Sarmizegetusa
Sarmizegetusa va ser el més important centre militar, religiós i polític dels dacios. Erigida en lo més alt d'un despeñadero de 1200 metros d'altura, la fortalea va ser el núcleu del sistema defensiu estratègic de les montanyes Orăştie, en Romania, que comprenia sis ciutadellas.
Descripció
[editar | editar còdic]La fortalea, un quadrilàter format per enormes blocs de pedra (mur dacio), va ser construïda en cinc terrats, en un àrea de casi 30.000 m².
Sarmizegetusa va anar ademés un recint sagrat. És el més famós i important calendari-santuari circular de tots els grans santuaris circulares i rectangulars dels dacios.
Els ciutadans vivien al voltant de la fortalea, al peu de la montanya en terrats artificials. La noblea dacia disponia de suministrament d'aigua, conduïda a través d'aqüeductes ceràmics del tipo encanyat, en les seues residències. L'inventari arqueològic trobat en el lloc mostra que la societat dacia tenia un alt nivell de vida.
Derrotades les tropes romanes dirigides pel general Cornelio Fusco pels dacios en 86 i 87, l'Imperi romà va firmar una pau per la qual es varen proporcionar arquitectes i ingeniers romans (o de l'Imperi romà) per a l'edificació de gran part de la Sarmizegetusa dacia.
La capital dacia va alcançar el seu moment cim baix Decébalo, el rei dacio que va ser derrotat pel Imperi romà despuix de dos guerres, la del (101-102) i la del (105-106), dirigides per l'emperador Trajano. Despuix de la derrota dels dacios, els conquistadors varen establir una guarnició militar allí. Més vesprada, la capital de la Dacia romana va ser cridada Colónia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa, establida a 40 km al suroest de les ruïnes de l'antiga capital dacia: la ciutat romana va ser establida a la vora del riu Apa Orasului; este nou assentament correspon al de l'actual Gradistea Muncelului.
Les sis fortalees (Sarmizegetusa, Costștu-Cetățuie, Costștu-Blidaru, Piatra Roşie, Bănița i Căpâlna) que formaven el sistema defensiu de Decébalo, varen ser declarades per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat en 1999.[1]
Sarmizegetusa és també el nom d'un municipi de l'actual Romania, en la depressió Ţllaura Haţegului, en el comtat d'Hunedoara, a on les ruïnes de la Colónia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa han segut localisades.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Santuaris d'andesita
-
Pilastres d'un dels santuaris.
-
Gran santuari de calcàrea
-
Gran santuari
-
Menut santuari de calcàrea
-
Disc solar
-
Restants de la muralla.
-
Calçada pavimentada
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dacian Fortresses of the Orastie Mountains». UNESCO Culture Sector. Consultat el 12 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarmizegetusa.
- The Dacian Fortresses of the Orastie Mountains
- The Dacians - pictures of the fortresses in the Orastie Mountains
- Journey to the Land of the Cloud Rovers - slideshow of Dacian fortresses and the Getae - Requires Macromedia Shockwave.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarmizegetusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.