Moviments de la Terra

La Terra està somesa a moviments de diversa índole. Els principals moviments de la Terra es definixen en referència al Sol i són: rotació, translació, precesión, nutación, bamboleo de Chandler i la precesión del perihelio.

Moviment de rotació

Artícul principal → Rotació de la Terra.

Archiu:RotacionTerrestre.png

Moviment de rotació.

És un moviment que efectua la Terra girant sobre l'eix terrestre, que talla a la superfície en dos punts cridats pols. Este gir és d'oest a este, o siga que per a un observador situat en l'espai sobre el pol nort terrestre, este moviment és levógiro (contrari al de les manetes del rellonge). Un regrés complet, prenent com a referència a les estreles, dura 23 hores en 56 minuts 4,1 segons i es denomina dia sidéreo. Si prenem com a referència al Sol, el mateix meridiano pansa front a la nostra estrela cada 24 hores, cridat dia solar. Els aproximadament 3 minuts i 56 segons de diferència es deuen a que en eixe determini de temps la Terra ha alvançat en la seua òrbita i deu girar alguna cosa més que un dia sideral per a completar un dia solar.

La primera referència presa per l'home va ser el Sol, el moviment aparent del qual, originat en la rotació de la Terra, determina el dia i la nit, donant l'impressió que el cel gira al voltant del planeta. En l'us coloquial del llenguage s'utilisa la paraula dia per a designar el periodo que en astronomia es diu dia solar, i es correspon en el temps solar.

Moviment de translació

És el moviment pel qual el planeta Terra gira en una òrbita elíptica al voltant del Sol en 365 dies i alguna cosa menys de 6 hores. Per a un observador situat en l'espai sobre el pol nort terrestre, este moviment també és levógiro (contrari al de les manetes del rellonge), i llògicament, vist des de pol sur terrestre, este moviment és dextrógiro (com el de les manetes del rellonge). Com el calendari registra 365 dies sancers, el començ de cada any es va alvançant, lo que es compensa aproximadament fent que un de cada una miqueta més de quatre anys, al que es denomina any bisiesto, tinga 366 dies. La causa del moviment de translació és l'acció de la gravetat i origina una série de canvis que, de la mateixa manera que el dia, permeten la medició del temps. Prenent com a referència el Sol, resulta lo que es denomina any tropical, lapsus necessari per a que es repetixquen les estacions de l'any. Dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons. El moviment que descriu és una trayectòria elíptica de 930 millons de quilómetros, a una distància mija del Sol de pràcticament 150 millons de quilómetros, 1 ua (unitat astronòmica: 149 597 871 km) o 8,317 minuts llum. D'açò es deduïx que la Terra es desplaça per la seua òrbita a una velocitat mija de 106 200 km/h (29,5 km/s).

La trayectòria o òrbita terrestre és elíptica. El Sol ocupa un dels focs de la elipse i, per l'excentricitat de l'òrbita, la distància entre el Sol i la Terra varia a lo llarc de l'any. En els primers dies de giner s'alcança la màxima proximitat al Sol, produint-se el perihelio, quan la distància és de 147,5 millons de quilómetros, mentres que en els primers dies de juliol s'alcança la màxima lluntea, denominat afelio, quan la distància és de 152,6 millons de quilómetros.

Com s'observa en el gràfic de dalt, l'eix terrestre forma un àngul d'uns 23,5° respecte a la normal de la eclíptica, fenomen denominat oblicuïtat de la eclíptica. Este inclinament, combinada en la translació, produïx sengles llarcs periodos de varis mesos de llum i obscuritat continuades en els pols geogràfics, ademés de ser la causa de les estacions de l'any, derivades dels canvis en l'àngul d'incidència de la radiació solar i en la duració de les hores de llum que eixa oblicuïtat produïx.

Vore també: Any tropical, Perihelio, Afelio, i Lleis de Kepler

Archiu:Diagrama movimientos de la Tierra.png