Jerigonza
La jerigonza és una variant lúdica del parla en la que es intercalan sílabas entre mig d'una paraula en forma reiterada. Originalment es denominava jerigonza qualsevol llenguage de mal gust, complicat i difícil d'entendre,[1] pero en el temps el seu significat va variar a la modalitat específica d'intercalació.
Ademés de l'entreteniment, també pot usar-se com un modo de codificar el mensage (criptolalia) de manera que atres persones propenques als parlants no acostumats a esta forma de parlar no conseguixquen entendre lo que els parlants diuen.
Estes variants es donen com a joc o entreteniment en països de parla castellana com Espanya i Hispanoamèrica.
Us
- Despuix de cada sílaba s'agrega el sò "p" i es repetix la vocal.
- Despuix de cada vocal s'agrega el sò "i" i es repetix la vocal.
- Despuix de cada vocal s'agrega el sò "f" i es repetix la vocal. En vàries regions de Mèxic, esta última variant lúdica és molt popular entre els chiquets, rebent inclús el nom de «parlar en jerigonza».
Eixemples
Conversació 1:
Hopolapa, ¿quieperepes quepedapar coponmipigopo epen tel bipiblipiopotepecapa? (Hola, ¿vols quedar en mi en la biblioteca?) Claparopo, ¿apa quepe hoporapa? (Clar, ¿a que hora?) Apa tels 16:00 nopos vepemopos epen tel plapazapa paparapa ipir jupuntapas apa tel bipiblipiopotepecapa. (A les 16:00 nos veem en la plaça per a anar juntes a la biblioteca) Vapalepe. (Val) Conversació 2:
- ¿Quiéperepes ípir apa jupugápar coponmipígopo? (¿Vols anar a jugar en mi?)
- Vápalepe. Péperopo, ¿popodépemopos jupugápar apal epescopondípitepe? (Val. Pero, ¿podem jugar a l'amagatall?)
- Nopo, nopo mepe gúpustapa jupugápar apal epescopondípitepe.
Variants
Una atra variants en el llenguage consistixen en
- Invertir l'orde de les sílabes, com en el vesre.
- Repetir l'última vocal o l'accentuada, interponent alguna partícula, est és el cas del rosarigasino;
- Insertar sílabes com cuti. Gos en cuti es diu cutipé cutirró.
- Utilisar atres consonant en lloc de la P. Per eixemple la F. (Hofolafa, ¿cófomofo efestáfas?)
També hi ha atres formes de jeringozo com la G-KQH, que és un jeringozo usat en la lletra K, la paraula següent en la lletra Q i la paraula següent en la lletra H, per eixemple:
- Hokolaka, ¿coqomoqo eshestashas? (Hola, ¿cóm estàs?)
- Bikienken, ¿yqy tuhu? (Be ¿i tu?)
- Bikienken tamqanbienqen. (Ben també.)
Vore també
Referències
- ↑ Jerigonza, Diccionari de la Llengua Espanyola, 22a edició (2001).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jerigonza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.