Parc nacional dels Everglades

Archiu:Sunset over the River of Grass, NPSphoto, G.Gardner (9255157507).jpg

Parc nacional dels Everglades

El parc nacional dels Everglades (en anglés Everglades National Park), anteriorment Manglars en espanyol, es troba en l'extrem surest dels Estats Units en l'estat de Florida. Protegix la part meridional dels Everglades, al sur de la carretera federal 41, que en el seu recorregut per la vora del parc nacional rep el nom de Tamiami Trail. El parc actualment posseïx una extensió de 6104 quilómetros quadrats i només representa el 20% de l'extensió original del chapull. Acull un ecosistema únic del món.

Everglades, la traducció del qual podria ser "ciènages eternes", va ser conegut pels espanyols com a Canyar de la Florida.

El parc va ser creat el 6 de decembre de 1947, encara que l'autorisació per a la seua creació datava del 30 de maig de 1934. En 1976, va ser declarat reserva de la biosfera per l'Unesco, en 1979, Patrimoni de la Humanitat, i en 1987, chapull d'importància internacional. Entre 1993 i 2007 va estar inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, tornant a incloure's en 2010. En 1978, prop del 86% del parc va ser designat Àrea Natural Selvada en el nom de Marjory Stoneman Douglas Wilderness.

L'únic accés per autopista és la carretera estatal 9336, que unix Florida City en la costa en Flamingo. Les úniques construccions en l'interior del parc són els centres de visitants i uns pocs edificis auxiliars. Hi ha alguns aparcaments i camins en el parc, dels que el més famós és el cridat Anhinga Trail, que permet observar de prop aus com les garzas i l'aninga americana (Anhinga anhinga). Esta última es posa a sovint en les baranes de les passareles de fusta.

Geografia

El parc nacional està rodejat, a l'est, per les zones agrícoles i urbanes de Miami, Homestead i Florida City; al sur es troben l'estret i els cayos de Florida; a l'oest, el golf de Mèxic i al nort, la reserva nacional Big Cypress. En l'extrem suroest del parc es troba el llac Ingraham, el més meridional dels Estats Units.

En la secció sudoriental del parc, a l'oest de Homestead i Florida City, en la carretera 9336, es troba el Centre de Visitants Earnest F. Coe, que alberga les oficines centrals del parc. A uns sis quilómetros a l'oest està el Centre de Visitants Royal Palm, i una miqueta més cap a l'oest es troben els centres Daniel Beard i Hidden Lake. Tots estos centres estan rodejats per un àrea de pinades.

El canal de Taylor (Taylor Slough) corre des de Royal Palm fins a la baïa de Florida. Un slough, en els Everglades, és una zona d'aigües alguna cosa més profundes a on existix una corrent, llenta pero mesurable; els sloughs són els rius dels Everglades.

A uns sis quilómetros a l'oest de Royal Palm per la carretera 9336 està el cayo de Long Pine Key. No és en realitat una illa, sino un àrea d'acampament entre pinades. Sis quilómetros més allà està el mirador de Pahayokee, una plataforma elevada d'observació des d'a on es domina el parc cap al nort.

Seguint cap al sur, la carretera 9336 creua un gran pantà de ciprers. En la vora exterior d'este pantà es troba Mahogany Hammock, un camí que s'interna en el parc. Més al sur s'aplega als manglarés pantanosos de la costa. Amagats entre els mils de mangles hi ha centenars de menuts llac i rius que desemboquen en l'estret de Florida. Els estuaris pantanosos d'esta zona són els únics llocs dels Estats Units a on es poden trobar cocodrils, encara que són molt rars. En estos estuaris també hi ha manatíes, visibles en la superfície en els frets matins de l'autumne. La carretera termina en el Centre de Visitants de Flamingo, el més meridional del parc. Està situat en l'àrida praderia costera, al nort de la baïa de Florida. Hi ha varis camins que conduïxen des de Flamingo a l'oest fins al Veta Sabre, en l'extrem sudoccidental de Florida. També ix de Flamingo la cridada Wilderness Waterway, una ruta en canoa d'uns 150 quilómetros que aplega fins al Centre de Visitants Gulf Coast, en el nort. Este centre acull tant als visitants del noroest del parc nacional com als de la veïna Reserva nacional Big Cypress.

Archiu:Everglades Overlook.jpg

Passarela d'observació.

En la partix nort del parc es troba el Centre de Visitants Shark Valley. Un camí circular d'uns onze quilómetros permet l'accés al canal de Shark River (Shark River Slough), una corrent d'aigua dolça que comunica el llac Okeechobee, al nort del parc, en la costa del suroest. A lo llarc del canal hi ha centenars de montecillos boscosos que alberguen moltes de les espècies de mamífers i rapaces dels Everglades, rodejats d'interminables extensions de praderia (Cladium) a on es poden trobar aus aquàtiques i aligátores. Una torre d'observació permet observar la praderia cap al sur.

Hidrografia

Si be són comunes en la partix nort de Florida, cap manantial subterràneu suministra aigua al sistema dels Everglades. Un depòsit subterràneu cridat aqüífer de Florida es troba a uns 300 m (1000 peus) baix de la superfície del sur de Florida. Els Everglades tenen una immensa capacitat d'almagasenament d'aigua, per la pedra calcàrea permeable baix de la terra exposta. La major part de l'aigua aplega en forma de pluja i una cantitat important s'almagasena en la pedra calcàrea. L'aigua que s'evapora dels Everglades es convertix en pluja sobre les àrees metropolitanes, proporcionant el suministrament d'aigua dolça per a la regió. L'aigua també fluïx cap al parc despuix de caure en forma de pluja cap al nort sobre les conques del riu Kissimmee i atres fonts del llac Okeechobee, per a aparéixer en els Everglades dies despuix. L'aigua desborda el llac Okeechobee cap a un riu de 40 a 70 milles (64 a 113 km) d'ample, que es mou casi imperceptiblement.

Clima

El clima dels Everglades es troba en una zona de transició entre el clima subtropical i el tropical. Com la majoria de les regions en este tipo de clima, hi ha dos estacions bàsiques: una "estació seca" (hivern) que s'estén des de novembre fins a abril, i una "estació humida" (estiu), que s'estén des de maig fins a octubre. Al voltant del 70% de la precipitació anual en el sur de Florida es produïx en la temporada de pluges, a sovint com a breus pero intensos aiguada tropicals. L'estació seca veu poca pluja i la humitat és a sovint molt baixa. L'estació seca pot ser severa, podent-se generar incendis forestals en esta época.

El ranc anual de temperatures en els Everglades és prou menut, que van des d'una temperatura mija mensual d'al voltant de 18 °C en giner a 29 °C en juliol. Les altes temperatures en la temporada calenta i humida (estiu) per lo general superen els 32 °C. Les precipitacions miges anuals són d'aproximadament 1600 mm, constituint la zona més plujosa de la costa este del país.

Flora

El sol, subjecte a freqüents inundacions, és molt fèrtil, pero gradualment s'està desecando. La vegetació és lujuriante; entre les espècies indígenes hi ha roures, podofilas (Podophyllum peltatum), pepinos, asiminas, anonas colorades (Annona reticulata), el Pi ellioti (Pinus elliottii), el metopium toxiferum i Margallonera salvage (Serenoa repens), aixina com els famosos manglars en la llínea de costa del parc; ademés hi ha moltes varietats de flors selvades, entre les que destaquen les orquídees.

Fauna

Archiu:Everglades Natl Park Alligator.jpg

l'aligátor americà és l'espècie més emblemàtica del parc.

Entre les aus característiques del parc destaquen el busardo colicorto (Buteo brachyurus), el garrapatero aní (Crotophaga ani) i el flamenc americà (Phoenicopterus ruber). Abunden les aus aquàtiques, com les garzas, els ibis, el tàntal americà (Mycteria americana) i la espátula rosada (Ajaia ajaja). També està present el carrao (Aramus guarauna). Entre les rapaces abunden el busardo de muscles rojos (Buteo lineatus) i l'àguila peixcadora (Pandion haliaetus); més rar és el caracolero (Rostrhamus sociabilis). En la baïa de Florida abunden els pelícanos, limícolas, charranes i rayadores.

En els cursos d'aigua hi ha llúdries (Lontra canadensis), manatíes del Carib (Trichechus manatus), aligátores (Alligator mississippiensis) i cocodrils (Crocodylus acutus). El parc és l'únic lloc del món en el que aligátores i cocodrils coexistixen naturalment. Ací també es troben numeroses espècies de tortugues, entre elles la típica tortuga de pancha taronja. També es troben en el parc cérvols i els últims pumes de Florida aixina com també una gran cantitat de serps.

Consells pràctics

Circulació

Archiu:Everglades Florida 11.jpg

Típica embarcació dels Everglades.

• En automòvil: només hi ha 2 "carreteres" que ho creuen: la Tamiami trail (que conecta Tampa a Miami) i l'Alligator Alley.

Solament hi ha una única estació de servici per a estes carreteres. Existix també atres vies secundàries: Flamingo trail (Pista Flamenc), Anhinga trail (Pista Anjinga), etc.

• El hidrodeslizador, representa el mig de transport ideal per a navegar sobre els pantans i recórrer el manglar, millor és prendre un d'estos cridats «airboat».

El parc nacional del Everglades està prohibit a tota embarcació motorisada, pero en les seues afores s'oferixen recorreguts més o menys llargues sobre terrenys privats. La màquina, el «drôle d'engin» com diuen els cajún són més be rústics. En realitat, és una gabarra àmplia, de 5 a 8 metros de llongitut en fondo pla, en fusta, plàstic o d'alumini a on les mercaderies i els passagers es coloquen davant (lo que conseguix la vista) mentres que en la part d'arrere es troba una espècie de "promontori" sobre la qual es coloca el pilot i un motor petardeante que muevea una enorme hèliç.

L'aparat escomença a moure's en suavitat des del embarcadero; el petardeo ya molt pronunciat per l'escape lliure. En les grans herbes, es descobrixen ràpidament els primers "gators" indolentemente dissimulats. Aixina l'embarcació alcança les 55 milles (70 km/h) en llínea recta, és molt més incómodo en els girs que és necessari prevore be de bestreta. En tot, res (en tot case els arbres) impedix l'alvanç d'esta embarcació, ni les aigües, ni el fanc, ni les herbes.

Estància

• Hotels: es troben en Miami, Tampa i Flamingo City.

Bear Lake, el Flamingo Visitor Center aixina com el Micosukee Indian village són els atres llocs d'interés per a visitar. Ací es poden trobar autèntics recorts de la cultura índia: pintures, llances, tomahawks, etc.

Història humana

Pobles natius

Els humans provablement varen habitar per primera volta la regió del sur de Florida fa entre 10.000 i 20.000 anys. Dos tribus de natius americans es varen desenrollar en l'extrem sur de la península: els tequesta vivien en el costat oriental i els calusa, més numerosos, en el costat occidental. Els Everglades varen servir com a llímit natural entre ells. Els Tequesta vivien en una sola gran comunitat prop de la desembocadura del riu Miami, mentres que els Calusa vivien en 30 llogarets. Abdós grups varen viajar a través dels Everglades pero rara volta varen viure dins d'ells, permaneixent principalment a lo llarc de la costa.

Les dietes d'abdós grups consistien principalment en mariscs i peixos, menuts mamífers, caça i plantes selvades. En tindre accés únicament a pedra calcàrea blana, la majoria de les ferramentes fabricades pels natius americans de la regió estaven fetes de closques, ossos, fusta i dents d'animals; les dents de taburó s'utilisaven com a fulls tallants i les canyes esmolades es convertien en fleches i llances.. Encara existixen montículs de closques dins del parc, lo que brinda als arqueòlecs i antropòlecs evidencia de les matèries primeres disponibles per als pobles indígenes per a la construcció de ferramentes. Els exploradors espanyols varen estimar que el número de Tequesta en el primer contacte era al voltant de 800 i Calusa en 2000; El Servici de Parcs Nacionals informa que provablement hi havia uns 20.000 natius vivint en els Everglades o prop d'ells quan els espanyols varen establir contacte a finals de el XVI. Els Calusa vivien en estrats socials i varen poder crear canals, moviments de terra i closques. Els Calusa també varen poder resistir els intents de conquista espanyols.

Els espanyols varen tindre contacte en estes societats i varen establir missions més al nort, prop del llac Okeechobee. En el XVIII, els invasores creek varen incorporar el número cada volta menor de tequesta al seu propi territori. En 1800 ni la tribu Tequesta ni la Calusa existien. Les malalties, la guerra i la captura per a l'esclavitut varen ser les raons de l'erradicació d'abdós grups. L'única evidència de la seua existència dins dels llímits del parc és una série de montículs de closques que varen ser construïts pels Calusa.

A principis de el XIX, els creeks, els esclaus africans fugitius i atres indis del nort de Florida desplaçats per la Guerra Creek varen formar la nació Seminola de la zona. Despuix del final de les Guerres Seminolas en 1842, els Seminolas es varen enfrontar a la reubicación en territori indi prop d'Oklahoma. Uns centenars de caçadors i exploradors Seminole es varen establir dins de lo que hui és la Reserva Nacional Big Cypress, per a escapar de l'emigració forçada cap a l'oest. Des de 1859 fins a aproximadament 1930, els Seminoles i Miccosukee, una tribu similar pero llingüísticament única, varen viure en relatiu aïllament i es guanyaven la vida en el comerç. En 1928, es va iniciar la topografia i la construcció del Tamiami Trail, a lo llarc del llímit nort del Parc Nacional Everglades. La carretera va dividir en dos els Everglades, introduint un tràfic constant, encara que menut, de colon blancs cap als Everglades.

Alguns membres de les tribus Miccosukee i Seminole continuen vivint dins dels llímits del parc. La gestió del parc inclou l'aprovació de noves polítiques i procediments per part dels representants tribals "de tal manera que no entren en conflicte en el propòsit del parc".

Història

De Florida en l'esperança de conservar a lo manco partix dels Everglades, va propondre per primera volta que l'àrea de convertir-se en un parc nacional en 1923. Cinc anys més vesprada, la llegislatura de l'estat de Florida va crear el parc nacional dels Everglades tropicals de la Comissió per a estudiar la formació d'un àrea protegida. La comissió estava encapçalada per un desenrollador de la terra es va tornar conservacionista cridat Ernest F. Coe, qui va ser malnomenat el pare de parc nacional Everglades. El pla original de Coe per al parc inclou més de 2 000 000 d'hectàrees (8100 km²) incloent Cayo Llarc i Big Cypress, i la seua negativa a fer concessions, casi impedit la creació del parc. Varis atres interessos, inclosos els desenrolladors de la terra i els caçadors deportius, va exigir part de la terra es retallarà.

La comissió també s'encarrega de propondre un método per a recaptar els diners per a comprar la terra. La busca va coincidir en l'arribada de la Gran Depressió en els Estats Units, i els diners per a la compra de terrenys va ser molt escàs. La Cambra de Representants de EE. UU. va autorisar la creació del nou parc nacional el 30 de maig de 1934, pero va passar només en un pilot que va assegurar no hi ha diners seria assignat al proyecte durant a lo manco cinc anys. Passió de Coe i la politiquería EE. UU. Senador Spessard Holanda, va ajudar a establir plenament, despuix d'Holanda va ser capaç de negociar 1 300 000 hectàrees (5300 km²) del parc, deixant de Big Cypress, Key Llarc, l'àrea de Turner River, i una de 22,000 acres (89 km²) les vies de terra cridat "El forat de la dona", que va anar també de gran valor per a l'agricultura. Editor de The Miami Herald John Pennekamp va ser fonamental en l'impuls de la Llegislatura de la Florida per a recaptar $ 2 millons per a comprar els terrenys privats dins dels llímits del parc. Va ser dedicat pel president Harry Truman el 6 de decembre de 1947, un més despuix del llibre de Douglas va ser posat en llibertat. En el mateix any, vàries tormentes tropicals va assotar el sur de la Florida, lo que va provocar la construcció de 1400 milles (2300 km) de canals, l'enviament d'aigua no desijats pels agricultors i els residents en l'oceà. El parc protegix les grades última de pi Rockland en la Florida

Poc ha canviat en la década de 1960, quan el parc estava en perill per la desviació d'aigua per a les àrees metropolitanes. Encara que el Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels EE. UU. estava dirigida a proporcionar l'aigua suficient per a mantindre el parc, el Cos de no seguir avant. Les batalles polítiques es lliuraven per la cantitat d'aigua del parc estava rebent, mentres que alguns dels seus rius i llac, tolls de fanc es va fer. En 1972 es va introduir un proyecte de llei per a frenar el desenroll en el Sur de la Florida i garantisar el parc nacional rebria la cantitat d'aigua que necessita. Els esforços es va tornar a reparar el dany causat per décades de mala administració: el Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit va canviar el seu enfocament en 1990 en la construcció de dics i canals a la construcció de proyectes purament ambientals ".

Regions originalment delineada per Ernest Coe es va afegint llentament en els últims anys al parc nacional Everglades, o incorporar-se a atres àrees protegides: Parc Nacional Biscayne, Reserva Nacional Big Cypress, John Pennekamp Coral Reef State Park en Key Llarc, Tingues Thousand Islands National Wildlife Refuge, i "El forat de la dona", estaven totes protegides despuix de l'obertura del parc en 1947. Parc Nacional de Everglades va ser declarat Reserva de la Biosfera el 26 d'octubre de 1976. El 10 de novembre de 1978, la major part del parc va ser declarat àrea selvada. Denominacions desert cobert 1 296 505 hectàrees (5246,77 km²) en 2003-prop del 86 per cent del parc. Va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 24 d'octubre de 1979, i com a Chapull d'Importància Internacional el 4 de juny de 1987.

Els esforços de restauració

President George HW Bush va firmar el parc nacional Everglades Llei de Protecció i Expansió el 13 de decembre de 1989, que va afegir 109 506 hectàrees (443,16 km²) a la part oriental del parc, el parc tancat a hidrodeslizadores, va dirigir el Departament de l'Eixèrcit per a restablir l'aigua a millorar els ecosistemes en el parc nacional Everglades, i "directe (ed), el Secretari de l'Interior per a gestionar el parc a fi de mantindre l'abundància natural, la diversitat i l'integritat ecològica de les plantes i animals natius, aixina com el comportament dels animals natius , com a part del seu ecosistema ". Bush va senyalar en la seua declaració en firmar l'acta, "A través d'esta llegislació que el riu d'herba ara es pot restaurar al seu fluix natural de l'aigua". En 1993, no obstant, el parc va ser colocat en la Llista del Patrimoni Mundial en perill.

En 2000, el Congrés va aprovar una iniciativa federal per a restaurar els Everglades, cridat Comprehensive Everglades Restoration Pla (CERP), en els objectius de la "restauració, preservació i protecció de l'ecosistema del sur de Florida, mentres que proporciona l'aigua per a atres necessitats relacionades de la regió" , i que afirma ser la restauració ambiental més gran en l'història. Va ser un controvertit pla, els detractors preocupats de que "es basa en tecnologies de l'incertitut, pansa per alt la calitat de l'aigua, subsidia el creiximent i danyar els retarts dels seus beneficis ambientals". Els partidaris del pla inclouen la National Audubon Society, que va ser acusat pels Amics dels Everglades i la Fundació Llegal de la Biodiversitat de donar prioritat als interessos agrícoles i comercials. Anhinga Trail du el nom de l'au

CERP proyectes estan dissenyats per a capturar 1,7 mil millons de galons (6,4 mil millons litros) d'aigua fresca cada dia, almagasenar-ho en depòsits subterràneus i la lliberació de l'aigua a les zones dins dels 16 comtats en el sur de la Florida. Aproximadament 35.600 hectàrees (144 km²) de chapulls artificials es van a construir per a confinar l'aigua contaminada ans que siga entregat als Everglades, i 240 milles (390 km) de canals que desvien l'aigua llunt dels Everglades van a ser destruïts. Durant els primers cinc anys d'aplicació, CERP era responsable de la compra de 207 000 hectàrees (840 km²) de terra a un cost de $ 1 mil millons. El pla apunta a passar 10,5 mil millons dólars en 30 anys, la combinació de 50 proyectes diferents i donant-los determinis de 5-anys. L'Estat de Florida ha invertit més de $ 2 millons de dólars en la restauració dels Everglades, pero els fondos no han segut equiparats pel govern de EE. UU.. En juny de 2008, el govern de EE. UU. ha gastat només 400 millons de dólars el 7,8 mil millons dólars legislado. A pesar d'açò, el parc nacional Everglades es va retirar en 2007 de la Llista del Patrimoni Mundial en perill. El Consell Nacional d'Investigacions va informar en setembre de 2008 que no hi ha proyectes de CERP s'havia completat, i la falta de progressos en les entregues d'aigua al parc nacional Everglades "és una de les històries més desalentador en restauració dels Everglades".

El parc nacional Everglades està directament afectada pels huracans Katrina, Wilma i Rita en 2005. Tals tormentes són una part natural de l'ecosistema del parc; 1960 l'huracà Donna deixat res en els manglars, pero "de peu inconvenients mort" vàries milles d'ample, pero 30 anys més tarde la zona havia recuperat completament. Com era d'esperar, lo que més va sofrir en el parc dels huracans del 2005 varen ser les estructures fetes per l'home. El centre de visitants i s'estagen en el Flamingo varen ser danyats per 125 mph (201 km / h) i vents de 8 peus (2,4 m), marees de tempestat. L'alberc ha estat funcionant durant 50 anys quan va sofrir un dany irreparable i, finalment derribat en 2009, no hi ha res previst per a reemplaçar-la.

Parc de l'economia

El parc nacional Everglades es va informar en 2005 un presupost de més de $ 28 millons. D'eixa cantitat, 14,8 millons dólars es concedix des del Servici de Parcs Nacionals, i 13,5 millons dólars de vàries fonts, incloent CERP, donacions i atres subvencions. La quota d'inscripció dels vehículs en el 2006 va oscilar entre $ 10 i $ 200 per a viages en autobús. Dels casi un milló de visitants al parc nacional Everglades, en 2006, més de 38.000 acampadors durant la nit varen ser, pagant 16 dólars per nit o $ 10 la nit dels permissos de travessia. Els turistes varen gastar 2,6 millons dólars en el parc i $ 48 millons en les economies locals. Més de 900 llocs de treball es varen mantindre o creats dins o pel parc i el parc de valor afegit de $ 35 millons per a les economies locals.

Vore també

• Parcs nacionals d'Estats Units
• Restauració dels Everglades

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional dels Everglades.
• Pàgina web oficial (anglés)
• UNESCO (anglés)
• Ficha del parc en el UNEP-WCMC (anglés)
• Everglades National Park [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
• The Comprehensive Everglades Restoration Pla (CERP) (anglés)