Galimaties
Galimaties[1] és un text, oral o escrit, complicat, embrollado i casi sense sentit. Es tracta de construccions gramaticalmente obscures, siga per la impropiedad de la seua sintaxis, per la confusió de les idees o per la falta de coherència. En ocasions pot referir-se a un text sifrat o a una situació confusa, abdós sentits, no obstant, són figurats i derivativos .[2][3]
Orige i etimologia
Orige
La paraula és un préstam del francés: galimatias, llengua a on és registrada per primera volta en els Ensajos de Michel de Montaigne, 1580.[4] L'autor usa l'expressió: jargon de galimathias per a indicar a els qui usen texts presos d'atres autors sense conéixer el seu significat en l'objectiu d'aparentar erudicó.[5]L'expressió es va difondre a partir del sigle XVII, pero va ser més usada des de la segona mitat del sigle XIX.[4]En espanyol apareix a mitan del sigle XVIII, 1742, en la forma galimathias, en un escrit de Benito Jerónimo Feijoo [6]i poc més tart, 1793, en Leandro Fernández de Moratín ya en la seua grafia castellana.[7][8]
Etimologia
Encara que l'Acadèmia francesa classifica a la paraula com: orige incert, el llingüiste Henry R. Kahane, sosté que va ser acunyada pels humanistes a partir de la llectura de texts grecs bizantí i deriva de κατά Ματθαῖον-kata matthaion, traduït com; Segons Mateo, d'acort en la Raer[9]per la forma en que este apòstol comença el seu Evangelio, possiblement incomprensible per al no versat en les escritures.[10][11] .[12][13][14] Joan Coromines diu que la paraula va poder vindre del francés del nom de José de Arimatea, per una corrupció de paraules entre Josephus ab Arimathea a Josephus a Barimathea, creant en les ments de les persones un país imaginari cridat Barimatía, i de qui s'atribuirien les jerigonzas incomprensibles derivant en galimaties. Esta versió la prendria María Moliner en el seu diccionari.[12]
Atres teories
Per a atres escritors,[10]la paraula prové de galli (llatí per a Gall) i del grec matheies (μαθητής),[15] significant llavors "l'ensenyança del gall, ensenyant-li al gall".
Segons esta versió, en l'antiga França tot advocat feya els seus alegats en llatí, davant els juges. Conta el relat que va haver un cas d'un varó cridat Matías, qui barallava per la propietat del seu gall. L'alegat es va fer gran, i l'advocat cridava repetidament que era el gall de Matías (gallus Mathías), donant este advocat un discurs molt enredrat i no entendible.
És possible que tal història haja aplegat per mig de l'obra de José María Iribarren en El perqué dels dits:
I creixent les porfies, que varen donar lloc al fallo, passant i passant dies, de Matías i del gall, es va formar galimaties.[12]
La RAER
Esta paraula ya apareix en el castellà des de 1742, en les Cartes erudites de Benito Jerónimo Feijoo i Montenegro, que en un fragment diu:
IV. Que els nous philósofos han caigut en el galimathías, que reprehendían en els antics.
Per a uns atres, la mateixa paraula podria vindre del llatí vulgar ballímathía, cançó de l'obra Ínhonestae cantatíones, d'Isidor de Sevilla.[10]
En el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola, apareix per primera volta la paraula galimaties, en la seua edició de 1843, inclinant-se a l'hipòtesis de la gerga estudiantil de Gallus Mathias, i també en les posteriors edicions de 1956 i 1984. No obstant, en les edicions de 1989 i 1992 no apareix cap proposta etimològica, sino fins al 2001, en la versió de el Evangelio segons Mateo.
Vore també
Notes
Referències
- ↑
- ↑ «galimatías». DRAE. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ Manuel Seco, Olimpia Andrés y Gabino Ramos. «galimatías». Fundación BBVA pàg. Diccionario del español actual. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ 4,0 4,1 . atilf.atilf.fr. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ Montaigne, Michel de. De pedantisme. En: Essais, I, XXIV: . Edición de A. Thibaudet, p. 170. Traducción en francés moderno de la edición de 1595, de Guy de Pernon 2009, p. 190.
- ↑ FEIJOO, BENITO JERÓNIMO, Cartas eruditas y curiosas, en que por la mayor parte se continúa el designio de el Theatro Crítico Universal, impugnando o reduciendo a dudosas varias opiniones comunes,: «Que los nuevos philósofos han caído en el galimathías, que reprehendían en los antiguos».
- ↑ Fernández de Moratín, Leandro. Viaje a Italia, p. 399: «En la Iglesia de Padres Servitas pueden ir a ver un grande altarón de mármoles los que gusten de galimatías y febus arquitectónico».
- ↑ «galimatías». Corpus del Diccionario histórico de la lengua española. Consultat el 2026-06-10.
- ↑ Rae-galimatias
- ↑ 10,0 10,1 10,2 etimologias
- ↑ la palabra
- Archivat el 9 de febrer de 2008 archivat en Wayback Machine. (kata) puede traducirse como, de acuerdo a, puesto que, considerando que, de acuerdo a, después de, entre, contra, así, por medio, según sea la aplicación o el uso, del lenguaje.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Arturo Ortega Morán, Galimatías
- ↑ mataio
- ↑ mathias
- ↑ Matheia Significa enseñar, pupilo, discípulo, instruir.
<!-- <ref>Trésor de la langue française informatisé<ref> -->