Alligator mississippiensis

Archiu:American Alligator.jpg

aligátor americà (Alligator mississippiensis)

El aligátor americà (Alligator mississippiensis), cridat també caimà del riu Mississipi, és una espècie de saurópsido (reptil) cocodriliano de la família Alligatoridae. Els mascles pesen entre 400 i 500 kg, les femelles, 170 kg.

Característiques

És la major espècie de aligátor (gènero Alligator), i de fet és un dels cocodrilianos més grans d'Amèrica, alcançant un màxim de 6 metros de llongitut, encara que per la desaparició de grans animals de la zona per causes antrópicas, hui en dia, els mascles oscilen entre 4 i 4,5 m i les femelles alcancen els 3 m. El seu pes oscila entre els 170 kg de les femelles i els més de 450 kg dels machos.

Taxonomia i filogenia

El cocodril americà es va classificar per primera volta pel zoólogo francés François Marie Daudin com Crocodilus mississipiensis en 1801. En 1807 Georges Cuvier va crear el gènero Alligator; que compartix en l'aligátor chinenc (A. sinensis). S'agrupen en la família Alligatoridae en els caimans. La superfamilia Alligatoroidea inclou tots els cocodrils (fòssils i existents) que estan més estretament relacionats en el aligátor americà que ya siga al cocodril de l'Nilo o al gavial.

Els membres d'esta superfamilia varen sorgir en el Cretácico tardà sent Leidyosuchus d'Alberta és el gènero més antic conegut. El aligátor americà modern està representat en el registre fòssil del Pleistoceno.

Distribució

Es distribuïx pels rius, llacs, pantàs i marismas del surest d'Estats Units, des de Carolina del Nort fins al vall del Riu Gran en el sur de Texas. Ocasionalment s'han observat aligátors en la part mexicana de la delta del riu Bravo. La persecució humana de que va ser objecte en un atre temps ho ha fet desaparéixer de moltes zones, i actualment només abunda realment en l'estat de Florida i en menor mida en la desembocadura del riu Mississipí. És una espècie protegida en EE. UU., i molts dels parcs nacionals de Florida es varen crear en el seu moment en la finalitat de preservar les seues zones de caça i anidación.

Biologia i ecologia

Archiu:Alligator mississippiensis 3d scan Natural History Museum University of Chafa B 66.stl

Escanege 3D de l'esquelet

Encara que d'hàbits principalment aquàtics, pot recórrer grans distàncies per terra en busca de nous territoris i inclús galopar a velocitats de fins a 30 km/h durant curts trechos. Els jóvens s'alimenten de cucs i insectes aquàtics, mentres que els adults mengen casi qualsevol cosa que es moga: peixos, aus, tortugas, rosegadorés i inclús animals de la talla d'un cérvol. Els aligátores també maten en freqüència animals domèstics com goss i gats que s'allunten de la casa dels seus amos.

Els atacs al home no són freqüents, pero tampoc excessivament rars. Des de 1948 s'han documentat 275 atacs no provocats en Florida, dels quals, a lo manco 17 varen provocar la mort de la persona. Per tant, quan es produïxen atacs casi mai acaben en la mort de la víctima. Convé recordar que els aligátores americans preferixen evitar a l'home, i que els casos d'atacs són casi sempre conseqüència de persones imprudents que es varen adinsar en les seues zones d'crío. Les femelles són molt protectores en les seues ous i críes en els primers dies de vida, per lo que no dubten en atacar a qualsevol intrús que s'acoste.

Dieta

Són oportunistes i la seua dieta està determinada en gran mida pel tamany i l'edat del cocodril i el tamany i la disponibilitat dels assuts. La majoria dels cocodrils mengen una àmplia varietat d'animals, inclosos invertebrats, peixos, aus, tortugues, serps, amfibis i mamífers. Les críes s'alimenten principalment d'invertebrats tals com a insectes, larves d'insectes, caragols, aranyes i cucs. A mida que creixen, els aligátores s'enfronten a assuts cada volta més grans. Una volta que un cocodril alcança l'edat adulta, qualsevol animal que viu en l'aigua o acodix a l'aigua per a beure és assut potencial, pel seu tamany, potència i rapidea. No obstant, la majoria dels animals capturats pels caimans són considerablement més chicotets a ells. Els continguts estomacales mostren, entre mamífers natius, rates almizcleras i mapaches que són algunes de les espècies més comunament consumides. En Luisiana, a on la llúdria va ser introduïda, són comunes i són tal volta l'assut més regular per als caimans adults.

Atres assuts d'este reptil, són grans cérvols o javalins salvages, pero estos no són normalment partix de la dieta. De tant en tant, els animals domèstics, incloent gossos, gats i vedells, són l'última opció, pero són secundaris front als assuts selvats. Les aus aquàtiques, com garzas i garcetas, cigonyes i aus aquàtiques, només són caçades si estan despistades.

Archiu:Alligator missipinsis.jpg

Eixemplar de aligátor captiu en el Zoològic de Còrdova.

Galeria d'imàgens

• 
  Un aligátor a la carrera.
• Erro al crear miniatura:
  Crío eclosionando de l'ou.
• Erro al crear miniatura:
  Niu de jóvens aligátores en Florida.
• Erro al crear miniatura:
  Crío nadant.
• Erro al crear miniatura:
  Devorant un carranc blau.
• Erro al crear miniatura:
  Posició defensiva del aligátor, en la mandíbula oberta.
• Erro al crear miniatura:
  Aligátor ensenyant les seues dents, Carolina del Sur.
• Erro al crear miniatura:
  Detall de les seues extremitats.
• Erro al crear miniatura:
  Una secció de la coa.
• Fòssil de pell d'un aligátor americà (Pleistoceno, de aprox. 2 millons d'anys).
  Fòssil de pell d'un aligátor americà (Pleistoceno, de aprox. 2 millons d'anys).

Vore també

• Facilitació entre aus i caimans

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alligator mississippiensis.
• Wikispecies té un artícul sobre Alligator mississippiensis.