María Teresa I d'Àustria

María Teresa I d'Àustria

   

María Teresa d'Àustria (Viena, 13 de maig de 1717-Viena, 29 de novembre de 1780) va ser la primera i única dòna que va governar sobre els dominis dels Habsburgo i l'última cap de la casa de Habsburgo, puix a partir del seu matrimoni la dinastia va passar a cridar-se Casa de Habsburgo-Lorena.

Va ser archiduquesa i sobirana d'Àustria, reina d'Hongria, de Bohemio i de Croàcia, duquesa de Mantua, de Milà i de Parma, i sobirana de Galícia, de Lodomeria i dels Països Baixos Austríacs, des de 1740 fins a la seua mort. Pel seu matrimoni en Francisco I, va anar també emperatriu consorte del Sacre Imperi Romà Germànic, duquesa consorte de Lorena, i gran duquesa de Toscana. Està considerada com un del denominats déspotas ilustrats, i va ser el cap d'un dels Estats més importants de la seua época, puix va governar gran part de la Europa Central.

El seu llarc regnat, de més de quaranta anys, va començar en la mort del seu pare Carlos VI, en octubre de 1740. Pero el seu ascens al tro sol va ser possible en la promulgació de la Pragmàtica Sanció de 1713, ya que els territoris dels Habsburgo estaven regits per la Llei Sálica, que impedia la successió femenina. Plantilla:Cita harvard Quan este va morir, Sajonia, Prusia, Baviera i França varen rebujar el document que havien reconegut com a llegítim fins a llavors. Prusia va invadir la província de Silesia i va provocar un conflicte de nou anys, conegut com la guerra de successió austríaca. Més vesprada, María Teresa intentaria sense èxit reconquistar Silesia durant la guerra dels Sèt Anys.

Es va casar en Francisco Esteban de Lorena, el futur emperador Francisco I, i va tindre en ell 16 fills, entre ells les reines María Antonieta d'Àustria i María Carolina d'Àustria, la duquesa María Amelia de Habsburgo-Lorena i dos emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic: José II i Leopoldo II (abdós cogobernantes d'Àustria i Bohemio, junt en la seua mare). Plantilla:Cita harvard

María Teresa va ser responsable de la majoria de les grans reformes financeres i educatives realisades en els seus dominis, en el respal del comte Federico Guillermo de Haugwitz i Gottfried van Swieten, va promoure el comerç, va desenrollar l'agricultura i va reorganisar l'eixèrcit austríac, #lo que va enfortir la posició internacional d'Àustria. No obstant, es va negar a permetre la tolerància religiosa, lo que va fer que els seus contemporàneus calificaren el seu règim com prejuicioso i supersticiós. Plantilla:Cita harvard Com a jove monarca que va lluitar en dos guerres dinàstiques, María Teresa creïa que la seua causa deuria ser la dels seus súbdits, pero, en els seus últims anys, va passar a creure que la seua causa era la que devia prevaldre. Plantilla:Cita harvard

Primers anys

María Teresa era la segona filla del matrimoni format per Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic i Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel. Va nàixer el matí del 13 de maig de 1717 en el Palau Imperial de Hofburg, en Viena, poc en acabant de que morira el seu germà major i hereu imperial, Leopoldo Juan. Va ser batejada de nit eixe mateix dia i va tindre com a padrines a la seua yaya, l'emperatriu Leonor Magdalena de Palatinado-Neoburgo (viuda de Leopoldo I) i la seua tia, l'emperatriu Guillermina Amalia de Brunswick-Luneburgo, viuda de José I). Plantilla:Cita harvard En la cerimònia del batisme, la jove hereua va ser duta per les seues primes, les archiduquesas María Josefa i María Amalia (filles de José I) baixe l'atenta mirada de l'emperatriu viuda Guillermina. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 5-6)

El seu yayo, Leopoldo I, havia tingut 16 fills, dels que pocs varen aplegar a l'edat adulta. Va ser succeït pel seu fill José I, que solament va tindre filles i qui a la seua volta va ser succeït pel seu germà Carlos VI. Estava clar que ella seria l'hereua del tro, a pesar de que Leopoldo I havia dictat un decret (que havien firmat tots els seus fills) en el que donava prioritat a les filles de José I. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 5-6) Carlos VAIG VORE era l'últim membre varó de la casa de Habsburgo i esperava engendrar un hereu que poguera succeir-ho per a impedir aixina l'extinció de la dinastia. El naiximent de María Teresa va ser una gran decepció, no solament per al seu pare (que mai va poder superar no tindre un hereu varó), sino per a tots els vieneses. Plantilla:Cita harvard(Morris, 2007, p. 8)

María Teresa va substituir a María Josefa com hereua presunta dels dominis dels Habsburgo des de que va nàixer. La Pragmàtica Sanció emesa per Carlos VI en 1713 colocava a les seues filles al cap de la llínea successòria, en detriment de les seues nebodes. Plantilla:Cita harvard Carlos va buscar l'aprovació d'atres potències europees per a desheredar a les seues nebodes. Eixos països varen impondre dures condicions per a recolzar a l'emperador: pel tractat de Viena, Gran Bretanya exigia el tancament de les activitats de la Companyia de Ostende. Plantilla:Cita harvard La Pragmàtica Sanció va ser reconeguda per Gran Bretanya, França, Sajonia-Polònia, Països Baixos, Espanya, Plantilla:Cita harvard Venècia, Plantilla:Cita harvard els Estats Pontificis, Plantilla:Cita harvard Prusia, Rússia, Plantilla:Cita harvard Dinamarca, Cerdenya, Baviera i el Reichstag del Sacre Imperi. No obstant, França, Espanya, Sajonia-Polònia, Baviera i Prusia varen retirar posteriorment el seu reconeiximent.

Poc més d'un any despuix del seu naiximent, María Teresa va tindre una germana, la archiduquesa María Ana, que va nàixer el 18 de setembre de 1718. Despuix, en 1724, va nàixer la archiduquesa María Amalia, que va morir als sis anys. Els retrats de la família imperial mostren que María Teresa s'assemblava prou a la seua mare. Plantilla:Cita harvard L'embaixador prusiano va deixar constància de que tenia uns grans ulls blaus, pèl clar llaugerament rojós, boca gran i un cos robust. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 228) Els seus pares i els seus yayos no estaven emparentats entre sí i María Teresa va ser un dels pocs Habsburgo els antepassats dels quals no tenien restants de consanguinitat.

María Teresa era una chiqueta séria i reservada a la que li agradava practicar vora i tir en arc. Plantilla:Cita harvard El seu pare li va prohibir montar a cavall, pero va deprendre lo bàsic d'equitació per a la cerimònia de coronació hongaresa. La família imperial tenia la costum de representar escenes d'òperes, moltes voltes conduïdes pel propi Carlos VI, en les quals María Teresa participava en entusiasme. Plantilla:Cita harvard La seua educació va estar a càrrec dels jesuïtes que, segons els seus contemporàneus, no li varen donar l'educació adequada. La seua ortografia i la seua puntuació eren pobres i no utilisava un llenguage formal en expressar-se. María Teresa va establir una estreta relació d'amistat en la comtesa Marie Karoline von Fuchs-Mollard, que va ser designada per la seua mare per a ensenyar-li etiqueta. Va rebre classes de dibuix, pintura, música i dansa —disciplines que únicament l'educaven per a ser reina consorte—. Plantilla:Cita harvard En l'autorisació del seu pare, María Teresa assistia a les reunions del Consell d'Estat des de que tenia 14 anys, pero no podia discutir els assunts polítics. Plantilla:Cita harvard Encara que va dedicar les últimes décades de la seua vida a intentar assegurar l'herència de la seua filla, Carlos VAIG VORE sempre va desijar el naiximent d'un fill varó i mai va preparar a la seua filla per al seu futur paper de sobirana. Plantilla:Cita harvard (Browning, 1995, p. 37)

Matrimoni

La qüestió sobre el matrimoni de María Teresa va començar a tractar-se quan esta encara era una chiqueta. Inicialment es va concertar un compromís en Leopoldo Clemente de Lorena, que deuria anar a Viena en 1723 per a conéixer-la. No obstant, el príncip va morir de pigota el 4 de juny d'eixe any, en sol setze anys. Plantilla:Cita harvard

El germà de Leopoldo, Francisco Esteban de Lorena, va ser invitat a visitar Viena en el seu lloc. Encara que el príncip era el candidat favorit per a casar-se en María Teresa, Plantilla:Cita harvard l'emperador també va considerar atres possibilitats. No obstant, diferències religioses varen impedir el compromís matrimonial en el calvinista Federico de Prusia. En 1725, Carlos VI va propondre l'unió de María Teresa en Carlos d'Espanya —un any major— i de María Ana en l'infant Felipe. No obstant, atres potències europees ho varen obligar a abandonar el pacte firmat en la reina viuda Isabel Farnesio, ya que el matrimoni dels hereus dels trons d'Espanya i Àustria destruiria el cridat «equilibri europeu». María Teresa, que ya s'havia enamorat de Francisco, es va sentir aliviada perque les negociacions no aplegaven a bon port. Plantilla:Cita harvard(Morris, 2007, p. 25-26)

Francisco Esteban va permanéixer en la cort austríaca fins a 1729, quan va ascendir al tro de Lorena, Plantilla:Cita harvard pero el compromís en María Teresa solament es va oficialisar el 31 de giner de 1736, durant la guerra de successió polaca. Plantilla:Cita harvard Luis XV de França li va exigir al promés de María Teresa que entregara el ducado de Lorena com a compensació al seu sogre, Estanislao I, que havia segut depost. Francisco Esteban va rebre el gran ducado de Toscana despuix de la mort del gran duc Juan Gastón de Médici, que no tenia hereus. Plantilla:Cita harvard La cerimònia de boda es va celebrar el 12 de febrer de 1736. Plantilla:Cita harvard

L'amor de la duquesa de Lorena pel seu marit era fort i possessiu. Plantilla:Cita harvard(McGill, 1972, p. 43) Les cartes que ella li va enviar poc abans de la boda expressaven les seues ànsies per vore-li; mentres que les d'ell, al contrari, eren formals. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 39) María Teresa era extremadament celosa i l'infidelitat del marit va ser el seu major problema durant el matrimoni. Plantilla:Cita harvard(Pick, 1966, p. 260) María Guillermina von Neipperg, princesa de Auersperg, va ser l'amant més famosa de Francisco. Plantilla:Cita harvard(Leland Goldsmith, 1936, p. 171-172)(Morris, 2007, p. 85)

En la mort de Juan Gastón, el 9 de juliol de 1737, Francisco Esteban va cedir el ducado de Lorena i es va convertir en gran duc de Toscana. En 1738, Carlos VI va enviar a la jove parella per a fer la seua entrada oficial com els nous sobirans del país. Per a l'event es va erigir un arc de triumfo en la Porta Galla, un monument que encara seguix en peu. No obstant, la seua estància en Florencia va ser breu, puix l'emperador Carlos, que temia morir sense tindre a la seua hereua prop, els va cridar de regrés a Viena. Plantilla:Cita harvard En l'estiu de 1738, Àustria va sofrir derrotes en el transcurs de la guerra rus-turca. Els turcs li varen donar el regrés a les victòries austríaques en Sèrbia, Valaquia i Bòsnia. Els vieneses es varen rebelar pels costs de la guerra i varen despreciar a Francisco Esteban, cridant-ho «covart espia francés». Plantilla:Cita harvard La guerra va terminar l'any següent en la firma del Tractat de Belgrat.

Regnat

Ascens al tro

Carlos VI va morir el 20 d'octubre de 1740 en el Palau Augarten en Viena, provablement per l'ingestió de bolets venenosos. Este havia ignorat els consells del príncip Eugenio de Saboya per a concentrar-se en enfortir el tesor i equipar a l'eixèrcit en lloc d'arreplegar firmes de respal de monarques aliats. Plantilla:Cita harvard L'emperador, que es va dedicar durant tot el seu regnat a assegurar el compliment de la Pragmàtica Sanció, va deixar a Àustria arruïnada econòmicament, situació agravada en les recents guerres rus-turca i de successió polaca. Plantilla:Cita harvard El tesor contenia únicament 100 000 florines, que varen ser reivindicats per la seua viuda. Plantilla:Cita harvard L'eixèrcit contava en solament 80 000 hòmens, molts dels quals no havien rebut els seus salaris, pero que, aixina i tot, eren extremadament lleals a la seua nova sobirana. Plantilla:Cita harvard(Roider, 1973, p. 22, 103)

María Teresa es trobava en una situació difícil: no sabia lo suficient sobre qüestions d'Estat ni sabia cuán dèbils eren els ministres del seu pare. Va decidir seguir els consells paterns i va mantindre als seus consellers, encara que va deixar al marit, a qui considerava més experimentat, el restant dels assunts. Estes decisions, encara que considerades normals, es mostrarien poc útils. Dèu anys despuix, María Teresa va recordar en amargura, en el seu Testament polític, les circumstàncies en les que va assumir el tro: «Em vaig trobar sense diners, sense crèdit, sense eixèrcit, sense experiència ni coneiximent de la meua condició i, finalment, sense ningú per a aconsellar-me, puix tots esperaven vore cóm les coses anaven a evolucionar». Plantilla:Cita harvard(Dawson Beales, 1987, p. 24)

Va descartar la possibilitat de que atres països pogueren apoderar-se dels seus territoris i immediatament va començar a afiançar la dignitat imperial. Plantilla:Cita harvard Ya que les dònes no podien ser elegides sobiranes del Sacre Imperi Romà Germànic, María Teresa desijava assegurar la dignitat per al seu marit —alguna cosa difícil, puix Francisco Esteban no posseïa grans territoris ni una posició destacada entre els príncips electors—. Per a que poguera ser considerat elegible al tro imperial i tinguera dret al vot com elector d'Bohemio (lo que ella no podia fer per ser dòna), María Teresa va convertir a Francisco Esteban en corregente de les terres d'Àustria i Bohemio el 21 de novembre de 1740. Plantilla:Cita harvard No obstant, la Dieta d'Hongria va tardar més d'un any en acceptar al príncip com corregente. Plantilla:Cita harvard(Dawson Beales, 1987, p. 188-189) A pesar de l'amor que sentia i de la seua posició de corregente, María Teresa mai va permetre que el seu marit decidira sobre els assunts d'Estat i, moltes voltes, ho tirava de les reunions del consell quan no estava d'acort en algun punt. Plantilla:Cita harvard La primera exhibició d'autoritat de la nova sobirana va ser l'homenage formal que varen prestar els estats de la Baixa Àustria el 22 de novembre de 1740. Va ser un acte públic que va servir com a demostració oficial del reconeiximent i de la llegitimació del seu ascens al tro. El jurament de fidelitat a María Teresa va ser proferit eixe mateix dia en Hofburg. Plantilla:Cita harvard

Guerra de successió austríaca

Artícul principal → Guerra de successió austríaca.

Poc en acabant de que María Teresa pujara al tro, alguns dels monarques europeus que havien reconegut el seu dret al tro varen trencar les seues promeses de respal. Isabel de Farnesio i Carlos Alberto de Wittelsbach, elector de Baviera, casat en la prima d'esta, María Amelia d'Àustria, i recolzat per la seua emperatriu viuda Guillermina, varen exigir la seua part de l'herència. Plantilla:Cita harvard L'emperatriu va conseguir en 1740 el reconeiximent del rei Carlos Manuel III de Cerdenya, que no havia acceptat anteriorment la Pragmàtica Sanció. Plantilla:Cita harvard

En decembre, el rei Federico II de Prusia va invadir Silesia —donant inici a la primera guerra de Silesia, 1740-1742— i va exigir la possessió de la llavors província dels Habsburgo amenaçant en aliar-se contra María Teresa si esta es negava. L'emperatriu va decidir lluitar per la província, la més rica en jaciments minerals. Plantilla:Cita harvard Federico li va propondre un acort: ell defendria els drets al tro de María Teresa si ella li cedia, a lo manco, una part de Silesia. Francisco Esteban no vea en mals ulls l'acort, pero María Teresa i els seus consellers varen rebujar la proposta davant el temor de que qualsevol violació a la Pragmàtica Sanció poguera invalidar el conjunt del document. Plantilla:Cita harvard La fermea de l'emperatriu va convéncer al marit de que deurien lluitar per Silesia, puix ella confiava que recuperaria la «joya de la Casa d'Àustria». Plantilla:Cita harvard

Com Àustria disponia de pocs comandants en experiència, María Teresa va convocar al mariscal Wilhelm von Neipperg, que havia segut encarcerat pel seu pare pels seus fracassos en la guerra contra els turcs. Plantilla:Cita harvard Neipperg va assumir el mando de les tropes austríaques en març i, en abril de 1741, Àustria va sofrir una derrota estrepitosa en la batalla de Mollwitz. Plantilla:Cita harvard França va aplegar a elaborar un pla per a repartir les possessions austríaques entre Prusia, Baviera, Sajonia i Espanya. Plantilla:Cita harvard Quan el mariscal Charles Fouquet, duc de Belle-Isle, es va unir a Federico II en Olomouc, en Viena cundió el pànic, aixina com entre els consellers de María Teresa que no esperaven que França els traïcionara. Francisco Esteban va instar a la seua esposa María Teresa a que intentara aproximar-se a Prusia, tal i com havia fet en Gran Bretanya. Plantilla:Cita harvard María Teresa va estar d'acort, encara que reticent, sobre les negociacions. Plantilla:Cita harvard

Contra tot pronòstic, María Teresa va rebre un respal significatiu des d'Hongria. Plantilla:Cita harvard La seua coronació com a «rei» dels hongaresos es va produir en la catedral de Sant Martín en Bratislava el 25 de juny de 1741, despuix de mesos negociant en la Dieta i perfeccionant les seues habilitats com a amazona, necessàries per a la cerimònia. En juliol, els intents de conciliació s'havien desmoronado totalment. El elector de Sajonia, antic aliat de María Teresa, es va convertir en el seu enemic (Crankshaw, 1969, p. 75) i Jorge II de Gran Bretanya va declarar la neutralitat del elector de Hanóver. Plantilla:Cita harvard Una volta més, la sobirana necessitava l'ajuda d'Hongria i, per a obtindre-la, va concedir favors als nobles hongaresos, adulándolos sense atendre a la totalitat de les seues exigències. Ya havia conseguit el seu respal anteriorment, quan va aplegar a Bratislava en setembre de 1741, en l'esperança de persuadir a la Dieta per a que es convocara i reconeguera a Francisco Esteban com corregente. En alcançar els seus objectius, va demostrar els seus dons teatrals abraçant triunfalmente al seu fill i hereu José davant la Dieta, en lo que va conseguir la simpatia dels nobles. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 122)(Morris, 2007, p. 74)

Encara en 1741, les autoritats austríaques varen informar a María Teresa de que la població d'Bohemio preferia a Carlos Alberto de Baviera com a sobirà en lloc d'ella. Desesperada i cansada per l'embaràs, li va escriure a la seua germana: «No sé si la ciutat seguirà sent meua durant el meu part». Plantilla:Cita harvard En carta al canceller d'Bohemio, el comte Philip Kinsky, va prometre amargament no escatimar en despeses per a defendre el seu regne: «M'he decidit. Tenim que posar tot en joc per a salvar Bohemio». Plantilla:Cita harvard El 26 d'octubre, l'elector de Baviera va ocupar Praga i es autoproclamó rei d'Bohemio. María Teresa, llavors en Hongria, va plorar en saber la pèrdua d'una atra possessió. Plantilla:Cita harvard Carlos Alberto va ser elegit emperador per unanimitat el 24 de giner de 1742. Considerant l'elecció com una catàstrofe, Plantilla:Cita harvard la sobirana va pillar als seus enemics desprevenidos en insistir en fer una campanya d'hivern. Plantilla:Cita harvard El mateix dia en que Carlos VII era elegit emperador, les tropes austríaques dirigides per Ludwig Andreas von Khevenhüller varen prendre Munich, la capital de Baviera. Plantilla:Cita harvard

El Tractat de Breslau, de juny de 1742, va posar fi a la primera guerra de Silesia entre Àustria i Prusia. María Teresa va impondre immediatament com a prioritat la recuperació d'Bohemio, Plantilla:Cita harvard lo que va supondre la fugida de les tropes franceses eixe mateix any. El 12 de maig de 1743, es autocoronó reina d'Bohemio en la catedral de Sant Vito. Plantilla:Cita harvard(LeCaine Agnew, 2004, p. 84) Preocupat pels alvanços austríacs en la frontera en el Rin, Federico II va saquejar Praga en agost de 1744. Els plans de França es varen frustrar en la mort de Carlos VII en giner de 1745, pero les tropes franceses varen conseguir ocupar els Països Baixos Austríacs en maig. Plantilla:Cita harvard

Francisco Esteban va ser elegit emperador el 13 de setembre de 1745. Prusia ho va reconéixer com a emperador i María Teresa, finalment, va reconéixer la pèrdua de Silesia en decembre de 1745. Plantilla:Cita harvard La guerra va continuar tres anys més, en combats en el nort d'Itàlia i en els Països Baixos austríacs. El Tractat d'Aquisgrà va posar punt final al conflicte de 8 anys, va reconéixer els drets de Prusia sobre Silesia i va determinar la cessió del ducado de Parma a Felipe, fill de Felipe V d'Espanya. Plantilla:Cita harvard

Guerra dels Sèt Anys

Artícul principal → Guerra dels Sèt Anys.

L'invasió de Sajonia per part de Federico de Prusia en agost de 1756 va supondre l'inici de la guerra dels Sèt Anys. Ya que María Teresa i el seu canceller desijaven recuperar Silesia, es varen aliar en França i Rússia mentres Gran Bretanya feya lo propi en Prusia i Portugal. En Amèrica, els francesos no varen tindre l'oportunitat d'enfortir les defenses de Nova França i els britànics varen capturar fàcilment Luisburgo en 1758 i varen conquistar tota la província. Plantilla:Cita harvard

Maximilian von Browne liderava les tropes austríaques, pero va ser substituït despuix de la batalla de Lobositz per Carlos Alejandro de Lorena, cunyat de María Teresa. Plantilla:Cita harvard Federico II va ser sorprés en Lobositz, pero es va reagrupar per a atacar novament en juny de 1757. La batalla de Kolín va ser una victòria decisiva per a Àustria, ya que Federico II va perdre un terç de les seues tropes i va fugir ans que la batalla terminara. Per la seua banda, María Teresa va llamentar obertament les pèrdues franceses en 1758. França, que s'havia assegurat en 1757 la neutralitat de Gran Bretanya i Hanóver durant el restant del conflicte, Plantilla:Cita harvard va ser derrotada en giner de l'any següent. En juny de 1758, els francesos varen sofrir una derrota aplastant en la batalla de Krefeld i es varen retirar del Rin. Plantilla:Cita harvard

En 1759, les negociacions de pau en L'Haya varen ser infructuoses. Plantilla:Cita harvard França i Àustria es varen recuperar de les seues derrotes fins que, en 1762, la sarina Isabel I de Rússia va morir. El seu successor, el sar Pedro III, era un gran admirador de Federico II, el rei prusiano, i va retirar el respal rus a la coalició francesa. Prusia va escomençar a expulsar als austríacs de Sajonia i als francesos de Hesse-Kassel. Tement una invasió d'Àustria i França per part de Federico II, Plantilla:Cita harvard varen capitular. Els tractats de pau d'Hubertusburgo i de París contenien pesades exigències en relació en França, que va tindre que abandonar la major part de les seues colónies americanes. Àustria, no obstant, va tornar al statu quo prebélico. Plantilla:Cita harvard

Fills i vida familiar

A lo llarc de vint anys, l'emperatriu va donar a llum a setze fills, dèu dels quals varen sobreviure més allà de l'infància. La seua primera filla, María Isabel (1737), va nàixer poc despuix del primer any de matrimoni. De nou, el sexe del bebé va causar una gran decepció, aixina com la dels #naiximent següents: María Ana (1738) i María Carolina (1740). Mentres lluitava per a preservar la seua herència, María Teresa va donar a llum al seu fill José (1741), nom donat en homenage a Sant Josep, a qui li havia resat en freqüència durant l'embaràs per a tindre un varó. No obstant, la seua filla favorita era María Cristina (1742), que va nàixer el dia que l'emperatriu complia vinticinc anys i quatre dies despuix de la derrota de l'eixèrcit austríac en la batalla de Chotusitz. Cinc fills més varen nàixer durant la guerra: María Isabel (1743), Carlos José (1745), María Amalia (1746), Leopoldo (1747) i María Carolina (1748). Durant este periodo no va haver descans per a María Teresa: els embarassos i els contes als recent naixcuts es produïen al mateix temps que la guerra i els parts. Cinc fills més varen nàixer en el periodo de pau que va haver entre la guerra de successió austríaca i la guerra dels Sèt Anys: María Juana (1750), María Josefa (1751), María Carolina (1752), Fernando Carlos (1754) i María Antonia (1755). Va tindre el seu últim fill, Maximiliano (1756), durant la guerra dels Sèt Anys, quan ya tenia 39 anys. Plantilla:Cita harvard María Teresa va aplegar a afirmar que, de no haver estat casi sempre embarassada, haguera anat sola al camp de batalla. Plantilla:Cita harvard(Dawson Beales, 1987, p. 21, 39)

L'emperatriu viuda Isabel, mare de María Teresa, va morir en 1750. Quatre anys més vesprada, Marie Karoline von Fuchs-Mollard, la governanta per la que María Teresa sentia un gran aprecie, va fallir també als 73 anys. L'emperatriu li va demostrar el seu afecte fent que l'enterraren en la Cripta Imperial de Viena, a on solament eren sepultats els membres de la família imperial. Plantilla:Cita harvard

A penes va haver donat a llum als seus últims fills, María Teresa es va trobar en la tasca de casar als majors. Ella mateixa va conduir les negociacions per a les bodes al mateix temps que s'ocupava de les campanyes bèliques i del restant d'obligacions de l'Estat. A pesar de ser molt carinyosa en els seus fills, els va usar com a peons en els jocs dinàstics i va sacrificar la seua felicitat en benefici de l'Estat. Plantilla:Cita harvard(Mahan, 2007, p. 271) Era una mare dedicada, pero dominant: els escrivia a tots els fills a lo manco una volta per semana i creïa que tenia dret d'eixercir la seua autoritat sobre ells, independentment de la seua edat o posició. Plantilla:Cita harvard

María Teresa va sofrir un violent atac de pigota poc despuix d'haver complit 50 anys, en 1767, malaltia que la seua nora l'emperatriu Josefa de Baviera li havia contagiat. Plantilla:Cita harvard María Teresa va sobreviure, no aixina la seua nora. Llavors, va obligar a la seua filla, la archiduquesa María Josefa, a resar en ella en la cripta imperial, al costat de la tomba no tancada de la nora. La archiduquesa va escomençar a presentar les #erupció característiques de la pigota dos dies despuix de la visita a la cripta i va fallir poc despuix. María Carolina va substituir a la germana morta com a promesa del rei Fernando I de les Dos Sicilias. María Teresa es va culpar de la mort de la seua filla, ya que, en aquella época, no se sabia que la pigota posseïa un periodo d'incubació prolongat, #lo que va dur a que tots cregueren que María Josefa s'havia contagiat per visitar la tomba de la seua cunyada.

En abril de 1770 la filla menor de María Teresa, María Antonia, es va casar per poders en Viena en Luis de Borbón, delfí de França. L'educació de la archiduquesa es va descuidar quan el francés es va interessar per ella, encara que la seua mare va intentar educar-la lo millor possible. María Teresa s'escrivia cada quinze dies en la seua filla, a la que ara cridaven María Antonieta, i li sunyia pel seu gos, la seua frivolitat i per no concebre un fill. A María Teresa no li agradava tampoc la personalitat reservada de Leopoldo i ho acusava constantment de fredor. També va criticar a María Carolina per les seues activitats polítiques, a Fernando per la seua falta d'organisació i a María Amalia pel seu pobre francés i la seua arrogància. En l'única filla en la que a penes tenia problemes era María Cristina, que gojava de la total confiança de la seua mare a pesar dels problemes que tenia en ella per no haver tingut fills (ya que la archiduquesa solament va tindre una filla, María Cristina de Sajonia, que va morir en un dia de vida). Un dels majors desijos de María Teresa era tindre el major número de nets possible. No obstant, quan va morir, l'emperatriu contava en solament vint nets i, a excepció de la seua neta major Carolina de Borbón-Parma, filla de María Amelia, totes les demés netes primogènites varen rebre el seu nom. Plantilla:Cita harvard

Descendència

Del seu matrimoni en Francisco I del Sacre Imperi Romà Germànic, María Teresa va tindre 16 fills, dels quals 10 varen aplegar a l'edat adulta:

Nom	Naiximent	Mort	Notes
María Isabel	5 de febrer de 1737	7 de juny de 1740	Hereua dels títuls de reina d'Hongria i Bohemio de 1737 a 1740. Va morir en l'infància.
María Ana	6 d'octubre de 1738	19 de novembre de 1789	Hereua dels títuls de reina d'Hongria i Bohemio de 1740 a 1741. Abad de l'Imperial i Real Convent per a Dames Nobles de Praga. Sense descendència.
María Carolina	12 de giner de 1740	25 de giner de 1741	María Carolina Ernestina Antonia Josefa Juana d'Àustria (Palau de Schönbrunn; 12 de giner de 1740 - 25 de giner de 1741). Va tindre solament un any de vida. Es va establir que va morir a causa de pigota, no obstant, la autòpsia de la chiqueta no va poder establir la causa exacta de la seua mort. Va ser enterrada en la Cripta Imperial de Viena.
José II	13 de març de 1741	20 de febrer de 1790	Va succeir a la seua mare i va ser emperador del Sacre Imperi entre 1780 i 1790 com José II. Va tindre dos filles que varen morir jóvens.
María Cristina	13 de maig de 1742	24 de juny de 1798	Va ser governadora dels Països Baixos entre 1778 i 1798. Casada en Alberto de Sajonia-Teschen, duc de Teschen i virrey d'Hongria (1738-1822). Va tindre una filla.
María Isabel	13 d'agost de 1743	22 de setembre de 1808	Abad de l'Imperial i Real Convent per a Dames Nobles de Praga. Sense descendència.
Carlos José	31 de giner de 1745	18 de giner de 1761	Va morir jove per la pigota. Sense descendència.
María Amalia	26 de febrer de 1746	18 de juny de 1804	Compromesa en Fernando I de les Dos Sicilias, pero després casada en el duc Fernando I de Borbón-Parma (1751-1802). Va tindre nou fills.
Leopoldo II	5 de maig de 1747	1 de març de 1792	Va succeir al seu germà José II. Casat en María Luisa d'Espanya (1745-1792). Va tindre setze fills.
María Carolina	17 de setembre de 1748	17 de setembre de 1748	Va nàixer i va fallir el 17 de setembre de 1748.
María Juana	4 de febrer de 1750	23 de decembre de 1762	Compromesa en Fernando I de les dos Sicilias. Va morir jove per la pigota. Sense descendència.
María Josefa	19 de març de 1751	15 d'octubre de 1767	Compromesa en Fernando I de les dos Sicilias. Va morir jove per la pigota. Sense descendència.
María Carolina	13 d'agost de 1752	8 de setembre de 1814	Casada en Fernando I de les Dos Sicilias (1751-1825), va ser regna consorte de Nàpols i Sicília. Va tindre díhuit fills.
Fernando Carlos	1 de juny de 1754	24 de decembre de 1806	Va ser duc de Brisgovia. Es va casar en María Beatriz d'Este. Va tindre onze fills.
María Antonieta	2 de novembre de 1755	16 d'octubre de 1793	Esposa de Luis XVI de França, reina de França. Guillotinadona durant la Revolució francesa. Va tindre quatre fills.
Maximiliano Francisco	8 de decembre de 1756	27 de juliol de 1801	Arquebisbe elector de Colónia. Sense descendència.

Visió religiosa i política

Com tots els membres de la Casa de Habsburgo, María Teresa era catòlica i prou devota. Creïa que una religió unida era necessària per a una vida pacífica i per això rebujava frontalment l'idea de la tolerància religiosa. No obstant, a pesar de que mantenia relacions estretes en la Santa Sèu, mai va permetre que l'Iglésia interferira en allò que considerava que era propi del poder del monarca: ella elegia als arquebisbes, als bisbes i als abadés. Plantilla:Cita harvard No obstant, María Teresa va ser coneguda pel seu estil de vida ascético, especialment durant els quinze anys de viudetat. Plantilla:Cita harvard

La forma d'abordar la seua relació en la religió era prou diferent a la dels seus antecessors, ya que va estar molt influïda per les idees jansenistas. L'emperatriu recolzava activament la conversió al catolicisme a través de la concessió de pensions als converso. No obstant, tolerava als «catòlics grecs» i emfatisava en el seu estatut d'igualtat sobre els catòlics de rito llatí. Plantilla:Cita harvard(Crankshaw, 1969, p. 308)(Himka, 1999, p. 5)

Jesuïtes

La seua relació en els jesuïtes va ser prou complexa, puix ella va ser educada per membres d'eixa orde, que ademés varen ser les seues confesores i varen supervisar l'educació religiosa del seu fill major. Per tot açò, els jesuïtes varen ser poderosos i influents durant els primers anys del regnat de María Teresa. No obstant, els seus ministres varen conseguir convéncer-la de que eixos religiosos representaven un perill per a l'autoritat monàrquica. No sense molts dubtes i #arrepenediment, va redactar un decret que els retirava de totes les institucions de la monarquia. L'emperatriu va prohibir la publicació de la bula Apostolicum pascendi múnus (favorable als jesuïtes) del papa Clemente XIII i també va confiscar tots els seus bens quan Clemente XIV va suprimir l'orde. Plantilla:Cita harvard

Judeus i protestants

Encara que haguera desistit del seu intent de conversió dels seus súbdits no catòlics al catolicisme, María Teresa seguia considerant als judeus i als protestants perillosos per a l'Estat i va intentar suprimir-los. Plantilla:Cita harvard L'emperatriu era possiblement la monarca més antisemita de l'época, ya que va heretar tots els prejuïns tradicionals dels seus antepassats, als que va agregar nous per la seua profunda devoció religiosa. Plantilla:Cita harvard En 1777 va escriure sobre els judeus: «No conec major plaga que eixa raça degut a que la seua falsetat, la seua usura i la seua avarícia nos està duent a la ruïna. Per lo tant, en la mida de lo possible, els judeus deuen ser aïllats i evitats». Plantilla:Cita harvard Va impondre elevats imposts als seus súbdits judeus i, en 1744, va propondre la seua expulsió de tots els seus dominis. La seua primera intenció era expulsar-los a tots l'1 de giner, pero va acceptar el consell dels seus ministres, que estaven preocupats pel número de persones que anaven a ser expulsades, i va atrassar els seus plans fins a juny. De tots modos, uns 20 000 judeus varen ser expulsats —a lo manco temporalment— de Praga i de tota Bohemio.

També va enviar als protestants d'Àustria al Banato, Bačka i Transilvania, va disminuir el número de dies festius religiosos i les órdens monásticas. En 1777, María Teresa va desistir del seu intent d'expulsar als protestants de Moravia perque José II, que s'oponia en rotunt, la va amenaçar en abdicar com a emperador i cogobernante d'Àustria. Finalment, l'emperatriu va ser obligada a concedir-los certa tolerància i els va permetre la pràctica de cults privats. José II considerava la política religiosa de la seua mare «injusta, impiadosa, impossible, perjudicial i ridícula». Plantilla:Cita harvard(Dawson Beales, 1987, p. 14)(Holborn, 1982, p. 222)

Durant la tercera década del seu regnat, influïda pel seu cortesano Abraham Mendel Theben, María Teresa va promulgar edictes en els que s'oferia certa protecció estatal per als seus súbdits judeus. En 1762 va prohibir la conversió forçada de chiquets judeus al catolicisme i, a l'any següent, va prohibir al clero catòlic cobrar el «impost de sobrepelliz» als judeus. En 1764 va ordenar la lliberació dels judeus encarcerats per libelos de sanc en Orkuta. A pesar del seu fort antisemitisme, l'emperatriu va acabar recolzant les activitats comercials i industrials dels judeus. Plantilla:Cita harvard(Penslar, 2001, p. 32-33)

Reformes

María Teresa era tan conservadora en el restant d'assunts d'Estat com en els religiosos. No obstant, va implantar reformes significatives per a reforçar l'eixèrcit austríac i tornar a la burocràcia més eficient. Plantilla:Cita harvard Va contractar al comte Federico Guillermo de Haugwitz, que va modernisar l'imperi gràcies a la creació d'un eixèrcit de 108 000 hòmens, el cost dels quals de 14 millons de florines provenien de cada una de les terres de la corona. El govern central era el responsable de l'eixèrcit, encara que Haugwitz havia introduït la contribució de la noblea, que mai abans havia tingut que pagar imposts. Plantilla:Cita harvard María Teresa va supervisar l'unificació de les cancelleries d'Àustria i Bohemio en maig de 1749. Plantilla:Cita harvard

Les seues reformes varen duplicar els ingressos de l'Estat entre 1754 i 1764, encara que l'intent de gravar al clero i a la noblea solament haguera tingut un èxit parcial. Plantilla:Cita harvard (Crankshaw, 1969, p. 195) Estes reformes financeres varen millorar molt l'economia. Plantilla:Cita harvard

En 1760 es va crear el consell d'Estat, compost pel canceller, tres membres de l'alta noblea i tres cavallers, que funcionava com una espècie de «comité de notables» que orientaven a la monarca. El consell no tenia cap tipo de poder llegislatiu o eixecutiu, pero era molt diferent a la forma de govern de Federico II, puix, al contrari d'est, María Teresa no era una autócrata que actuava com si fora el seu propi primer ministre. Prusia adoptaria esta forma de govern despuix de 1807. Plantilla:Cita harvard En 1771 l'emperatriu i José II varen fer una reforma que regulava els pagaments pel treball dels siervo en les terres de l'emperatriu. Financerament, en 1775, el presupost de la monarquia s'havia equilibrat per primera volta en l'història. Plantilla:Cita harvard

Medicina

Gerard van Swieten, que va ser contractat despuix de la mort de la archiduquesa María Ana, ademés de ser mèdic personal de l'emperatriu, va fundar l'hospital general de Viena i va reestructurar el sistema educatiu austríac.

María Teresa li va demanar un estudi sobre l'alt índex de mortalitat infantil en Àustria. Seguint les seues recomanacions, va expedir un decret que feya obligatòria la realisació d'autòpsias per a totes les morts ocorregudes en la ciutat de Graz, la segona major ciutat d'Àustria. Esta llei, encara en vigor, combinada en una població relativament estable de Graz, va supondre la creació d'un dels registres més importants i complets de #autòpsia del món. La seua decisió de permetre la inoculació dels seus fills despuix de la epidèmia de pigota de 1767 va ser responsable de canviar la visió negativa que els meges austríacs tenien d'eixe procediment. Plantilla:Cita harvard (Melograni y Cochrane, 2007, p. 27) La campanya d'inoculació d'Àustria va ser inaugurada en un sopar oferit en el palau de Schönbrunn als 65 primers chiquets inoculados, en la que la pròpia María Teresa va ser l'encarregada de rebre als menuts invitats. Plantilla:Cita harvard

Drets civils

Entre atres reformes, el Codex Theresianus, iniciat en 1752 i finalisat en 1766, definia els drets civils en Àustria. Plantilla:Cita harvard En 1776 es va prohibir que es cremaren en fogueres a les dònes acusades de bruixeria, aixina com la tortura. Ademés, per primera volta en l'història de l'imperi, es va retirar la pena de mort del còdic penal i va ser substituït per treballs forçats. Més vesprada es reintrodujo, pero la naturalea progressista de les reformes va continuar. Al contrari que José II, pero en el respal de les autoritats religioses, María Teresa va seguir oponent-se a l'abolició de la tortura. Naixcuda i criada entre el Barroc i Rococó, no comprenia totalment les idees ilustrades i per això va seguir en escepticisme les reformes humanitàries del continent. Plantilla:Cita harvard

Iglésia

Les principals reformes respecte a la Iglésia catòlica es varen implantar durant el regnat de María Teresa, mentres que les reformes relatives als seus súbdits no catòlics varen ser iniciades per José II. La seua política eclesiàstica, de la mateixa manera que la dels seus devots predecessors, estava basada en la primacia del control del govern en les relacions entre l'Iglésia i l'Estat, encara que no entrava en l'organisació de l'institució. Plantilla:Cita harvard Per la falta d'higiene en les costums funeràries, va prohibir la creació de nous cementeris sense prèvia autorisació del govern. Plantilla:Cita harvard

Educació

Conscient de lo inadequat de la burocràcia en Àustria i, en la finalitat de millorar-la, María Teresa va portar a terme una reforma de l'educació en 1775. El nou sistema d'ensenyança va ser rebut en hostilitat en molts llocs, pero la sobirana va acabar en les tensions manant a la presó a tots aquells que s'opongueren. Encara que l'idea fora interessant, les reformes no varen tindre tant èxit com s'esperava, puix fins a mediats de el xix, la mitat de la població encara era analfabeta en algunes regions d'Àustria. Plantilla:Cita harvard(Holborn, 1982, p. 222)

L'emperatriu també va permetre que els no catòlics anaren a l'universitat, aixina com l'introducció de disciplines seculars (com a Lleis) en les carreres, #lo que va supondre el decliu de la Teologia com a principal font de l'educació universitària. Plantilla:Cita harvard (Byrne, 1997, p. 38)

Últims anys

Francisco I va morir el 18 d'agost de 1765, mentres ell i tota la cort estaven en Innsbruck celebrant la boda del seu segon fill, Leopoldo. María Teresa es va quedar desolada. El seu fill major es va convertir en emperador del Sacre Imperi Romà Germànic en el nom de José II i María Teresa va abandonar tot tipo d'adorns; es va tallar el pèl, va pintar els seus aposentos de negre, va vestir de luto durant el restant de la seua vida, es va retirar per complet de la vida de la cort i no va tornar a acodir a events públics o al teatre. Durant el seu viudez es passava tots els mesos d'agost i tots els dies 18 de cada més tancada sola en el seu quarto, #lo que va afectar negativament a la seua salut mental. Plantilla:Cita harvard(Levy, 2003, p. 112) Ella mateixa va descriure el seu estat despuix de la mort del seu marit: «A penes em conec ara, puix m'he convertit en alguna cosa animal: sense vida verdadera ni raó». Plantilla:Cita harvard

Despuix del seu ascens al tro imperial, José II va governar menys territoris que el seu pare en 1740. Creent que l'emperador devia posseir terres suficients per a mantindre l'integritat de l'imperi, María Teresa, que estava acostumada a ser assessorada en l'administració dels seus vasts dominis, va declarar a José com el seu corregente el 17 de setembre de 1765. Plantilla:Cita harvard A partir de llavors, mare i fill varen tindre freqüents desentendimientos ideològics. Els 22 millons de florines que José II va heretar del seu pare es varen incorporar al tesor. María Teresa va sofrir una atra gran pèrdua en febrer de 1766, quan va morir Haugwitz. El mando absolut dels eixèrcits varen ser entregats al seu fill despuix de la mort del comte Leopold Joseph von Daun. Plantilla:Cita harvard

Segons Robert A. Kann, María Teresa va ser una monarca en qualificacions per damunt de la mija, pero era intelectualment inferior als seus fills José i Leopoldo. Plantilla:Cita harvard Est va afirmar que, no obstant, ella posseïa qualitats apreciades en un monarca, com raciocinio ràpit i determinació. Ademés, estava disposta a reconéixer la superioritat intelectual d'alguns dels seus consellers i gojava del respal d'estos, encara que les seues idees anaren contrapostes. Pero José mai va ser capaç d'establir este tipo de relacions en els mateixos consellers, encara que la seua filosofia de govern era prou similar a la de la seua mare. Plantilla:Cita harvard

La relació entre la mare i el fill no era freda, encara que el choc de les seues personalitats la tornava prou complicada. A pesar de l'intelecte de José II, la personalitat forta de María Teresa va fer moltes voltes que s'acovardira. Ella elogiava obertament els talents i conquistes del seu fill, encara que ho criticava a les seues esquenes. Plantilla:Cita harvard En una carta dirigida a la nora, va escriure: «Ara no nos veem mai, llevat l'hora del sopar... el seu temperament és cada dia pijor... per favor, crema esta carta... intente evitar un escàndal públic.» (Dawson Beales, 1987, p. 183-184) En una atra carta, també dirigida a la dòna de José II, va afirmar: «M'evita... soc l'única persona en el seu camí i, per això, un obstàcul i una càrrega... l'abdicació podria resoldre el problema». Plantilla:Cita harvard

Despuix de molt reflexionar, María Teresa va optar per no abdicar. José va amenaçar moltes voltes en renunciar com corregente i abdicar com a emperador, pero també va ser convençut de que no ho fera. Les amenaces d'abdicació de l'emperatriu rarament eren en sério, puix creïa que el fet d'haver-se recuperat de la pigota en 1767 era una senyal de que Deu desijava que regnara fins a la mort. També era interessant per a José II que ella seguira sent sobirana, ya que la culpava moltes voltes dels seus propis errors i evitava, aixina, assumir responsabilitats pròpies d'un monarca. Plantilla:Cita harvard

José i el príncip Kaunitz varen organisar la primera partició de Polònia a pesar de les protestes de María Teresa. El seu sentit de la justícia la va dur a rebujar esta idea perque perjudicaria al poble polac. No obstant, abdós li varen avisar de que era massa vesprada per a abortar el proyecte i solament va estar d'acort en el repartiment quan va vore que Federico II i Catalina II de Rússia ho farien en o sense la participació d'Àustria. Va reivindicar i va prendre finalment Galícia i Lodomeria, una província reclamada per monarques hongaresos des de el xiii. En paraules de Federico II: «Quant més va plorar, més va prendre». Plantilla:Cita harvard(Ingrao, 2000, p. 195)(Magocsi, 1983, p. 92)

Mort i llegat

És poc provable que María Teresa s'haguera recuperat totalment de la pigota contreta en 1767, com afirmaven escritors de el xviii. Ademés patia disnea, fatiga, tós, necrofobia i insomni i, més vesprada, també va desenrollar un edema.

L'emperatriu va emmalaltir el 24 de novembre de 1780, aparentment per un refredat. El Dr. Stöck, el seu mege, va constatar que el seu estat era greu. El 28 de novembre va demanar la extrema unció i, al sendemà, al voltant de les nou de la nit, María Teresa va morir rodejada dels seus fills. En ella, desapareixia també la Casa de Habsburgo, que va ser substituïda per la casa de Habsburgo-Lorena. José, que ya era corregente en els dominis dels Habsburgo, va succeir a la seua mare. Plantilla:Cita harvard(Leland Goldsmith, 1936, p. 272)

María Teresa va deixar un imperi revitalisat, #lo que va influir al restant d'Europa durant el xix. Els seus descendents varen seguir el seu eixemple i varen donar continuïtat a les reformes. L'adquisició del regne de Galícia i Lodomeria va donar a l'imperi un caràcter encara més multinacional, que ho acabaria duent a la seua destrucció. Plantilla:Cita harvard L'introducció de l'escolaritat obligatòria, com un mig de germanización, va provocar la renaixença de la cultura checa. Plantilla:Cita harvard(Glajar, 2004, p. 75)

L'emperatriu està sepultada en la Cripta Imperial de Viena, en un sarcòfec doble, al costat del seu marit. Plantilla:Cita harvard

Ancestros

Ancestros de María Teresa d'Àustria

Referències Notes Enllaços externs Commons Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre María Teresa I d'Àustria. Bibliografia (1995) The War of the Austrian Succession (en anglés), Basingstoke: Palgrave Macmillan. OCLC 930473934. ISBN 0-312-12561-5. Byrne, James M. (1997). Religion and the Enlightenment: from Descartes to Kant, Louisville, Kentucky: Westminster John Knox Press. OCLC 36900909. ISBN 0-664-25760-7. Carroll, Harry J. (1969). The Development of civilization : a documentary history of politics, society, and thought (en anglés), Glenview, Illinois: Scott, Foresman. OCLC 869041507. ISBN 0-673-05785-2. Crankshaw, Edward (1969). Maria Theresa (en anglés), London: Longman publishers. OCLC 925783796. (2007) Wolfgang Amadeus Mozart: a biography (en anglés), Chicago / London: University of Chicago Press. OCLC 938251492. ISBN 0-226-51956-2. Dawson Beales (1987). Joseph II: In the shadow of Maria Theresa, 1741–1780 (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. OCLC 644809310. ISBN 0-521-24240-1. Dawson Beales, Derek Edward: Enlightenment and reform in 18th-century Europe I.B.Tauris 2005 ISBN 1-86064-950-5 (en anglés) (2001) Government leaders, military rulers, and political activists, Part 107 (en anglés), Greenwood Publishing Group. OCLC 940861085. ISBN 1-57356-153-3. Duffy, Christopher (1977). The army of Maria Theresa: The Armed Forces of Imperial Àustria, 1740–1780 (en anglés), Hippocrene Books. OCLC 3003581. ISBN 0-88254-427-6. Ellenius, Allan (1998). European Science Foundation (ed.). The Origins of the Modern State in Europe: 13th to 18th Centuries (en anglés), Oxford University Press. OCLC 62048158. ISBN 0-19-820550-3. Fraser, Antonia (2001). Marie Antoinette: the journey, Nova York: Anchor Books. OCLC 225381104. ISBN 0-385-48949-8. Fraser, David (2000). Frederick the Great: King of Prussia (en anglés), London: Allen Lane. OCLC 902417791. ISBN 0-7139-9377-4. Glajar, Valentina (2004). The German legacy in East Central Europe as recorded in recent German-language literature (en anglés), Boydell & Brewer. OCLC 8182798756. ISBN 1-57113-256-2. Goodwin, A. (1976). The New Cambridge Modern History (en anglés), CUP Archive. OCLC 264970758. ISBN 0-521-29108-9. (2000) Toleration in Enlightenment Europe (en anglés). OCLC 901685314. Himka, John-Paul (1999). Religion and nationality in Western Ukraine: the Greek Catholic Church and Ruthenian National Movement in Galícia, 1867–1900 (en anglés), Montreal: McGill-Queen's University Press. OCLC 244814030. ISBN 0-7735-1812-6. Holborn, Hajo (1982). A History of Modern Germany: 1648–1840 (en anglés), Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. OCLC 1014630318. ISBN 0-691-00796-9. Hopkins (2002). The greatest killer: smallpox in history. With a new introduction (en anglés), Chicago / Londres: University of Chicago Press. OCLC 1015435674. ISBN 0-226-35168-8. Ingrao, Charres W. (2000). The Habsburg monarchy, 1618–1815 (en anglés), Cambridge / Nova York: Cambridge University Press. OCLC 1087895658. ISBN 0-521-78505-7. Jones (2002). The Great Nation: France from Louis XV to Napoleon (en anglés), Nova York: University of Columbia Press. OCLC 51625025. ISBN 0-231-12882-7. Kann, Robert A. (1980). A history of the Habsburg Empire, 1526–1918 (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press. OCLC 246920019. ISBN 0-520-04206-9. LeCaine Agnew (2004). The Czechs and the lands of the Bohemian crown (en anglés), Stanford, Califòrnia: Hoover Press. OCLC 1191211621. ISBN 0-8179-4492-3. Leland Goldsmith (1936). Maria Theresa of Àustria (en anglés), A. Barker, ltd.. OCLC 1017350813. Lever, Evelyne (2002). Madame de Pompadour: A Life (en anglés). OCLC 702179164. ISBN 0-374-11308-4. Levy, Allison Mary (2003). Widowhood and visual culture in early modern Europe, Issue 7630 (en anglés), Aldershot: Ashgate Publishing Ltd.. OCLC 901148237. ISBN 0-7546-0731-3. Magocsi, Paul Robert (1983). Galícia: a historical survey and bibliographic guide (en anglés), Toronto: University of Toronto Press. OCLC 1014779463. ISBN 0-8020-2482-3. Mahan (2007). Maria Theresa of Àustria (en anglés). OCLC 190863988. ISBN 1-4067-3370-9. McGill, William J. (1972). Maria Theresa (en anglés), Twayne Publishers. OCLC 899942143. Morris, Constance Lily (2007). Maria Theresa – The Last Conservative (en anglés). ISBN 1-4067-3371-7. Patai, Raphael (1996). The Jews of Hungary: history, culture, psychology (en anglés), Detroit, Míchigan: Wayne State University Press. OCLC 247463326. ISBN 0-8143-2561-0. Penslar, Derek Jonathan (2001). Shylock's children: economics and Jewish identity in modern Europe (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press. OCLC 809166854. ISBN 0-520-22590-2. Pick, Robert (1966). Empress Maria Theresa: the earlier years, 1717–1757 (en anglés), Nova York: Harper & Row. OCLC 770488704. Roider, Karl A. (1973). Maria Theresa (en anglés), Englewood Cliffs, Nova Jersey: Prentice-Hall. OCLC 1131414509. ISBN 0-13-556191-4. Saperstein, Marc (1996). "Your voice like a ram's horn": themes and texts in traditional Jewish preaching (en anglés), Cincinnati: Hebrew Union College Press. OCLC 243860271. ISBN 0-87820-417-2. Spielman, John Philip (1993). The city & the crown: Vienna and the imperial court, 1600–1740 (en anglés), West Lafayette, Indiana: Purdue University Press. OCLC 468682314. ISBN 1-55753-021-1. Temperley (1968). Frederick the Great and Kaiser Joseph (en anglés), Routledge. ISBN 0-7146-1518-8. Treasure, Geoffrey Russell Richards (1985). The making of modern Europe, 1648–1780 (en anglés), Taylor & Francis. OCLC 59206029. ISBN 0-416-72370-5. Vovk, Justin C. (2010). In Destiny's Hands: Five Tragic Rulers, Children of Maria Theresa (en anglés), Bloomington, Indiana: iUniverse. OCLC 938123395. ISBN 978-1-4502-0081-3. Wyatt, Walter James (2009). Hungarian Celebrities (en anglés), BiblioBazaar LLC. ISBN 1-110-82046-1. Yonan, Michael (2011). Empress Maria Theresa and the Politics of Habsburg Imperial Art (en anglés), University Park, Pennsilvània: Penn State Press. OCLC 759181124. ISBN 978-0-271-03722-6. Referències