Parc nacional del Canó Bryce
El Parc Nacional del Canó Bryce[1] (en anglés Bryce Canyon National Park) és un parc nacional dels Estats Units localisat en el suroest de l'estat d'Utah. A pesar del seu nom, el canó Bryce no és pròpiament un canó sino una gran amfiteatre natural format per l'erosió. Bryce destaca per les seues estructures geològiques úniques, cridades fumeral de fades, que es varen formar per l'erosió causada pel vent, aigua i gèl. El joc de colors de les roques, roig, taronja i blanc recreen vistes espectaculars.
Bryce es troba a major altura que el veí parc nacional Zion i que el Gran Canó. La cota mija d'altitut es troba entre els 2400 i 2700 m s. n. m. No obstant, la part meridional es troba a 2100 m s. n. m. Per esta varietat de cotes, l'ecologia i el clima varien molt d'una zona a una atra, oferint un espectacular contrast.
Els mormones varen ser els primers blancs en assentar-se en la zona al voltant de 1850, donant-li el nom en honor a Ebenezer Bryce, primer habitant de la zona. L'àrea es va convertir en un monument nacional en 1924, convertint-se en parc nacional quatre anys més vesprada. Ocupa un àrea de 145 km². La ciutat de Kanab es troba en un punt intermig entre tres parcs: el Bryce Canyon, el parc nacional Zion i el parc nacional del Gran Canó. El nom del parc també es va usar per a denominar a un programa informàtic encarregat de simular en tres dimensions els paisages geogràfics.
Geografia
[editar | editar còdic]
El parc nacional Bryce Canyon es troba al sur de l'estat d'Utah a uns 80 km al noreste del parc nacional Zion. El clima és més fret i humit que en Zion.
El parc nacional es troba sobre la placa del Colorat, dins de la província geogràfica de Norteamérica i s'estén a abdós costats de vora meridional del replanell Paunsagunt. Els visitants accedixen al parc des de la replanell, acostant-se a la vora i contemplant la vall que forma el riu Paria. A l'atre costat de la vall es pot observar la vora del replanell Kaiparowitz.
El canó Bryce no es va formar per l'erosió d'una corrent d'aigua central, per lo que tècnicament no es pot denominar canó. El gran amfiteatre i demés figures de roques de l'era cenozoica varen ser creats per erosió de capçalera. D'este tipo d'erosió provenen els pináculos de colors coneguts com a fumerals de Fades, que apleguen a alcançar els 60 m d'altura. En un àrea de 30 km es troben varis amfiteatres, sent el més gran l'Amfiteatre Bryce, que medix 19 km de llarc per 5 d'ample i en una profunditat de 240 m.
La major elevació del parc és el Rainbow Point, en una altura de 2775 m s. n. m. Des del seu cim es pot observar la Replanell Aquarius, l'Amfiteatre Bryce, les Henry Mountains, els Penya-segats Vermilion i els Penya-segats Blancs. El punt més baix del parc és el canó Cope, que es troba a 2011 m s. n. m.
Història humana
[editar | editar còdic]Poblacions natives americanes
[editar | editar còdic]
Es coneix poc sobre els primers habitants de la zona del Canó Bryce. Els estudis arqueològics en el propi canó i en el replanell Paunsaugunt demostren que hi ha hagut assentaments humans en la zona des de fa 10 mil anys. Al sur del parc s'han trobat objectes anasazi de l'época dels cesteros. També s'han trobat objectes anasazi de l'época dels Indis Poble i de la cultura Fremont.
Els indis Paiute varen colonisar l'àrea de les valls i replanells en la mateixa época que els anteriors habitants els varen abandonar. Estos indis eren predominantment caçadores / recolectorés encara que també completaven la seua dieta en algunes verdures que cultivaven. Els Paiute varen ser els que varen crear la mitologia sobre les fumerals de fades de la zona. Pensaven que els pináculos eren gent llegendària als que el coyot els havia convertit en roques. De fet, en llengua Paiute es denomina als Anka-ku-wass-a-wits, que significa “cares roges”.
Exploració i assentaments blancs
[editar | editar còdic]Els primers blancs varen aplegar a la zona a finals de el XVIII i principis de el XIX. Els mormones varen aplegar a la zona en 1850, en busca de zones per a cultivar i criar ganado.
La primera gran expedició científica la va realisar l'oficial de l'eixèrcit John Wesley Powell en 1872. Powell, junt en un grup de cartógrafos, geólogos i geógrafos, va explorar els caixers dels rius Sevier i Verge. Els seus cartógrafos varen mantindre molts dels noms Paiute tradicionals.
Menuts grups de mormones varen ser assentant-se en l'àrea del canó Bryce en les riberes del riu Paria. En 1873, l'empresa ganadera Kanarra es va assentar en l'àrea per a criar ganado.
Els mormones varen enviar a l'immigrant escocés Ebenezer Bryce i a la seua dòna Mary, a colonisar l'àrea puix pensaven que els seus coneiximents de fusteria serien beneficiosos per a la zona. La Família Bryce va elegir el marge dret de l'amfiteatre per a establir la seua morada. Bryce va colocar al seu ganado en lo que ara és una de les fronteres del parc i va dir que els amfiteatres eren el lloc perfecte per a perdre una vaca. També va construir una carretera per a dur llenya i fusta. També va crear un canal per a regar els seus cultius i donar de beure als seus animals. Atres colon, al vore la situació varen escomençar a cridar el canó “canó de Bryce” i aixina va passar a convertir-se en el nom oficial del parc.
Una combinació de sequia, riuades i inundacions va provocar la fugida dels pocs Paiute que quedaven en la zona i va obligar als colon a crear una canal des del riu Sevier para drenar els terrenys. L'intent va ser fallanc i els colon, inclosa la família Bryce, varen fugir de la zona. Bryce es va traslladar a Arizona en 1880. Els colon que es varen quedar varen intentar crear una séquia de 16 km de llarc des del forcall este del riu Sevier fins a Tropic Valley.
Creació del parc
[editar | editar còdic]
Els visitants i especialment el guarda forestal J.W. Humphrey varen començar a expandir els seus recorts sobre la bellea del lloc per tot l'Estat. En 1918 es varen publicar diversos artículs que varen ampliar l'interés per la zona. No obstant, els pobres accessos a l'àrea i la falta de llocs per a pernoctar varen mantindre les visites en un número mínim.
Ruby Syrett, Harold Bowman, i els germans Perry varen construir més vesprada un chicotet alberc i varen crear una série de servicis per als turistes. Syrett va ser el primer cap de l'oficina de correus de Bryce Canyon. Les visites varen aumentar exponencialment i entorn a 1920, es varen ampliar les llínees de ferrocarril fins al sur d'Utah per a facilitar l'accés dels turistes.
Per eixes mateixes dates, els conservacionista varen començar a alarmar-se per la deterioració al que s'estava sometent a la zona. Es va crear un moviment per a conseguir la protecció de la zona i el director del Servici Nacional de Parcs, Stephen Mather va propondre convertir Bryce Canyon en un parc estatal. El governador d'Utah i el Congrés de l'Estat recolzaven l'idea de convertir-ho en parc nacional. Varen conseguir canviar l'opinió de Mather, que va propondre al president Warren G. Harding la seua designació com a monument nacional, una proclamació que va realisar el 8 de juny de 1923 en virtut de l'autoritat que li va conferir la llei d'Antiguetats de 1906.
En eixe mateix any es va construir una carretera sobre el replanell per a permetre un millor accés a la zona alta de l'amfiteatre. Entre 1924 i 1925 es va construir el refugi de Bryce Canyon en fustes i roques de la zona.
El 7 de juny de 1924 el Congrés d'Estats Units va decidir aumentar el grau de protecció de la zona per mig de llei per a convertir-ho en parc nacional (Utah National Park), pero en la llei es va introduir un requisit que va requerir un procés d'adquisició de totes les propietats privades en la zona («land within the exterior boundaries of the aforesaid tract shall first become the property of the United States») que va culminar el 25 de febrer de 1928 quan una nova llei del Congrés va designar finalment el parc nacional Bryce Canyon.
En 1931, el president Herbert Hoover va ampliar el parc en terrenys al sur del mateix. En 1942 es va produir una atra ampliació de 2.57 km². En esta última ampliació, el parc va quedar en un àrea total 145,02 km². La Rim Road, la carretera que encara seguix en us, es va construir en 1934. Fins a 1956, l'administració del parc es portava a terme des del propenc parc nacional Zion.
Història recent
[editar | editar còdic]El USS Bryce Canyon va ser batejat en honor al parc. Va ser un barco d'abastiment i de reparacions al servici de la Flota del Pacífic de l'Armada dels Estats Units des del 7 de març de 1947 fins al 30 de juny de 1981. Va ser l'únic barco de la marina nortamericana en ser guardonat en l'I d'or, per haver guanyat cinc premis consecutius a l'eficiència.
En juny de 2000 en resposta a l'aument del número de visitants i les congestió de tràfic, el Servici de Parcs Nacionals va establir un servici d'autobusos voluntaris que funcionen estiu. En 2004 es va començar la reconstrucció de la carretera per trobar-se molt deteriorada.
Geologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geologia de la zona de Bryce Canyon.
L'àrea de Canó Bryce mostra una àmplia gama de deposiciones des de l'última part del Cretácico fins a la primera mitat de l'Era Mesozoica. Les diferents capes provenen de distintes époques i ambients:
- l'arenisca Dakota i la pissarra tropical varen ser depositats en les càlides aigües pantanosas del Cretácico.
- Les colorides formacions Claron, de les que varen ser modelats els hoodoos, procedixen d'un sistema de deposiciones sedimentarias pròpies de corrents fredes i llac que varen existir fa entre 63 i 40 millons d'anys (époques del Paleoceno i Eoceno). Els diferents tipos de sediment varen ser depositats quan els llac varen ser perdent profunditat i es varen convertir en pantans i en la variació de la delta del riu.
Atres formacions es varen crear per erosió durant els periodos en els que es va produir l'alçament del sol.
- L'orogènia Laramida va afectar a la zona occidental de lo que es convertiria en Norteamérica fa aproximadament 70 millons d'anys. Açò va ajudar en la creació de les Montanyes Rocoses. Els penya-segats Straight i les formacions Kaiparowits varen ser víctimes d'este alçament.
- La replanell del Colorat va ser empinada fa uns 10 o 15 millons d'anys, segmentant-se en diferents replanells, separant-se cada una per falles i tenint una taxa d'elevació distinta.
L'erosió ha provocat la creació d'estos monuments geològics. Els penya-segats rosats, més fàcilment erosionables varen formar els hoodoos, mentres que les roques més dures varen formar els monolits. El color rosat ve de l'òxit de ferro i manganeso. També es varen crear arcs naturals, parets i finestres. Els Hoodoos es componen de dèbils roques sedimentarias, el cim de les quals està composta per roques més dures que protegixen a la columna dels elements. El canó Bryce té una de les majors concentracions de fumeral de fades de la Terra.
Les roques de la zona formen part de la Gran Staircase un conjunt de capes de roques sedimentarias que comprenen les zones del canó Bryce, parc nacional Zion i Gran Canó. Les capes més antigues es poden vore en el Gran Canó, les miges en el parc nacional Zion i les més jóvens en el Canó Bryce.
Biologia
[editar | editar còdic]
Els boscs i prats de Bryce Canyon són l'hàbitat de numeroses espècies d'animals, d'entre els que destaquen les aus, rabosots, pumas orsos negres i cérvols, que són els mamífers més comuns del parc. Tots els anys visiten el parc més de 160 espècies d'aus. La majoria de les espècies d'aus emigren a regions més càlides durant els mesos d'hivern, llevat àguilas, cuervos i muçols que permaneixen en el canó Bryce. Els mamífers descendixen a cotes més baixes per a evitar l'intensa fredor de les altures. Les marmotas i les fardas hibernan.
Hi ha tres ecosistemes en el parc basats en la cota d'elevació:
- Les zones més baixes del parc estan compostes per boscs de pins piñoneros, coníferes, i atres tipos de arbustos i arbres.
- Els boscs de pi ponderosa, cobrixen les cotes miges junt en atres espècies de coníferas i avets. També hi ha moltes espècies de arbustos.
- Les zones de major altitut del parc estan cobertes de coníferes i de secuoyas
En el parc també hi ha importants colónies de líquenes i fongos. Estos organismes reduïxen l'erosió i fixen el nitrogen en el sol, lo que ajuda a retindre nutrients.
Mentres que els humans han reduït la majoria dels hàbitats en els Estats Units, la relativa escassea d'aigua en el sur d'Utah ha evitat els assentaments humans i per lo tant ha permés la conservació de tots els ecosistemes de la zona.
Activitats
[editar | editar còdic]
La majoria dels visitants s'acosten al parc a través d'una carretera de 29 quilómetros que travessa els 13 miradors sobre els amfiteatres.
El Canó Bryce té 8 senderes delimitades i mantinguts que poden recórrer-se en menys d'un dia anada i regrés.
- Cova Mossy (una hora a través de l'Utah State Route 12 al noroest de Tropic), Rim Trail (5–6 hores), Bristlecone Loop (una hora fins a Rainbow Point), i Queens Garden (1–2 hores fins a Sunrise Point) són senderes de fàcil a moderat.
- Navajo Loop (1–2 h) i Tower Bridge (2–3 hores) són senderes moderades. * Fairyland Loop (4–5 hores) i Peekaboo Loop (3–4 h) són senderes per a experts.
Algunes senderes s'entrecreuen permetent als usuaris canviar de ruta sobre la marcha. El parc també té dos senderes llargues en zones per a passar la nit. El Long Riggs Loop Trail de 14 quilómetros i un atre de 37 km. Per a abdós fa falta un permís d'acampament. En conjunt hi ha més de 50 km de senderes en el parc.
Hi ha més de 16 km de pistes d'esquí en el parc. L'aire de la zona és tan pur, que en els dies clars es pot vore fins a 140 quilómetros en l'interior d'Arizona des de Yovimpa i Rainbow points. En atres ocasions es poden aplegar a vore les Black Taules d'Arizona i l'oest de Nou Mèxic a 320 quilómetros de distància. L'obscuritat del cel convertix al parc en un dels millors llocs per a observar les estrelas. Es poden observar més de 7500 estreles a simple vista mentres que en atres zones del món solament es poden vore unes 2000 per la contaminació lluminosa. En algunes ciutats grans solament es pot vore una dotzena.
Hi ha dos campaments en el parc, el Campament Nort i el Campament Subset. La zona A de el campament nort està oberta durant tot l'any. Les demés zones i l'atre campament òbrin des de mediats de primavera fins a autumne. Una atra forma de passar la nit en el parc és usar el alberque, que dispon de 114 habitacions.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Geology of National Parks: Fifth Edition, Ann G. Harris, Esther Tuttle, Sherwood D., Tuttle (Iowa, Kendall/Hunt Publishing; 1997) ISBN 0-7872-5353-7
- Secrets in The Grand Canyon, Zion and Bryce Canyon National Parks: Third Edition, Lorraine Salem Tufts (North Palm Beach, Florida; National Photographic Collections; 1998) ISBN 0-9620255-3-4
- The Hoodoo, National Park Service, Fall, Winter, Spring 2003–2004 edition
- Bryce Canyon visitors guide, National Park Service
- DeCourten, Frank. 1994. Shadows of Clave, the Geology of Bryce Canyon National Park. Bryce Canyon Natural History Association.
- Kiver, Eugene P., Harris, David V. 1999. Geology of U.S. Parklands 5th ed. John Wiley & Sons, Inc.
- Sprinkel, Douglas A., Chidsey, Thomas C. Jr., Anderson, Paul B. 2000. Geology of Utah's Parks and Monuments. Publishers Press.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional del Canó Bryce.
- Pàgina web oficial (en anglés) i (en castellà)
- Informació sobre el parc en castellà [1] archivat en Wayback Machine.
- Rutes pel Canó Bryce i fotografies [2] archivat en Wayback Machine.
- Apunts sobre el Bryce Canyon [3] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- Bryce Canyon [4] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- Panorames esfèriques del Canó Bryce [5] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
Mapes
[editar | editar còdic]Tours
[editar | editar còdic]- Bryce Canyon Travel Guide (en anglés)
- Galeria fotogràfica (italià)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional del Cañón Bryce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.