Anar al contingut

Osijek

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Osijek

Osijek (pronunciat [ôsijeːk]Plantilla:Enllaç audio AFI; Plantilla:Lang-hu) és la quarta ciutat més gran de Croàcia. És la major ciutat i el centre cultural i econòmic de la regió este d'Eslavonia, aixina com el centre administratiu del comtat de Osijek-Baranja.

Osijek es localisa en la ribera dreta del riu Drava, 25 km ric dalt del seu confluència geogràfica en el Danubio, a una elevació de 94 m. Les vies de transport inclouen llínees de ferrocarril i autovia, un port fluvial i l'aeroport de Osijek. Una autopista unix la ciutat al restant de la ret d'autopistes croates i al corredor pa-europeu VC, que va aplegar a Osijek en 2008.

La ciutat va rebre el seu nom per la seua posició en un terreny elevat que evitava les inundacions en la ciutat per les aigües pantanosas de la zona. Osijek prové de la paraula "oseka" que significa "marea menguante", i es referix al lloc de marea menguante que era propici per a l'assentament.

Pel seu passat i a la seua història dins de la Monarquia dels Habsburgo i, breument, en l'Imperi otomà, aixina com a la presència de minories germanes i hongareses a lo llarc de la seua història, Osijek té (o ha tingut) noms en atres idiomes, notablement en hongarés: Eszék, en alemà: Esseg, en llatí: Essec, en turc: Ösek. Tots estos noms es varen ajustar al nom croata original. En l'época romana, Osijek era coneguda com Mursa Maior.

Geografia

[editar | editar còdic]

Es troba a una altitut de 88 m s. n. m. i a 281 km de la capital nacional, Zagreb.

Demografia

[editar | editar còdic]

En el cens 2011 el total de població de la ciutat va ser de 108 048 habitants, distribuïts en les següents localitats:



Institucions

[editar | editar còdic]

Les institucions principals en la ciutat inclouen l'Universitat Josip Juraj Strossmayer (fundada en 1975), el Teatre Nacional Croata, el Museu de Eslavonia (fundat en 1877), i la casa d'imprenta que data de 1735. La ciutat ademés té varis gimnasis, el més antic dels quals data de l'any 1729, una escola de dibuix de el XIX, un jardí zoològic, un centre per al foment de la reproducció del ganado i un institut per al cultiu de la remolacha azucarera.

Economia local

[editar | editar còdic]

Osijek és un important centre indústrial que manufactura un ampli ranc de productes i bens. L'indústria de cerillas Drava es va fundar en 1856 i la fàbrica Saponia és una important refineria química i productora de detergents. Atres indústries inclouen la producció de materials sintètics, maquinària agrícola, mobles metàlics, fusta i voltons de fusta, material textil, sabates, seda, aixina com processat metàlic i impressió.

L'economia agrícola local és fort i està basada en la cría ganadera i piscícola, en molins, una planta procesadora de sucre i una fàbrica de cervesa.

Osijek és un important encreuament de carreteres i vies férrees, ademés de la principal ciutat mercantil d'Eslavonia.

Es dedica al processat de cereals, frutes, ganado i fusta que es transporta pel Drava. És la principal productora de cerillas de la nació.

Història

[editar | editar còdic]
Iglésia de Sant Miguel, en la ciutadella barroca de Tvrđa.

Els principis de la presència de l'home en Osijek es remonten al periodo neolític, i els primers habitants coneguts pertanyien a les tribus dels ilirios. L'emperador romà Adriano va transformar el vell assentament de Mursa en una colónia en privilegis especials en 131. Despuix, Mursa va tindre una història turbulenta, vàries batalles decisives que es varen lliurar ací (entre les que destaquen la batalla de Mursa Major en 351 i la batalla entre Aureolo i Ingenu en 260), decidint el destí de tota la regió. Despuix de la seua migració, els croates es varen assentar en les ruïnes de Mursa, donant-li el seu nom contemporàneu, Osijek. La vida va prosperar en l'Edat Mija, encara que solament queden restants eixa época, degut a que els turcs varen destruir lo que varen trobar i varen adaptar la ciutat per a acomodar-la al seu estil.


Les primeres mencions a Osijek daten de 1196. Entre 1353 i 1472, la ciutat era una propietat feudal de la família Korogyi. Va ser saquejada i destruïda pel Imperi otomà el 8 d'agost de 1526. Els turcs la varen reconstruir en un estil oriental. Apareix mencionada en el cens turc de 1579. Suleimán I va construir ací el seu famós pont de fusta de 8 km de llongitut. Se li otorga el títul de ciutat a finals de el XVII.

Imperi dels Habsburgo

[editar | editar còdic]

Osijek va tornar a mans occidentals el 29 de setembre de 1687, quan va ser ocupada per l'Imperi dels Habsburgo. Entre 1712 i 1721, les noves autoritats austríaques varen construir una nova fortalea (atribuïda a l'arquitecte Maximiliano de Gosseau), coneguda com Tvrđa. És un complex urbà i militar únic en el cor de la ciutat. La seua plaça central, la de la Santa Trinitat, està tancada al nort per l'edifici de la Comandància Militar, a l'oest es troba l'edifici de la Guàrdia Principal i a l'est l'edifici del Magistrat (sèu del Museu de Eslavonia). En el centre existix una columna de la pesta, erigida en 1729 per la viuda del general Petras. La Gornji Grad (ciutat superior) es va fundar en 1692 i la Donji Grad (ciutat baixa) li va seguir en l'any 1698. Tvrđa, Gornji i Donji grad varen continuar com a municipis separats fins a 1786. A finals de el XVIII es va impondre a Virovitica com a centre del districte de Voreőce.

Frontera art decó en Osijek.

En 1809 se li va otorgar a Osijek el títul de Ciutat Real Lliure i a principis de el XIX va ser la ciutat més gran de Croàcia. La ciutat es va desenrollar en la llínea d'atres ciutats d'Europa central, en influències culturals, arquitectòniques i socioeconòmiques provinents de Viena i Budapest.

En el nom de Eszék, la ciutat va ser part d'Hongria des de 1699 fins a 1918, i allí va nàixer el bisbe Strossmayer (1815-1905), paladín de l'independència croata del Imperi austrohúngaro.

La Novi Grad (ciutat nova) es va construir en el XIX, aixina com Retfala a l'oest.

Les noves adició a la ciutat inclouen Sjenjak, Vijenac, Jug i Jug II, que varen ser construïdes en el XX. La localisació geogràfica de la ciutat, a la vora del riu Drava, aixina com una herència cultural i històrica notable, varen facilitar el desenroll del turisme en la zona.

Durant la guerra de Croàcia, de 1991 a 1995, la ciutat no va sofrir greus danys (com els ocorreguts en la propenca Vukovar), soportant desperfectes moderats en el centre, en l'iglésia principal de Sant Pedro i Sant Pablo i en la perifèria.[1] Més d'un miller de civils varen morir en els bombardejos diaris de la ciutat durant l'agressió.[2] Mentres que alguns edificis encara mostren danys lleus, i són visibles molts clavills superficials causades per la metralla, les fronteres de la ciutat presenten un bon estat gràcies a àmplies restauracions.

Una ret de tramvies recorre la ciutat. Els tramvies s'estan modernisant i prolongant els seus recorreguts.

Llocs turístics i events

[editar | editar còdic]
Vista nocturna del pont de Osijek
Passejada marítima de Osijek

Osijek és un destí turístic popular nacional pel seu estil barroc, espais oberts i àmplia oferta d'entreteniment. Els llocs turístics més importants de la ciutat inclouen la plaça principal, Trg Davant Starčevića; la ciutadella de el XVIII de Tvrđa, en estil barroc, la passejada fluvial a la vora del riu Drava ("promenada") i el pont colgante cap a Baranja.

El parc municipal del rei Petar Krešimir IV i el parc de Tomislav daten de començos de el XX i són espais nacionals protegits. Osijek conta també en un dels pocs parcs zoològics croates, en la ribera del riu Drava.


Varis events tenen lloc en la ciutat a lo llarc de l'any. El més important és el Festival Tambura de música, en maig, al que assistixen orquestes (tambura) de tota Croàcia, i el festival Nits d'Estiu de Osijek (durant juny, juliol i agost), una série de programes culturals i d'entreteniment a l'aire lliure, acompanyats de gastronomia. El "Dia de la Ciutat de Osijek" se celebra en activitats culturals i artístiques.

El centre recreacional i deportiu Copacabana, localisat en la ribera esquerra del riu Drava, oferix varis deports aquàtics (piscines exteriors i una plaja artificial d'arena en diverses instalacions) durant els mesos d'estiu. La ciutat oferix pistes deportives: fútbol, balonmà, bàsquet, tenis, etc. El club de fútbol NK Osijek participa en la Prva HNL en l'estadi Gradski vrt.

En l'entorn de Osijek existixen llocs per a la caça i per a la peixca en el riu Drava i en els seus estanys. És important la reserva de Kopački Rit.

La riquea i varietat agrícola ha convertit a Osijek en la capital gastronòmica semioficial del país. Els plats locals inclouen especialitats tradicionals en l'estil de Eslavonia (kulen, salchichas, cuixot, cansalada, productes làcteus), aixina com venado i plats de peix, com la famosa riblji paprikaš. La cervesa de Osijek (Osječko pivo) i els vis de Baranja es poden trobar en restaurants en la ciutat i les seues afores.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]
Cartell mostrant les ciutats hermanadas en Osijek.

Osijek es troba hermanada en les següents ciutats:[3]

  • Pécs (Hongria, des de 1973)
  • Pforzheim (Alemània, des de 1994)
  • Maribor (Eslovènia, des de 1995)
  • Tuzla (Bòsnia-Hercegovina, des de 1996)
  • Ploieştu (Romania, des de 1996)
  • Lausana (Suïssa, des de 1997)
  • Nitra (Eslovàquia, des de 1997)
  • Budapest districte XIII (Hongria, des de 2001)
  • Prizren (Kósovo, des de 2010)

Persones notables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Referències

[editar | editar còdic]

1. ^ Population by ethnicity, by towns/municipalities, census 2001, Crostat. Consultat 27 de setembre de 2006.

  • Este artícul conté senyes geogràfiques extretes de Google Earth.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]