Missió de Sant Xavier del Bac

La missió de Sant Xavier del Bac és una missió catòlica espanyola localisada aproximadament 16 quilómetros al sur del centre de la ciutat de Tucson, Arizona, en la reserva índia denominada Tohono O'odham. Va ser cridada aixina en honor de Sant Francisco Javier, un misionero catòlic, pioner i cofundador de la Companyia de Jesús. La missió també és coneguda com "el lloc a on l'aigua apareix" en referència al riu Santa Creu que corre de manera subterrànea.

Història

La missió va ser fundada en 1699 per l'misionero jesuïta Eusebio Francisco Kino, qui a sovint visitava i predicava en l'àrea. En 1701 va estar el pare Francisco Gonzalvo.

En 1732 va aplegar el pare alemà Philipp Segesser von Brunegg. L'iglésia de la missió original era vulnerable als atacs dels indis apaches, els quals finalment la varen destruir en l'any 1770. Degut a que Carlos III d'Espanya va expulsar als jesuïtes dels seus dominis, a partir de 1767 la missió va ser administrada pels franciscanos.

L'edifici actual va ser construït en mà d'obra nativa, baix la direcció dels pares franciscanos Juan Bautista Velderrain i Juan Bautista Llorenz en el periodo de 1783-1797, en un préstam de 7,000 pesos. A diferència d'atres missions espanyoles en Arizona, la de Sant Xavier continua activa i és utilisada principalment per la comunitat cristiana del districte de Tohono O'odham, servint aixina mateix a la comunitat nativa per a la qual va ser construïda.

En el seu exterior, la construcció té un disseny d'inspiració morisca, elegant i simple. No existixen molts archius dels arquitectes, constructors, i artesans responsables de la seua creació, mes se sap que va estar encarregat també un arquitecte cridat Ignacio Gaona, en la companyia de les seues uns atres dos germans. L'arquitecte Gaona també dissenye el temple ubicat en Heròica Caborca, Sonora, i se sap que va morir en la torre dreta de l'edificació, d'ahí que esta es trobe inconclusa. Part del treball va ser proporcionada pels indis locals, ells també varen proveir una miqueta a la creativitat artesanal. Els invitats que entren per les portes esculpidas de fusta de mezquite, són "colpejats" per la frescura i els colors enlluernants de les pintures, talla, fresca i estàtues. L'interior està lujosamente decorat en ornaments, mostrant una mescla artística indígena i de la Nova Espanya.

El pla de l'iglésia representa la creu llatina clàssica. El passadiç principal és separat del santuari per la travessia, en capelles. La cúpula sobre transepto té 16 metros d'alt i està sostinguda per arcs i esquinches. A lo manco tres artistes diferents varen pintar les ilustracions interiors de l'iglésia. Està considerada com la missió en l'arquitectura espanyola més fina en els Estats Units.

No sembla haver-se escrit molt sobre la Missió a partir de 1797 fins a 1828. En 1822 va caure baix la jurisdicció del govern mexicà independisat recentment i la Diòcesis Catòlica de Sonora. En 1828 un nou govern mexicà va expulsar als sacerdots espanyols,^[1] enviant-los de tornada al seu país d'orige, per lo que la missió va quedar vacant. Entre 1828-1858, la missió va començar a decaure i els indis locals, preocupats per la seua iglésia, varen començar a conservar lo que podien. En 1853, quan el territori va ser comprat a Mèxic en la Venda de la Mesilla, l'iglésia vacant i en deterioració va ser oberta de nou. En 1859 el bisbe de la Diòcesis de Santa Fe va ordenar reparacions en els diners de Diòcesis i un sacerdot va ser adjudicat a servir en la missió. En 1960 la missió va ser declarada una Lloc Històric Nacional.^[2]^[3]

La missió hui en dia

Actualment la missió està oberta al públic, menys quan està sent utilisada per a servicis eclesiàstics. El Festival de Sant Xavier es realisa en la vesprada del divendres despuix de Pasqua i presenta una desfilada de llums d'antorcha a càrrec de les tribus de Tohono O'odham i Yaqui. Extensos treballs de restauració i construcció han conseguit que el baluart històric seguixca en servici. La restauració exterior continua, la torre esquerra va ser completament tancada en bastides des de juny del 2007. El formigó, estuc afegit en els anys '80 per a atrapar l'aigua que va danyar la decoració interior, està sent substituït pel tradicional algeps de fanc.

Vore també

Missions jesuíticas en el Desert de Sonora

Referències

↑ (1985) Història general de Sonora: De la Conquista a l'Estat Lliure i Sobirà de Sonora (en és), Govern de l'Estat de Sonora.
↑ «Sant Xavier del Bac Mission». National Historic Landmark summary listing. National Park Service. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2008. Consultat el 27 de setembre de 2007.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». and Accompanying 16 photos, 15 by Marilynn Larew[[] from 1977, 1 from 1877 after earthquake.] [1] archivat en Wayback Machine.

Enllaços externs

Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Missió de Sant Xavier del Bac.
Lloc oficial
Missió de Sant Xavier del Bac en Catholic Encyclopedia

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Misión de San Xavier del Bac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (1985) Història general de Sonora: De la Conquista a l'Estat Lliure i Sobirà de Sonora (en és), Govern de l'Estat de Sonora.

[nhlsum-2] «Sant Xavier del Bac Mission». National Historic Landmark summary listing. National Park Service. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2008. Consultat el 27 de setembre de 2007.

[nrhpinv-3] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». and Accompanying 16 photos, 15 by Marilynn Larew[[] from 1977, 1 from 1877 after earthquake.] [1] archivat en Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]