Abdicació de Brusseles

Abdicació de Brusseles és la denominació dels successius actes d'abdicació de Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, que varen tindre lloc en Brusseles a finals de 1555 i començos de 1556.

L'emperador Carlos, envellit, adbica en favor del seu fill Felipe II, davant els dignatarios presents en el palau de Coudenberg de Brusseles (entre ells Guillermo d'Orange, que anys més vesprada protagonisarà la tumult de Flandes). Assentada junt al tro, la seua germana María, regente dels Països Baixos i reina viuda de Hongria (també moriria en 1558, menys d'un més despuix que Carlos). Tapís flamenc del sigle XVIII (Leyniers i Reydams). Hi ha atres representacions de l'episodi.

Pocs mesos despuix de la mort de la seua mare (Juana "la loca", reina nominal de Castella, Aragó, Navarra i Nàpols, reclosa des de 1514 en Tordesillas, va morir el 12 d'abril de 1555), va convocar als membres de la seua família i, davant els procuradors dels Estats de Flandes i Brabante, rodejat d'una gran pompa cortesana, entre el 25 i el 28 ("dia de Sant Simón i Judas") d'octubre de 1555, es varen produir les denominades abdicació de Brusseles, per les que renunciava al Imperi en benefici d'el seu germà Fernando (la renúncia no va anar formalment acceptada fins al 3 de maig de 1558, pero este ya venia ocupant-se de les obligacions imperials des de molt abans -com archiduc d'Àustria des de 1521 i rei de Romans des de 1531-) i cedia al seu fill Felipe II (a qui ya havia transmés, en 1540, el ducado de Milà i el regne de Nàpols en 1554, i que era rei consorte d'Anglaterra pel seu matrimoni en María Tudor) els territoris flamencs, borgoñones i espanyols (junt en l'imperi ultramarino i el restant de territoris italians). El discurs d'acceptació de Felipe, que no dominava ni la llengua francesa ni la flamenca, va tindre que ser pronunciat per Antonio Perrenot de Granvela.

En realitat, la cerimònia que va tindre lloc en octubre en Brusseles únicament implicava als Països Baixos, ya que per a cada territori es va realisar un acte d'abdicació diferenciat; per eixemple, l'escritura de cessió de la Corona de Castella es va otorgar en Brusseles a 16 de giner (o de febrer) de 1556 davant el secretari Francisco de Eraso. La proclamació es va fer efectiva en Valladolit el 28 de març del mateix any, quan en rebre la notificació de la cessió, els governadors (Juana i Carlos, germana i fill respectivament de Felipe II) varen convocar en Palau una assamblea solemne a la que varen acodir l'embaixador de Portugal, el president del Consell, l'almirant de les Índies, els juges de la Chancillería i atres dignatarios. La cessió del Franc Comtat es va formalisar el 10 de juny de 1556, quan es va comunicar a els Estats Generals d'este territori, reunits en Dole.

Prèviament a les abdicació, Carlos havia cedit a Felipe en 1555 la dignitat de Gran Maestre de l'Orde del Toisón d'Or.

Vista del Palau de Coudenberg, a on varen tindre lloc varis events de les abdicació, en un gravat de Cornelis de Fot del sio XVI.

En l'objectiu de no interferir en assunts polítics, i dedicar-se a assunts espirituals, Carlos es va retirar al monasteri de Yuste, a on va morir als pocs anys (21 de setembre de 1558). Als pocs mesos, la mort de la reina d'Anglaterra María Tudor (17 de novembre de 1558), esposa de Felipe II, va implicar una encara major "hispanizaació" dels plantejaments polítics d'est.

Vore també

• Idea imperial de Carlos V
• Instruccions de Palamós (4 i 6 de maig de 1543)
• Pau de Crepy (18 de setembre de 1544)
• Guerra de Esmalcalda (1546-1547, que continua de forma intermintente com "guerra dels príncips")
• Batalla de Mühlberg (24 d'abril de 1547)
• Dieta d'Augsburc de 1547-1548
• Instruccions d'Augsburc (19 de giner de 1548)
• Interim d'Augsburc (15 de maig de 1548)
• Guerra italiana de 1551-1559
• Fugida de Innsbruck (19 d'abril de 1552)
• Pau de Passau (2 d'agost de 1552)
• Lloc de Metz (1552-1553)
• Dieta d'Augsburc de 1555
• Pau d'Augsburc (25 de setembre de 1555)