Anar al contingut

Guerra de successió bavara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guerra de successió bavara

La guerra de successió de Baviera o guerra de successió bavara (1778-1779) va ser un conflicte entre Àustria i Prusia per les opostes pretensions sobre vàries parts del Electorat de Baviera despuix de la mort sense fills de Maximiliano José, elector de Baviera (1727-1777).[1][2]

Generalitats

Tractat

L'hereu designat per Maximiliano José era Carlos Teodoro, elector palatino i primer de la branca més antiga de la Casa de Wittelsbach. Àustria, que per llavors estava governada conjuntament per María Teresa i el seu fill, l'emperador José II, pretenia des de feya temps la Baixa Baviera i part del Alt Palatinado, que constituïen junts casi una tercera part de l'electorat.[3] Carlos Teodoro volia que els seus descendents illegítims anaren acceptats com a príncips del Sacre Imperi Romà Germànic. Per a convéncer a José II, va reconéixer les pretensions territorials d'Àustria. En 1778, tropes austríaques varen ocupar els territoris.[4]

Federico II de Prusia, no obstant, no acceptava cap maniobra que poguera reforçar el poder i l'influència d'Àustria en el sur d'Alemània, sobretot des de que temia que una Àustria forta poguera interferir en la seua intenció d'unir Prusia en els margraviatos d'Ansbach i Bayreuth. Per això, va convéncer al duc Carlos II Augusto de Zweibrücken-Birkenfeld, següent en la llínea de successió bavara, i a l'elector de Sajonia Federico Augusto III (més tarde rei de Sajonia en el nom de Federico Augusto I), que reclamava una atra part de Baviera, per a protestar contra el repartiment planejat per Carlos Teodoro.[1]

A pesar d'estes protestes, Àustria es va negar a retirar-se de Baviera, i en juliol de 1778, Federico II el Gran i Enrique, príncip de Sajonia, varen invadir el regne Habsburgo de Bohèmia; les forces austríaques a les órdens de José II varen mantindre les seues posicions a lo llarc de la frontera entre Silesia i Àustria. L'enfrontament va escomençar en breus escaramuzas, ya que cap de les parts volia arriscar-se a un conflicte obert. Els intents per evitar la guerra es varen fer a través de la correspondència personal entre Federico i María Teresa i la mediació de Rússia i França.[5]

Per l'actitut hostil de Rússia front a Àustria durant les negociacions, este últim país va portar a terme la major part de les concessions en el Tractat de Teschen (1779), que va posar fi a la guerra. El Tractat establia que Àustria devia tornar a Baviera tot el territori que havia adquirit en l'últim any, llevat un chicotet districte en la part oriental del riu Eno; també Àustria devia accedir a la futura unió de Prusia en Ansbach i Bayreuth; i per últim, l'elector de Sajonia rebria una indemnisació en diners a canvi dels territoris bavars que reclamava.[6]

Com les forces en lluita s'havien concentrat en tractar de tallar els suministraments dels seus respectius adversaris, el conflicte va ser malnomenat Kartoffelkrieg (guerra de la creïlla).[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Black, 2003, p. 130.
  2. ↑ 2,0 2,1 Enciclopèdia Britànica. «War of the Bavarian Succession» (en inglés). Consultat el 10/03/2021.
  3. ↑ Fulbrook, 1995, p. 112.
  4. ↑ Black, 2003, pp. 131-132.
  5. ↑ Black, 2003, pp. 130-131.
  6. ↑ Black, 2003, p. 131.

Bibliografia

  • Black, Jeremy (2003). Atles ilustrat. La Guerra: De la renaixença a la revolució 1492 - 1792 (en Espanyol), AKAL. ISBN 84-460-0979-X.
  • Fulbrook, Mary (1995). Història d'Alemània (en Espanyol), Universitat de Cambridge. OCLC 733662468. ISBN 0-521-47647-X.
  • Jürgen Ziechmann: Der Bayerische Erbfolge-Krieg 1778/1779 oder Der Kampf der messerscharfen Federn. Edition Ziechmann, Südmoslesfehn 2007, (ohne ISBN).
  • Michael Kotulla: Bayerischer Erbfolgekrieg. (1778/79), In: Deutsche Verfassungsgeschichte. vom Alten Reich bis Weimar (1495-1934). [Lehrbuch], Springer, Berlín / Heidelberg 2008, ISBN 978-3-540-48705-0.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_de_successió_bavara&oldid=1431098»