Bamboleo de Chandler

El bamboleo de Chandler és una chicoteta variació en l'eix de rotació de la Terra, descoberta per l'astrònom nortamericà Seth Carlo Chandler en 1891. Supon una variació de 0,9 segons d'arc en un periodo de 433 dies. En atres paraules, els pols de la Terra es mouen en una circumferència irregular de 3 a 15 metros de diàmetro, en un moviment oscilatori. Açò supon un afegitó a la precesión dels equinoccios, una oscilació de dimensions majors que necessita al voltant de 26 000 anys per a completar-se.
El diàmetro del bamboleo ha variat des del seu descobriment, alcançant la màxima amplitut registrada en 1910. El seu orige és desconegut: salve per una força externa, el bamboleo deuria anar remetent paulatinament. En un principi es va creure que estava causat per fluctuacions climàtiques causants de canvis en la distribució de la massa atmosfèrica, o a possibles moviments geofísicos baix la corfa terrestre. El 18 de juliol de 2000 el Jet Propulsion Laboratory (Laboratori de Propulsió a Chorrada) va anunciar que "la causa principal del bamboleo de Chandler és la pressió fluctuante del fondo oceànic, originada pels canvis en la temperatura i la salinitat, i pels canvis en la direcció de les corrents oceàniques".
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bamboleo de Chandler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.