Parc nacional Redwood

Archiu:.00 0561 Coast redwood (Sequoia sempervirens).jpg

Parc nacional Redwood

El Parc Nacional Redwood (en anglés Redwood National and State Park) és complex natural format per un parc nacional i varis parcs estatals localisats a lo llarc de la costa nort de Califòrnia (Estats Units). Comprenen el parc nacional de Redwood (establit en 1968), el parc estatal Del Nort Coast, el parc estatal Jedediah Smith i el parc estatal Prairie Creek (que data dels anys 1920), que combinats cobrixen una superfície de 133 000 acres (540km2). Localisats enterament en els comtats de Del Nort i Humboldt, els quatre parcs, en conjunt, protegixen més d'un 45% de tots els boscs antics de secuoya roja (Sequoia sempervirens), formant un total d'a lo manco 157,75 km². Estos arbres són els més alts, i una de les espècies més grans del planeta. Ademés de les secuoyas, estos parcs també protegixen una série de fauna i flora natives, aixina com praderies, recursos culturals, parts de rius i atres fonts d'aigües i 60 km de llínea de costa.

En 1850, el bosc antic de secuoyas cobria més de de la costa de Califòrnia. La partix nort d'eixa zona estava habitada originalment per natius americans que varen ser expulsats de les seues terres per buscadors d'or i madereros. Les enormes secuoyas varen atraure als madereros per a recolzar la febra de l'or en regions més meridionals de Califòrnia i l'aument de la població pel floreciente desenroll de Sant Francisco i atres llocs de la costa oest. Despuix de moltes décades de tala rasa sense restriccions, es varen iniciar sérios esforços de conservació. En 1918, el treball de la Lliga per a Salvar les Secuoyas, fundada per a preservar les secuoyas primitives que quedaven, va donar lloc a la creació dels parcs estatals de Prairie Creek, Del Nort Coast i Jedediah Smith Redwoods, entre uns atres. El Parc Nacional de les Secuoyas, gestionat pel govern federal, es va crear en 1968, data en la que ya s'havia talat casi el 90 per cent de les secuoyas originals. En 1994, el Servici de Parcs Nacionals (NPS) i el «Departament de Parcs i Recreació de Califòrnia» (CDPR) varen combinar administrativamente el Parc Nacional de Redwood en els tres Parcs Estatals de Redwood confrontants com una única unitat en la finalitat de cooperar en la gestió forestal i l'estabilisació dels boscs i les conques hidrogràfiques.

L'ecosistema de el RNSP conserva una série d'espècies animals amenaçades com el gobio d'aigua de marea, el salmón Chinook, el muçol motejat del nort i el lleó marí de Steller, encara que es creu que és provable que el gobio d'aigua de marea haja segut extirpat del parc.

En reconeiximent dels ecosistemes poc habituals, i l'història cultural trobada en els parcs, les Nacions Unides ho varen designar Patrimoni de la Humanitat el 5 de setembre de 1980 i Reserva de la biosfera el 30 de juny de 1983.

Història

Archiu:Redwood- caps block 11 Map.png

Mapa del parc.

Fa uns 3.000 anys, els natius americans habitaven l'àrea del parc. Alguns grups com Yurok, Tolowa, Shasta, Karok, Chilula i Wiyot estaven molt prop de la regió. Un cens de 1852 va identificar als Yuroks com una població més gran, en 55 llogarets i una població estimada de 2.500. Varen utilisar les numeroses secuoyas que podien transformar-se fàcilment en pots, cases i menuts llogarets. Per als edificis, les taules s'elevaven una al costat de l'atra, en la part superior coberta de cuiro i unides per muescas gravades en el sostre. S'utilisaven taulons de secuoya per a crear sostres inclinats menuts.

Els exploradors espanyols, britànics, russos i nortamericans varen visitar la costa que voreja el parc actual a mitan de el XVI, per a intercanviar les pells dels lleons marins en els pobles indígenes. Abans de l'arribada de Jedediah Smith en 1828, no hi ha informes d'exploradors blancs en les regions interiors.

En 1850, el bosc primari de secuoya cobria més de 2 000 000 acres (8100 km²) de la costa de Califòrnia. La partix nort d'eixa àrea va atraure molts madereros i buscadors d'or quan una chicoteta febra de l'or els va atraure a la regió. Els fracassos en els esforços de convertir-se en millonaris en l'or va fer que es reconvertiren a la tala d'estos grans arbres, per al desenroll de Sant Francisco i atres parts de la costa oest. Despuix de moltes décades de deforestación sense fre, es varen escomençar a aplicar grans esforços per a la conservació. En els anys 1920 el treball de la "Lliga de salvament de la secuoya" (Save-the-Redwoods League), fundada en 1918 per a preservar el restant del bosc primari de secuoyas, va resultar en la fundació del parc estatal de Prairie Creek, Del Nort, i el Jedediah Smith, entre uns atres. El parc nacional de Redwood va ser fundat en 1968, para quan el 90% dels arbres originals de Secuoya ya havien segut tallats. El Servici Nacional de Parcs (NPS) i el Departament de Parcs i Recreació de Califòrnia (CDPR) administrativamente varen combinar el parc nacional de Redwood junt en els tres parcs estatals de Redwood confrontants en 1994 en el propòsit de la gestió conjunta en matèria forestal i per a l'estabilisació dels boscs i les conques forestals com un sol ent.

La "Lliga per a Salvar el Redwoods" i atres entitats varen comprar més de , que es varen afegir als parcs estatals existents. Entre el respal local dels ecologistes i l'oposició dels madereros locals i les empreses madereras, es varen afegir al Parc Nacional de Redwood en una gran ampliació en 1978. No obstant, només una quinta part d'eixa terra era bosc antic, el restant havia segut talat. Esta ampliació va protegir la conca de la riera Redwood per a que no es vera afectada negativament per les operacions de tala fòra del parc. Els parcs federal i estatal es varen unir administrativamente en 1994.

L'ampliació del parc nacional va ser controvertida per l'impacte que tindria en l'indústria maderera i perque la major part del parc ya estava gestionat de forma sostenible per l'indústria maderera privada, i l'antic bosc dins del parc ampliat ya estava protegit. Seguix sent la major compra de terres privades per part del Govern Federal de l'història, aixina com la major acció de domini eminent. En 1977, un comboi de 25 camions en maquinària maderera va creuar el país per a entregar al president Jimmy Carter un cacau de 9 tonellades tallat en fusta de secuoya vella. El president va rebujar el regal i el Cacau de Orick va ser tornat a Orick, un poble maderero adjacent al parc recent ampliat que va sofrir un important decliu econòmic en les décades següents.

Les Nacions Unides varen designar els Parcs Nacionals i Estatals de Redwood Patrimoni de la Humanitat el 5 de setembre de 1980. El comité d'evaluació va senyalar 50 jaciments arqueològics prehistòrics, que comprenien una distància de 4.500 anys. També va citar les investigacions en curs en el parc per part d'investigadors de l'Universitat Estatal de Humboldt, entre uns atres. El parc forma part d'una regió molt major designada Reserva Internacional de la Biosfera de la Cordillera Costera de Califòrnia el 30 de juny de 1983. La biosfera de la Serra Costera de Califòrnia està supervisada pel «Sistema de Reserves Naturals de l'Universitat de Califòrnia».

Flora

Es va estimar que el bosc verge de secuoyas cobria 810.000 hectàrees de la zona costera de Califòrnia en el passat. Hui en dia, solament queda el 4%, aproximadament 34.000 hectàrees, i el 45% d'elles estan dins del parc. El bosc original s'estenia des del nort de Califòrnia fins a la costa sur d'Oregó. Esta espècie arbòrea està estretament relacionada en la secuoya jaganta de Califòrnia central, ubicada en el Parc Nacional Sequoia i, més distant, en la metasequoia, nativa de la regió chinenca de Sichuan-Hubei.

Hiperion és el nom que l'equip de Chris Antkins va donar a l'arbre que ara és el ser viu més alt del món: una secuoya roja que medix 115,55 m d'altura i es troba en el parc.

Els científics varen descobrir que les plantes que creixen en els boscs també conseguixen sobreviure en estos sols. La terra és la llar d'invertebrats, moluscs, cucs de terra i salamandres. Durant la temporada de sequia, la part superior d'alguns arbres mor, pero açò no implica la mort de tot l'arbre que, no obstant, continua creixent. Les secuoyas han desenrollat la capacitat de regenerar nous troncs de les branques. Estes troncals secundàries, cridades reiteracions, també desenrollen sistemes raïl en la seua base. Este método permet dur aigua també a les capes superiors de les plantes. La boira típica de les costes abastix aproximadament un terç del requeriment anual d'aigua.

Una atra planta típica del lloc és Duglasia, en espècimen d'avet de Douglas que alcancen els 90 metros. Els avets de Sitka abunden a lo llarc de les costes i s'adapten millor a l'aire salat que atres espècies. El tanoak de full perenne produïx fruts similars a les bellotes de roure. Tanoak i roures són membres de la família Fagaceae. Dins del parc també hi ha arces, llorers de Califòrnia i alisos rojos.

El nabiu, els albarzers i les frambuesa són part de la maleza i proporcionen aliment per a moltes espècies animals. Els rododendros i les azalea són espècies comunes en el parc, especialment en el bosc verge. Les falagueres són prolífiques, especialment prop de grans fonts d'aigua. Dins del Parc Estatal Prairie Creek Redwoods, Fern Canyon és un paraís per a les falagueres que viuen a lo llarc de parets de dèu a quinze metros de profunditat.

Fauna

L'ecosistema dels parcs preserva un número d'espècies animals amenaçades entre les que cal citar el pelícano pardo (Pelecanus occidentalis), el pigargo cabeciblanco (Haliaeetus leucocephalus), el salmón real (Oncorhynchus tshawytscha), el muçol motejat norteño (Strix occidentalis caurina) i el lleó marí de Steller (Eumetopias jubatus).

S'han documentat més de 40 espècies de mamífers, inclosos baribal, puma, gat cerval roig, castor, llúdria de riu d'Amèrica del Nort, wapiti i coyot. A lo llarc de les costes, els lleons marins i foques comunes viuen prop de les plages i les costes, formacions rocoses creades per l'erosió que ha transformat trossos de costa en chicotetes illes. Ocasionalment es poden vore delfins o ballenes grises en alta mar. Els cérvols són els mamífers més numerosos del parc. En el parc viuen diferents espècies de rat penat, per eixemple, rat penat mmorenos i atres menuts mamífers com fardes de Douglas i fardes voladoras passen gran part de les seues vides per damunt del sol.

Clima

Els parcs nacionals i estatals de Redwood tenen un clima oceànic templat propi de boscs plujosos, en característiques del clima mediterràneu oceànic, d'estius frescs. Està fortament influenciat pel Oceà Pacífic i la humitat que aporta. Les temperatures en la costa generalment fluctuen entre 4 i 15 graus centígrats durant l'any, mentres que els estius són més càlits i secs en l'interior, i els hiverns més frets. Les secuoyas creixen a lo manco a 2-3 quilómetros de la costa, pero no més de 80 quilómetros. En esta àrea hi ha una gran humitat per les fortes pluges d'hivern i la boira en estiu. Durant l'hivern cauen més de 2200 mm de pluja, mentres que la neu és casi inexistent a altituts inferiors a 450 metros sobre el nivell de l'mar. La humitat i la boira són necessàries per a la supervivència dels boscs.

Rodage

El parc ha servit com a lloc de rodage de numeroses películes. Escenes establits en la lluna boscosa de Endor en Star Wars: La Tornada del Jedi varen ser filmades en els arbres alts de Redwood Grove en la partix nort del comtat de Humboldt, encara que la major part de la filmació va ser en els boscs privats i públics prop de la ciutat de Smith River, Califòrnia.

Algunes escenes de The Lost World: Jurassic Park i unes atres de Esclat varen ser filmades en el propenc Parc Estatal Prairie Creek.

També va servir d'escenari per a representar Ciutat Arbre, en la série animada de Nick Breadwinners.

Vore també

• Parcs nacionals d'Estats Units

Bibliografia

• Retrieved in 2006.
• Retrieved in 2006.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional Redwood.
• Pàgina web oficial (anglés)
• UNESCO (anglés)