Anar al contingut

Eslavonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:River Drava (29799981721).jpg
Eslavonia

Eslavonia (en serbocroata: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica en la zona este de Croàcia. És una planura agrícola fèrtil, en grans masses boscoses, llimitada en part pel riu Drava al nort, el Sava al sur i el Danubio a l'est. Durant casi mig mileni va ser un territori baix el cap de l'antic Regne d'Hongria, el monarca del qual per lo general la confiava als seus nobles més propencs, de la mateixa manera que ocorria en l'administració veïna de Moesia.

Geografia

[editar | editar còdic]

La regió es dividix en cinc comtats, en una població total de 891.259 habitants.[1] Dos comtats més, localisats en la seua major part en la Croàcia Central, també inclouen algunes parts occidentals de Eslavonia. La major ciutat és Osijek, en una població de 114.616 de 2001. Atres ciutats són:

Encara que és coneguda com una planura, esta regió té algunes formacions montanyoses. Les principals són: Psunj, Papuk, Požiška Gora, Ravna gora, Krndija i Dilj, que rodeja el vall de Požega.

Històricament, les fronteres de Eslavonia han variat. En el periodo medieval primerenc del Regne d'Hongria, Eslavonia era una província vassalla del Regne i incloïa solament la part occidental de la regió tal com estava constituïda a final de el XX. Ademés comprenia parts de Croàcia central (incloent a Zagreb) i les zones septentrionals i occidentals de la regió actual de Bòsnia (les zones orientals de Eslavonia eren directament partix d'Hongria). En el periodo medieval tardà, Eslavonia va ocupar territoris entre els rius Sava, Drava, Sutla i Danubio. En els sigles XVIII i XIX, el Regne de Eslavonia era una província de la Casa de Habsburgo i incloïa parts del Nort de la regió actual de Eslavonia i Sirmia, mentres que les parts del Sur eren part de la Frontera Militar dels Habsburgo (Krajina Eslavona).

Història

[editar | editar còdic]

La regió era originalment partix de la província romana de Panonia. En el VII, es va crear un Estat eslau devent llealtat als ávaros, pronte reemplaçat pels croates. Eslavonia va ser defesa pel rei Tomislav de la Casa de Trpimirović dels invasores hongaresos i anexionada al seu recent creat Regne de Croàcia en Plantilla:DC En 1027, un eixèrcit hongarés al mando de Tjepan Svetoslavić, procedent d'una branca lateral de la dinastia Trpimirović, va prendre Eslavonia i la va fer el Bánato de Eslavonia, pertanyent al Regne d'Hongria, dirigit per la seua pròpia dinastia dels Svetoslavić.

Eslavonia va ser reunificada en Croàcia en 1070 baix el rei Dmitar Zvonimir Svetoslavić. En 1091, es va separar de nou i va acceptar la sobirania de la corona hongaresa. Onze anys despuix, el restant de Croàcia va acceptar la sobirania de la corona hongaresa. En el XII hi havia una pràctica per la que el successor al tro primer aplegava a ser Duc de Eslavonia (similar a la figura en Espanya del Príncip d'Astúries en el XX), i existien alguns conflictes, ya que en molts casos el príncip declarava la guerra al rei, tractant de confirmar i establir el seu poder. Encara que Eslavonia va ser considerada originalment partix del Regne d'Hongria per la llei pública hongaresa, va aplegar a contar en molta independència.


En el XIII, Croàcia estava dividida en dos regions denominades banovinas, una de les quals va ser cridada Eslavonia i l'atra banovina conservant el nom de Croàcia. La noblea en Eslavonia estava més conectada a Hongria (per la seua proximitat) que la noblea de Croàcia. A finals de el XIII Stefan Vladislav II de la Casa de Nemanjić va aplegar a ser Ban de Eslavonia. Les parts orientals de la regió varen passar a un estat de semiindependencia baix el poder del regidor local Ugrin Chak (en hongarés Ugrin Csák; en eslau Ugrin Čak), encara que el rei d'Hongria va prendre l'àrea en 1311 despuix de la mort de Ugrin.

Inclús despuix de la caiguda del Despotado de Sèrbia les migracions de serbis baix el jou otomà estaven presents, incloent la seua noblea que va constituir un important factor polític en Eslavonia. Eslavonia i Croàcia estaven regides per Banes diferents fins a 1476, quan estes dos posicions de poder varen passar a ser una sola.

Quan els turcs otomans varen invadir el Regne d'Hongria i varen derrotar a l'eixèrcit hongarés en la Mohács en 1526, el Parlament Croata va invitar als Habsburgo a assumir el control sobre Croàcia. Despuix de moltes batalles cruentes, els otomans varen ser conquistant paulatinament la totalitat de la Eslavonia contemporànea en 1529, 1536, 1540, 1543 i 1552, pero no la totalitat de la Croàcia medieval.

Archiu:Slavonia01.png
Regne de Eslavonia en 1751.

Els Habsburgo varen prendre la totalitat de la regió dels otomans en la Gran Guerra Turca, declarada pel Tractat de Karlowitz en 1699. Durant el mandat dels Habsburgo, el Regne de Eslavonia era una provincial dels Habsburgo, i va formar part del Regne de Croàcia i del Regne d'Hongria Les parts del sur de la regió contemporànea no estaven incloses en esta província, pero sí en la Frontera Militar dels Habsburgo (Krajina Eslavona), la noblea dels quals va tractar d'integrar en Eslavonia en numeroses ocasions sense èxit. La Eslavonia despuix de 1699 era una entitat geogràfica diferent de la Eslavonia medieval. Mentres que Eslavonia va incorporar els territoris entre el riu Drava i el riu Kupa, la Eslavonia dels Habsburgo s'estenia cap a l'Est en els territoris escassament poblats entre els rius Sava i Drava.

Durant les Revolucions de 1848, Eslavonia va estar temporalment unida a Croàcia baix el mandat del Ban Josip Jelačić. Despuix de 1849, abdós Eslavonia i Croàcia varen ser declarades com dos terres de la corona dels Habsburgo completament independents. Seguidament del Acort croato-hongarés (1868)1acort de 1868 (hrvatsko-ugarska nagodba) en el Regne d'Hongria, Eslavonia es va unir a Croàcia en el Regne de Croàcia-Eslavonia que, encara que estava baix la sobirania de la Corona de Sant Esteban, mantenia un cert nivell d'autogovern. L'any 1881 va vore la dissolució final de la Krajina Eslavona i la seua incorporació en els comtats eslavones existents.

Com un restant de Croàcia-Eslavonia, la regió va formar part del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens en decembre de 1918. Entre 1922 i 1929, va ser coneguda com la provincial d'Osijek Oblast (Província de Osijek), administrada des d'Osijek, i des de la creació en 1929 del Regne de Yugoslàvia, va ser part del Bánato de Sava, administrat des de Zagreb. En agost de 1939, va ser part de la Banovina de Croàcia.

Archiu:Eslavonia02.png
Regne de Eslavonia en 1849.

Durant la Segona Guerra Mundial, va ser part del Estat Independent de Croàcia (la secció Nort estava controlada per l'Alemània Nazi). Quan la Federació Yugoslavo es va formar despuix de la guerra, Eslavonia va formar part de la República Socialista de Croàcia.


Quan Croàcia va declarar la seua independència en 1991, els serbis de la Krajina varen proclamar el seu propi estat sobre porcions de Eslavonia oriental i occidental. La porció oriental va ser cridada Regió Autònoma Sèrbia de Eslavonia Oriental, Baranja i Syrmia Occidental, i comprenia tot a l'est d'Osijek i Vinkovci ademés del noreste de Županja, incloent les ciutats de Vukovar i Ilok, aixina com tota la regió de Baranja. Esta part de la Krajina estava ètnicament mesclada en una relativa majoria croata i ha vist cruentes lluites durant la guerra (vegen-se Guerres yugoslavo). En 1991, la batalla de Vukovar va ser l'event més important de la guerra en l'àrea.

La porció occidental de Eslavonia controlada per el RSK incloïa les afores d'Okučani i la majoria de la montanya de Psunj havent constituït SAO – ZS "Srpska autonomna oblast - Zapadna Slavonija" (Regió Autònoma Sèrbia de Eslavonia Occidental).

En maig de 1995, la regió occidental va ser restituïda al control croata en la cridada Operació Bljesak. En 1996, l'Est va ser tornat al UNTAES, i reintegrat en Croàcia en giner de 1998.

Comtats

[editar | editar còdic]

Cinc comtats de Croàcia es localisen majoritàriament en la regió de Eslavonia:

Dos comtats localisats majoritàriament en Croàcia Central, pero que ademés inclouen parts de Eslavonia:

Població

[editar | editar còdic]

La població de Eslavonia (comprén cinc comtats eslavones) ascendix a 891.259 habitants (cens de 2001), incloent:[1]

Varis

[editar | editar còdic]

Blat i dacsa són els cultius principals i l'indústria principal és la de processat d'aliments. Existixen ademés alguns recursos com a gas natural i petròleu.

Una subespecie de roure comú “Quercus robur slavonica” que pren el nom de la regió, es pot trobar de forma abundant.

Galeria

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 STANOVNIŠTVO PREMA NARODNOSTI - cens de 2001 Plantilla:Hr

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Slavonia - Wine-growing regions in Croatia en Wayback Machine.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eslavonia&oldid=892301»