Anar al contingut

Casa Robie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Casa Robie

La casa Robie és una vivenda proyectada per l'arquitecte nortamericà Frank Lloyd Wright. És alabada com l'obra culmen de les seues cases de la praderia (en anglés, prairie houses)[1] i com un dels edificis més representatius de l'arquitectura del XX. Ideada i construïda entre 1908 i 1910, està inventariada com fita històrica nacional dels EE. UU..

Història

Les cases de la praderia

En la década de 1900 Wright havia desenrollat un llenguage arquitectònic propi basat principalment en les llínees horisontals, els ràfols pronunciats i les plantes centrades en la figura de la llar. El millor eixemple d'este model, que es va conéixer colectivament com prairie houses (cases de la praderia) per la seua aparent inspiració en les extenses llínees horisontals comunes al paisage de praderies que rodeja Chicago, és la casa Robie.[2] Segons Wright la horizontalidad, en traslladar formalment la praderia del mig oest nortamericà als edificis, encarnava els valors del país.[3] Importants crítics i historiadors de l'arquitectura com Pevsner i Giedion han preferit interpretar la casa Robie i les atres cases de les praderies en clau moderna, destacant la concepció maquinista de les seues formes en lloc de la tradicional nortamericana, lo que permet equiparar-les a les investigacions formals i espacials del Moviment Modern europeu de la mateixa época.[4][5] No obstant, en eixos anys Wright estava verdaderament preocupat per trobar un nou estil que reflectira la democràcia i el poble nortamericans, com es deriva de la Carpeta Wasmuth, un document publicat en Berlín en 1910 que va donar a conéixer l'obra de l'arquitecte en Europa.[nota 1] I en qualsevol cas, la concepció maquinista europea tenia en els seus inicis l'intenció similar de crear un "nou estil" arquitectònic que responguera a l'época.[6] L'idea maquiniste també estava present en Wright, potser més arraïlada que en Europa, pero no per això va renunciar a la tradició. L'importància de la mecanisació per a Wright durant eixos anys es palpa en l'ensaig L'art i l'ofici de la màquina, de 1901.[7][5] En dit escrit Wright posava en valor la proyecció de formes simples, fàcilment eixecutables mecánicament.[8] Per un atre costat, no es planteja la producció en série, sino tan sol la màquina com un mig idealizado que permet una major perfecció de les formes proyectades.[5]


L'idea de la casa de la praderia ya estava definida en febrer de 1901, quan Wright va publicar en el Ladie's Home Journal els plans d'una vivenda ideal que mostrava una planta en creu en espais que s'esgolen entorn a un fumeral central i una doble altura que relaciona les dos plantes de l'edifici. Destacaven també l'us de llargues llínees horisontals paraleles, les cobertes irregulars proyectades més allà dels espais interiors, en inclinaments escassos, la simplificació de les divisions internes, la porta cochera, l'associació unitària i asimètrica de volums enllaçats entre sí i les finestres-pantalla (de sol a sostre) alineades en bandes. Esta concepció espacial, encara que Wright no la tractara llavors baix térmens espacials, domina la majoria dels setanta proyectes de cases de la praderia. En el seu conjunt, estes cases suponen una de les etapes proyectuales de l'arquitecte.[9][10][11] Junt en la casa Frederick C. Robie, són representatives del mateix les proyectades per a Avery Coonley i Isabel Roberts.[12]

L'encàrrec

El client que va encarregar la casa va ser Frederick Carlton Robie (n. 1879), un germà-nortamericà apellidar originalment Räbe. Frederick, que no havia terminat de cursar els seus estudis d'ingenieria mecànica en l'universitat, s'havia interessat per les bicicletes, les motocicletes i els coches, i inclús havia desenrollat un model experimental d'automòvil. En 1908 la seua esposa i ell, que vivien en un edifici d'estil georgià en Hyde Park, Chicago, varen encarregar una vivenda de nova planta a Frank Lloyd Wright, a construir en un terreny que varen adquirir a tal efecte el 8 d'abril d'eixe any. En el moment de l'encàrrec Frederick tenia 28 anys.[13][1]

Favorit per les seues idees modernes i mecanicistas, Frederick va voler una vivenda innovadora i lluminosa, que transmetera llaugerea, no anara excessiva en la seua ornamentació, que evitara les curves i les habitacions de les quals no estigueren interrompudes (en les seues paraules, without interruption). Este pensament estava en llínea en el plantejament arquitectònic de Wright, lo que va possibilitar un bon desenroll del proyecte.[14][15] Ademés de les estàncies habituals, Frederick va solicitar un àrea per a la servitut, una sala de billar, vistes al parc, situat a una poma de distància en direcció diagonal al solar, i una manera de vore els seus veïns per l'acera sense ser vist.[16]

L'encàrrec es va efectuar en 1908. En 1909 el proyecte ya estava resolt i la casa va escomençar a edificar-se,[15] sent conclosa en juny de 1910. La família Robie va ocupar la casa fins a decembre de 1911, data en la que varen travessar dificultats econòmiques, familiars i matrimonials, veent-se obligats a vendre-la solament catorze mesos despuix d'ocupar-la per la suma propenca als 50 000 dólars. A l'any la casa va ser revenuda per mort del seu nou propietari i revenuda en 1912 a una atra família, que la va ocupar fins a la seua venda en 1926 al seminari teològic de Chicago, que la va utilisar com a residència i menjador per a estudiants casats.[17][web 1]

La construcció

Els Robie varen desembossar una cantitat de 58 500 dólars, 1 500 menys de lo que havien pensat gastar-se inicialment. Desglossat, el càlcul suma 13 500 del solar, 35 000 del proyecte i l'eixecució, i 10 000 del mobiliari.[web 1] Al canvi actualisat en 2001 corresponien a la sifra de 600 000 dólars. L'edifici ocupa una superfície total de 841,9 m²,[web 2]


Wright tan sol va supervisar les fases preliminars de l'obra, que la constructora, H. B. Barnard Co., va escomençar el 15 d'abril de 1909. Durant la mateixa l'arquitecte va tancar el seu estudi en Oak Park per a viajar a Europa, deixant la casa Robie, entre atres obres, a càrrec del seu companyer Hermann von Holst. A pesar de que es considera que la construcció de la casa va terminar en 1910 -la família Robie es va mudar en maig-, el mobiliari i atres elements menors no es varen terminar fins a giner de 1911.[web 1]

Intent de derribe

L'evolució professional de Wright es va concretar en una estètica original que destacava les cases de la praderia allí a on es construïen.[18] Va haver en Chicago a qui li va disgustar l'existència de la casa Robie, i inclús qui la va comparar en un barco de vapor en un intent per ridiculisar la seua modernitat, que al seu juí no casava en l'arquitectura que la rodejava.[4]

En 1941 un estudiant va descobrir l'intenció de derrocament de la casa, lo que va generar protestes en una universitat a on impartia classes, per eixemple, Mies van der Rohe, gran mestre modern i fervent admirador de Wright.[web 1] En 1957 el seminari teològic de l'universitat de Chicago va anunciar la seua intenció de derruir la casa Robie per a poder edificar una residència d'estudiants. Açò va provocar l'ira de Wright, que en casi 90 anys es va personar en Chicago per a defendre el valor de la seua arquitectura i denunciar el pla de derribe. Va trobar arquitectes i veïns que varen recolzar la seua denúncia, i que ya prèviament havien advocat per la conservació dels tesors arquitectònics de la ciutat. Ademés va obtindre l'adheriment del National Trust for Historic Preservation. A pesar de tot la casa va estar a punt de ser demolida en juliol d'eixe any. No obstant, la tragèdia es va evitar gràcies a la seua compra per part de William Zeckendorf, l'estudi de la qual Webb & Knapp va escomençar una redefinició del barri que, irònicament, va incloure el derribe de 880 immobles.[19][17] Durant el procés Wright va descriure la casa com la pedra angular de l'arquitectura moderna.[nota 2]

Reconeiximent i restauració

Encara que la casa Robie va ser considerada una obra mestra en Europa des del moment en que es va conéixer, en Estats Units la seua acceptació va ser desigual fins a ben entrat el XX. Eixe mateix any de 1957 l'ajuntament de Chicago va crear un comité que evaluara l'importància internacional dels monuments d'arquitectura i ingenieria de la ciutat. La casa Robie va ser elegida com un dels sis eixemples dels edificis que devien incloure's en esta categorisació.[20] D'entre els sis, la comissió la va catalogar com la seua primera fita arquitectònica internacional i va recomanar al seminari reconsiderar el derribe. No obstant, la comissió va pretendre salvar la casa per mig d'un pacte en el seminari per a "traslladar-la" a un solar propenc pertanyent a l'universitat que haguera segut cedit a tal efecte.[21] En 1958 la revista House and Home va elegir la casa Robie com la millor vivenda del XX.[web 3][web 2]


El 27 de novembre de 1963 va ser designada fita històrica nacional (National Historic Landmark)[22] i donada a l'universitat, que la va utilisar com a oficines.[web 2] El 15 d'octubre de 1966 va entrar en el registre nacional de llocs històrics (National Register of Historic Plaus), constituint una de les seues primeres entrades. En 1971 va ser reconeguda com a fita de Chicago. Posteriorment va ser tornada a l'universitat de Chicago.[21]

En 1992 l'universitat va entrar en contacte en una fundació dedicada a l'arquitecte per a dissenyar un pla de restauració, puix l'edifici havia sofrit actes vandàlics i negligència. En giner de 1997 varen alcançar un acort i varen decidir l'inici de les obres, que varen escomençar en 2002. La casa sofria filtracions d'aigua, danys en l'enrajolat i flecha en els ràfols, entre atres danys. Actualment és visitable en dilluns i dijous. La casa Robie està actualment postulada com a candidata a patrimoni de la humanitat.[23][17][web 4][web 2]

Emplaçament

La casa Robie es va construir en un solar esquinero i angost entre el Carrer Este 58.º i l'avinguda Woodlawn, en el barri d'Hyde Park, Chicago.[24][15] Ostenta el número 5757 de l'avinguda Woodlawn.[25] Les seues mides aproximades són de 18 x 55 metros.[web 1] La casa es va construir com un edifici aïllat rodejada per alguns arbres.[16] Una particularitat del solar és que es troba en la major metròpoli del mig oest nortamericà, un emplaçament diferent als ambients suburbans i rurals de les anteriors cases de la praderia. A pesar d'això Hyde Park era un barri perifèric de la ciutat.[26]

La angostura del terreny va fer que Wright elegira una planta en una única axialidad en lloc de les dos habituals des de la publicació de la seua vivenda ideal per a la praderia en 1901.[26][27] La casa se situa paralela al carrer, alguna cosa habitual en les vivendes wrightianas de la primera década del XX.[11]

  • Solar arborat en cantó. Enfront, l'universitat de Chicago.
    Solar arborat en cantó. Enfront, l'universitat de Chicago.
  • Apreciació de l'acera. La casa pot observar-la i al mateix temps guanyar intimitat gràcies als murs que exploten la caixa, segons la concepció wrightiana. Darrere, no hi ha carrer.
    Apreciació de l'acera. La casa pot observar-la i al mateix temps guanyar intimitat gràcies als murs que exploten la caixa, segons la concepció wrightiana. Darrere, no hi ha carrer.

Arquitectura

Característiques funcionals

La casa Robie conta en dos bandes desplaçades entre sí. La més chicoteta es posiciona cap a l'atrassera del solar i conté les dependències de la servitut, la cuina i una habitació d'invitats en planta primera, i la sala de calderes, el lavadero i una cochera en capacitat per a tres vehículs en planta baixa. El segon cos posseïx un núcleu central en les escales i el fumeral. El núcleu separava parcialment en el seu nivell semisótano un quarto de joc per als chiquets i la sala de billar, i en la seua planta primera el saló i el menjador. El primer dels espais conta en eixida a un pati anglés i el segon, a un terrat. Sobretot això estan les dependències. En els extrems d'abdós plantes Wright va proyectar uns eixints triangulars que, en planta primera, permetien observar el carrer protegit pels grans ràfols, tal i com havia demanat el client.[28] El nivell inferior no és un semisótano a l'us, estant obert al pati i este, tancat pels murs i els terrats.[1][15] Els tamanys de les finestres d'abdós cossos, aixina com dels radiadors dispostes baix elles, estan adaptats a l'orientació per a fer front al clima de Chicago, calorós en estiu i fret en hivern.[web 5] En essència, les estàncies utilisables durant el dia ocupen el volum principal, en vistes al carrer i llum directa del sur, les de servici estan en el volum alluntat del carrer i les habitacions de la família ocupen un tercer pis perpendicular a abdós volums.[web 6]

En planta baixa l'esmonyida dels dos volums, un junt a l'atre, genera dos buits en la parcela d'igual esgambi que dits cossos. El més ampli, que dona al carrer, és un pati cercat per murs que servix d'entrada al garaig. El segon és un espai estret que dona accés al vestíbul esgolant-se des del testero del solar, contra l'atrassera.[29] La posició del vestíbul en el punt de conexió dels dos volums recorda la doble axialidad present en les anteriors cases de la praderia.[1]

Esquema de la planta primera o pis noble. El volum principal, situat cap a avall, mira cap al carrer i conté estàncies parcialment dividides pel núcleu dur de l'escala i la llar.

Característiques espacials

S'ha senyalat que Wright va prendre com a punt de partida a l'inici de la seua carrera els espais tancats autosuficients interconectados, propis de la tradició occidental,[30][nota 3] aixina com diferents historicismos anglosaxons i la tradició de les arts i oficis.[31] No obstant, al semiabrirlos i dividir les estàncies principals per mig d'un núcleu aïllat que aúna fumeral i escales, es crea una sòrt de fluencia d'espais, complementada per uns ràfols enormes que s'adinsen en l'espai exterior, combinant-ho en l'interior.[30] Aumentant l'interacció i fluencia d'espais, el buit del fumeral presenta un buit superior que permet una conexió visual entre el saló i el menjador.[web 1] L'extensió cap a l'exterior de les cobertes, afegida a les perforació dels paraments verticals, fan que estes semblen surar independentment i separar espais exteriors entre sí de la mateixa manera que fan els murs exteriors en els terrats, en lloc de separar interior d'exterior.[32] Estes característiques varen fer de la casa Robie una fita del desenroll del concepte modern de espai, que s'escomençava a explorar en Europa.[33][9]

  • Relació d'espais per mig d'una doble altura.
    Relació d'espais per mig d'una doble altura.
  • Successió de murs i terrats que desborden l'espai interior, trencant l'idea espacial de "caixa", habitual en el sigle XIX.
    Successió de murs i terrats que desborden l'espai interior, trencant l'idea espacial de "caixa", habitual en el sigle XIX.

Característiques formals

A primera vista destaquen els volums cúbics i els plans proyectats horisontalment,[34] conseguint una llibertat formal inexistent encara en Europa i que va causar admiració en els pioners del Moviment Modern.[35] La traça formal més destacat de la vivenda és la seua marcada horizontalidad. Tot està dissenyat per a remarcar-la, des de la coberta d'enormes voladizos, fins als vorells interiors que contenien llànties de globo i rets d'instalacions. Wright es va preocupar inclús pel aparelle dels rajoles. Va utilisar un model de rajola allargada en pronunciats tendeles (juntes horisontals entre peces) i llagues (juntes verticals) més estretes. Va fer pintar els tendeles de color crema i les llagues del color de la rajola; l'efecte resultant és una successió de llínees d'ombra horisontals.[36][1]

Els murs exteriors que cerquen la casa, també de rajola, estan arrematats per albardillas de pedra blanca, que novament destaquen com una gran llínea horisontal.[36] Dits murs, especialment en els extrems del volum principal, junt en els terrats, semblen fer explotar la vivenda, estenent-la cap a l'exterior i eliminant l'idea de caixa imperant en el XIX.[nota 3] Al mateix temps creen l'efecte des de l'exterior de que la planta alta està aïllada, que no té relació en la semisótano.[26]

La horizontalidad, la axialidad, els materials utilisats i les analogia formals han fet que la casa Robie haja segut comparada en el paisage que Wright va viure en la seua infància, en els yates de vapor i atres artefactes del seu contemporaneidad, i en edificis de la década de 1880 com la Ames Gate Lodge del laureado arquitecte nortamericà Richardson. No obstant la casa resalta el plinto, la llar, la coberta i el tancament, elements arquetípicos de la vivenda des de Semper.[33]

  • Gran voladizo del cos principal. Observen-se els arremates en pedra blanca dels parapetos i el cos secundari desplaçat del principal.
    Gran voladizo del cos principal. Observen-se els arremates en pedra blanca dels parapetos i el cos secundari desplaçat del principal.
  • U dels arremates triangulars del cos principal.
    U dels arremates triangulars del cos principal.
  • El volum menor, desprovisto de la successió de murs i terrats, no dona al carrer. En l'image, avall, l'entrada al vestíbul.
    El volum menor, desprovisto de la successió de murs i terrats, no dona al carrer. En l'image, avall, l'entrada al vestíbul.

Característiques constructives

La base de la construcció és la rajola romana en matisos ferrosos, els murs baixos dels quals exteriors es cobrixen en pedra calcàrea, present també en les arrancades.[web 2] Les cobertes posseïxen extensos voladizos que alcancen els 6 metros de llongitut. Estructuralment lliberen càrrega dels murs en que es recolzen en contrapesar les càrregues del va interior, permetent que dits murs pogueren ahuecarse en una série de finestres que alcancen el sol i el sostre. Ademés, els voladizos permeten una modificació ambiental que mantenen un matalaf d'aire calent en hivern i funcionen com a canal d'extracció i lloc d'ombra en estiu. Per a la seua construcció Wright va tindre que recórrer a voltons d'acer encarregades a una drassana;[36][17] estos voltons es varen colocar en sostres i sols per a soportar els voladizos en balcons. És precisament per elles que els murs perden part del seu paper estructural.[web 1] Els rencs de finestres marquen en estos la successió de l'estructura, complementada en el núcleu central de fumeral i escales. Gràcies a que un gran mur és innecessari, les finestres són allargades i abundants.[26] Els voltons d'acer també possibiliten majors llums, de manera que no són necessaris pilars ni grans murs interiors, per lo que els espais guanyen en diafanidad. Com a material de cubrición final de les cobertes es varen utilisar teixixques encajables, cóncaves i convexas.[web 1] Sobre la construcció del núcleu central, esta resulta de l'unió de dos estructures dispars; per un costat una massa de rajola que alberga el fumeral i, per un atre, una caixa de fusta.[24]

A pesar del manifeste interés de Wright per l'us de tecnologies alvançades, que li varen permetre lliberar el mur del seu funció portante per mig de l'us del formigó armat[37] i construir els enormes voladizos gràcies a l'us d'una bona cantitat d'acer,[24] en la casa Robie no existix una estructura clara i sobretot, no està a la vista. Esta característica és comuna al restant de cases de la praderia, els sistemes estructurals de la qual solen ocultar-se.[38] En este sentit Wright va intentar l'eliminació de barreres interiors i la destrucció del mur com una manera de destruir el concepte de vivenda-caixa,[nota 3] experimentació que li va ser acostant al concepte de planta lliure. No obstant, l'estructura regular i clara de pilars pròpia de la modernitat no es va estudiar concienzudamente ni es va generalisar fins a anys despuix, encara que es varen produir intents en els rascacels d'estructura d'acer de l'Escola de Chicago, en el sen de la qual havia deprés Wright.[39]


Menció a banda mereix l'aportació de Wright a l'arquitectura bioclimàtica durant tota la seua carrera. Ya s'ha parlat de la funció tèrmica dels ràfols i la diferència en el tamany de les finestres segons la seua orientació, abdós sistemes passius de climatisació. Com a sistema d'aïllament tèrmic Wright solament va poder utilisar una cámara entre dos fulls per als paraments exteriors i finestres d'un únic vidre, per lo que va tindre que dissenyar un sistema central de calefacció. Per a minimisar el seu us les finestres orientades al sur són de majors dimensions, ya que capten més llum solar. Baixe les finestres que miren al nort coloca els radiadors normalment, pero en les que miren al sur, en ser també portes, va tindre que ocultar-los baix el nivell del sol, funcionant i sent registrables per mig de l'us de reixetes. El fumeral, colocada en el centre del pis noble, ho acondiciona gràcies a la gran inèrcia tèrmica de la massa de rajola vist que la rodeja. En estiu les finestres de la frontera sur poden obrir-se completament per a aliviar la calor, tasca en la que juguen un paper important els grans ràfols. Ademés, es produïx una ventilació creuada gràcies a unes obertures existents en les finestres de l'alçat nort.[web 7]

Detalls, interiors i mobiliari

Wright solia dissenyar ell mateixa els elements ornamentals.[nota 4] En este cas, en colaboració en George Mann Niedecken,[web 1] es va ocupar de cada detall, incloent els dibuixos geomètrics de portes, finestres i sostres, les vidrierías, el mobiliari (del recibidor, el menjador i els salons) i les peces textils, entre elles les estores.[26][23][17][web 1] Destaca l'us extens que va fer de la fusta de roure, tant per als paraments com per als mobles.[24][17] El perímetro del volum principal està compost per files de portes i finestres en vidriados de disseny. Sobre elles va dispondre unes llums amagades per bandes de reixetes tallades en mandera que proyecten llum difusa sobre el sol, mentres que del sostre va penjar uns globos de llum erròneament cridats "a la japonesa".[1] Hi ha 29 classes de vidriado diferents, colocats en un total de 175 portes i finestres.[web 1]

Wright va dissenyar un banc per a acompanyar el fumeral, centre de molts dels seus proyectes. Les llínees del sostre ajuden a donar continuïtat entre el saló i el menjador, parcialment separats per ella.[40] En la cuina va prescindir de la distribució tradicional, colocant junts hornillo i bàssia, elements habitualment separats, per a situar-los en el racó més alluntat del menjador. Sobre el garaig, per petició de Frederick Robie, es va incloure una instalació de autolavado i un fos de reparació de vehículs. I en proyectar els murs de l'espai exterior va incloure una série de jardineres allargades en alguns d'ells.[web 1]

  • Interior. Les llargues llínees del sostre, dispostes entre llànties, contenen tendits elèctrics i conductes d'aire. El mobiliari és també de Wright.
    Interior. Les llargues llínees del sostre, dispostes entre llànties, contenen tendits elèctrics i conductes d'aire. El mobiliari és també de Wright.
  • Vidriería d'un resalte triangular. Els dibuixos geomètrics resalten per contrast les parts transparents.
    Vidriería d'un resalte triangular. Els dibuixos geomètrics resalten per contrast les parts transparents.

Notes

  1. ↑ Wright va ser invitat en 43 anys per a expondre la seua obra en Berlín, famosa per donar a conéixer la seua obra en Europa, i en especial en Alemània i Holanda, els arquitectes vanguardistes de la qual, com Mies van der Rohe i Pieter Oud, varen notar en elles l'expressió formal de les seues pròpies idees. Edicions Wasmuth sintentizó les obres de dita exposició en una publicació de lux [[[#CITAREFZevi2004|Zevi, 2004]], pp. 11] titulada, en alemà, Ausgeführte Bauten und Entwürfe von Frank Lloyd Wright [Marchand, Bruno, Théorie de l'architecture III, pág. 14].
  2. ↑ Wright jamai va destacar per la seua modèstia. L'oració original, en anglés, assegura que la casa Robie és la cornerstone of modern architecture. [Langmead i Garnayt, 2001].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Durant casi tot el sigle XIX els edificis, i especialment les vivendes, havien segut concebuts com una caixa general que comprenia atres caixes més chicotetes cridades estàncies. Esta concepció, favorida pel método d'agregació axial de Durand, que es va convertir en el método de proyecció acadèmic per antonomàsia en Europa, va rebre un fort rebuig per part dels arquitectes integrants del Moviment Modern.
  4. ↑ A finals del sigle XIX el moviment arts and crafts (arts i oficis), del que Wright va ser seguidor i mestre en Amèrica, concebia el proyecte arquitectònic baix el concepte d'obra d'art total; és dir, el disseny conjunt i cohesivo de l'arquitectura en sí mateixa, el mobiliari, els apliques de les lluminàries, la decoració i tots aquells elements que constituïxen directa o indirectament un edifici.

Referències en la web

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Llec Architecture; Robie House (última consulta: 11 d'octubre de 2011).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Buscador d'arquitectura; Notícies d'arquitectura. La casa Robie en restauració [1] archivat en Wayback Machine., 11 de març de 2001 (última consulta: 11 d'octubre de 2001).
  3. ↑ Favorix: Municipalitat de Gral. Pueyrredón; [enllaç trencat] (última visita: 11 d'octubre de 2011).
  4. ↑ Frank Lloyd Wright Preservation Trust; Frederick C. Robie House (Últim accés: 11 d'octubre de 2011).
  5. ↑ Encyclopaedia Universalis (en francés); Robie House, Chicago (F. L. Wright) (última consulta: 12 d'octubre de 2011).
  6. ↑ Marchand, Bruno (en francés); Théorie de l'architecture III' (última consulta: 12 d'octubre de 2011).
  7. ↑ Energie solaire Blog (en francés); LVN5 Frank Lloyd Wright et la maison Robie. Lumière et ventilation naturelles. 2000 ans de développement technique [2] archivat en Wayback Machine. (última consulta: 12 d'octubre de 2011).

Referències bibliogràfiques

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Weston, 2004, pp. 34
  2. ↑ Giedion, 2009, pp. 409-410.
  3. ↑ Maderuelo, 2008, pp. 39.
  4. ↑ 4,0 4,1 Giedion, 2009, pp. 410
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Benevolo, 2007, pp. 268-269
  6. ↑ Maderuelo, 2008, pp. 40.
  7. ↑ Curtis, 2006, pp. 93.
  8. ↑ Curtis, 2006, pp. 117.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sacriste, 2006, pp. 88
  10. ↑ Curtis, 2006, pp. 118.
  11. ↑ 11,0 11,1 Zevi, 2004, pp. 10
  12. ↑ Sacriste, 2006, pp. 24.
  13. ↑ Hoffmann, 1984, pp. 3-6.
  14. ↑ Hoffmann, 1984, pp. 8-18.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Langmead, 2001, pp. 125
  16. ↑ 16,0 16,1 Curtis, 2006, pp. 124
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Langmead, 2001, pp. 126
  18. ↑ Sacriste, 2006, pp. 23.
  19. ↑ Waldheim, 2005, pp. 68-69.
  20. ↑ Waldheim, 2005, pp. 70.
  21. ↑ 21,0 21,1 Cahan, 1995, pp. 102
  22. ↑ NHL, 2011, pp. 3.
  23. ↑ 23,0 23,1 Penn, 2006, pp. 27
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Connors, 1984, pp. 18
  25. ↑ Castex, 1985, pp. 5.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Zevi, 2004, pp. 90
  27. ↑ Castex, 1985, pp. 42.
  28. ↑ Curtis, 2006, pp. 124-125
  29. ↑ Zevi, 2004, pp. 94.
  30. ↑ 30,0 30,1 Hartt, 1989, pp. 1120-1121
  31. ↑ Curtis, 2006, pp. 113
  32. ↑ Ferrándiz Gabriel, 1998, pp. 55.
  33. ↑ 33,0 33,1 Curtis, 2006, pp. 126
  34. ↑ Hartt, 1989, pp. 1122.
  35. ↑ Benevolo, 2007, pp. 272.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Curtis, 2006, pp. 125
  37. ↑ Sacriste, 2006, pp. 75.
  38. ↑ Norberg-Schulz, 2005, pp. 55.
  39. ↑ Norberg-Schulz, 2005, pp. 54.
  40. ↑ Vés-la Castell, 2003, pp. 168.

Bibliografia

Filmografia

  • Hayward, Edward (director); Millikin, Sandra (veu i guionista). 1975 (editada en 1975 -Londres-, 1976 -Milton Keynes- i 2005 -Nova York), en anglés i francés; Frank Lloyd Wright: the Robie House / Frank Lloyd Wright: la maison de Robie. Open University i BBC-TV.

Vore també

Enllaços externs

  • Robie House en Wikimedia Commons.
  • Frank Lloyd Wright Preservation Trust (en anglés); Frederick C. Robie House. Pàgina oficial sobre la casa Robie de l'institució que va liderar la seua restauració.
  • Llec Architecture; Casa Robie. Informació detallada sobre l'història, el disseny i la construcció de la casa.
  • Youtube; Anàlisis de la casa Robie. Interessant vídeo que explica la casa sobre un model informàtic tridimensional.
  • Blog de Michael Beggs (en anglés); Twenty Pictures of the Robie House, 2 de giner de 2010. 20 imàgens de la casa Robie, atenent especialment als interiors.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_Robie&oldid=1452075»