Ducado de Bucovina
El Ducado de Bucovina era, des de 1849, un dels estats del Imperi austríac i despuix un dels estats de Cisleitania, part del Imperi austrohúngaro des de 1867 fins a la seua desaparició en 1918.
Nom
[editar | editar còdic]El nom Bucovina va començar a utilisar-se de forma oficial en 1775 en l'anexió de la regió del Principat de Moldàvia a les possessions del Monarquia austríaca (convertida en Imperi austríac en 1804, i posteriorment en Àustria-Hongria en 1867).
Història
[editar | editar còdic]Despuix de l'Invasió mongola d'Europa, la Bucovina des del sigle XIV havia segut part de Moldàvia, en Suceava sent la capital de 1388 a 1565. En el sigle XVI, Moldàvia va caure baix control Otomà, pero encara conservant la seua autonomia.[1] Durant l'inici del sigle XVIII, Moldàvia es va convertir en l'objectiu del Imperi rus en la seua expansió cap al sur, començada pel sar Pedro el Gran durant la Campanya del riu Pruth en 1710-11. En 1769, durant la guerra rus-turca de 1768-74, Moldàvia va ser ocupada per tropes russes.
Control austríac
[editar | editar còdic]
Despuix de la Primera Partició de Polònia en 1772, la monarquia dels Habsburgo havia intentat trobar un pas del Principat de Transilvania al recentment adquirit Regne de Galícia i Lodomeria. Despuix de la firma del tractat rus-turc de Küçük Kaynarca en juliol de 1774, els austríacs varen començar les negociacions en la Sublim Porta en octubre i finalment podent obtindre un territori cedit d'aproximadament 10 000 quilómetros quadrats (ca. 4000 milles quadrades) que varen denominar Bukowina, el qual va anar formalment anexionado en giner de 1775. El 2 de juliol de 1776, en Palamutka, austríacs i otomans varen firmar una convenció de frontera, per la que Àustria torna 59 pobles anteriorment ocupats, i conservant 278 pobles. Per opondre's i protestar a l'anexió de la part nort-occidental de Moldàvia per l'imperi dels Habsburgo, el príncip Grigore III Ghica va ser assessinat pels Otomans el 12 d'octubre de 1777.[2][3]
Bucovina va ser en un primer moment un districte militar tancat des de 1775 fins a 1786, i despuix va ser incorporada com el Districte de Bucovina del regne constituent austríac de Galícia i Lodomeria. Fins a llavors, la noblea moldava havia segut tradicionalment la classe dirigent en eixe territori. L'emperador dels Habsburgo José II desijava vincular la regió a les províncies de la monarquia austríaca (encara que no al Sacre Imperi Romà Germànic); per això va promoure la colonisació, per suabos del Danubio, de les terres devastades. Estos colon varen ser més vesprada coneguts com a alemans de Bucovina. A mitan del sigle XIX, la localitat de Sadhora es va convertir en el centre de la dinastia jasídica de Sadigura. El procés d'immigració va impulsar un major desenroll econòmic del país multiétnico, encara que este va seguir sent un remot lloc alvançat oriental de la Monarquia del Danubio.
En 1804, la regió va passar a formar part del recent creat Imperi Austríac. Despuix de les convulsions polítiques de les revolucions de 1848, els estaments varen instar al govern de Viena a elevar Bucovina a la categoria de Kronland (territori de la Corona) austríac independent. En efecte des del 4 de març de 1849, l'antic Kreis va ser declarat Herzogtum Bukowina, un ducado nominal inclós en el títul oficial complet de l'emperador d'Àustria. Estava governat per un k. k. Statthalter (lloctinent) nomenat per l'emperador, en residència oficial en Czernowitz des de 1850.
En 1860 Bucovina va ser una atra volta amalgamado en Galitzia, pero va ser restablit com a província separada una volta més segons de conformitat en la Palesa de febrer de 1861 dictada per l'Emperador Francisco José I. La terra de corona restablida va rebre el seu propi Landtag una dieta que incloïa un Landesausschuss, autoritat eixecutiva, organisació que duraria fins que 1918.[4] En 1867, en la reorganisació de l'Imperi austríac en Imperi Austrohúngaro, el ducado es va convertir en part dels territoris de Cisletania.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Karpat, Kemal H. (January 2002). Studies on Ottoman Social and Political History: Selected Articles and Essays, BRILL, pp. 403–. ISBN 90-04-12101-3.
- ↑ (13 de setembre de 2006) History of the Literary Cultures of East-Central Europe: Junctures and disjunctures in the 19th and 20th centuries, John Benjamins Publishing Company, pp. 62–. ISBN 978-90-272-9340-4.
- ↑ Grigore Ghica III, ucis pentru că s-a împotrivit cedării Bucovinei [1] archivat en Wayback Machine. (en rumà)
- ↑ Paul R. Magocsi (2010). A History of Ukraine: The Land and Its Peoples, University of Toronto Press. ISBN 978-1-4426-1021-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ducado de Bucovina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.