Escola de Chicago (arquitectura)

Home Insurance Building, William Li Baron Jenney (1885)

Marshall Field's Wholesale Store, Henry Hobson Richardson (1887)

Entrada del Fisher Building, Burnham and Co. (1896)

Les Chicago windows.

Escola de Chicago és la denominació històrica d'un estil arquitectònic que es va desenrollar en Estats Units en la ciutat de Chicago a finals de el XIX i començos de el XX, pionera en l'introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials i els primers rascacels.

Història

Sorgix en Estats Units, a on les referències històriques (arquitectura historicista) tenen menys pes i importància que en Europa. El context socioeconòmic és el d'una ciutat molt pròspera i en considerable increment demogràfic. El Gran incendi de Chicago (1871) va deixar la major part de la ciutat destruïda, lo que va supondre tindre que alçar-la de nou i va donar al urbanisme una rellevància màxima. La necessitat de crear tan considerable cantitat de nous edificis va donar peu al sorgiment de l'escola, en proporcionar una demanda de proyectes que cap atre lloc podia igualar.

Es va produir una gran especulació sobre els terrenys, lo que va estimular les solucions arquitectòniques que supongueren la construcció en vertical: molts piss elevats sobre una planta reduïda. El número de pisos dels primers edificis de l'escola (entre 10 i 16) és prou modest per als criteris posteriors, pero per a la seua época eren tot un guany. Paralelament varen aparéixer els primers ascensors elèctrics. Els distints arquitectes i tallers d'arquitectura de l'escola de Chicago proponien solucions similars entre ells, lo que va determinar la definició d'un verdader estil arquitectònic comú: pilarés de formigó com a soport o fonament (que solucionen la dificultat de construir sobre un sol arenenc i fangoso), estructures metàliques (ya experimentades en l'arquitectura del ferro de el XIX) revestides segons la funció de l'edifici, finestras corregudes que ocupaven la major part de les fronteras (lo que més alvance es dirà "mur cortina") i l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega. Varen deixar de realisar-se edificis en murs de pedra de gran gruixa, en benefici d'atractives fronteres de mampostería que suprimixen els elements decoratius (habituals en l'arquitectura eclèctica de finals de el XIX). S'aposta per superfícies planes i acristaladas a on predominen les llínees horisontals i verticals.

Els models creats en Chicago pronte varen escomençar a ser emulats en atres ciutats d'Estats Units, i estan en l'orige de la renovació arquitectònica del primer terç de el XX (funcionalisme arquitectònic, Bauhaus, Moviment Modern).

La verticalitat arquitectònica i l'abandó del mur de càrrega (ya casi innecessari), es veu accentuada i modulada pel ritme de les fusteries, les llínees rectes i el diàlec equilibrat i constant entre el sòlit i el traslúcido, sent este últim el més predominant i enriquecedor tant del llenguage exterior, com dels espais interiors, generant un allumenament més que suficient.

l'Exposició Mundial Colombina (World's Columbian Exposition) de Chicago de 1893 va donar l'oportunitat de presentar la nova ciutat al món; i va dur com a conseqüència un moviment de reacció en la nova generació d'arquitectes nortamericans, molts d'ells originaris del Mig Oest, que es coneix en el nom de Prairie School ("escola de la praderia").

Ya en 1938, l'arribada a la ciutat de Mies van der Rohe (les autoritats nazis havien tancat la Bauhaus en Alemània) va significar el desenroll dels nous plantejaments que caracterisen la denominada segona escola de Chicago.

Vore també: arquitectura de cristal i acer

En el nom de Chicago seven ("els sèt de Chicago") es coneix a un grup de sèt arquitectes dels anys 1970.

• 
  Monadnock Building, Holabird & Roche (1891-1893)
• 
  Marquette Building, Holabird & Roche (1895)
• 
  Reliance Building, Burnham & Root (1895)
• 
  Chicago Building, Holabird & Roche (1905)
• 
  Brooks Building Holabird & Roche (1909-1910)

Arquitectes de l'Escola de Chicago

• William Li Baron Jenney (1832-1907). El pare de l'escola de Chicago va proyectar el Home Insurance Building en 1884, sent considerat el primer edifici construït en esquelet de ferro, a pesar de que algunes de les seues parets tenien funció sustentante. Inaugura també els dubtes estètics per a acomodar les plantes d'oficines en una tipologia com esta, que no tenia precedents. Hi havia la necessitat de concentrar a més gent en menys espai i aixina va sorgir este edifici, que es va convertir en el primer en 10 pisos. En la tècnica d'engarzar de ferro a pur de pilars, voltons i entramats recoberts d'una substància protectora contra el fòc, es conseguiran edificis de molts pisos sense necessitat de que els pilars siguen molt grossos, permetent el sistema eliminar casi per complet la funció portante del mur. Aixina s'establixen entre els pilars numerosos finestrals, les bow-windows de tres cristals, permetent la ventilació dels amplis interiors i l'allumenament necessari. També sorgixen les cridades Chicago windows, en les que el va està dividit en tres parts, en un gran panel central fix i els laterals dividits a la seua volta en dos panels movedors (sash windows).

• Henry Hobson Richardson (1838-1886). El seu Marshall Field's Wholesale Store, 1887, no és un edifici que conte en massa pisos pero ya escomença a despuntar entre els demés. L'exterior de l'edifici és molt senzill (es realisa una lliure interpretació del romànic europeu). Els murs són consistents, de pedra no polimentada (tradició constructiva de Massachusetts), pero els vans (finestrals) estan complint la funció de captar la llum. Podem destacar l'utilisació de diferents formes i tamanys. L'estructura rotunda, en el seu caràcter sòlit i unitari, li fa descollar i afirmar la seua individualitat en el caos urbà que ho acull.

• Burnham & Root. En l'estudi de li Baron Jenney es varen conéixer dos persones que sintetisen les dos components de la realitat professional americana. Daniel Burnham era pràctic, mamprenedor, en gran capacitat per a les relacions públiques, era el promotor, realiste i cínic, mentres que John Wellborn Root era més artístic, en un talent més cultivat. Junts varen construir edificis com el Montauk Building (1882-1883), el Rookery Building (1885-1887), el Reliance Building (1890), el Masonic Temple Building (1891-1892), o l'inici del Monadnock Building, entre uns atres.

• Holabird & Roche. Varen construir, entre atres edificis: Graceland Cemetery Chapel (1888), la continuació del Monadnock Building (1893, McConnell Apartments (1897), Gage Group Buildings (1899), Chicago Building (1904). La firma es va iniciar en William Holabird i Ossian Cole Simonds en 1880. Simonds va ser substituït per Martin Roche en 1883. En 1927, el fill de Holabird, John Augur Holabird, va associar a l'empresa a John Wellborn Root, Jr. (el fill de John Wellborn Root), que treballava en la firma des de 1914. En els anys següents varen evolucionar cap a l'estil Art Decó.

• Dankmar Adler (1844-1900). Va construir l'Auditorium Building (1887-1889).

• Louis Sullivan (1856-1924). El seu aporte més important va ser el disseny de diferents tipos de rascacels, en l'estructura interior de ferro baix una atractiva frontera de mampostería. El Wainwright Building, el Guaranty Building i el Carson Pirie Scott Department Store (Almagasens Carson) són edificis que duen la seua firma.

Cronologia dels principals eixemples de l'Escola

• Archiu:Historic American Buildings Survey Cervin Robinson, Photographer 21 July 1963 SOUTHANDEASTELEVATIONSFROMSOUTHWEST- Leiter I Building, 200-208 West Monroe Street, Chicago, HABSILL,16-CHIG,23-1.tif Leiter I Building (1879)
• Montauk Building (1882-1883)
• Home Insurance Building (1884-1885), posteriorment demolit en 1931
• Rookery Building (1886)
• Auditorium Building (1889)
• Archiu:Leiter IIBuilding.jpg Leiter II Building (1891)
• Ludington Building (1891-1892)
• Monadnock Building (1891-1893)
• Reliance Building (1890-1895)
• Marquette Building (1895)
• Fisher Building (1895-1896)
• Gage Group Buildings (1898)
• Sullivan Center (1899)
• Heyworth Building (1904)
• Chicago Building (1904-1905)
• Brooks Building (1910)
• Transportation Building/Heisen Building (1910-1911)

Construccions fòra de Chicago

L'influència de l'escola de Chicago, i el treball dels arquitectes formats en ella, es va expandir pronte per atres ciutats d'Estats Units, Canadà i inclús fins a per llocs tan lluntans com Austràlia.

Alguns moviments arquitectònics de l'época compartixen algunes traces en ella, com l'escola d'arquitectura de Glasgow (Charles Rennie Mackintosh).

• 
  Guaranty Building, Búfalo, Louis Sullivan (1894).
• 
  Bayard-Condict Building, l'únic edifici de Sullivan en Nova York (1897-1899).
• 
  Blount Building, Pensacola, Charles Hill Turner (1906-1907).
• 
  Ídem, en construcció.
• 
  Wainwright Building, Sant Luis, Dankmar Adler i Louis Sullivan (1890-1891).
• 
  Union Bank Building, Winnipeg, Manitoba (Canadà), Pearson and Darling (1903-1904).
• 
  Manchester Courts, Christchurch (Nova Zelanda), Sidney and Alfred Luttrell (1905-1906).
• 
  Ídem, construcció.
• 
  Canada House, Manchester, William Higginbottom (1909), l'estil del qual es califica d'art nouveau.

Vore també

• Ebenezer Howard
• Burnham & Root
• Holabird & Root
• Frank Lloyd Wright
• Louis Sullivan
• Dankmar Adler

Enllaços externs

• L'escola de Chicago, informació de arqhys.com
• L'escola de Chicago, segons la guia de Chicago en espanyol