Anar al contingut

Unitarisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'unitarisme com a concepte polític vore Estat unitari.


El unitarisme[1] és una corrent teològica d'un sector del cristianisme que creu en un Deu unipersonal i sosté que Jesucrist no és el mateix Deu. L'Unitarisme és estrictament monoteiste i creu que existix solament un únic Deu, Deu Pare o Yahveh, conformat per una sola entitat.[2]

L'unitarisme es va formar per a restaurar supostament el cristianisme primitiu dels errors doctrinales posteriors.[3] Els unitaris rebugen generalment la doctrina del pecat original.[4][5]La feligresía de l'unitarisme pot incloure denominacions més o menys lliberals o conservadores, estes últimes conegudes com unitaris bíblics.[6][7]

El moviment és pròxim a la reforma radical condenada pel protestantisme. Germans polacs en la Mancomunidad de Polònia-Lituània i en Transilvania a mitan del XVI; la denominació cristiana que va sorgir es coneix com l'Iglésia Unitària de Transilvania. Entre els adherentes hi havia un número significatiu d'italians que s'havien refugiat en Polònia.[8][9] En el XVII, la considerable repressió en Polònia va dur a que fugiren molts unitaris o que anaren assessinats per la seua fe, en particular Katarzyna Weiglowa. Des dels sigles XVI a el XVIII, els unitaris en Gran Bretanya varen sofrir a sovint una persecució política significativa, tals com John Biddle, Mary Wollstonecraft i Theophilus Lindsey. En Anglaterra, la primera Iglésia Unitària es va establir en 1774 en Essex Street, Londres,[10] a on encara es troba la sèu actual de l'Assemblea General d'Iglésies Unitàries i Cristianes Lliures.[11]

Com és típic dels dissidents, l'unitarisme no constituïx una sola denominació cristiana; més be, es referix a una colecció de grups cristians existents i extints (ya siga històricament relacionats entre sí o no) que compartixen un concepte teològic comú de la naturalea unitària de Deu. S'han desenrollat comunitats unitàries en el Regne Unit, Irlanda, Suràfrica, Europa Central, Índia, Canadà, Estats Units, Jamaica, Ni geria i Japó.

En els Estats Units, diferents escoles de teologia unitària es varen estendre per primera volta en Nova Anglaterra i els estats de l'Atlàntic mig. La primera acceptació oficial de la fe Unitària per part d'una congregació en Amèrica va ser la King's Chapel en Boston, des d'a on James Freeman va començar a ensenyar la doctrina Unitària en 1784 i va ser nomenat rector. Més tart, en 1786, va revisar el Llibre d'Oració Comuna d'acort en les doctrines unitàries.[12]


Història

Les idees de l'unitarisme es comprenien durant els primers anys del cristianisme en lo que la cristiandad va cridar herejía arriana o arrianismo, pel nom del seu principal defensor, Arrio. Pero l'unitarisme modern es va fixar en: Espanya, en Miguel Servet (1509-1553), qui va criticar el dogma de la Santíssima Trinitat en Dels errors sobre la Trinitat, pero la difusió de les seues idees es va frenar per la seua eixecució a petició de Juan Calvino; en Transilvania va existir des de la década de 1560 quan era acaudillado per Férenc David (1510-1579). En Polònia, l'unitarisme va florir durant cent anys com l'Iglésia Reformada Menor, fins que la persecució de 1660 va forçar als seus seguidors a l'exili. La figura clau en el moviment polac va ser l'italià Fausto Socino (1539-1604) i al seu moviment se li va cridar Socinianismo. Unitaris aïllats vivien en Anglaterra cap a 1600, sobretot John Biddle, i despuix en el XVIII, pero sempre sent considerats dissidents de l'Iglésia d'Anglaterra.

En l'últim quarto del XVIII el moviment ho va encapçalar i va dirigir l'Iglésia de Essex fundada per Theophilus Lindsey en Londres (1774), sent seguit també per l'important científic Joseph Priestley. En Estats Units, William Ellery Channing va aplegar a formar una influent congregació d'idees semblants en Boston, ciutat que va aplegar a constituir-se pràcticament en la capital de l'unitarisme en Amèrica; i a abdós costats de l'Atlàntic, les congregació unitàries es varen organisar com a denominacions independents en 1825.[13] En els seus últims anys, l'escritor espanyol José María Blanco White es va fer unitarista.

Posteriorment, l'Unitarisme històric es va fusionar en l'iglésia de l'unitarisme universalista en 1995, constituint-se el Consell Internacional d'Unitaris i Universalistas (ICUU) per a coordinar les diverses Iglésies i associacions Unitàries i Universalistas del món.[14]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Bremer, Thomas S. (2015). «Transcendentalism», Formed From This Soil: An Introduction to the Diverse History of Religion in America, Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell, p. 235. doi:10.1002/9781394260959. ISBN 978-1-4051-8927-9. Consultat el 2023-01-13. «La teología unitaria, que se desarrolló en el XVIII y principios del XIX, incluía una crítica de la teología cristiana tradicional de la Trinidad, que consideraba a Dios como tres seres distintos pero unificados: el Dios Creador trascendente, el Dios Salvador humano (es decir, Jesucrist) y el Dios Salvador humano (es decir, Jesucrist). Dios espiritual inmanente (es decir, el Espíritu Santo). Los unitarios vieron esta comprensión de Dios como una corrupción teológica posterior y adoptaron una visión de Dios como una entidad singular y unificada. En la mayoría de las interpretaciones teológicas unitarias, Jesucrist conserva el mayor respeto como maestro espiritual y moral de incomparable perspicacia y sensibilidad, pero no se le considera divino, o al menos su naturaleza divina no está al mismo nivel que la del Dios Creador singular y único.»
  3. ↑ Joseph Priestley, un dels fundadors del moviment unitari, va definir l'unitarisme com la creència del cristianisme primitiu ans que aparegueren les corrupció posteriors. Entre estes corrupció, incloïa no solament la doctrina de la Trinitat, sense o també unes atres vàries doctrines i usos ortodoxos (Earl Morse Wilbur, 'A History of Unitarianism', Harvard University Press, 1952, pp. 302–303).
  4. ↑ De El Catecismo de la Iglesia Unitaria Húngara en Transilvania Rumana: "Los unitarios no enseñan el pecado original. No creemos que a través del pecado de la primera pareja humana todos nos corrompiéramos. Contradiría el amor y la justicia de Dios para atribuirnos el pecado de los demás, porque el pecado es un acto personal del propio ion" (Ferencz Jozsef, 20a. ed., 1991. Traducido del húngaro por Gyorgy Andrasi, publicado en "The Unitarian Universalist Christian", Otoño/Invierno, 1994, Volumen 49, Nos. 3–4; VII:107).
  5. ↑ En su historia de los unitarios, David Robinson escribe: "En sus inicios, tanto los unitarios como los universalistas compartían un enemigo teológico común: el calvinismo". Explica que "atacaron constantemente al calvinismo en los temas relacionados con el pecado original y la elección para la salvación, doctrinas que, en su opinión, socavaron el esfuerzo moral humano". (D. Robinson, The Unitarians and the Universalists, Greenwood Press, 1985, pp. 3, 17).
  6. ↑ Larsen, Timothy (27 Enero de 2011). Un pueblo de un solo libro: La Biblia y los victorianos (en inglés), Oxford University Press, p. 143. ISBN 978-0-19-161433-0. «Los unitarios bíblicos son retratados normalmente como denunciantes de los unitarios liberales»
  7. ↑ Mandelbrote, Scott; Ledger-Lomas, Michael (Octubre de 2013). La disidencia y la Biblia en Gran Bretaña, C.1650-1950 (en inglés), Oxford University Press, p. 160. ISBN 978-0-19-960841-6. «Aunque era unitaria bíblica, Mary Carpenter fue amiga de toda la vida de James Martineau, el pionero del unitarismo liberal inglés.»
  8. ↑ James Hastings Encyclopaedia of Religion and Ethics: Algonquins-Art p. 785 – 2001 "Los primeros unitarios eran italianos, y la mayoría se refugió en Polonia, donde la laxitud de las leyes y la independencia de la nobleza les aseguró una tolerancia que les habría sido negada a sus puntos de vista en otros países".
  9. ↑ La enciclopedia del protestantismo 137 Hans Joachim Hillerbrand – 2004 "La llamada Edad de Oro del unitarismo en Transilvania (1540-1571) resultó en una rica producción de obras tanto en húngaro como en latín".
  10. ↑ Schofield, Robert E. (2010). El ilustrado Joseph Priestley: un estudio de su vida y obra desde 1773 hasta 1804 (en inglés), Penn State Press, pp. 26. ISBN 978-0-271-04624-2.
  11. ↑ Erwin Fahlbusch, La enciclopedia del cristianismo 5 603 2008 "Lindsey intentó pero fracasó en obtener alivio legal para los unitarios anglicanos, por lo que en 1774 abrió su propia iglesia claramente unitaria en Essex Street, Londres, donde todavía se encuentran las oficinas centrales de los unitarios británicos de hoy".
  12. ↑ Unitarismo estadounidense: o, Una breve historia de "El progreso y el estado de las iglesias unitarias en América", tercera edición, 1815 "Ya en el año 1786, el Dr. Freeman había persuadido a su iglesia a que adoptara una liturgia, que el reverendo... Hasta aquí la historia del unitarismo en la Capilla de Piedra. "
  13. ↑ Earl Morse Wilbur, Our unitarian heritage (1925) http://www.miguelservet.org/enlared/our_unitarian_heritage.pdf
  14. ↑ Jaume de Marcos Andréu, "El Unitarismo: fuentes históricas y realidad actual" http://www.miguelservet.org/unitarismo.htm

Enllaços externs