Husitas
En el terme de husitas o Iglésia husita es definix la pertinença a un moviment reformador sorgit en Bohèmia en el XV. El nom procedix del teòlec bohemio Jan Hus. El moviment es va unir posteriorment al protestantisme.
En el Concilie de Constanza, Jan Hus va ser condenat i ajusticiado el 6 de juliol de 1415 en la foguera. Hus mantenia una posició molt crítica front al poder eclesiàstic, posicions molt propenques a les de John Wyclif i els valdenses, opinions que varen influir en Martín Lutero.
Els husitas es varen dividir en dos grups: els moderats utraquistas i els radicals taboritas (de la ciutat de Tábor en Bohèmia del Sur). En 1420, despuix de la mort del rei Wenceslao, varen conseguir posar-se d'acort en un programa comú: els Artículs de Praga, en el que exigien al poder real el reconeiximent de:
- La comunió baix les dos espècies (els comulgantes devien menjar l'hòstia i beure el vi)
- La llibertat de predicació
- La pobrea dels eclesiàstics
- El castic dels pecats mortals per igual, sense distincions segons el ranc social o naiximent del pecador.
El rei Segismundo d'Hongria, germà de Wenceslao, es va negar a acceptar les seues peticions, per lo que els taboritas es varen sublevar provocant les guerres husitas (1419-1436). Al mando dels seus caudillos Jan Ž@iž@ka i Procopio el Gran, varen conseguir les victòries de Vítkov (1420), Pankrác (1420), Kutná Hora (1422), Ústí nad Labem (1426) i Tachov (1427). Els taboritas varen ser vençuts en Lipany en 1434 pels moderats, que s'havien aliat en els catòlics en la Lliga de Bohèmia. Despuix del Concilie de Basilea i les conversacions de Praga varen ser acceptats els compactata (30 de novembre de 1436).
A la mort del jove rei Ladislao el Pòstum d'Hongria i Bohèmia en 1457, el regente chec Jorge de Podiebrad —d'inclinaments husitas— es va fer coronar rei dels checs enganyant als bisbes hongaresos, als quals els havia promés passar-se al catolicisme. Despuix d'açò el papa Pablo II va proclamar una creuada contra el rei husita hereje, i Matías Corvino d'Hongria va respondre enviant el seu eixèrcit contra Podiebrad. Les tropes hongareses baix el mando de Blas Magyar i dirigides per guerrers com Pablo Kinizsi varen atacar Bohèmia en 1468, pero finalment solament varen conseguir conquistar els territoris de Silesia i Moravia per al rei Matías. En 1469 les forces del monarca hongarés varen forçar al sobirà chec a renunciar al seu tro, despuix de lo que Matías es va fer coronar immediatament rei de Bohèmia el 3 de maig d'eixe mateix any. Podiebrad va sugerir als nobles checs que triaren a Vladislao Jagellón, fill del rei de Polònia, com el seu successor en lloc de l'hongarés, pero això no va ocórrer aixina. En morir l'únic rei husita, Jorge de Podiebrad, en 1471, va acabar definitivament dita «amenaça» per a Bohèmia i els seus successors seran tots catòlics.
La major part dels husitas de Bohèmia es varen vore influenciats, en el XVI, pel luteranisme. Els més fervents taboritas varen entrar en l'Iglésia dels Germans Moravos. Des de la segona década del XX existix una Iglésia husita, escindida del catolicisme chec, que s'inspira en l'antiga tradició husita.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Husitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.