Tvrđa

Tvrđa, el caixco antic de la ciutat d'Osijek, Croàcia, és el major i millor conservat conjunt de construccions barroques d'eixe país. Conformat per una traça italiana construïda pels Habsburgo en la vora dreta del riu Drava, per al World Monuments Fund (WMF) és un «eixemple únic d'un centre urbà barroc militar, administratiu i comercial del sigle XVIII».[1]
La traça italiana es va construir en els voltants de la Osijek migeval despuix de la derrota de les forces otomanes en 1687, donada l'importància estratègica de la ciutat. L'edificació va iniciar en 1712 en base en els plans de Mathias von Kaiserfeld i, posteriorment, Maximilian Gosseau de Henef. Tres anys despuix es varen completar els cinc baluarts i dos reixats planificats, mentres que per a 1735 s'havia conclós la construcció de la ciutat interior i tres bastions adicionals en el nort. Al moment de la seua conclusió era la fortalea dels Habsburgo més gran i alvançada en la frontera en l'Imperi otomà. Rodejat en murs i empalizadas, contava en quatre portes principals en cada u dels punts cardinals. En 1717 es va afegir allumenat i, a partir de 1751, va anar el primer lloc de Croàcia en suministrament públic d'aigua.
Despuix del Congrés de Berlín de 1878 es va reduir la seua importància militar, puix va millorar l'estabilitat en la regió. Per la seua banda, en la década de 1920 es varen destruir la majoria dels murs i fortificacions del lloc posat que representaven un obstàcul per al desenroll de Osijek. Solament es va conservar la porció nort de les muralles i la seua porta, coneguda com a «porta d'aigua» (), i parts de dos bastions. Aixina mateix, va quedar intacte el centre de la ciutat i alberga iglésies, museus, escoles, edificis públics, restaurants i bars. També va sofrir danys significatius durant la guerra de Croàcia, per lo que se li va afegir en la llista de 1996 de llocs més amenaçats desenrollada per el WMF. En 2005, es va presentar per a la seua consideració com a possible Patrimoni de l'Humanitat.[2]
Història
Eres migeval i otomana
El centre de l'Osijek migeval, el nom de la qual es va registrar per volta primera en l'any 1196, es localisava en les vores del riu Drava.[2] Des d'inicis del XII era un assentament comercial i portuari, beneficiat per la seua localisació al sur de Buda i Pécs.[3] Va albergar l'iglésia romànica de la Santíssima Trinitat i entre 1526 i 1687 va permanéixer baix control de l'Imperi otomà. No obstant, no es va modificar significativament el seu disseny, encara que en temples islàmics i edificis públics va adquirir una aparència oriental.[2] En el pas dels anys, es varen conservar alguns rastres de tal poblat.[1]
Va adquirir reconeiximent internacional durant el periodo otomà gràcies al «pont de Solimán»,[2] la construcció del qual va iniciar İbrahim Pasha el 16 d'agost de 1526 per órdens de Solimán el Magnífic.[4] Conectava Osijek en Darda i era un camí de fusta sobre piles d'aproximadament sèt quilómetros de llarc i sis metros d'ample.[2] En 1664, el senyor feudal croata Nikola Zrinski va ordenar incendiar-ho,[5] no obstant, es va reconstruir durant el govern de Suleiman II, per a ser reduït a cendres en 1686 a mans de les tropes dels Habsburgo.[2]
Disseny i construcció
Primer disseny de finals del XVII
En 1687, va començar el desenroll de l'assentament militar en Tvrđa quan els eixèrcits dels Habsburgo varen expulsar als otomans de la ciutat en el marc de la Gran Guerra Turca.[6] Para Luis Guillermo de Baden-Baden, comandant en cap de l'eixèrcit Imperial, l'ubicació de Osijek tenia una importància estratègica excepcional en la guerra contra els turcs.[7] Per tant, va instar a la reparació de les muralles i va propondre la construcció d'una fortalea en base en els principis d'ingenieria militar de Vauban.[3][7]
En 1690, es va establir el magistrat de la ciutat quan encara estaven en desenroll els plans per al nou fort. Un document d'agost del mateix any calificava de «ruïnosa» la condició de l'assentament. Dos mesos despuix, el 29 d'octubre, els otomans varen atacar per sorpresa. No obstant, varen ser repelits gràcies a una defensa ben organisada i, el 6 de novembre, es varen retirar despuix d'un breu sege. Tal succés va apurar la construcció de les noves fortificacions.[7] La conversió de Tvrđa en una fortalea barroca es va basar en els plans que l'ingenier Mathias von Kaiserfeld va idear en 1691.[3]
Segon disseny del XVIII

El pla original de Tvrđas va dissenyar davant la necessitat de reforçar les muralles de la ciutat, pero no considerava el redisseny de l'interior i pretenia un desenroll descontrolado. Per tant, Maximilian Gosseau de Henef va idear nous plans per a un fort en la vora dreta del riu Drava. L'ingenier militar va quedar a càrrec de la planeació quan ya havia començat la construcció.[2] A partir d'agost de 1712, ingeniers austríacs, supervisats per Johann Stephan von Beckers —comandant del fort—,[9] varen edificar quarters, els quarters generals del personal, iglésies i monasteris. Tot va ser rodejat per un sistema de fosos, baluarts i llocs per a artilleria en base en el disseny de Gosseau,[2][6][10] que va seguir el model de les fortificacions militars neerlandeses de terres baixes.[9]
Per a 1715, ya s'havien completat els cinc bastions i dos reixats planificats. A l'any següent es va afegir una porta en l'àrea oest que conduïa a una porció de la ciutat coneguda com Gornji Grad (). En 1721, es va completar la construcció de l'obra exterior en la vora oposta del Drava, dissenyada com cap de pont i per a brindar protecció des de nort.[2] Fins a 1783, es va afegir una última porta, que duya cap a una atra zona de la ciutat nomenada Donji grad ().[11] La ciutat interior es va terminar de construir en 1733 i dos anys despuix ya existien dos bastions adicionals en el nort, junt en una oficina de correus, una oficina de construcció i un hospital. Per tant, el fort complet estava conformat per «huit baluarts, dos armerías, dos almagasens grans, els quarters generals de la guarnició, una cort militar, una oficina de construcció, un mege de la guarnició, una caseta del centinela, apartaments d'oficials, un hospital militar i sèt quarters».[2] Les fortificacions comprenien un àrea d'unes huitanta hectàrees,[3] en lo que era la major fortalea de la frontera en l'Imperi otomà.[1]
El pla de Gosseau considerava espais per a la construcció d'iglésies a on anteriorment s'ubicaven les mesquites. En un inici eixos llocs es varen usar com a iglésies, pero en 1709 els franciscans varen començar la construcció d'una iglésia barroca, consagrada en 1732.[2] Per la seua banda, entre 1699 i 1705 es va edificar un monasteri franciscà al que se li va afegir, entre 1731 i 1733, una nova ala. Tal secció va acabar per convertir-se en un nou monasteri en 1761.[2][12] En 1725, despuix d'alçar el seu propi monasteri, els jesuïtes varen escomençar a erigir l'iglésia parroquiana de Sant Miguel Arcàngel que, pese a estar incompleta, es va començar a utilisar en 1734.[2] En 1730, també es va alçar una columna de la Santíssima Trinitat en la plaça principal del fort com a monument de la pesta, que presentava volutes en pedestals i quatre protectors contra la malaltia. 54 anys despuix es varen agregar quatre pedestals més i la seua respectiva estàtua d'un sant.[12] Per un atre costat, en 1717, Tvrđa contava ya en allumenat i,[2] en 1751, es va iniciar en eixe lloc el primer sistema de suministrament públic d'aigua.[13]
A mitan del XVIII hi havia unes 35 posades en el lloc, és dir, un estimat d'un per cada tres edificis del fort. En un d'eixos llocs es va quedar el príncip José quan va visitar Osijek. Ya com José II, en 1786, va decretar la fusió de Gornji Grad, Donji grad i Tvrđa en un únic concejo municipal.[2]

Ya per a la segona mitat del XVIII no havien —o havien molt poques— noves construccions en curs. Inclús el manteniment del fort va acabar per convertir-se en una càrrega.[7] En 1809, Osijek va rebre l'estatus de ciutat real lliure. El seu concejo es va instalar en un edifici localisat en el cantó surest de la plaça principal de Tvrđa.[2]
No obstant, la seua importància militar es va reduir davant l'increment de l'estabilitat militar i política en la regió que va produir el Congrés de Berlín de 1878.[2] En la década de 1870 es varen demolir dos bastions en el noroest, lo que va permetre la construcció del parc de Ambrosio ().[3] En 1881, es va iniciar l'edificació de la Real Escola de Gramàtica i, en 1890, es va terminar la Real Escola Secundària General. Dèsset anys més tart es va alçar un seminari episcopal en el cantó suroest de la plaça principal.[2] Els anteriors varen ser els únics edificis construïts a l'interior dels murs de Tvrđa en les últimes tres décades del XVIII.[7]
En l'expansió de Osijek, la presència del fort va acabar per entorpir el desenroll urbà. Per tant, entre 1923 i 1926, es va derribar la majoria de les muralles per a permetre la construcció d'una via tramviària elèctrica. En 1958, es va demolir l'últim polvorí, localisat darrere de l'iglésia de l'Arcàngel Miguel.[7] Pese a la destrucció de la major part de les fortificacions —solament es varen conservar dos bastions i el mur nort en la seua «porta d'aigua»—,[2] el centre de la ciutat va quedar intacte.[6] Posteriorment, l'Eixèrcit Popular Yugoslavo va mantindre una guarnició i un hospital militar en el lloc. No obstant, en la década de 1980 es varen abandonar gradualment els edificis i es varen adaptar com a tallers per a pintors i escultors locals.[14] Per un atre costat, la guerra de Croàcia va causar danys estructurals en el lloc a causa del colapse de sostres, parets i pisos, lo que, a la seua volta, va amenaçar les escultures i murals que carien de la deguda protecció.[1]
Llegat

Despuix de perdre importància militar en el XIX, Tvrđa va passar a ser un centre administratiu, educatiu i cultural de Osijek i la regió. En este sentit, va anar en Tvrđa a on es va organisar la primera escola de Osijek; en 1707, es va introduir el primer programa educatiu, temps despuix expandit i renovat. Vintihuit anys despuix va començar a funcionar la primera imprenta. Per un atre costat, en les escoles de Tvrđa varen estudiar els guanyadors del premi Nobel Leopold Ružička i Vladimir Prelog.[15]
Aixina mateix, la rectoría i la facultat d'agricultura de l'Universitat de Osijek varen ocupar el Palau del comando general de Eslavonia,[16] mentres que la facultat de tecnologia d'aliments es va localisar en un edifici que antigament s'amprava com a hospital militar.[9] D'acort en el cens de 2001, en el districte hi havia 10 277 residents en 3310 llars.[17][18] Per la seua banda, l'interior de la fortalea alberga restaurants, bars[19] i el Museu de Eslavonia, un dels museus de tipo general més grans de Croàcia.[20] El sant patró de Tvrđa és l'Arcàngel Miguel, la festivitat del qual —29 de setembre— es commemora com el dia de la ciutat.[17]
Patrimoni
Per al World Monuments Fund (WMF) Tvrđa és «eixemple únic d'un centre urbà barroc militar, administratiu i comercial del sigle XVIII».[1] Aixina mateix, se li va afegir en la llistatentativa de Croàcia per a la seua consideració com a possible Patrimoni de l'Humanitat.[2] Donats els danys que va sofrir durant el conflicte militar —al voltant del 90 % dels edificis varen sofrir algun grau de dany—, se li va afegir en la llista de 1996 de llocs més amenaçats desenrollada per el WMF.[1][21] No obstant, no s'ha tornat a agregar des de llavors.[22]
L'antic Palau del comando general de Eslavonia, un pla de Tvrđa i el monument a la Santíssima Trinitat es mostren en el revers del billet de 200 kunas.[8] Per un atre costat, en 1999, es va establir l'Agència per a la Restauració de Osijek Tvrđa (),[21] en l'objectiu de protegir, restaurar i revitalisar Tvrđa. El procés buscava preservar les característiques arquitectòniques, històriques i estètiques del lloc d'acort en els principis establits pel Consell Internacional de Monuments i Llocs, encara que preservant la seua naturalea multifuncional. Es va considerar també la colaboració internacional, particularment en el Consell d'Europa.[23] Tals esforços es porten a terme en el finançament conjunt dels governs de Croàcia, el comtat de Osijek-Baranya i la ciutat de Osijek.[21]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (1996) World Monuments Watch List of 100 Most Endangered Sites 1996 (en anglés), Nova York: World Monuments Fund, pp. 22. ISBN 0-9627931-7-5. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Ministry of Culture Directorate for the Protection of Cultural Heritage (1 de febrer de 2005). «Historical-Town Planning Ensemble Tvrda (Fort) in Osijek» (en anglés). unesco.org/. Unesco. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Krajnik, Damir; Obad Šćitaroci, Mladen(2008).«Preobrazba bastionskih utvrđenja grada Osijeka».Prostor.Universitat de Zagreb.16(2): 168-179.Consultat el 20 de juliol de 2019.(en croata i anglés)
- ↑ Çiçek, Kemal; Kuran, Ercüment; Göyünç, Nejat; Ortaylı, İlber (2000). The great Ottoman-Turkish civilisation (en anglés), Ankara: Yeni Türkiye. ISBN 978-9-7567-8221-7.
- ↑ (1979).«Yugoslav review».Jugoslovenska Revija.: 41.Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Tvrđa» (en anglés). inyourpocket.com/. Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Mažuran, Ive(14 de giner de 2010).«Tvrđa: ishodišet Osijeka».Vijenac.Matica hrvatska.Zagreb:(414)Consultat el 20 de juliol de 2019.(en croata)
- ↑ 8,0 8,1 «200 kuna» (en anglés). hnb.hr/en. Banc Nacional de Croàcia (31 de giner de 2015). Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «History of Tvrđa» (en anglés). aoot.hr/. Agencija za obnovu osječke Tvrđi. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «Osijek In Your Pocket 2013» (en anglés). inyourpocket.com/. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ Bajto, Amoreta. «Tvrđa svetkuje Miholje», Hrvatska radiotelevizija, 29 de setembre de 2014. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 12,0 12,1 «Cultural and Historical Heritage of Osijek-Baranja County» (en anglés). obz.hr/en. Tourist Board of Osijek-Baranja County. Archivat des de l'original, el 17 d'abril de 2021. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ Živaković-Kerži, Zlata(2008).«Prvi javni vodovod o Osijeku».Scrinia Slavonica.Hrvatski institut za povijest.8(1): 147-151.Consultat el 20 de juliol de 2019.(en croata i anglés)
- ↑ Mitš Svoboda, Ljiljanka (28 de febrer de 2007). «Memento umjetnicima, ili kako je Đapić dokrajčio osječku umjetničku scenu» (en croata). zamirzine.net/. Archivat des de l'original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ Matić, Vilim (2001). «Spomenici svjetske kulturne baštine – osječka Tvrđa» (en croata). matis.hr/. Hrvatska matica isljenika. Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2011. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «Other useful information» (en anglés). unios.hr/en. Sveučilišet Josipa Jurja Strossmayera o Osijeku. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 17,0 17,1 «Gradska četvrt Tvrđa» (en croata). osijek.hr/. Službeni portal grada na Dravi. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ «Grad Osijek – Izbori 2006 – Gradska četvrt Tvrđa» (en croata). osijek.hr/. Grad Osijek - Izbori. Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ (2015) DK Eyewitness Travel Guide Croatia (en anglés), Nova York: DK Publishing, pp. 194. ISBN 978-1-4654-4173-7.
- ↑ «Museum of Slavonia Osijek» (en anglés). osijek-culture.eu/. Archivat des de l'original, el 19 de juliol de 2019. Consultat el 20 de juliol de 2019.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 «Tvrđa in Osijek» (en anglés). wmf.org/. World Monuments Fund. Consultat el 21 de juliol de 2019.
- ↑ «World Monuments Watch 1996-2012» (en anglés). wmf.org/. World Monuments Fund. Archivat des de l'original, el 23 de febrer de 2012. Consultat el 21 de juliol de 2019.
- ↑ «Program rada» (en anglés). aoot.hr/. Agencija za obnovu osječke Tvrđi. Consultat el 21 de juliol de 2019.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tvrđa» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tvrđa.