Anar al contingut

Últim antepassat comú universal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un cladograma que enllaça tots els grups importants d'organismes vius al ancestro universal.

El últim antepassat comú universal, conegut per les seues sigles en anglés LUCA (last universal common ancestor), és l'antepassat comú més recent de tot el conjunt d'organismes vius actuals i provablement també de tots els coneguts com fòssilés, encara que no es pot descartar teòricament que s'identifiquen restants d'atres sers vius de la mateixa o major antiguetat que ell. Els fòssils més antics de sers vius són els microfósiles de Canadà, en una antiguetat de 3770 Ma.[1] Segons rellonges moleculars, les estoves i bactèries varen divergir a finals del eón Hádico,[2][3][4] lo que implica que LUCA va tindre que haver vixcut en este eón aproximadament fa 4200 millons d'anys segons estimacions de 2024.[3][5][6]

També se li denomina últim antepassat universal (LUA, last universal ancestor) i últim ancestro comú (LCA, last common ancestor) o simplement ancestro universal.

El primer antepassat comú universal (FUCA) és un antepassat acelular hipotètic de LUCA, els virus i atres linajes precelulares ara extints que hauria segut la primera entitat biològica en un còdic genètic per a traduir proteïnes.

Atres conceptes del terme

[editar | editar còdic]

El concepte de últim antepassat comú universal s'ha postulat que siga aplicat, també, no solament a les espècies d'organismes, sino als sistemes components d'estos organismes, i inclús als seus òrguens o aparats. El neurobiólogo argentí Mario Crocco va postular l'us del terme en este context en senyalar, en la década de 1960, que el sistema bioeléctrico per al control (no per a la coordinació) de la natació dels protozoos predadores per mig de les cilias, control que els permet seguir als assuts i situar-se respecte a elles para ingerir-les, és l'últim antepassat comú universal del sistema nerviós dels animals multicelulares, significant en això que, independentment de que les morfologia o formes inicials de sistemes nerviosos hagueren aparegut evolutivamente en distintes ocasions en varis talls animals, varen conservar totes les variacions d'electropotencial que, solament en alguns tàxons, es varen aprofitar per a certes funcions nervioses superiors. I, aixina mateix, encara que en menor precisió, cap similarmente expressar que els arcs branquiales constituïxen l'últim antepassat comú universal del aparat hioideo o de l'orgue denominat trompa de Eustaquio.

La primera hipòtesis

[editar | editar còdic]

Esta hipòtesis sorgix en 1859, quan Charles Darwin va publicar L'orige de les espècies, sostenint que hi hauria hagut solament un progenitor per a totes les formes de vida. Va afirmar, en suma: «(...) Per lo tant, dec inferir per analogia que provablement tots els sers orgànics que han vixcut en esta terra han descendit d'alguna forma primordial, en la que la vida va ser inspirada per primera volta».[7] Aixina que, l'idea del ancestro comú és un principi fonamental de la teoria evolutiva.

El fet de que va deure existir un sol ancestro universal es va fer palés per primera volta en els anys 1960, quan el còdic genètic va ser dessifrat i es va trobar que era universal. El fet de que el còdic genètic siga universal per a totes les formes de vida nos indica que totes elles estan relacionades.

Més recentment, en construir cladogramas globals basats en la distància genètica entre les cèlules actuals més divergents, es va interpretar que va haver divisions molt primerenques, com la de les estoves, de les que principalment es coneixen formes extremófilas (altament resistents a condicions ambientals extremes de gran salinitat, temperatura o acidea). Açò va dur a supondre que LUCA va evolucionar en ambients com les fumarolas negres de les dorsals medioceánicas, a on tals condicions extremes continuen hui en dia.

Després, s'ha trobat, basant-se en l'evidencia fòssil, que els organismes eucariota es varen originar posteriorment i que este orige es va produir, segons les teories més actuals, per simbiogénesis entre una bactèria i una estova, per lo que LUCA estaria relacionat en la primerenca divergència entre estoves i bactèries.


Carl Woese va propondre que la nostra herència genètica pre-LUCA deriva d'una comunitat d'organismes, més que d'un individu,[8] a la que ha cridat progenote; en eixa fase, el genoma devia presentar una gran variabilitat, a diferència de lo que ocorre en els organismes actuals, el genoma dels quals està definit en molta precisió. No obstant, els models estadístics revelen que és molt més provable que la vida haja sorgit d'un sol ancestro comú en lloc de vàries fonts, encara prenent en conte la transferència horisontal de gens: un model en un únic ancestro comú, pero permetent cert intercanvi de gens entre espècies, resulta 103489 voltes més provable que el millor model de múltiples ancestros.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nature.543(7643)
    60–64.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature21377.Consultat el 13 de juny de 2017.
  2. Qiyun Zhu, Uyen Mai, Rob Knight. (2019). Phylogenomics of 10,575 genomes reveals evolutionary proximity between domains Bactèria and Archaea. Nature.
  3. 3,0 3,1 Battistuzzi F, Feijao A, Hedges S. A genomic timescale of prokaryote evolution: insights into the origin of methanogenesis, phototrophy, and the colonization of land. BMC.
  4. Fabia U. Battistuzzi & S. Blair Hedges 2008. A Major Clade of Prokaryotes with Ancient Adaptations to Life on Land. Oxford Academic.
  5. «Did newborn Earth harbour life?». New Scientist. Consultat el 27 de setembre de 2014.
  6. Nature Ecology & Evolution.8(9)
    1654–1666.ISSN 2397-334X.doi:10.1038/s41559-024-02461-1.Consultat el 2025-01-19.
  7. Darwin, Charles. On the Origin of Species. London: John Murray, Albermarle Street. 1859. Pg. 484 and 490.
  8. The universal ancestor (en anglés)
  9. by Cup Hesman Saey, May 14, 2010 03:00 AM ET All Modern Life on Earth Derived from Common Ancestor [1] archivat en Wayback Machine. Science News. Discovery.com


Referències

[editar | editar còdic]