Pomacea bridgesii
Pomacea bridgesii és una espècie de molusc gasteròpode dulceacuícola que integra el gènero Pomacea de la família Ampullariidae. És denominat comunament caragol poma o ampularia. Habita en ambients aquàtics en regions càlides del centre d'Amèrica del Sur.[1] El tàxon que baixe este nom científic és comercialisat en tendes d'acuarismo no és esta espècie, és: Pomacea diffusa, el qual era tractada com una subespecie d'este tàxon fins que, sobre la base d'estudis genètics, va ser elevada a espècie plena.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La distribució d'esta espècie comprén ambients aquàtics en aigües estancades o lénticas, en regions càlides del centre-nort d'Amèrica del Sur, sent endèmic de Riu Gran, en el riu Reis, en departament del Beni, Bolívia.
Si ben va ser repetidament citat per atres localitats de Suramericanes i com a espècie invasiva en tot lo món, dites referències deuen ser assignades a l'espècie afí: Pomacea diffusa.
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Pomacea bridgesii va ser descrita originalment en l'any 1856 pel malacólogo Lovell Augustus Reeve.[2] Li l'inclou en el subgénero Pomacea.
A este tàxon li'l considerava dividit en 2 subespecies:[1] Pomacea bridgesii bridgesii (Reeve, 1856) i Pomacea bridgesii diffusa (Blume, 1957), tàxon que habita en casi tota la conca de l'Amazones.
Estudis genètics varen demostrar que en realitat es tracta de dos espècies plenes, per #lo que l'espècie va passar a ser monotípica.[3]
- Característiques
Pomacea bridgesii es diferencia de Pomacea diffusa per ser un caragol prou gran (en altures de la closca de 65 mm o més), mentres que esta última és molt més menuda, en l'agulla més pronunciada i una closca de coloració més obscura.
L'opèrcul es puga arreplegar en l'obertura, i és moderadament córneo i gros, de coloració marró en tons que varien de l'obscur al clar.
Posseïx dos tipos de respiració: el sistema de respiració branquial, situat en el costat dret del seu cos, comparable a les agallas dels peixos, el que li és útil per a respirar mentres està sumergits; ademés, en el costat esquerre, conta en un pulmó per a la respiració aérea. Esta combinació de brànquia i pulmó expandix les casetes ecològiques que pot explotar, en permetre-li habitar en aigües pobres en oxigen com a estanys de poca profunditat o charcas.[4]
Per a reduir la vulnerabilitat a l'atac d'aus especialisades en la seua predación, conta en una adaptació, el sifón tubular, amprat per a la respiració aérea durant l'immersió, permetent a l'animal recarregar el seu pulmó en oxigen mantenint la seua closca a una profunditat adequada, #lo que facilita que passe desapercebuda.[5]
Biologia i ecologia
[editar | editar còdic]Per a sobreviure al periodo de condicions adverses que es produïx en l'estació seca estival, esta espècie ha desenrollat la capacitat d'estivar. Per mig d'este mecanisme l'eixemplar es retrau dins de les seues closca, sagellant el seu interior fortament en l'opèrcul, acompanyat per una disminució al mínim de totes les seues funcions corporals. En esta condició poden permanéixer de 4 a 5 mesos fins que torne la temporada plujosa.
- Comportament
És un caragol moderadament amfibi. Durant el dia permaneix relativament inactiu, generalment en el fondo. Durant la nit presenta la major activitat.
Reproducció
[editar | editar còdic]Posseïx sexes separats; la còpula es porta a terme en l'aigua, durant la temporada de pluja. La ovoposición es produïx poc despuix del apareamiento; la femella ix de l'aigua i adherix a la vegetació aquàtica o troncs exposts al sol masses gelatinosas d'ous de coloració en tons rosats i en número variable, els que conten en una protecció calcárea. Esta característica evita la depredación dels mateixos per peixos i atres animals aquàtics. El diàmetro de l'ou es troba entre els 2,2 als 3,5 mm. Les postures totalisen entre 200 a 600 ous. Els nous caracolitos a penes naixen cauen a l'aigua.
Dieta i predadores
[editar | editar còdic]No hi ha referències pero sobre la base de la seua relació en P. diffusa, podria ser també principalment alguívoro - detritivoro.
Existixen dos espècies d'aus que pràcticament solament s'alimenten de caragols d'este gènero. Una d'elles és el gavilà carcolero (Rostrhamus sociabilis), el qual ha desenrollat un pico en un específic gancho apical el qual permet que puga ser introduït entre l'opèrcul i la closca, d'esta manera l'animal conseguix desprendre sancer el cos del caragol, rebujant les closques intactes, les quals es van acumulant al peu de les seues apostaderos més habituals. L'atra espècie és el carao (Aramus guarauna), el qual posseïx una estratègia distinta: el seu pico no conta en el gancho apropiat, pero té una estructura forta i el seu extrem conta en una forma particularment adaptada per a perforar un sector de la closca, produint un orifici pel qual conseguix introduir en ell el pico i extraure sancer el cos del caragol, rebujant les closques, les que es diferencien de les descartades pel gavilà en presentar totes el característic forat.
En menor mida també seria capturat per atres espècies d'aus, ademés de peixos, tortugues aquàtiques, mamífers aquàtics i cocodrílidos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pomacea (Pomacea) bridgesii (Reeve, 1856) en: The apple snail website.
- ↑ Reeve, L. A. (agost de 1856). Conchologica Iconica, X, plate 3.
- ↑ Cowie R. H., Hayes K. A., Thiengo S. C. (2006). What llaure apple snails? Confused taxonomy and some preliminary resolution. In Global Advances in the Ecology and Management of Golden Apple Snails. Edited by Joshi R. C., Sebastian L. S. Muñoz, Nova Ecija: Philippine Rice Research Institute; 3-23.
- ↑ Estebenet, A. L. &, Martín, P. R. (2002). Pomacea canaliculata (Gastropoda: Ampullariidae): life-history traits and their plasticity. Biocell. 26(1):83-89.
- ↑ Babay, A. (1875). Note sur la respiration dones ampullaries. Journal of Conchology. XXIII:298-305.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pomacea bridgesii.
Wikispecies té un artícul sobre Pomacea bridgesii.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pomacea bridgesii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.