Passau

Passau

Passau (Plantilla:AFI-de) és una ciutat en la Baixa Baviera, Baviera (Alemània), en la frontera en Àustria, a on confluïxen els rius Danubio, Eno i Ilz. Li la crida «la ciutat dels tres rius» i en un determinat punt de confluència es pot vore inclús el color canviant dels tres caixers d'aigua.

La ciutat té una extensió de casi 70 km² i una població d'una miqueta més de 50 000 habitants en 2007 i es dividix en tres parts: la Altstadt («ciutat vella», en la península que formen els rius Danubio i Eno), la Innstadt («ciutat a la vora del Eno», Inn en alemà) i la Ilzstadt («ciutat a la vora del Ilz»).

Dins de la catedral de Sant Esteban és possible escoltar durant l'estiu concerts d'orgue interpretats en l'orgue catedralicio més gran del món, en 17 974 tubos i 233 registres. Durant decenes d'anys, esta catedral d'estil barroc italià va ser la capital cultural del Danubio.

Història

Edat Antiga

Va existir una colónia celta durant la cultura de la Tène en a on hui queda l'alcaldia. Després, la ciutat va passar a ser part de la província romana de Recia. Passau posseïx relíquies arqueològiques del Imperi romà que daten de 80 a. C., com el Castell Boiotro.

Edat Mija

En 476, els romans varen abandonar la regió i en 739 Passau es va convertir en la residència oficial del bisbe, lo que va dur a Federico Barbarroja a construir el convent de Niedernburg. Des de 1217 la ciutat va ser nomenada un Fürstbistum, és dir, que era governada per un bisbe-príncip. En 1225 se li va concedir el permís a Passau de cridar-se ciutat.

En la primera mitat de el XI, la ciutat va guanyar prestigi per produir les espases i armament més resistents d'Alemània. Contava en competència solament en la lluntana ciutat de Solingen.

Edat Moderna

Passau cap als sigles XVI-XVII

Passau va ser el lloc de naiximent del Ausbund, el llibre de vores protestants més antic i encara usat hui en dia pels amish. Este llibre va ser creat entre 1535 i 1540 pels aixina cridats batistes que es trobaven presos en la fortalea de la ciutat i que despuix de la seua mort varen ser considerats màrtirés.

Pau de Passau

Destrucció i reconstrucció

En 1662 i 1680 gran part de la ciutat va ser destruïda per incendis. Posteriorment va ser reconstruïda en un estil barroc per arquitectes italians. Passau preserva, per això, una atmòsfera mediterrànea, distinguint-se de les demés ciutats de la regió per l'estil de les seues construccions, que destaquen en mig dels verts tossals i paisages exuberantes.

Edat Contemporànea

Des de 1803 i com a conseqüència de les guerres napoleòniques, la ciutat pertany a Baviera.

Per la proximitat als tres rius, Passau ha sofrit vàries inundacions importants. Una de les pijors es va registrar en 1954. També durant les inundacions europees de 2002 Passau va tornar a ser víctima de les riada. L'última gran inundació, la de 2013, va provocar la segona major altura de les aigües del Danubio registrada en l'Història, en 12,89 m, molt prop del màxim de 13,2 m registrat en 1501.

Geografia

Passau és cridada la ciutat dels tres rius, ya que en ella confluïxen el Eno, les aigües del qual vénen dels Alps i són de color vert, el Danubio, d'aigua blava, i el Ilz, l'aigua provinent del qual d'una zona pantanosa és negra. En el lloc en que els rius confluïxen, la diferència de color dels mateixos es fa més notable i resulta inclús curiosa.

Educació

Universitat de Passau

Edifici principal de l'Universitat.

Artícul principal → Universitat de Passau.

L'Universitat de Passau va ser fundada en 1978, és la més recent universitat de Baviera. El campus universitari està ubicat a les vores del riu Eno i acull a més de 13 000 estudiants, repartits en cinc facultats: Teologia, Dret, Ciències Econòmiques, Informàtica i Matemàtiques i Filosofia.

L'universitat es caracterisa pel seu caràcter internacional, un campus altament modern i les seues carreres innovadores. Este centre d'estudis superiors conta en més de 130 universitats associades per a programes d'intercanvi estudiantil, i aproximadament 500 estudiants aprofiten estos programes anualment, una sifra casi única encara dins d'Alemània. D'esta mateixa manera, prop del 12 % dels estudiants en Passau són estrangers, donant-li a l'universitat una atmòsfera internacional.

L'Universitat de Passau té gran reputació dins d'Alemània, i les carreres de Dret i Ciències Econòmiques gogen de prestigi internacional. En la carrera "Kulturwirtschaft" (Gerenciamiento Econòmic Intercultural o Estudis Econòmics i Culturals) Passau es va fer famosa en tot el país i és possible trobar als seus curiosos estudiants en els cantons més recónditas del planeta.

Pese a la seua joventut, l'Universitat de Passau ocupa en els rànquings de les universitats alemanes els primers llocs en les carreres mencionades anteriorment, aixina com en atres assignatures tals com les ciències polítiques o els estudis del surest asiàtic.

Cultura

Fortalea Veste Oberhaus, Residència del Bisbe fins a 1802.

Teatre Redoute.

Passau és una ciutat de museus de gran diversitat: el Museu Diocesà alberga el tesor de la catedral, el Museu del Vidre, el Museu del Joguet, el museu 'Castell Boiotro', el Museu d'Història de la Psicologia i el Museu d'Art Modern.

Des de 1953 es festeja en la ciutat el festival "Semanes Europees", fundat per oficials nortamericans i considerat el primer gran festival d'àmbit europeu en l'Alemània de la posguerra. Tots els anys, artistes célebres participen en l'event. El seu director és Pankraz Freiherr von Freyberg i baix la seua direcció se celebra el festival entorn a un tema especial. Des de la caiguda de la Cortina de Ferro, les múltiples presentacions artístiques del festival se celebren també en la Regió d'Bohemio Meridional i en l'Alta Àustria, guanyant d'esta manera un caràcter multinacional.

La ciutat posseïx un teatre, cridat Redoute, a on s'oferixen presentacions teatrals, musicals i, ocasionalment ballet, òperes i operetes. Els seus orígens es remonten a 1645, quan es va crear una sala de ball que finalment es va convertir en el teatre de hui en dia. La divisió musical de la companyia estatal del surest bavar es troba hostajada en el Redoute, mentres que la divisió teatral està en Landshut. El teatre consta de dos sales: una d'estil rococó en capacitat per a 350 persones i una moderna.

El Passauer Dult se celebra des de 1871 i és una festa tradicional, similar al Oktoberfest de Munich. Té lloc tots els anys en maig (Maidult) i setembre (Herbstdult) en el Dreiländerhalle, l'aula polivalent de la ciutat, i els patis adjunts. S'oferix menjar típic, cervesa, jocs mecànics, pirotècnia i diferents atraccions per a chics i grans. Els visitants originaris de la regió solen anar vestits en els seus trages típics i la música en viu és aixina mateix música tradicional bavara.

Scharfrichterhaus és, segons la llegenda medieval, la casa del verduc de la ciutat. Des dels anys 1970 alberga un teatre de cabaret, jazz i un cine cultura que s'ha fet famós en tota Alemània perque ha servit de breçol per a talents de la comèdia alemana tals com Bruno Jonas, Hape Kerkeling i Siegfried Zimmerschied.

En 1980, la ciutat va ser laureada en el Premi d'Europa, una distinció otorgada anualment pel Consell d'Europa, des de 1955, a aquells municipis que hagen fet notables esforços per a promoure l'ideal de l'unitat europea.

Ruta cicloturista del Danubio

Tram d'Alemània

Vore també

• Gottfried-Schäffer-Str.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Passau.
• Pàgina oficial de la Ciutat (alemà)
• Pàgina Oificial del Passauer Dult (alemà)
• Pàgina oficial del Teatre de Passau (alemà)