Germanización

En ciències socials, la germanización és l'extensió de lo alemà (l'idioma, el poble i la cultura alemana), tant per la força com per l'assimilació (aculturación). En llingüística, fa referència a l'adaptació a l'idioma alemà d'una paraula estrangera. Estos significats s'apliquen a Alemània o a els pobles germànics de forma similar a com s'apliquen els térmens romanización (adaptació d'atres llengües a l'alfabet llatí, pero també l'imposició als pobles prerromanos del llatí i la civilisació romana en l'Edat Antiga) i arabización (idioma i civilisació àrap en la Edat Mija).

Per a la Antiguetat tardana i la Alta Edat Mija, el concepte de germanización pot aplicar-se a l'expansió dels pobles germànics i a l'establiment dels regnes germànics. Els pobles germànics eren un ampli grup de tribus que tenien en comuna que parlaven llengües germàniques i provenien del nort i centre d'Europa. Posteriorment, es varen estendre per una gran part d'Europa, des de la part occidental del Imperi romà fins al lluntà Kanato de Rus. La seua relació en la població nativa va ser molt diferent en cada cas, aixina com la seua influència i pervivencia, efímera en la major part dels casos (molt llaugera en Itàlia, major en el cas del regne visigodo de Toledo i el Rus de Kiev, que seria substituït per al-Ándalus o per l'Espanya musulmana; i molt més profunda en el cas dels regnes anglosaxons, somesos primer als danesos i després als latinizados normandos). En el cas de l'espanyol, destaca la persistència de germanismes incorporats a les naixents llengües romançades (castellà, català i gallec).

Els noms d'alguns pobles germànics varen passar a fer referència de manera general a zones en una major homogeneïtat de població de parla i orige ètnic germànic front a atres de l'Europa Occidental. Per eixemple, en espanyol la tribu dels alamanes va donar nom a Alemània i els romans cridaven Germania a la regió entre el Rin i el Vístula.

Durant la Baixa Edat Mija va haver una expansió, estimulada per distintes entitats polítiques, en forma de migració i assentament de població de parla alemana. Al principi, entre el Elba i el Óder, i posteriorment es va difondre per àmplies zones del est d'Europa, des de Prusia i el Bàltic fins als Balcans (Ostsiedlung o Drang nach Osten).

De forma específica, al començament de el XIX, la germanización va ser un dels punts centrals del pensament de la intelectualidad alemana en el periodo previ a la unificació alemana (pangermanismo), els paràmetros ideològics de la qual es definien pel romanticisme, el lliberalisme i el nacionalisme.