Florida (Gastropoda: Prosobranchia: Pilidae)”. Entomology Circular. Fla.Dept. Agric. & Consumer Serv. Division of Plant Industry. 388:1-2.
  • THIENGO, S. C. 1987: “Observacions on the morphology of Pomacea lineata (Spix, 1827) (Mollusca, Ampullariidae)”. Memòria do Institut Oswaldo Cruz. 82(4):563-570
  • THIENGO, S. C. 1987: “On Pomacea sordida (Swainson, 1823) (Prosobranchia, Ampullariidae)”. Memòria do Institut Oswaldo Cruz. 84(3):351-35
  • THIENGO, S. C., BRODA, C. I. & FANCS A, J. L. 1993: On Pomacea canaliculata (Lamarck, 1822) (Mollusca, Pilidae: Ampullariidae). Memòria do Institut Oswaldo Cruz 88(1):67-71.
  • THOMAS M. A. & AGARD J. B. R. 1992: “Metabolic rate depression in the ampullariid snail Pomacea urceus (Müller) during aestivation and anaerobiosis”. Comparative biochemistry and physiology. A. Comparative physiology. 102(4):675-678.
  • TROSCHEL, F. H. 1845: “Anatomie von Ampullaria urceus Müller und uber die gattung Lanistes Monfort”. Arch. (Naturgesh). 11:197-216.
  • WINNER, B. I. 1989: “A comparison of three species of Pomacea and their spawn”. American Conchologist. 17(3):15-16.
  • YUSA, I., WADA, T. & TAKAHASHI, S. 2006: “Effects of dormant duration, body size, self-burial and water condition on the long-term survival of the apple snail, Pomacea canaliculata (Gastropoda: Ampullariidae)”. Appl. Entomol. Zool. 41 (4): 627–632.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Moluscs del Municipi El Hatillo

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pomacea&oldid=819130»