Rookery Building

Rookery Building

El Rookery Building és un edifici històric situat en el 209 South LaSalle Street en el Loop de Chicago, Illinois, Estats Units. Completat en 1888 segons el disseny de John Wellborn Root i Daniel Burnham de Burnham and Root, és un dels seus edificis més importants, i va albergar durant un temps les seues oficines. L'edifici té d'altura i dotze plantes, i es considera el rascacels més antic de Chicago. Té un estil característic en murs de càrrega exteriors i una estructura d'acer interior, que va representar una transició entre les formes de construcció tradicionals i les modernes. El vestíbul va ser remodelat en 1905 per Frank Lloyd Wright. A partir de 1989, el vestíbul es va restaurar al disseny original de Wright.

L'edifici va ser designat Chicago Landmark el 5 de juliol de 1972, es va afegir al Registre Nacional de Llocs Històrics el 17 d'abril de 1970, i es va nomenar Monument Històric Nacional el 15 de maig de 1975.

Nom

El nom sobre l'entrada.

El nom de l'edifici és una alusió a l'antic Ajuntament, que ocupava esta parcela abans del Rookery. Despuix del Gran incendi de Chicago, es va usar un edifici en ruïnes en esta parcela com ajuntament provisional. No obstant, les colomes es varen convertir en tal molèstia que un ciutadà va escomençar a referir-se a l'edifici com a rookery, en anglés «una colónia de grajos», terme que la prensa va adoptar ràpidament. L'edifici es va malnomenar «the Rookery» no solament en referència als cuervos i colomes que habitaven les seues fronteres, sino també pels sospitosos polítics que albergava (donada la reputació de codicioso del grajo). Encara que es varen considerar varis noms quan es va propondre un nou edifici en la parcela, «the Rookery» va guanyar.

Construcció

Burnham & Root

El segment central de la frontera sobre l'entrada.

El Rookery va ser construït entre 1887 i 1888 segons el disseny de l'estudi d'arquitectura de Daniel H. Burnham i John Wellborn Root, conegut com Burnham and Root. En el boom immobiliari que va seguir al Gran Incendi de Chicago, els arquitectes de la que seria coneguda com escola de Chicago competien entre sí per a crear els primers rascacels del món. Mesclant tècniques modernes de construcció, com a estructura d'acer ignífuga, ascensors i fronteres de vidre, en tècniques tradicionals, com a fronteres de rajoles i ornamentació elaborada, Burnham and Root varen pretendre crear una declaració arquitectònica atrevida. Al mateix temps, pretenien que els seus edificis tingueren èxit comercial. Este edifici és un dels pocs dissenyats per este estudi que es conserven en l'actualitat.

Com a mestre artesà, Root es va basar en una gran varietat d'influències per al disseny dels espais interiors i exteriors, inclosos motius islàmics, bizantins, veneciano i romànics. També va proporcionar les innovacions arquitectòniques que varen reunir en un mateix edifici moltes tècniques innovadores de construcció. De particular interés eren els fonaments «flotants», una llosa de formigó armat que proporcionava una sòlida plataforma per al pes de l'edifici en el sol pantanoso de Chicago. El terme per al tipo de fonaments que Root va dissenyar és fonamentació de barbacoa, un tipo de fonamentació en el que s'entrecreuen barres de ferro i voltons estructurals revestits de formigó per a soportar l'enorme pes de l'edifici sense grans pedres angulars. Este sistema és especialment útil quan les càrregues estructurals són altes comparades en la capacitat portante natural del sol.

Pati

El pati del Rookery Building servix com a punt focal de tot l'edifici.

Fent un us prodigiós de la llum i l'ornamentació, Root and Burnham varen dissenyar un pati central que serviria com el punt central de tot l'edifici i proporcionaria llum natural a les oficines interiors. En dos plantes d'altura, el pati va rebre immediatament el reconeiximent de la crítica. «No hi ha res més audaç, més original, ni més inspirador en l'arquitectura civil moderna que el seu pati acristalado», va escriure el crític del Este Henry Van Brunt. En una época en la que l'atrevit experiment arquitectònic de Chicago estava buscant el reconeiximent de l'est per a reafirmar-se, esta alabanza va ser més que benvinguda. El pati proporciona llum natural a les oficines interiors.

Frank Lloyd Wright era un jove arquitecte que treballava com a ajudant d'Adler i Sullivan quan es va construir el Rookery en 1886. L'arquitecte Daniel Burnham era amic del mecenes de Wright, Edward C. Waller. Waller va ser l'administrador del Rookery, mentres que Wright va tindre les seues oficines en l'edifici entre 1898 i 1899. En 1905 Wright va rebre l'encàrrec de redissenyar el vestíbul de l'edifici, considerat en eixa época el més grandiós de Chicago. El treball de Wright en el Rookery va remodelar l'entrada en la seua Estil de la Praderia i va afegir un sentit de modernitat per mig del seu simple pero efectiu disseny de l'allumenament. El treball de Wright en el Rookery és el seu únic treball en un edifici del Downtown Chicago.

Entre les modificacions més significatives de Wright està l'adició de marbre blanc en decoració d'estil persa. El marbre i els detalls decoratius varen aumentar el lux de l'interior del vestíbul, carregat d'acer pels nervis de metal de Burnham and Root. Tot l'interior és lluminós i obert. Una escala curva doble, molt ornamentada, es enrolla cap a dalt des de la segona planta del vestíbul. Un balcó que rodeja tota la segona planta aumenta la sensació d'estar en l'interior d'un «mecanisme de rellongeria». La remodelació de Wright va obrir l'edifici a la llum disponible.

Murs de càrrega i estructura d'acer

La frontera de marbre roig, terracota i rajola de l'edifici és una combinació dels estils neorrománico i Regna Ana propenca a l'arquitectura romànica richardsoniana. L'edifici, que és una combinació d'estructura d'acer i murs de càrrega de albañilería, va marcar una transició de les estructures de murs de càrrega d'albañilería a les estructures d'esquelet d'acer. En la seua designació com Chicago Landmark, la comissió elogia el «desenroll del sistema estructual d'esquelet usant columnes de ferro fos, carcanyols de ferro forjat i voltons d'acer per a soportar parcialment parets i forjats interiors». A banda dels murs perimetrals de les primeres dos plantes, que tenen estructura de metal, totes les parets són de albañilería. L'edifici és conegut per la seua escala semicircular a l'oest del pati.

Renovacions

Encara que gran part de l'arquitectura de el XIX del Loop s'ha perdut a causa del derrocament, el Rookery s'ha salvat d'este destí per mig d'una série de renovacions ben eixecutades. L'edifici seguix sent un edifici d'oficines de lloguer en gran èxit comercial, com quan es va construir.

Des de principis de el XX, l'edifici va passar per tres renovacions importants. En la primera, realisada entre 1905 i 1907, es va encarregar a Frank Lloyd Wright remodelar els espais interiors. En consonancia con els gusts de l'época, el disseny de Wright va cobrir els elaborats acabaments de ferro forjat de Root en superfícies de marbre de Carrara blanc tallat. Wright estava molt ben considerat pel públic en esta data, i els seus canvis varen millorar l'estatus de l'edifici, fent al Rookery un dels edificis més solicitats de Chicago. Alguns dels atres canvis de Wright varen ser simplificar les herrerías i afegir les seues característiques jardineres i apliques lluminosos.

La segona renovació, completada el 24 d'agost de 1931 per l'antic ajudant de Wright William Drummond, va modernisar molts elements interiors, inclosos els ascensors, i va afegir elements de l'estil de l'época a l'edifici, com a detalls d'estil art déco. La tercera renovació, en 1992, va tornar a l'edifici el seu esplendor original, reobrint el sostre del pati en acabant de que fora cobert per a protegir-ho de possibles fugues.

Despuix de la seua compra del Rookery Building en octubre de 2007, els nous amos varen anunciar el proyecte d'una extensa renovació de les zones comunes de l'edifici.

Inquilins

Burnham & Root tenien les seues oficines en el Rookery durant un temps despuix de la seua finalisació, i durant algun temps Frank Lloyd Wright també va tindre una oficina en l'edifici. Entre els inquilins actuals es troben US Bank, Brooks Brothers i TVS Partnership/Architect.

Propietat

L'edifici va ser comprat en octubre de 2007 per un grup d'inversió controlat per una família europea, aconsellats per Zeb Bradford de Metzler North America Corp, per 73 millons de dólars. El venedor era Broadway Real Estigues Partners de Nova York, que havia comprat l'edifici per 56 millons de dólars en abril de 2006. BREP va aumentar l'ocupació dels de l'edifici del 80% en giner de 2007 al 96% en el moment de la venda.

Visites

L'entrada en 2011.

El Preservation Trust oferix visites de trenta minuts de l'interior els dilluns i divendres al migdia. Ademés, la Chicago Architecture Foundation oferix visites aproximadament dos voltes al més.

En la cultura popular

El Rookery Building va aparéixer en la película Home Alone 2: Lost in New York, en la que una de les plantes més baixes conté la tenda de joguets Duncan's Toy Chest. El Rookery va ser usat per Frank Norris en la seua novela The Pit, en la que conté les oficines de l'especulador financer Curtis Jadwin.

El Rookery va aparéixer en la película The Untouchables de 1987, en la que servix com a comissaria de policia de Eliot Ness.

Vore també

• Arquitectura d'estil Regna Ana en Estats Units

• Primers rascacels
• Anex:Edificis més alts de Chicago

Enllaços externs

Rookery Building en Wikimedia Commons.

• Pàgina web oficial del Rookery Building
• Rookery Building — pàgina del City of Chicago Dept. of Planning and Development sobre l'edifici.
• The Rookery en Emporis
• Pàgina de la Chicago Architecture Foundation sobre l'edifici