Pau de Passau

Placa commemorativa de la Pau de Passau, realisada en 1790, exposta en la Domplatz de la població alemana.

La '___protected_title_0___' o el '___protected_title_1___' és un tractat ratificat en 1552 per Carlos V, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, per a garantisar la llibertat de cult als protestants d'Alemània.

En l'any 1547, Carlos V havia guanyat la Guerra de Esmalcalda contra els príncips luteranos. «Molts príncips protestants estaven descontents en els térmens religiosos del Interim d'Augsburc (1548) impost despuix de la derrota. En giner de 1552, liderats per Maurici de Sajonia, molts [d'ells] varen formar una aliança en Enrique II de França en el Tractat de Chambord (1552). A canvi de respal financer francés i assistència, li varen prometre a Enrique terres a l'oest d'Alemània. En la conseqüent Guerra de príncips, Carlos V va ser dut fòra d'Alemània a Itàlia per l'aliança protestant, mentres que Enrique va capturar les fortalees de Metz, Toul i Verdún.

En agost de 1552, fatigat per tres décades de guerra civil religiosa, Carlos V va garantisar llibertats als luteranos en la Pau de Passau. L'implementació del Interim d'Augsburc va ser cancelada. Els príncips protestants presos presoners durant la Guerra de Esmalcalda, Juan Federico I de Sajonia i Felipe I de Hesse, varen ser lliberats.

Precursora de la Pau d'Augsburc de setembre de 1555, la Pau de Passau va significar en la pràctica la renúncia a l'encabotament de Carlos V per l'unitat religiosa europea que havia mantingut durant tot el seu regnat. No obstant, la política religiosa de Carlos V havia sofrit moltes vicissituts (Edicte de Worms, 1521, Confessió d'Augsburc, 1530, Pau de Núremberg, 1532, etc.).