Anar al contingut

Gibberish

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gibberish
Lorem ipsum és un text que s'utilisa per a realisar proves. Se li considera gibberish.

En anglés gibberish, també cridat jibber-jabber o gobbledygook (i galimaties o algarabía en espanyol), és una forma de parlar que no té sentit o no ho sembla. Inclou la pronunciació de sons que no són realment paraules,[1]pseudopalabras, jocs llingüístics i gerga especialisada que resulta absurda per a els qui no la coneixen.[2]

També s'utilisa gibberish com imprecació per a denigrar o desacreditar idees o opinions en les que l'usuari no està d'acort o li resulten molestes, un equivalent aproximat de «sinsentido», «palabrería» o «faramalla». L'implicació és que l'expressió o proposició criticada carix de substància o congruència, en lloc de ser simplement una opinió diferent.

La paraula associada jibber-jabber fa referència a una conversació ràpida i difícil d'entendre.[3]

Etimologia

L'etimologia de gibberish és incerta. El terme va aparéixer per primera volta en anglés a principis del XVI.[4] Generalment es creu que és una onomatopeya imitativa del parla, similar a les paraules en anglés jabber (parlar ràpidament) i gibber (parlar inarticuladamente).[5][6]

Pot tindre el seu orige en la paraula jib, que és la variant anglorromana de la paraula en llengua romaní que significa «llengua» o «idioma». Per als no parlants, el dialecte anglo-romaní podria sonar com a anglés mesclat en paraules sense sentit, i si eixes paraules aparentment sense sentit es denominen jib, llavors podria derivar-se el terme gibberish com a descriptor del parla sense sentit.[7]

Samuel Johnson, en A Dictionary of the English Language (Diccionari de la llengua anglesa), publicat en 1755, va escriure que la paraula gibberish «provablement deriva del chymical cant, i originalment implicava la gerga de Geber i la seua tribu». La teoria era que gibberish procedia del nom d'un famós alquimista musulmà del VIII, Ŷabir ibn Hayyan, el nom de la qual es latinizó com Geber. Aixina que, gibberish era una referència a l'incomprensible gerga tècnica i al llenguage codificat alegórico utilisat per Jabir i atres alquimistes.[8][9][10][11] Despuix de 1818, els editors del Diccionari Johnson varen rebujar eixa teoria de l'orige.[12]

Una teoria alternativa desacreditada afirma que la paraula deriva del terme irlandés gob o gab (boca)[13] o de la frase irlandesa Geab ar ais (parlar cap a arrere).[14] Esta última etimologia irlandesa va ser sugerida per Daniel Cassidy, el treball de la qual ha segut criticat per llingüistes i estudiosos.[15][16][17] Els térmens geab i geabaire són certament paraules irlandeses, pero la frase geab ar ais no existix, i la paraula gibberish existix com préstam en irlandés com gibiris.[18]

El terme gobbledygook va ser falcat per Maury Maverick, ex congressiste de Texas i exalcalde de Sant Antonio.[19] Quan Maverick era president de la Smaller War Plants Corporation durant la Segona Guerra Mundial, va enviar un memoràndum que dia: «Siga breu i utilise un anglés senzill. (...) Abstinga's del llenguage gobbledygook».[20][21] Maverick definia el gobbledygook com a «charrada o escrit llarc, pomposo, vago, enrevesado, normalment en paraules latinizades». L'alusió era a un pavo, «sempre glugluteando i pavoneándose en una pomposidad ridícula».[22][23]

Usos

Gobbledygook

El terme «gobbledygook» té una llarga història d'us en la política per a burlar-se de declaracions deliberadament térboles i explicacions complicades pero ineficaces. He ací alguns eixemples:

  • Gravació de Nixon en l'Oficina Oval del 14 de juny de 1971, que mostrava a H. R. Haldeman descrivint una situació a Nixon dient que era «... un montó de gobbledygook. Pero del gobbledygook ix alguna cosa molt clar: No es pot confiar en el govern; no es pot creure lo que diuen».[24]
  • El president Ronald Reagan va explicar les revisions de la llei tributària en un discurs a la nació usant la paraula, el 28 de maig de 1985, dient que «la majoria no varen millorar el sistema; ho varen fer més semblat al propi Washington: Complicat, injust, replet de gobbledygooks i buits llegals, dissenyat per a aquells en poder i influència per a contractar assessors llegals i fiscals d'alt preu».[25]
  • En 2017, el juge del Tribunal Suprem d'Estats Units John Roberts va tachar el raonament sociològic quantitatiu de «gobbledygook», en argumentar en contra de l'us de qualsevol prova matemàtica per al gerrymandering.[26]
  • Michael Shanks, expresident del Consell Nacional del Consumidor de Gran Bretanya, va definir el gobbledygook professional com una gerga inadequada destinada a confondre als inexpertos: «El gobbledygook pot indicar una incapacitat per a pensar en claritat, un despreci pels clients o, més provablement, una mescla d'abdós coses. Un sistema que no pot o no vol comunicar-se no és una base segura per a una democràcia».[27]

En actuació

Utilisar el gibberish mentres s'actua pot servir com a eixercici d'improvisació en l'ensenyança de les arts escèniques.[28] Un atre us del gibberish és com a part de la «meditació del gibberish» de Rajneesh.[29]

En cançons

L'artiste musical italià Adriano Celentano va escriure i va interpretar la cançó «Prisencolinensinainciusol» en gibberish com a imitació intencionada del sò de l'anglés nortamericà per a els qui no dominen l'idioma.[30]

Atres térmens i usos

Els térmens officialese o bureaucratese fan referència al llenguage utilisat per funcionaris o autoritats. El legalese és un concepte estretament relacionat, que es referix al llenguage utilisat per advocats, llegisladors i atres persones relacionades en la llei. El llenguage utilisat en estos camps pot contindre frases complexes i gerga especialisada o paraules de moda (buzzwords), lo que dificulta la seua comprensió per els qui no pertanyen a eixe àmbit.[31]

Els parlants o redactors de officialese o legalese poden reconéixer que és confusa o inclús carent de sentit per a les persones alienes, pero consideren que el seu us és apropiat dins de la seua organisació o grup.[32]

Bafflegab és un sinònim, un terme de l'argot que es referix a un us confús o generalment ininteligible de la gerga.[33]

Vore també

Referències

  1. ↑ Robertson, J. P. S.; Shamsie, S. J.(1959).sagepub. com/cgi/content/abstract/2/1/1 «A systematic examination of gibberish in a multilingual schizophrenic patient».Language and Speech.Sage.2(1): 1–8.doi:10.1177/002383095900200102.Consultat el 4 Febrer 2014.
  2. ↑ Laycock, D.(1972).«Towards a typology of ludlings, or play-languages».Linguistic Communications: Working Papers of the Linguistic Society of Austràlia.6: 61–113.
  3. ↑ (2010) «jibber-jabber}», , Oxford University Press USA. ISBN 978-0-19-539288-3.
  4. ↑ Chantrell, Glynnis (2002). org/details/oxforddictionary0000unse_x2z7/page/231 The Oxford Dictionary of Word Histories, Oxford, UK: Oxford University Press, pp. org/details/oxforddictionary0000unse_x2z7/page/231 231. ISBN 0-19-863121-9.
  5. ↑ (2013) «gibberish}», , Oxford University Press.
  6. ↑ «etymonline. com/index. php? term=gibberish Online Etymology Dictionary». Consultat el 6 Febrer 2014.
  7. ↑ Leland, Charres G. (1873). org/details/englishgipsiesa00lelagoog/page/n109 The English Gipsies and Their Language, New York: Hurd and Houghton, p. 88.
  8. ↑ Seaborg, Glenn T.(March 1980).«Our heritage of the elements».Metallurgical and Materials Transactions B.Springer Boston.11(1): 5–19.doi:10.1007/bf02657166.
  9. ↑ Jack, Albert (2011). randomhouse. co. uk/editions/its-a-wonderful-word-the-real-origins-of-our-favourite-words/9781446456095 It's a Wonderful Word: The Real Origins of Our Favourite Words, London, UK: Random House UK. ISBN 978-1847946690. Consultat el 2015-06-28.
  10. ↑ Quinion, Michael (3 Oct 2015). «worldwidewords. org/weirdwords/ww-gib2. htm Gibberish». World Wide Words. Consultat el 20 Giner 2016.
  11. ↑ Amr, Samir S.; Tbakhi, Abdelghani(2007).«Jabir ibn Hayyan».Annals of Saudi Medicine.27(1): 52–53.doi:10.5144/0256-4947.2007.53.
  12. ↑ Kolb, Gwin J.; Demaria, Robert Jr. (1998). «thefreelibrary. com/Dr.+Johnson%27s+etymology+of+%27gibberish.%27.-a055015215 Dr. Johnson's etymology of 'gibberish'». The Free Library. Oxford University Press. Consultat el 15 Juliol 2021.
  13. ↑ Mackay, Charles (1887). google. com/books? id=RCingf_1px0C&pg=PA183 A Glossary of Obscure Words and Phrases in the Writings of Shakspeare and his contemporaries Traced Etymologically to the ancient language of the British people as spoken before the irruption of the Danes and Saxons, S. Low, Marston, Searle, and Rivington, pp. 183–184. Consultat el 5 de febrer de 2014.
  14. ↑ Cassidy, Daniel (2007). «org/details/howirishinvented0000cass/page/155 A Dictionary of Irish-American Vernacular», How the Irish Invented Slang: The secret language of the crossroads, CounterPunch, pp. org/details/howirishinvented0000cass/page/155 155–156. ISBN 978-1-904859-60-4.
  15. ↑ Brady, Michael Patrick(17 Oct 2007).popmatters. com/review/how-the-irish-invented-slang-by-daniel-cassidy/ «How the Irish Invented Slang».PopMatters.Consultat el 2014-03-24.
  16. ↑ Barrett, Grant (9 Nov 2007). «archive. org/web/20130927075013/http://grantbarrett. com/humdinger-of-a-bad-irish-scholar Humdinger of a Bad Irish Scholar». Archivat des de l'com/humdinger-of-a-bad-irish-scholar original, el 2013-09-27. Consultat el 2014-03-24.
  17. ↑ Zwicky, Arnold (9 Nov 2007). «cis. upenn. edu/~myl/languagelog/archives/005098. html Gullibility in high plaus». Language Log. Consultat el 2014-03-24.
  18. ↑ (1992) Foclóir Gaeilge-Béarla, An Gúm, p. 630. ISBN 978-1-85791-037-7.
  19. ↑ A Way with Words. waywordradio. org/maverick-and-gobbledygook-minicast «Maverick and Gobbledygook (minicast)» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}. Consultat el 2017-01-28.
  20. ↑ Maverick, Maury (24 Mar 1944). «archive. org/web/20160506212831/https://catalog. archives. gov/id/7788338 Memorandum from Maury Maverick to Everybody in Smaller War Plants Corporation». The National Archives Catalog. US National Archives and Records Administration. Archivat des de l'archives. gov/id/7788338 original, el 6 May 2016. Consultat el 21 Giner 2016.
  21. ↑ «google. com/newspapers? nid=1144&dat=19440331&id=LwkeAAAAIBAJ&pg=6649,4291444 Gobbledygook? Lay off it, Maverick says», Pittsburgh Press, 31 Mar 1944. Consultat el 4 Feb 2014.
  22. ↑ Maverick, Maury. «nytimes. com/gst/abstract. html? res=9B00E1D91331E03BBC4951DFB366838F659EDE The case against 'Gobbledygook'», The New York Claves, 21 May 1944. Consultat el 20 ene 2016.
  23. ↑ [enllaç trencat]
  24. ↑ Wheen, Francis (2010). org/details/strangedaysindee00whee Strange Days Indeed: The Golden Age of Paranoia, Public Affairs, pp. org/details/strangedaysindee00whee/page/11 11–12. ISBN 978-0-00-744120-4.
  25. ↑ «archive. org/web/20081207025031/http://www. bartleby. com/63/38/338. html Simpson's contemporary quotations». Bartleby. com. Archivat des de l'bartleby. com/63/38/338. html original, el 7 Dic 2008.
  26. ↑ Roeder, Oliver (17 Oct 2017). «com/features/the-supreme-court-is-allergic-to-math/ The Supreme Court is allergic to math». FiveThirtyEight.
  27. ↑ «today/20120723003537/http://www. chat11. com/Contemporary_Quotes Contemporary Quotes». Chat11. com (Oct 2007). Archivat des de l'chat11. com/Contemporary_Quotes original, el 23 Jul 2012. Consultat el 4 Feb 2014.
  28. ↑ Spolin, Viola (1999). org/details/improvisationfor0000spol Improvisation for the Theater: A handbook of teaching and directing techniques, 3rd edició, Evanston, IL: Northwestern University Press, p. org/details/improvisationfor0000spol/page/112 112. ISBN 0810140098.
  29. ↑ «osho. com/main. cfm? Area=Meditation&Sub1Menu=GibberishAndLet-Go&Sub2Menu=GibberishAndLet-Go&Language=English Gibberish and Let-Go». Consultat el 31 ago 2023.
  30. ↑ «archive. org/web/20100124190042/http://quotidianonet. ilsole24ore. com/spettacoli/musica/2009/12/21/273580-celebra_celentano. shtml Prisencolinensinanciusol Il web impazzisce Celentano primer rapper». Archivat des de l'ilsole24ore. com/spettacoli/musica/2009/12/21/273580-celebra_celentano. shtml original, el 24 de giner de 2010. Consultat el 16 d'octubre de 2010.
  31. ↑ Garner, Bryan A. (2009). google. com/books? id=9_PdSrVNTUUC Garner on Language and Writing, American Bar Association. ISBN 978-1-61632-679-1. Consultat el 11 Feb 2014.
  32. ↑ Czarniawska, Barbara (1997). google. com/books? id=etpQwTA0bdoC Narrating the Organization: Drames of Institutional Identity, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-13229-7. Consultat el 11 Feb 2014.
  33. ↑ «reference. com/browse/bafflegab bafflegab». Dictionary. com. Consultat el 4 Feb 2014.

Enllaços externs

Gibberish en el Viccionari. Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gibberish&oldid=1294233»