Anar al contingut

Imperi Habsburgo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la dinastia vore Casa d'Habsburgo.


El Imperi Habsburgo, conegut en la majoria d'idiomes, inclós l'alemà, com la Monarquia dels Habsburgo (en alemán: Habsburgermonarchie) i a voltes citat com la Monarquia del Danubio (en alemán: Donaumonarchie), és una denominació no oficial entre els historiadors dels països i províncies que varen ser governats per la branca austríaca menor de la casa d'Habsburgo (primogènita des de 1700) fins a 1780 i despuix per la branca successora dels Habsburgo-Lorena fins al 1918. La monarquia era un Estat compost format pels territoris dins i fòra del Sacre Imperi Romà Germànic, units únicament en la persona del monarca. La capital de la dinastia va ser Viena, llevat entre 1583-1611, quan es va traslladar a Praga.[1] De 1806 a 1867 la monarquia dels Habsburgo es va unificar formalment com l'Imperi austríac, i des de 1867 a 1918 com l'Imperi austrohúngaro.[2][3]

L'història de la monarquia dels Habsburgo es remonta a l'elecció de Rodolfo I com rei de romans en 1273[4] i a la seua adquisició del Ducado d'Àustria per als Habsburgo en 1282. En 1482, Maximiliano I va adquirir els Països Baixos per mig de matrimoni. Abdós dominis varen passar al seu net i successor, Carlos V (Carlos I d'Espanya), qui també va heretar el tro espanyol i les seues possessions colonials, aplegant aixina a governar l'imperi dels Habsburgo en la seua màxima extensió territorial. L'abdicació de Carlos V en 1556 va conduir a una divisió dins de la dinastia entre el seu fill Felipe II d'Espanya i el seu germà Fernando I, qui havia servit com el seu lloctinent i com a rei electe d'Hongria, Croàcia i Bohèmia. La branca espanyola (que posseïa tota la península ibèrica, els Països Baixos i territoris en Itàlia) es va extinguir per llínea masculina en 1700, pero va continuar per llínea femenina a través de la Casa de Borbón. La branca austríaca (que governava el Sacre Imperi Romà Germànic, Hongria, Bohèmia i atres territoris diversos) es va dividir a la seua volta en distintes branques en 1564, pero es reunificó 101 anys més vesprada. Es va extinguir per llínea masculina en 1740, pero va continuar per llínea femenina com la Casa d'Habsburgo-Lorena.

El líder de la branca austríaca dels Habsburgo va ser elegit a sovint emperador del Sacre Imperi fins a la dissolució de l'imperi en 1806; des del 1415 fins a esta dissolució de l'imperi 1806 únicament Carlos VII de Baviera no va ser un gobernant Habsburgo d'Àustria.[5][6] Les dos entitats es trobaven no confrontants, la monarquia dels Habsburgo cobria moltes terres més allà del Sacre Imperi Romà, i la major part de l'Imperi va ser governat per atres dinasties. La monarquia dels Habsburgo no solia incloure tots els territoris governats pels Habsburgo. La branca major va governar Espanya fins a 1700, pero no se sol mesclar en la definició de «Habsburgo» despuix del regnat de Carlos I d'Espanya, que va dividir la dinastia entre les seues branques d'Àustria i d'Espanya a raïl de la seua abdicació en 1555-1556.

Orígens i expansió

Europa regina, simbolisant una Europa dominada pels Habsburgo.
Soldats uniformats de la Frontera Militar establits per a combatre les incursions dels turcs otomans, 1756.

La família dels Habsburgo es va originar en el castell d'Habsburgo en la Suïssa moderna, i despuix de 1279 va aplegar a governar en Àustria «els territoris hereditaris dels Habsburgo». La família dels Habsburgo varen guanyar preeminència en Europa en el matrimoni i l'adopció del tractat per l'emperador Maximiliano I d'Habsburgo en el Primer Congrés de Viena en 1515, i la posterior mort de Luis II d'Hongria i Bohèmia en 1526.[1]

El germà chicotet de l'emperador Carlos I, l'archiduc Fernando d'Àustria, va ser elegit com a pròxim rei de Bohèmia i Hongria,[7] despuix de la mort de Luis II d'Hongria i Bohèmia en la batalla de Mohács (1526) contra els turcs.

Noms del territori que, en algunes excepcions, finalment es varen convertir en l'Imperi austrohúngaro:

  • Monarquia dels Habsburgo o Monarquia austríaca (1526-1867): est va ser un nom no oficial, pero molt freqüent inclús en eixe moment. L'entitat no té un nom oficial.
  • Imperi d'Àustria (1804-1867): Est va ser el nom oficial. La versió alemana és Kaisertum Österreich, entenent que en alemà el terme imperi es referix a un ampli domini territorial no necessàriament governat per un emperador.
  • Àustria-Hongria (1867-1918): est va ser el nom oficial.[8][9][10] Un nom popular no oficial va ser el de Monarquia del Danubio (Donaumonarchie en alemà) també es va usar a sovint el terme Doppel-monarquia (doble monarquia), que significa dos estats baix un governant coronat.
  • Terres de la Corona (Kronländer) (1849-1918): Est és el nom de totes les parts individuals de l'Imperi d'Àustria (1849-1867), i despuix d'Àustria-Hongria a partir de 1867. El Regne d'Hongria (més exactament les Terres de la corona d'Hongria) no era considerat una «terra de la corona» despuix de l'establiment d'Àustria-Hongria de 1867, per lo que els «monàrquics» es varen convertir idèntics al nom que es va cridar als regnes i les Terres representades en el Consell Imperial (Die im Reichsrate vertretenen Königreiche und Länder).

Les parts hongareses de l'Imperi varen ser cridades «Terres de la Sagrada Corona d'Hongria de Sant Esteban» o «Terres de Santa Corona de Sant Esteban» (Länder der Heiligen Stephans Krone). Les terres de Bohèmia (Chequia) varen ser cridades «Terres de la Corona de Sant Wenceslao» (Länder der Wenzel-Krone).

Els noms d'alguns territoris més menuts:

  • Terres austríaques (Österreichische Länder) o «Archduchies of Àustria» (Erzherzogtümer von Österreich) - Terres dalt i avall d'Enns (ober und unter der Enns) (996-1918): est és el nom històric de les parts de l'Archiduc d'Àustria que es va convertir en l'actual República d'Àustria (Republik Österreich) el 12 de novembre de 1918 (despuix de l'abdicació al tro de l'emperador Carlos I). L'Àustria moderna és una república semi-federal de nou estats (Bundesländer) que són: Baixa Àustria, Alta Àustria, Tirol, Estiria, Salzburc, Carintia, Vorarlberg i Burgenland i la capital de Viena, que és un estat en sí mateixa. Burgenland es va unir a Àustria en 1921 des d'Hongria. Salzburc finalment es va convertir en austríac en 1816 despuix de les guerres napoleòniques, (ans que fora governat per príncips-arquebisbes de Salzburc com a territori sobirà).
  • Viena, la capital d'Àustria es va convertir en estat l'1 de giner de 1922, despuix de ser residència i capital de l'Imperi Austríac (Reichshaupt und Residenzstadt Wien) per als monarques dels Habsburgo durant sigles. L'Alta i la Baixa Àustria, històricament, es varen dividir en «Àustria sobre Enns» i «Àustria baix d'Enns» (el riu Enns és el llímit estatal entre l'Alta i la Baixa Àustria). L'Alta Àustria es va ampliar despuix del Tractat de Teschen (1779) despuix de la Guerra de Successió Bavara pel cridat Innviertel, anteriorment partix de Baviera.
  • Terres hereditàries (Erblande o Erbländer, en la seua majoria anomenades Österreichische Erblande) o Terres hereditàries alemanes (en la monarquia austríaca) o Terres hereditàries austríaques (Edat Mija - 1849/1918): en un sentit més estricte, estos eren els territoris Austríacs «originals» dels Habsburgo, és dir bàsicament les terres austríaques i Carniola. En un sentit més ampli, les Terres de la Corona de Bohèmia també varen ser incloses en (des de 1526 i definitivament des de 1620/27) les terres hereditàries. El terme va ser reemplaçat pel terme Crownlands en la Constitució de març de 1849, pero també va ser utilisat despuix.

El Erblande també incloïa molts territoris chicotets i més chicotets que eren principats, ducados, comtats, etc. Alguns d'ells es poden trobar en els títuls reinantes dels monarques Habsburgo com Graf (comte / comte de) von Tyrol, etc.

Territoris

Extensió i engrandecimiento a lo llarc dels sigles de l'Imperi Habsburgo.
  •  1282
  •  1282 i 1521
  •  1521 i 1650
  •  1650 i 1700
  •  1700 i 1801
  •  1801 i 1815
  •  1815
    • Escude Imperial del Imperi d'Àustria (1866-1915)

    Els territoris governats per la branca austríaca dels Habsburgo varen canviar a lo llarc dels sigles, pero el núcleu sempre va consistir en quatre blocs:

    Les Terres hereditàries que cobrien la major part dels actuals estats d'Àustria i Eslovènia, aixina com els territoris en el noreste d'Itàlia i, fins a 1797, en el suroest d'Alemània. A estos es varen afegir en 1779 l'Innviertel de Baviera; i en 1803 els bisbat de Trento i Bresanona. Durant les guerres napoleòniques es varen perdre pasajeramente moltes de les terres hereditàries, que es varen recuperar, junt en l'antic Principat-arzobispado de Salzburc —prèviament havia segut anexionado temporalment entre 1805 i 1809— en la pau de 1815, en l'excepció de l'Àustria Anterior i els Països Baixos Austríacs. Les províncies hereditàries incloïen:

    Les Terres de la Corona de Bohèmia: inicialment consistents en les cinc terres: Regne de Bohèmia, la Marca de Moravia, Silesia, l'Alta i la Baixa Lusacia, i la Dieta de Bohèmia varen elegir a Fernando, més tarde emperador Fernando I d'Habsburgo, com a rei en 1526.

    El Regne d'Hongria: dos terços del territori que havia pertanygut al regne migeval d'Hongria va ser conquistat pel Imperi otomà i el principat de Transilvania va quedar en calitat de vassall otomà. L'administració dels Habsburgo estava restringida als territoris occidentals i septentrionals de l'antic regne, que tenien la denominació formal de Regne d'Hongria. En 1699, al final de la Gran Guerra Turca, part dels antics territoris del regne migeval varen passar a poder dels Habsburgo, que varen obtindre algunes atres zones en 1718. Atres territoris que havien format part del regne en l'Edat Mija, especialment les situades al sur dels rius Sava i Danubio, es varen mantindre baix administració otomana.

    A lo llarc de la seua història, atres terres varen estar, a voltes, baix el govern d'Àustria dels Habsburgo, alguns d'estos territoris varen ser governats per atres llínees derivades dels Habsburgo:

    Els llímits d'alguns d'estos territoris varen variar durant el periodo indicat, i uns atres varen ser governats per una llínea secundària dels Habsburgo. També varen mantindre el títul d'emperador romà entre 1438 i 1740, i de nou entre 1745 fins a 1806.

    Les diverses possessions dels Habsburgo en realitat mai varen formar un país, cada província va ser governada d'acort segons les seues propis costums particulars. Fins a mediats del XVII, no totes les províncies varen ser governades siquiera necessàriament pels mateixos membres en el menor de la família a sovint governades parts de les terres hereditàries com infantazgo privats. Intents sérios de centralisació varen escomençar durant el regnat de María Teresa i especialment al seu fill José II d'Habsburgo a finals del XVI, pero molts d'ells varen ser abandonats despuix de la resistència a gran escala als intents de reforma més radicals de José, a pesar d'una política més cautelosa de centralisació va continuar durant el periodo revolucionari i el llarc periodo de Klemens von Metternich consegüent.

    Un nou intent potent de centralisació es va iniciar en 1849 a raïl de la supressió de les diverses revolucions de 1848. Per primera volta, els ministres varen tractar de transformar la monarquia en un estat burocràtic centralisat governat des de Viena. El Regne d'Hongria, en particular, va deixar d'existir com una entitat separada, que es va dividir en una série de districtes. Despuix de la derrota dels Habsburgo en les guerres de 1859 i 1866, es va abandonar esta política, i despuix de varis anys d'experimentació en la década de 1860, es va aplegar el famós compromís austrohúngaro de 1867, per lo que es va crear l'anomenada monarquia dual d'Àustria-Hongria. En este sistema, el Regne d'Hongria va ser dotat de sobirania i un parlament, en només una unió personal i una política exterior i militar conjunta que conecta en atres territoris dels Habsburgo. Encara que es fa referència a les terres dels Habsburgo no hongareses, a sovint, pero erròneament, baix el nom de «Àustria», varen tindre el seu propi parlament central (Reichsrat o Consell Imperial) i ministeris, com el seu nom oficial - els «Regnes i Terres representades en el Consell Imperial» - mostra que varen permanéixer a les portes de ser un estat unitari genuí. Quan es anexionó Bòsnia-Hercegovina (despuix d'un periodo d'ocupació i administració), no es va incorporar en qualsevol de les mitats de la monarquia, en el seu lloc, es rig pel Ministeri de Facenda conjunta.

    Àustria-Hongria va colapsar baix el pes dels diversos problemes ètnics no resolts que varen aplegar al seu punt culminant en la seua derrota en la Primera Guerra Mundial en l'acort de pau subsegüent, es varen cedir porcions territorials significatives en Romania i Itàlia, les noves repúbliques d'Àustria i Hongria varen ser creades, i el restant del territori de la monarquia es va repartir entre els nous estats de Polònia, el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (posteriorment Yugoslàvia), i Checoslovàquia. Un llibre de memòries sobre la decadència de l'Imperi Habsburgo és El món d'ahir de Stefan Zweig.[11]

    Atres territoris

    Territoris dels Habsburgo cap al 1700. La monarquia Habsburgo es mostra en groc, mentres que els territoris dels Austrias espanyols es representen de color roig.

    La monarquia dels Habsburgo no deu confondre's en varis atres territoris governats en diferents moments pels membres de la dinastia dels Habsburgo. La branca dels Austrias que varen governar Espanya i varis atres territoris a partir de 1516 fins que es va extinguir en 1700. Una llínea menor va governar sobre la Toscana, entre 1765 i 1801, i novament de 1814 a 1859. Si ben exiliada de la Toscana, la llínea va governar Salzburc des de 1803 fins a 1805, i en Würzburg des del 1805 fins a 1814. Una atra llínea va governar el ducado de Mòdena (1814-1859), mentres que l'emperatriu María Luisa d'Àustria, la segona esposa de Napoleón i filla de l'emperador austríac Francisco, governava el ducado de Parma entre 1814 i 1847. Ademés, el Segon Imperi Mexicà, 1863 a 1867, va estar encapçalat per Maximiliano I de Mèxic, germà de l'emperador Francisco José d'Àustria.

    Referències

    1. ↑ 1,0 1,1 «Czech Republic – Historic Centre of Prague (1992)», Heindorffhus, agost de 2007, HeindorffHus-Czech.
    2. ↑ «Austro-Hungarian Empire». www. wien-vienna. com. Consultat el 2026-04-23.
    3. ↑ «[1]». Consultat el 2026-04-23 (en en).
    4. ↑ «Rudolf I (r. 1273–1291)», The Holy Roman Empire: A Historical Encyclopedia (vol. 1) (en en), Santa Barbara, Califòrnia: ABC-Clio, pp. 266–268. ISBN 978-1-4408-4856-8.
    5. ↑ Metropolitan Museum of Art; http://www.metmuseum.org/toah/hd/habs/hd_habs.htm
    6. ↑ University of Wisconsin; http://faculty.history.wisc.edu/sommerville/351/holy%20roman%20empire.htm [2] archivat en Wayback Machine.
    7. ↑ «Ferdinand I». Encyclopaedia Britannica.
    8. ↑ (30 de juliol de 2005) The Balkans, Black Rabbit Books, p. 1974. ISBN 978-1-58340-603-8.
    9. ↑ Scott Lackey (30 d'octubre de 1995). The Rebirth of the Habsburg Army: Friedrich Beck and the Rise of the General Staff, ABC-CLIO, pp. 166. ISBN 978-0-313-03131-1.
    10. ↑ Cavanagh Hodge, Carl (2008). Encyclopedia of the Age of Imperialism, 1800-1914: A-K, Greenwood Publishing Group, p. 59. ISBN 978-0-313-33406-1.
    11. ↑ Giorgio Manacorda (2010). «Nota bibliografica», en Roth, La marcia vaig donar Radetzky, Newton Classici.

    Bibliografia

    • Ingrao, Charles. The Habsburg Monarchy, 1618–1815 (2000)
    • Ingrao, Charles. In Quest and Crisis: Emperor Joseph I and the Habsburg Monarchy (1979)
    • Judson, Pieter M. The Habsburg Empire: A New History (2016). Downplays the disruptive impact of ethnic nationalism.
    • Kann, Robert A. A History of the Habsburg Empire: 1526–1918 (O of Califòrnia Press, 1974)
    • Lieven, Dominic. Empire: The Russian empire and its rivals (Yale UP, 2002), comparisons with Russian, British, & Ottoman empires.
    • Macartney, Carlile Aylmer, The Habsburg Empire, 1790–1918, New York, Macmillan 1969.
    • McCagg, Jr., William O. A History of the Habsburg Jews, 1670–1918 (Indiana University Press, 1989)
    • Oakes, Elizabeth and Eric Roman. Àustria-Hungary and the Successor States: A Reference Guide from the Renaissance to the Present (2003)
    • Robert John Weston Evans, The Making of the Habsburg Monarchy, 1550–1700: An Interpretation, Oxford University Press, 1979. ISBN 0-19-873085-3.
    • Sked Alan, The Decline and Fall of the Habsburg Empire, 1815–1918, London: Longman, 1989.
    • Steed, Henry Wickham (1914). A short history of Àustria-Hungary and Poland.
    • Taylor, A. J. P., The Habsburg monarchy, 1809–1918: a history of the Austrian Empire and Àustria-Hungary (Londres: Penguin Books. 2.ª ed. 1964).


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_Habsburgo&oldid=1507971»