Taliesin West
Taliesin West va ser la casa d'hivern i l'escola de l'arquitecte Frank Lloyd Wright en el desert des de 1937 fins a la seua mort en 1959 a l'edat de 91 anys. Hui és la sèu de la Fundació Frank Lloyd Wright.
Obert al públic per a recorreguts, Taliesin West està ubicat en Frank Lloyd Wright Boulevard en Scottsdale, en l'estat d'Arizona (Estats Units). El complex va prendre el seu nom de la casa de Wright, Taliesin, en Spring Green, en l'estat de Wisconsin.
Història
Wright i la Taliesin Fellowship varen començar a "migrar" a Arizona cada hivern en 1935 per a escapar dels durs hiverns de Wisconsin per la salut de Wright per consell del seu mege. En 1937, Wright va comprar la parcela de terra desértica que pronte es convertiria en Taliesin West. Va pagar 3,50 dólars per acre en una ala sur de McDowell Range en vista a Paradise Valley en les afores de Scottsdale".[1]
Wright creïa que este era el lloc perfecte per a un edifici d'este tipo: un lloc de residència, un lloc de treball i un lloc per a deprendre. Wright ho va descriure aixina: "Finalment em vaig enterar d'un lloc a vintissís milles de Phoenix, a través del desert del vast Paradise Valley. Pugem a un gran replanell en les montanyes. En el replanell just baix de McDowell Peak nos vàrem detindre, girem, i va mirar al seu entorn. El cim del món".[2]
Es va necessitar una inversió de més de 10 000 dólars per a cavar un pou lo suficientment profunt com per a proporcionar suficient aigua per al campus.[3] En els hiverns inicials, Wright i els seus estudiants vivien en tendes de campanya mentres construïen les primeres estructures, principalment a mà utilisant tant material local com fora possible (roques, pedra i arena). El disseny dels edificis va complementar el paisage natural del desert de Sonora del lloc.
Quan Wright i la seua família varen aplegar, varen trobar petroglifos de natius americans entre les roques.
Disseny
Respecte al desert, Wright va dir:
Les parets de l'estructura estan fetes de roques locals del desert, apilades dins de formes de fusta, reblixes de formigó, conegut coloquialmente com "mamposteria del desert".[5] Wright sempre va favorir l'us de materials fàcilment disponibles en lloc d'aquells que deuen transportar-se al lloc. En les pròpies paraules de Wright: "Hi havia siluetes característiques simples per a passar, enormes derives i montons de roques del desert cremades pel sol estaven prop per a ser utilisades. Ho juntem tot en el paisage... " [6] Les superfícies planes de les roques es varen colocar cap a fòra i grans roques varen omplir l'espai interior per a que es poguera conservar el concret.
La llum natural també va jugar un paper important en el disseny. En la sala de dibuix, Wright va usar un llenç translúcido per a actuar com a sostre (després reemplaçat per plàstic per l'intens desgast del sol d'Arizona). En el menjador orientat al sur, Wright no va prendre les parets de mampostería del pis al sostre, i va dissenyar el sostre per a penjar més allà de les parets evitant que els rajos solars no desijats penetren pero permetent que la llum horisontal passe a través de l'habitació. Wright creïa que la llum natural ajudava a l'entorn de treball en el que tenien als seus aprenents, mantenint l'interior del seu edifici en contacte en l'entorn natural.
Cada part de Taliesin West du el toc personal de Frank Lloyd Wright. A cada tornada, despuix d'un estiu en Wisconsin, Wright agarrava un martell i immediatament travessava el complex. Caminava per cada habitació fent canvis o cridant órdens als aprenents que ho seguien de prop en carretillas i ferramentes. Va canviar i va millorar constantment el seu disseny, solucionant els problemes que sorgien i abordant noves situacions. A lo llarc dels anys, va ampliar el menjador, ademés d'agregar el teatre cabaret, el pabelló de música i moltes atres sales. Tots els mobles i decoració varen ser dissenyats per Wright i la majoria construïts per aprenentes. Un aspecte lluent del disseny de Wright és el teatre de cabaret. Construït en sis costats, de la mescla estàndar de roca i formigó, en una forma irregularment hexagonal, el teatre proporciona als seus ocupants lo que algú ha cridat "95% de perfecció acústica". Algú assentat en l'última fila pot escoltar el murmuri més lleu d'un altaveu en l'escenari.
Controvèrsia sobre les llínees elèctriques
La vista en Taliesin West va ser fonamental per al seu èxit. En la década de 1940, Wright va lliurar una batalla contra les llínees elèctriques aérees per motius estètics. A fins de la década de 1940, quan varen aparéixer llínees elèctriques a la vista de Taliesin West, Wright li va escriure al president Harry S. Truman, exigint que anaren enterrats; era una batalla perduda. Llavors, despuix de considerar breument la reconstrucció en Tucson, "li va donar l'esquena a la vall", movent l'entrada a la part atrassera de l'edifici principal.[7]
Tomba de Wright
Despuix de la seua mort en Phoenix el 9 d'abril de 1959, Wright va ser enterrat, d'acort en els seus desijos, junt a la Capella de l'Unitat en el cementeri de Lloyd-Jones, prop de Taliesin en Wisconsin. L'últim desig de la seua tercera esposa, Olgivanna, era que Wright, ella i la seua filla del seu primer matrimoni anaren incinerats i enterrats junts en un jardí commemoratiu que s'estava construint en Taliesin West. Encara que Olgivanna no havia pres mides llegals per a moure els restants de Wright i en contra dels desijos d'atres membres de la família, aixina com de la llegislatura de Wisconsin, en 1985, els restants de Wright varen ser retirats de la seua tomba per membres de Taliesin Fellowship, incinerats i enviats a Scottsdale, a on més vesprada varen ser enterrats en el jardí commemoratiu. La tomba original en Wisconsin, ara buida, encara està marcada en el nom de Wright.[8]
Llegat
Durant la seua vida, Wright va alterar i va ampliar contínuament el complex d'edificis, tots els quals varen ser construïts per estudiants.
Molts dels edificis més famosos de Wright varen ser dissenyats en la sala de dibuix en Taliesin West, inclós el Museu Guggenheim en la ciutat de Nova York i l'Auditori Grady Gammage en l'Universitat Estatal d'Arizona en Tempe.
Taliesin West seguix sent la sèu de la Fundació Frank Lloyd Wright i la casa d'hivern de l'Escola d'Arquitectura de Taliesin. Com en l'época de Wright, els estudiants i professors passen els estius en Spring Green, Wisconsin. L'Escola d'Arquitectura de Taliesin oferix un títul acreditat de Mestrage en Arquitectura (M.Arch) centrat en els principis de Wright.
L'estructura va ser agregada al Registre Nacional de Llocs Històrics el 12 de febrer de 1974,[9] i va ser designada com Monument Històric Nacional el 20 de maig de 1982.[10]
En 2008, el Servici de Parcs Nacionals de EE. UU. Va presentar a Taliesin West, junt en atres nou propietats de Frank Lloyd Wright, a una llistatentativa de Patrimoni Mundial. Els 10 llocs s'han presentat com un sol lloc. El comunicat de prensa del 22 de giner de 2008 del sitie web del Servici de Parcs Nacionals que anuncia les nominacions establix que "La preparació d'una Llista Indicativa és un primer pas necessari en el procés de nominació d'un lloc per a la Llista del Patrimoni Mundial".[11] Despuix de les propostes revisades,[12] Taliesin West i atres sèt propietats es varen inscriure en la Llistadel Patrimoni Mundial baix el títul " L'arquitectura del sigle XX de Frank Lloyd Wright " en juliol de 2019.[13]
Vore també
Referències
- ↑ Secrest, 1998, p. 451.
- ↑ Wright, 2005, p. 452.
- ↑ «Taliesin West by Frank Lloyd Wright (659AR) — Atles of Plaus». www.atlasofplaces.com. Consultat el 2021-04-05.
- ↑ O. Wright, 1966, p. 103.
- ↑ «[1]». Consultat el 2018-07-28 (en en-US).
- ↑ Wright, 2005, p. 453.
- ↑ Gretchen McKay, Taliesin West shows how architect, Frank Lloyd Wright, built in harmony with nature, Pittsburgh Post-Gazette, March 27, 2010.
- ↑ Secrest, p. 213
- ↑ Plantilla:NRISref
- ↑ «NHLs Associated with Frank Lloyd Wright». National Park Service. Consultat el 2018-09-13.
- ↑ «Interior Secretary Kempthorne Selects World Heritage Site Nominees».
- ↑ «Eight Buildings Designed by Frank Lloyd Wright Nominated to the UNESCO World Heritage List». Frank Lloyd Wright Foundation.
- ↑ «The 20th-Century Architecture of Frank Lloyd Wright». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2019-07-07.
Bibliografia
- Secrest, Meryle (1998). Frank Lloyd Wright: A Biography, Chicago: University of Chicago Press, pp. 643. ISBN 978-0-226-74414-8.
- Wright, Frank Lloyd (2005). An Autobiography, New York: Horizon Press, pp. 561. ISBN 978-0-764-93243-4.
- Wright, Olgivanna Lloyd (1966). Frank Lloyd Wright: His Life, His Work, His Words, New York: Horizon Press, pp. 224. ISBN 978-0-273-31469-1.
Enllaços externs
- Taliesin West en la Fundació Frank Lloyd Wright
- SOAT [2] archivat en Wayback Machine. - Escola d'Arquitectura de Taliesin
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taliesin West» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Escoles d'Arizona
- Obres de Frank Lloyd Wright
- Edificis i estructures terminades en 1937
- Cases històriques d'Estats Units
- Registre Nacional de Llocs Històrics d'Arizona
- Arquitectura d'Estats Units de 1937
- Proyecte:Artículs en coordenades en Wikidata
- Proyecte:Pàgines en traduccions sense revisar
- Arquitectura moderna en Arizona
- Patrimoni de l'Humanitat