Anar al contingut

Glosolalia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cult en el Centre de Fe Emanuel de les Assamblees de Deu en Cancún, Mèxic. Oracions en les mans en alt i parlant en llengües.

La glosolalia, d'acort en els llingüistes, és la vocalisació decorreguda de sílabes sense significat comprensible algun. Els moviments carismàtics i pentecostals consideren esta pràctica com un carisma o gràcia divina, referint-se a la mateixa com «dò de llengües».

El terme deriva de «glōssais lalō», una frase del grec (γλώσσα [glossa], ‘llengua’, i λαλεῖν [laleín], ‘parlar’) usada en el Nou Testament (1 Corintios 14:18), encara que ya era mencionat en la lliteratura clàssica grega.cita requerida El terme relacionat «xenolalia» o «xenoglosia» s'usa per a descriure el fenomen en el que la llengua que es parla és una llengua natural prèviament desconeguda per al parlant.

Siquiatria

En siquiatria, la glosolalia es definix com un llenguage ininteligible compost per paraules inventades i seqüències rítmiques i repetitives, propi del parla infantil i també comuna en estats de trance o en certs quadros psicopatológicos o problemes neurològics produïts per distintes causes com les intoxicacions.[1]

Glosolalia i xenoglosia

Glosolalia s'usa indistintament molt a sovint en xenoglosia, que també es definix com el dò de llengües, si be en la segona accepció del Diccionari de la llengua espanyola i no en la primera.[2] El terme «xenoglosia» (del gr. ξενο- xeno- 'estranger', 'estrany' i γλώσσα -glossa, ‘llengua') es reserva a l'habilitat sobrenatural o paranormal de vocalisar un idioma existent pero desconegut al que parla o de paraules d'un llenguage espiritual desconegut.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Glosolalia», segona accepció. Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001.
  2. ↑ «Xenoglosia» .
  3. ↑ Artícul “Don de Llengües” en l'Enciclopèdia Catòlica (en és)
  • 'Glosolalia i alucinacions en congregació pentecostals', F.D. Goodman, Psychiatr Clin (Basel), 1973; 6(2): 97-103. doi: 10.1159/000283267.

Bibliografia

  • Lázaro Carreter (1980). Diccionari de térmens filològics, Madrit: Gredos, p. 212. ISBN 8424911113.


Referències