Eix terrestre
El eix terrestre o eix de la terra és la llínea imaginària al voltant de la qual gira la Terra en la seua moviment de rotació. També li'l denomina llínea dels pols. Els extrems d'este eix es diuen Pol Nort geogràfic (PN) i Pol Sur geogràfic (PS). Està inclinat 23º5' cap a l'esquerra sobre la normal al pla de l'eclíptica.
L'eix terrestre definix també els pols celests, puix són els dos punts imaginaris en els que dit eix talla l'esfera celest, esfera imaginària de les estreles.[1]
L'orientació de l'eix no permaneix fixa sino que varia cíclicamente en un periodo d'uns 25 770 anys; este moviment es denomina de precesión dels equinoccios. En l'any 14 000 l'eix terrestre apuntarà a Vega i en el 22 800, a Thuban. Ademés d'este ampli moviment, l'eix terrestre sofrix un atre moviment de bamboleo, de periodo més curt (18,6 anys) cridat nutación. En un regrés complet de precesión (25 770 anys) la Terra realisa més de 1300 bucles de nutación. El moviment de nutación de la Terra va ser descobert en 1728 pel astrònom anglés James Bradley, i dau a conéixer en l'any 1748.
Referències
- ↑ «The free dictionary» (en anglés). Consultat el 2 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eje terrestre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.